Anar al contingut

MS-DOS

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
MS-DOS

MS-DOS (sigles de Microsoft Disk Operating System, Sistema operatiu de disc de Microsoft o Microsoft DOS) va ser el membre més popularment conegut de la família de sistemes operatius DOS de Microsoft, i el principal sistema operatiu per a computadores personals compatible en IBM PC des del 12 d'agost de 1981 fins a l'11 de juliol de 2006, fins que va ser substituïda gradualment en la versió 8.0 de l'any 2000 per sistemes operatius que oferien una interfaç gràfic d'usuari, en particular per vàries generacions de Microsoft Windows. Des de Windows XP, ya no es va tornar a incloure una versió de MS-DOS i va ser reemplaçat per CMD, finalment va ser descontinuado l'11 de juliol de 2006

MS-DOS va sorgir en 1980 en encarregar-se-li a Microsoft produir un sistema operatiu per a la gama de computadores personals IBM PC d'IBM. En este moment, Microsoft va comprar els drets de QDOS, Quick Disk Operating System, també conegut com 86-DOS,[1] de Seattle Computer Products que va ser elaborat per Tim Paterson, i va començar a treballar en les modificacions per a poder complir en els requisits d'IBM. Es varen fer més de 300 modificacions al còdic original i Microsoft va tindre que contractar, puntualment, al mateix Tim Paterson.


Història

Plantilla:Further

Símbol del sistema de MS-DOS

MS-DOS era una forma renombrada de 86-DOS[2] – propietat de Seattle Computer Products, escrit per Tim Paterson. El desenroll de 86-DOS va prendre solament sis semanes, ya que era bàsicament un clon de CP/M de Digital Research (per a processadors 8080/Z80) adaptat per a eixecutar-se en processadors 8086 i en dos diferències notables en comparació a CP/M: una llògica millorada d'almagasenament en búfer del sector del disc i l'introducció de FAT12 en lloc del sistema d'archius CP/M. Esta primera versió es va enviar en agost de 1980.[3] Microsoft, que necessitava un sistema operatiu per al IBM Personal Computer,[4][5] va contractar a Tim Paterson en maig de 1981 i va comprar 86-DOS 1.10 per 75 000 dólars nortamericans en juliol del mateix any. Microsoft va mantindre el número de versió, pero lo renombró MS-DOS. Ells també varen llicenciar MS-DOS 1.10 /1.14 a IBM, que, en agost de 1981, ho va oferir com PC DOS 1.0 com un dels tres sistemes operatius[6] per a IBM 5150 o IBM PC.[3]


