Multimèdia

El terme multimèdia fa referència a qualsevol objecte o sistema que utilisa múltiples mijos d'expressió físics o digitals electrònics, per a presentar o comunicar informació; d'allí l'expressió multimedios. Els mijos poden ser variats, des de text i imàgens, fins a animació, sò, video, alt nivell d'interactividad.[1] També es pot calificar com a multimèdia als mijos electrònics o atres mijos que permeten almagasenar i presentar contingut multimèdia. Multimèdia és similar a l'ocupació tradicional de mijos mixts en les arts plàstiques, pero en un alcanç més ampli.[2]
Context
[editar | editar còdic]Es parla de multimèdia interactiva, quan l'usuari té lliure control sobre la presentació dels continguts, sobre qué és lo que desija vore i quàn; a diferència d'una presentació directa, en la que és forçat a visualisar contingut en un orde predeterminat.
Hipermedia podria considerar-se com una forma especial de multimèdia interactiva que ampra estructures de navegació més complexes que aumenten el control de l'usuari sobre el fluix de l'informació. El terme "hiper" es referix a navegació, d'allí els conceptes d'hipertext o navegació entre texts i hipermedia o navegació entre mijos. Multimèdia Interactiva: És la suma de mijos multiplicant els seus efectes, gràcies a l'introducció de la interconectividad, esta és definida com la demanda d'acció que afecta el producte multimèdia de l'usuari, pot tindre diferents mijos d'expressió com tocar la pantalla, arrastrar i soltar, etc. Multimèdia Digital: Integració en un sistema informàtic de text, gràfics, imàgens, video, animacions, sò i qualsevol un atre mig que puga ser tractat digitalment.
Lev Manovich va ser quí va falcar el terme "metamedio", que es pot definir com un mig que conté diversos mijos i que a la seua volta adquirixen tres distintes propietats: en el software, senyes i quan es processen. Els meta-mijos una font productora de mijos.[3]
El concepte de multimèdia és tan antic com la comunicació humana, ya que en expressar-nos en una charrada normal parlem (sò), escrivim (text), observem al nostre interlocutor (video) i accionamos en gests i moviments de les mans (animació). En l'auge de les aplicacions multimèdia per a computador este vocablo va entrar a formar part dellenguage habitual. Quan un programa de computador, document o una presentació combina adequadament els mijos, es millora notablement l'atenció, comprensió i l'aprenentage; ya que s'acostarà un poc més a la manera habitual que els sers humans nos comuniquem, quan amprem varis sentits per a comprendre un mateix objecte i informar-nos sobre ell.
Característiques
[editar | editar còdic]Les presentacions multimèdia poden vore's en un escenari, proyectar-se, transmetre's, o reproduir-se localment en un dispositiu per mig d'un reproductor multimèdia. Una transmissió pot ser una presentació multimèdia en viu o gravada. Les transmissions poden usar tecnologia tant analògica com digital. Multimèdia digital en llínea pot descarregar-se o transmetre's en fluix usant streaming. Multimèdia en fluix pot estar disponible en viu o per demanda.[4]
Els jocs i simulacions multimèdia poden usar-se en ambients físics en efectes especials, en varis usuaris conectats en ret, o localment en un computador sense accés a una ret, un sistema de videojocs, o un simulador. En el mercat informàtic existixen variades aplicacions d'autoria i programació de software multimèdia, entre les que destaquen Adobe Director i Flash. Els diferents formats de multimèdia analògica o digital tenen l'intenció de millorar l'experiència dels usuaris, per eixemple: per a que la comunicació de l'informació siga més fàcil i ràpida; o be, en l'entreteniment i l'art, per a transcendir l'experiència comuna. Els nivells millorats d'interactividad són possibles gràcies a la combinació de diferents formes de contingut. Multimèdia en llínea es convertix cada volta més en una tecnologia orientada a objectes i impulsada per senyes, permetent l'existència d'aplicacions en innovacions en el nivell de colaboració i la personalisació de les distintes formes de contingut. Eixemples d'açò van des de les galeries de fotos que combinen tant imàgens