Commodore Amiga


El Commodore Amiga va ser un ordenador personal comercialisat per Commodore International entre 1985 i 1994. Ho varen dissenyar Jay Glenn Miner i un reduït equip d'ingeniers pertanyents a l'empresa "Amiga corporation" (fundada com "Hi-Bou") en Santa Clara (Califòrnia). El seu mòdic preu d'entrada i les seues capacitats multimèdia, molt més alvançades que els compatibles PC i Macintosh de l'época, li va conferir major popularitat entre els amants dels videojocs. El seu sistema operatiu té una particularitat excepcional per a l'informàtica de l'época, consistent en ser el primer ordenador multitarea i multimèdia orientat al gran públic.[1]
Història
[editar | editar còdic]El desenroll de l'Amiga va començar en 1982 en Jay Miner (desenrollador del conjunt de chips del Atari 800) com a dissenyador principal d'hardware d'Amiga Corporation. Inicialment es va concebre com una consola de jocs de la següent generació, encara que finalment es va redissenyar com un ordenador de propòsit general despuix de la crisis del videojoc de 1983. Un prototip del model complet d'ordenador es va expondre al públic per primera volta en l'estiu de 1984 en la fira «Consumer Electronics Show». En la finalitat de plasmar el disseny de l'ordenador al mercat, Commodore International va comprar a Amiga Corporation i va finançar el desenroll de l'ordenador. El primer model es va llançar en 1985 simplement com «The Amiga from Commodore≫, encara que posteriorment es va cridar Amiga 1000. El següent any la llínea de productes Amiga es va ampliar per mig de l'introducció de dos nous models: l'Amiga 2000, destinat a l'us professional i d'alts gràfics, i l'Amiga 500, dirigit a l'us en la llar. Commodore va llançar posteriorment atres models, tant per a l'us domèstic de jocs com per a productivitat de gama alta.
En 1994 Commodore es va declarar en bancarrota i va adquirir els seus actius Escom, fabricant de PC d'orige alemà, el qual va crear la subsidiària Amiga Technologies, els quals varen rellançar els models A1200 i A4000T i varen crear una nova versió 68060 del model A4000T. No obstant, Escom també es va declarar en bancarrota en 1997. La marca Amiga es va vendre llavors a un atre fabricant de PC, Gateway 2000, el qual tenia grans plans per a Amiga; no obstant, en 2000 Gateway va vendre la marca Amiga sense haver llançat cap producte. L'actual propietari de la marca Amiga té els drets per a vendre hardware usant el nom Amiga o AmigaOne als venedors d'ordenadors Commodore d'Estats Units, Eyetech Group, Ltd. i A-Eon Technology CVBA. Acube, companyia italiana d'hardware, desenrollava els clons no-oficials del AmigaOne.
Hardware
[editar | editar còdic]
L'idea bàsica en la que es va dissenyar l'Amiga va ser la de fer que cada tasca (sò, gràfics, perifèrics, etc.) estiguera descentralisada i tinguera un chip específic per a cada una, en un processador central, el Motorola 68000, que coordinara a tots estos chips dedicats dissenyats especialment (custom chips, en anglés).
Es distinguixen tres famílies d'ordenadors Amiga agrupant-els segons el seu conjunt de chips (chipset):
- OCS: Original Chip Set (chipset original);
- ECS: Enhaced Chip Set (chipset millorat);
- AGA: Advanced Graphic Architecture (arquitectura gràfica alvançada).
Quan va aparéixer en 1985, estava molts anys per davant dels demés sistemes. Usava idees com compartición d'IRQs, entrada/eixida mapeada en memòria, multitarea real usant el sistema de multitarea apropiativa, etc. Encara que algunes d'estes tècniques s'havien inventat anteriorment, encara no s'havien utilisades realment en la pràctica ni en un ordenador personal.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Auge i caiguda d'Amiga, un icon de l'informàtica retro». Consultat el 24 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Commodore Amiga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.