En un any, Microsoft va otorgar llicències de MS-DOS a més de 70 empreses més.[7] Va ser dissenyat per a ser un sistema operatiu que poguera eixecutar-se en qualsevol ordenador de la família 8086. Cada ordenador tindria el seu propi hardware distint i la seua pròpia versió de MS-DOS, similar a la situació que existia per a CP/M, i en MS-DOS emulant la mateixa solució com CP/M per a adaptar-se a diferents plataformes d'hardware. Con este fin, MS-DOS va ser dissenyat en una estructura modular en controladors de dispositius interns (el DOS BIOS), mínimament per a les unitats de disc primàries i la consola, integrat en el kernel i carregat pel gestor d'arrancada, i controladors de dispositiu instalables per a atres dispositius carregats i integrats en el moment de l'arrancada. El OEM utilisaria un kit de desenroll proporcionat per Microsoft per a crear una versió de MS-DOS en els seus controladors d'I/S bàsics i un kernel estàndar de Microsoft, que normalment proporcionarien en disc als usuaris finals junt en l'hardware. Per lo tant, va haver moltes versions diferents de "MS-DOS" per a diferents hardware, i existix una distinció important entre una màquina compatible en IBM (o ISA) i una màquina [compatible] en MS-DOS. Algunes màquines, com la Tandy 2000, eren compatibles en MS-DOS pero no en IBM, per lo que podien eixecutar software escrit exclusivament per a MS-DOS sense dependre de l'hardware perifèric de l'arquitectura de PC d'IBM. Este disseny hauria funcionat be per a la compatibilitat, si els programes d'aplicació solament hagueren usat els servicis de MS-DOS per a realisar l'I/S del dispositiu i, de fet, la mateixa filosofia de disseny està incorporada en Windows NT (vejau capa d'abstracció d'hardware). No obstant, en els primers dies de MS-DOS, la major velocitat alcançada pels programes a través del control directe de l'hardware era de particular importància, especialment per als jocs, que a sovint superaven els llímits del seu hardware contemporàneu. Molt pronte, una arquitectura compatible en IBM es va convertir en l'objectiu, i en poc temps tots els ordenadors de la família 8086 emulaven de prop l'hardware d'IBM, i solament una única versió necessitava MS-DOS per a una plataforma d'hardware fix per al mercat. Esta versió és la versió de MS-DOS que s'analisa ací, ya que les dotzenes d'atres versions OEM de "MS-DOS" solament eren rellevants per als sistemes per als que varen ser dissenyades i, en qualsevol cas, eren molt similars en funció i capacitat a alguna versió estàndar per a la PC d'IBM, a sovint la versió en el mateix número, pero no sempre, ya que alguns OEM varen utilisar els seus propis esquemes de numeració de versions (per eixemple, etiquetant versions posteriors de MS-DOS 1. x com 2.0 o viceversa), en un poques excepcions notables. Microsoft va ometre el soport multiusuario de MS-DOS perque el sistema operatiu basat en Unix de Microsoft, Xenix, era totalment multiusuario.[8] L'empresa va planejar, en el temps, millorar MS-DOS per a que fora casi indistinguible de Xenix d'un sol usuari, o XEDOS, que també funcionaria en Motorola 68000, Zilog Z8000, i el LSI-11; serien compatibles cap a dalt en Xenix, que Byte en 1983 va descriure com "el MS-DOS multiusuario del futur".[9][10] Microsoft va anunciar MS-DOS i Xenix junts, enumerant les característiques compartides de la seua "sistema operatiu d'usuari únic" i "el sistema operatiu multiusuario, multitarea, UNIX derivat del sistema operatiu", i prometent una fàcil portabilitat entre ells.[11] No obstant, despuix de la desintegració de Bell System, AT&T Computer Systems va començar a vendre UNIX System V. Creent que no podia competir en AT&T en el mercat d'Unix, Microsoft va abandonar Xenix i en 1987 va transferir la propietat de Xenix a la Santa Cruz Operation (SCO). El 25 de març de 2014, Microsoft va posar a disposició del públic el còdic SCP MS-DOS 1.25 i una mescla d'Alts MS-DOS 2.11 i TeleVideo PC DOS 2.11 baix el Acorde de llicència d'investigació de Microsoft, que fa que el còdic siga font disponible, pero no còdic obert segons lo definit per les normes d'Open Source Initiative o Free Software Foundation.[12][13][14][15] Posteriorment, Microsoft tornaria a llicenciar el còdic baix la Llicencia MIT el 28 de setembre de 2018, fent que estes versions siguen software gratuït.[16]


Com a broma del Dia dels Inocents en 2015, Microsoft Mobile va llançar una aplicació Windows Phone cridada MS-DOS Mobile que es va presentar com un nou sistema operatiu mòvil i funcionava de manera similar a MS-DOS.[17]

Versions[18]

MS-DOS no va ser un sistema operatiu escrit des de zero, es va desenrollar a partir de QDOS, Quick Disk Operating System, també conegut com 86-DOS. El seu desenroll es va iniciar oficialment en 1981 i va ser llançat en 1982 com a MS-DOS 1.0. Va tindre huit versions principals i va alcançar gran difusió, pero va anar gradualment reemplaçat per sistemes operatius que oferien un interfaç gràfic d'usuari (GUI), en particular, per vàries generacions del sistema operatiu Microsoft Windows.