com a text actualisats per l'usuari, fins a simulacions els coeficients de les quals, events, ilustracions, animacions o videos es poden modificar, permetent alterar la "experiència" multimèdia sense tindre que programar. Ademés de vore i escoltar, la tecnologia háptica permet sentir objectes virtuals. Les tecnologies emergents que involucren l'ilusió de sabor i olor també poden millorar l'experiència multimèdia. La multimèdia troba el seu us en vàries àrees incloent, pero no llimitat: art, educació, entreteniment, ingeniera, medicina, matemàtiques, negoci, i l'investigació científica. En l'educació, la multimèdia s'utilisa per a produir els cursos d'aprenentage computarizado (popularment cridats CBT) i els llibres de consulta com a enciclopèdia i almanacs. Un CBT deixa a l'usuari passar en una série de presentacions, de text sobre un assunt particular, i d'ilustracions associades en varis formats d'informació. El sistema de la mensageria de la multimèdia o MMS, és un us que permet que un envie i que reba els mensages que contenen la multimèdia - contingut relacionat. MMS és una característica comuna de la majoria dels teléfons celars. Una enciclopèdia electrònica multimèdia pot presentar l'informació de maneres millors que l'enciclopèdia tradicional, aixina que l'usuari té més diversió i deprén més ràpidament. Per eixemple, un artícul sobre la Segona Guerra Mundial pot incloure hiperenlaces als artículs sobre els països implicats en la guerra. Quan els usuaris hagen encés un hiperenlace, els tornen a dirigir a un artícul detallat sobre eixe país. Ademés, pot incloure un video de la campanya pacífica. Pot també presentar els mapes pertinents als hiperenlaces de la Segona Guerra Mundial. Açò pot accelerar la comprensió i millorar l'experiència de l'usuari, quan està agregada als elements múltiples tals com a quadros, fotografies, àudio i video. La multimèdia és molt usada en l'indústria de l'entreteniment, per a desenrollar especialment efectes especials en películes i l'animació per als personages de caricatures. Els jocs de la multimèdia són un pasatiempo popular i són programes del software com CD-ROMs o disponibles en llínea.[5] Alguns jocs de video també utilisen característiques de la multimèdia. Els usos de la multimèdia permeten que els usuaris participen activament en lloc d'estar assentats cridats recipients passius de l'informació, la multimèdia és interactiva.
Tipos d'informació multimèdia
[editar | editar còdic]| Erro al crear miniatura: | Erro al crear miniatura: | |
| Text | Àudio | Image |
| Erro al crear miniatura: | ||
| Animació | Video | Interactividad |
Text
[editar | editar còdic]Sense formatear, formateado, llineal i hipertext.
Gràfics
[editar | editar còdic]Utilisats per a representar esquemes, plans, dibuixos llineals, etc.
Imàgens
[editar | editar còdic]Són documents formats per píxels. Poden generar-se per còpia de l'entorn, com escanejat, fotografia digital, que tendixen a ser fichers molt voluminosos.
Animació
[editar | editar còdic]Presentació d'un número de gràfics per segon que genera en l'observador la sensació de moviment.
Video
[editar | editar còdic]Presentació d'un número d'imàgens per segon, que creen en l'observador la sensació de moviment. Poden ser sintetisades o captades.
Sò
[editar | editar còdic]Pot ser parla, música o atres sons. El treball multimèdia està actualment a l'orde del dia i un bon professional deu seguir uns determinats passos per a elaborar el producte.
Definir el mensage clau
[editar | editar còdic]Saber qué es vol dir. Per a això és necessari conéixer al client i pensar en el seu mensage comunicacional. És el propi client el primer agent d'esta fase comunicacional.
Conéixer al públic
[editar | editar còdic]Buscar qué li pot agradar al públic per a que interactue en el mensage. Ací cal formular una estratègia d'atac fort. Es treballa en el client, pero és l'agència de comunicació la que té el protagonisme. En esta fase es crea un document que els professionals del multimèdia denominen "ficha tècnica", "concepte" o "ficha de producte". Este document es basa en 5 ítems: necessitat, objectiu de la comunicació, públic, concepte i tractament.