  • MS-DOS 1.0 (1981)
  • MS-DOS 1.1 (1981)
  • MS-DOS 1.2 (1981)
  • MS-DOS 1.25 (1982)
  • MS-DOS 2.0 (1983)
  • MS-DOS 3.0 (1984)
  • MS-DOS 3.1 (1985)
  • MS-DOS 3.2 (1986)
  • MS-DOS 3.30 (1987)
  • MS-DOS 4.0 (1988)
  • MS-DOS 5.0 (1991)
  • MS-DOS 5.2 (1992)
  • MS-DOS 6.0 (1993)
  • MS-DOS 6.22 (1994)
  • MS-DOS 7.0 (1995)
  • MS-DOS 8.0 (2000)

MS-DOS en els videojocs

MS-DOS es va convertir en la plataforma dominant per als videojocs durant les décades de 1980 i 1990, servint com a base per a mils de títuls que varen definir gèneros sancers del mig.[19]

Va ser en esta plataforma a on varen sorgir innovacions tècniques i creatives que varen impulsar el desenroll de gèneros com les aventures gràfiques, els shooters en primera persona, els jocs d'estratègia per tandes i els simuladors. Títuls emblemàtics com Doom, Wolfenstein 3D, The Secret of Monkey Island, Civilization i Prince of Pèrsia es varen beneficiar de les capacitats gràfiques EGA/VGA i de sò (com Sound Blaster), establint estàndars que varen influir en l'indústria posterior.[19]


L'era de MS-DOS es va caracterisar per l'experimentació constant en mecàniques de joc, llimitacions hardware que varen fomentar la creativitat i una vibrant comunitat de desenrolladors independents. Hui en dia, molts d'estos jocs es preserven i emulen per mig de ferramentes com DOSBox, i representen un capítul clau en l'història dels videojocs retro.[19]

Còdic font

El còdic font del MS-DOS 1.1 (1982) i 2.0 (1983), junt en el de Word per a Windows 1.1 (1989) va ser publicat per Microsoft el 25 de març de 2015.[20]Posteriorment es publicaria el còdic font de MS-DOS 4.0 (1986) el 25 d'abril de 2024.[21]

Característiques

Com el seu nom "Sistema Operatiu en Disc" indica MS-DOS s'instala en el disc dur de computadora IBM o Pc compatible, permetent estar esta completament llest en segons, útil per a entorns corporatius típics dels clients d'IBM, diferent al Macintosh d'Apple, Commodore AMIGA i sistemes UNIX de la mateixa época. El Macintosh i AMIGA tardaven fins a un minut en iniciar perque requerien iniciar el seu sistema operatiu en RAM des d'un disquet, procés denominat "Kickstart". MS-DOS assigna lletres a unitats d'almagasenament, priorisant disquets, un IBM-PC en quatre unitats floppy, tindrà un disc dur en lletra I:, no obstant a partir de MS-DOS 5, C: sempre esta reservat per al disc dur actiu. Alguns servicis de ret i el comando SUBST permeten per conveniència assignar lletres a carpetes. Açò significa que no és possible tindre més de 26 unitats en les lletres de l'alfabet anglés. MS-DOS la rata és admesa solament dins de programes compatibles, en programes natius de DOS com DOS Shell, la busca és representant en un simple bloc (█). El núcleu ho componen IO. SYS, MSDOS. SYS, i COMMAND. COM. És possible iniciar DOS únicament en estos tres archius, pero la majoria de comandos i funcions no estaran disponibles.[22] MS-DOS carix de soport per a networking (Ret d'àrea local, accés de recursos com a archius en atres computadores i fins a TCP/IP) no obstant l'arquitectura oberta del IBM-PC permet que atres fabricants proporcionen targeta de rets i controladors per a permetre esta funcionalitat (Token Ring, ArcNet, Novell NetWare)


MS-DOS és monousuario (solament pot ser utilisat per una persona de cada volta) i monotarea (solament es pot eixecutar un programa al mateix temps), no existix el concepte de Permissos d'accés a archius qualsevol usuari i programa té complet accés a tots els archius. Els noms dels archius tenien un màxim de 8 caràcters, un punt i una extensió de com a màxim tres lletres, en total un màxim de 12 caràcters del Còdic ASCII que permetien distinguir uns archius d'uns atres dins d'un mateix directori. Finalment en Windows 95, DOS admet major número de caràcters. No tots els caràcters del còdic ASCII estaven permesos per a nomenar un archiu, puix alguns (eixemple: /?+ i uns atres) estaven reservats per a atres funcions. Esta llimitació de caràcters reservats seguix vigent en l'actualitat.

Órdens bàsiques

Ací es mostren algunes de les órdens que utilisava MS-DOS, i que actualment poden ser utilisats des de la llínea de comandos en sistemes operatius Windows que és CMD. Per a accedir a l'ajuda d'estes, MS-DOS, a partir de la versió 6.2 permet lo següent: comando a consultar /? (Ej.: copy /?). Poden ser interns (inclosos dins del propi COMMAND. COM) o externs (archius eixecutables en el directori del MSDOS):

Comandos interns

Els comandos interns o residents són aquells que es transferixen a la memòria en el moment de carregar-se el Sistema Operatiu i es poden eixecutar sense necessitat de tindre el DOS present en l'unitat per defecte des del qual es pot eixecutar el mandat. L'unitat per defecte és l'unitat en la que s'està, per eixemple A:>_ ; i l'unitat especificada és aquella a la qual nos dirigim o especifiquem estant en una atra unitat, per eixemple A:>B: , l'unitat especificada és B. Estos són alguns comandos interns de MS-DOS:


  • CD o CHDIR - Canvia el directori actual.
  • CD.. - Canvia al directori jerárquicamente superior.
  • CLS - Neta tots els comandos i tota l'informació que hi ha en pantalla llevat el incitador de comandos (prompt) usualment la lletra i ruta de l'unitat usada (Per eixemple C:>)
  • COPY - Copiar un archiu d'un directori a un atre
  • COPY EN Còpia a un archiu els caràcters introduïts en pantalla
  • DONA'T - Visualisa o canvia la data del sistema.
  • DEL - S'usa per a eliminar archius.
  • DIR - Llista els directoris i archius de l'unitat o directori actual.
  • FOR - Repetix un comando
  • PROMPT- Canvia la llínea de visualisació de l'orde.
  • MD o MKDIR - Crea un directori
  • RD o RMDIR- Elimina un directori.
  • REM - Permet insertar comentaris en archius de procés per lots.
  • REN o RENAME - Renombra archius i directoris.
  • SET - Assigna valors a variables d'entorn.
  • CLAVE - Visualisa o canvia l'hora del sistema.
  • TYPE - Mostra el contingut d'un ficher. S'utilisa, principalment, per a vore continguts de fichers en format text.
  • VORE - Mostra la versió del Sistema Operatiu.
  • VOL - Mostra l'etiqueta del disc dur i el seu volum (si ho té)
  • BREAK -Activa o desactiva la verificació estesa CTRL+C.
  • EDIT -Obri una espècie d'editor de text.
  • EXIT - Eixir

Comandos externs

Els comandos externs en contraposició en els comandos interns s'almagasenen en archius de comandos denominats transitoris o externs, i per a eixecutar-se necessiten d'estos archius, ademés els comandos externs tenen nom propi i es poden copiar d'un disc a un atre. Ací es mostren alguns dels comandos que utilisava MS-DOS, i que actualment poden ser utilisats des de la llínea de comandos en sistemes operatius Windows. Per a accedir a l'ajuda d'estes, MS-DOS, a partir de la versió 6.2 permet lo següent: comando a consultar /? (Ej.: dir /?). Poden ser interns (inclosos dins del propi COMMAND. COM) o externs (archius eixecutables en el directori del MSDOS):

  • ATTRIB - Sense paràmetros visualisa els atributs dels directoris i archius. En paràmetros canvia els atributs de directoris i archius. Els atributs dels directoris, i els fichers són: de llectura (r), d'escritura (w), d'archiu (a), amagat (h), de sistema (s). Paràmetros: signes (més o menys) i lletres r, w, a, i h "v". Eixemple:

Attrib +r . (atribut de solament llectura, per a tots els fichers d'eixe directori)

  • APPEND - Servix per a especificar trayectòries per a fichers de senyes.
  • BACKUP - Eixecuta una còpia de seguritat d'un o més archius d'un disc dur a un disquet.
  • CHKDSK - Verifica si hi ha errors en el disc dur. (També es pot utilisar per a corregir-els en el paràmetro "/F")
  • DELTREE - Borra un directori sense importar que continga subdirectoris en tots els seus continguts.
  • DISKCOMP - Despuix de realisar una còpia de disquets podem realisar una verificació, per a vore si ha copiat tots els continguts, comparant. Este comando compara discs o disquets.
  • DISKCOPY - Permet fer una còpia idèntica d'un disquet a un atre, pertany al grup de les órdens externes.
  • DOSKEY - Permet mantindre residents en memòria RAM les órdens que han segut eixecutades en el punt indicatiu.
  • FC - Compara fichers.
  • FORMAT - Permet crear l'estructura llògica en una unitat física d'almagasenament (discs durs, disquets i unitats d'almagasenament massiu).
  • FORMAT /O - Formatea un disc en format incondicional reparant errors i marcant sectors defectuosos.
  • FORMAT /s - Formatea un disc i ho convertix en disc de sistema.
  • PRINT - Permet imprimir fichers. Es poden utilisar estos paràmetros combinats.
  • KEYB - Establix l'idioma del teclat segons el paràmetro adicionado (Eixemple: KEYB SP per al teclat espanyol).
  • LABEL - Mostra o canvia l'etiqueta de l'unitat de disc dur.
  • MEM - Mostra la memòria RAM, l'espai ocupat i l'espai lliure.
  • MOVE - Mou o canvia de posició un directori i/o fichers. També renombra subdirectoris.
  • SUBST - Crea una unitat llògica virtual a partir d'un directori.
  • TREE - Mostra els directoris en forma d'arbre.
  • XCOPY - Este comando té la mateixa funció que el seu homòlec resident COPY, en la salvetat de que realisa operacions de copiat de tota l'estructura de directoris si s'utilisa el caràcter comodí . i el modificador /s. És una versió millorada de l'anterior.

Redireccionamientos

  • < - Re direccionament de l'entrada estàndar. La seua sintaxis és comando < ficher.
  • > - Re direccionament de l'eixida estàndar. La seua sintaxis és comando > ficher. Si el ficher no existix, ho crea. Si ya existia, sobreescribe el seu contingut.
  • >> - Re direccionament de l'eixida estàndar a un ficher existent. La seua sintaxis és comando >> ficher. Si el ficher no existix, ho crea. Si ya existia, afig el resultat del comando a continuació del contingut previ del ficher.