Desenroll o guion
[editar | editar còdic]És el moment de la definició de la jugabilitat: funcionalitats, ferramentes per a aplegar a eixe concepte. En esta etapa solament intervé l'agència que és l'especialista.[6]
Creació d'un prototip
[editar | editar còdic]En multimèdia és molt important la creació d'un prototip que no és sino una chicoteta part o una selecció per a testear l'aplicació. D'esta manera el client veu, ojea, interactua. Té que contindre les principals opcions de navegació. Ara ya s'està treballant en digital, un desenroll que permet la interactividad. És en este moment quan el client, si està conforme, dona a l'empresa els diners per a continuar en el proyecte. En relació en el funcionament de la pròpia empresa, està pot presupondre el presupost que va a ser necessari, la gent que va a treballar en el proyecte (llista de colaboradors). En definitiva, estructura l'empresa. El prototip és un element molt important en la creació i sempre va a ser testat, ya siga públic objectiu i encarregats de comprovar que tot funciona.
Creació del producte
[editar | editar còdic]En funció dels resultats del testeo del prototip, es fa una redefinició i es crea el producte definitiu, l'esquema del multimèdia.
Sitie web
[editar | editar còdic]Un sitie web és un espai virtual en Internet format per un conjunt de pàgines web dirigides a un tema en específic. Per a tindre un lloc web és necessari tindre un domini, una direcció d'Internet. Pels general estos llocs inclouen una pàgina inicial, que es denomina home en a on es veu una presentació delloc en a on es troba, per lo general, un menú que conta en diverses opcions, enllaçades en hiperenlaces, en a on l'usuari pot elegir qué temes vol vore.cita requerida
Disseny multimèdia
[editar | editar còdic]El disseny multimèdia està compost per la combinació de diversos mijos, entre elles es troben el text, fotografies, vídeos, programació, sò, animació, entre unes atres, en la finalitat d'expressar i comunicar. El disseny multimèdia es pot dir que és ferramenta molt efectiva per a transmetre un mensage, es recolza principalment en la combinació de mijos, en l'us del disseny es conseguix facilitar la visibilitat dels continguts, ademés de ser un element estètic, ajuda a que el mensage siga més clar i conciso.cita requerida
Videojocs
[editar | editar còdic]Els videojocs són un software interactiu que, generalment, està enfocada a l'entreteniment i a l'oci d'una o més persones. Els videojocs conten una història en la que és necessari que l'usuari interactue en el contingut i que a la seua volta s'involucre en el mateix per a que, a través de certs mandos o controls, permeta simular experiències a través de la pantalla d'un televisor, celar, etc. Existixen videojocs que són senzills i uns atres més complexos, alguns d'ells són capaços de narrar històries usant àudio i video, image, text, demostrant que el videojoc és part de la multimèdia. També, es poden classificar, tenint en conte els seus objectius, en distints gèneros, els més populars són els d'acció, estratègia, aventura, deports o carreres, entre uns atres. A la seua volta moltes voltes els videojocs són basats de llibres o alguna película famosa, en els quals es forma un univers, l'objectiu del videojoc en este cas és contar una història distinta a la que es veu en ellibre o en la película.[7] Es busca crear una Narrativa Transmedia en a on el videojoc forme part de tota l'història, pero a la seua volta el conte d'un punt de vista distint.[8]
Tipos de multimèdia
[editar | editar còdic]Els diferents tipos de multimèdia es poden classificar d'acort a la finalitat de l'informació, o també, al mig en el qual seran publicades.
Multimèdia educativa
[editar | editar còdic]És un tipo de multimèdia centrada en millorar el procés de formació i aprenentage. Inclou enciclopèdies virtuals, tutorials, simuladors i jocs educatius. Té l'idea de que els diferents mijos aplicats en la multimèdia pot facilitar la comprensió i retenció en un entorn d'ensenyança. És important recalcar que la multimèdia educativa és prèvia a que el computador apareguera, es pot considerar com un procés no llineal açò fa que l'estudiant duga el seu propi orde en el seu model educatiu (a distància, presencial etc.). Es fonamenta en un desenroll navegable que permet certa llibertat de moure's sobre l'aplicació. Alguns events temporals importants de la multimèdia educativa: 1975/1980 Programació – 1985 Multimèdia – 1990/1995 Internet – 2000 I-learning – 2005 Rets Socials.