Vore també

Referències

  1. ↑ «archive. org/web/20151031040606/http://www. patersontech. com/dos/byte%E2%80%93history. aspx A Short History of MS-DOS». Archivat des d'el patersontech. com/dos/byte%E2%80%93history. aspx original, el 31 d'octubre de 2015. Consultat el 5 de decembre de 2009.
  2. ↑ «patersontech. com/Dos/Micronews/paterson04_10_98. htm Father of DOS Still Having Fun at Microsoft». Micronews.
  3. ↑ 3,0 3,1 «linfo. org/ms-dos. html MS-DOS: A Brief Introduction». The Linux Information Project.
  4. ↑ «microsoft. com/en-us/windows/history A history of Windows». Microsoft.
  5. ↑ «digitalresearch. biz/HISZMSD. HTM History of MS-DOS».
  6. ↑ «ibm. com/ibm/history/documents/pdf/pcpress.pdf Personal Computer Announced by IBM». IBM.
  7. ↑ google. com/books? id=VDAEAAAAMBAJ&pg=PA22 Bill Gates, Microsoft and the IBM Personal Computer, InfoWorld, pp. 22.
  8. ↑ google. com/books? id=VDAEAAAAMBAJ&pg=PA24 MS-DOS: examining IBM PC's disk-operating system, InfoWorld, pp. 24.
  9. ↑ org/stream/byte-magazine-1982-01/1982_01_BYTE_07-01_The_IBM_Personal_Computer#page/n7/mode/2up Of IBM, Operating Systems, and Rosetta Stones, BYTE, p. 6.
  10. ↑ org/stream/byte-magazine-1983-10/1983_10_BYTE_08-10_UNIX#page/n133/mode/2up The Unix Tutorial / Part 3: Unix in the Microcomputer Marketplace, BYTE, pp. 132.
  11. ↑ google. com/books? id=yy8EAAAAMBAJ&pg=PA44 Before you bet your business software on an VOS, look who's betting on MS-DOS and XENIX., InfoWorld, pp. 44.
  12. ↑ «computerhistory. org/atchm/microsoft-research-license-agreement-msdos-v1-1-v2-0/ Microsoft DOS V1.1 and V2.0: /msdos/v11source/MSDOS. ASM». Computer History Museum, Microsoft. (NB. While the publishers claim this would be MS-DOS 1.1 and 2.0, it actually is SCP MS-DOS 1.25 and a mixture of Alts MS-DOS 2.11 and TeleVideo PC DOS 2.11.)
  13. ↑ «computerhistory. org/atchm/microsoft-ms-dos-early-source-code/ Microsoft MS-DOS early source code». (NB. While the author claims this would be MS-DOS 1.1 and 2.0, it actually is SCP MS-DOS 1.25 and a mixture of Alts MS-DOS 2.11 and TeleVideo PC DOS 2.11.)
  14. ↑ «microsoft. com/blog/2014/03/25/microsoft-makes-source-code-for-ms-dos-and-word-for-windows-available-to-public/ Microsoft makes source code for MS-DOS and Word for Windows available to public». Official Microsoft Blog. (NB. While the author claims this would be MS-DOS 1.1 and 2.0, it actually is SCP MS-DOS 1.25 and a mixture of Alts MS-DOS 2.11 and TeleVideo PC DOS 2.11.)
  15. ↑ infoworld. com/t/open-source-software/psych-microsoft-didnt-really-open-source-ms-dos-239111 Psych! Microsoft didn't really open-source MS-DOS, InfoWorld (26 de març 2014).
  16. ↑ «msdn. microsoft. com/commandline/2018/09/28/re-open-sourcing-ms-dos-1-25-and-2-0/ Re-Open-Sourcing MS-DOS 1.25 and 2.0».
  17. ↑ «microsoft. com/2015/04/01/microsoft-launches-ms-dos-mobile/ Microsoft launches MS-DOS Mobile». Microsoft. «The MS-DOS Mobile preview is an essential download»
  18. ↑ PC Museum. «archive. org/web/20180223012852/http://www. computernostalgia. net/artículs/ms-dosTimeline. htm MS-DOS Timeline» (en anglés). Archivat des d'el computernostalgia. net/artículs/ms-dosTimeline. htm original, el 23 de febrer de 2018. Consultat el 7 de novembre de 2011.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «retrohertz. net/platform/1/ms-dos MS-DOS • RetroHertz» (en és). RetroHertz. Consultat el 1 de febrer de 2026.
  20. ↑ computerhistory. org/press/ms-source-code. html Computer History Museum Makes Historic MS-DOS and Word for Windows Source Code Available to the Public
  21. ↑ «microsoft. com/blog/2024/04/25/open-sourcing-ms-dos-4-0/ Open sourcing MS-DOS 4.0» (en en-us). Microsoft Open Source Blog. Consultat el 2024-08-12.
  22. ↑ Hackman. «tripod. com/dosvslnx. htm What MS-DOS Ca Do That Linux Ca't» (en inglés). Consultat el 6 d'agost de 2022.


Enllaços externs

Commons

MS-DOS en el Viccionari.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=MS-DOS&oldid=1600433»