Multimèdia publicitària
[editar | editar còdic]És l'us de diferents mijos enfocat a una campanya publicitària, açò ha generat nous espais en este sector, es ve presentant un canvi dels mijos tradicionals als digitals en un palmito enorme de noves possibilitats, tabletas, teléfons mòvils, desenrolle web, TDT, hipertext i el correu i, com a element destacat, les rets socials com a ferramenta de difusió viral.
Multimèdia comercial
[editar | editar còdic]En este tipo de multimèdia trobem una gran varietat de productes, tals com: Bases de senyes (DB), promocions, catàlecs, simuladors, pàgines web, publicitat entre uns atres, tot este material es presenta en forma digital, interactiu i la seua funcionalitat principal és la de convéncer a un possible comprador o client d'adquirir un servici o producte. D'alguna forma este tipo de multimèdia està directament relacionada en la educació en llínea.
Multimèdia informativa
[editar | editar còdic]Està relacionada en els elements multimedials que brinden informació, tals com: notícies, prensa, revistes, televisió i diaris, esta informació es presenta en la majoria dels casos en forma massiva (entorn mundial) i es manté actualisada al moment dels fets, el seu valor informatiu és primordial per a conéixer fets abans que els mijos de comunicació tradicionals.cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2001).Pontifícia Universitat Javeriana.Edicions Paidós.Colòmbia:
- ↑ Facultat de Comunicacions (ed.): «archive. org/web/20171012043849/http://cuadernos. info/index. php/CDI/artícul/view/421/399 Interactividad i multimedialidad en periòdics llatinoamericans: alvanços en una transició incompleta». Pontifícia Universitat Catòlica de Chile. Archivat des d'el info/index. php/CDI/artícul/view/421/399 original, el 12 d'octubre de 2017. Consultat el 11 d'octubre de 2017.
- ↑ Manovich, Lev. files. wordpress. com/2013/09/manovich-elegunaje-de-els-nuevos-medios.pdf Ellenguage dels nous mijos de comunicació (PDFPDF), Paidós Comunicació. ISBN 84-493-1769-X. «L'image en l'era digital»
- ↑ ec. ubi. pt/ec/07/pdf/gascon-multimedia.pdf «Multimèdia, digital press and journalistic genres in Catalonia and in Spain: an empirical analysis».Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Abad Oliva CEU.Espanya:1(7)
- 81-95.Consultat el 17 d'octubre de 2017.
- ↑ «archive. org/web/20010410183936/http://www. webopedia. com/TERM/M/multimedia. html Multimèdia» (en en). Archivat des d'el webopedia. com/TERM/M/multimedia. html original, el 2001-04-10.
- ↑ «archive. org/web/20091020213455/http://www. acs. ucalgary. ca/~edtech/688/hist. htm The history and development of multimèdia: a story of invention, ingenuity and vision» (en en-ca). Archivat des d'el acs. ucalgary. ca/~edtech/688/hist. htm original, el 2009-10-20.
- ↑ com/docencia/wp-content/uploads/2011/03/Carlos-Scolari-Narratives-transmedia.pdf «Carlos Scolari. Narratives transmedia: quan tots els mijos conten».Universitat de Deusto i Universitat Austral.Barcelona i Argentina:2(2)ISSN 2313-9129.Consultat el 17 d'octubre de 2017.
- ↑ (2014).accioncultural. es/media/Default%20Files/activ/2014/Adj/Anuario_ACE_2014/6Transmedia_CScolari.pdf «Tema 6. Narratives transmedia: noves formes de comunicar en l'era digital».Acció Cultural.Consultat el 17 d'octubre de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Multimèdia en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Multimedia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.