L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Animació

L'animació és un procés utilisat per un o més animadors, per a donar l'ilusió de moviment a imàgens, dibuixs o un atre tipo d'objectes inanimados (figures de plastilina, per eixemple).[1] Es considera, normalment, una ilusió òptica. Existixen numeroses tècniques per a realisar una animació que van més allà dels familiars dibuixos animats.

Animació
Per a atres usos d'este terme vore Animació (desambiguació).

Els quadros es poden generar dibuixant, pintant o fotografiant els minúsculs canvis fets repetidament a un model de la realitat o a un model tridimensional virtual; també és possible animar objectes reals i actors. Entre els formats d'archiu d'animació (o que soporten animació) es troben el GIF, el SVG, etc. Les animacions en GIF són guardades image per image; no obstant, existixen animacions que no es conseguixen aixina, sino que són interpretades i "#armada" en temps real en eixecutar-se, com el SVG.

Principis de l'animació

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Tècniques d'animació

Dibuixos animats

Els dibuixos animats es creen dibuixant els fotogrames, un per un (24 d'ells per cada segon d'animació), seguint la tècnica desenrollada principalment pels animadors de Disney a principis del XX. El procés comença en l'animador dibuixant cada fotograma en paper. Despuix el dibuix es realisa de nou en tinta i es pinta en làmines d'acetat. Finalment el dibuix es fotografia en una cambra estàtica. Les fotografies es coloquen en seqüència per a donar l'ilusió de moviment. Esta pràctica, no obstant, ha estat caent en descens des de fa dos décades, per l'aparició de la computadora i les facilitats que esta proveïx per a la creació d'animació d'una manera més ràpida

Animació en volum o stop motion

A la «animació en volum» se li coneix també en els térmens «animació fotograma per fotograma», «animació quadre per quadro», «parada d'image», «pas de manivela» o «animació foto a foto». En els últims anys també s'ha popularisat el seu nom en anglés: stop motion. En ella no s'animen dibuixos o imàgens planes, sino objectes estàtics i immòvils colocats davant d'una cambra. Consistix en aparentar el moviment de dits objectes capturant fotogrames: en cada u d'estos, s'ha mogut llaugerament l'objecte i, en cada nou canvi de posició, deu haver-se sempre orientat l'objecte en una certa direcció en relació en el canvi de posició i fotograma anteriors, guardant aixina la major continuïtat llògica del moviment que es vol imitar. Més tart, en reproduir els fotogrames un darrere d'un atre (com es fa de fet en qualsevol proyecció cinematogràfica obtinguda per mig de filmació real), la proyecció en pantalla crea l'ilusió òptica de que l'objecte es mou per sí mateixa. Es pot animar, d'esta manera, qualsevol objecte tridimensional; pero, en general, s'animen ninots (normalment dotats d'un esquelet metàlic intern articulat, com els ninots de dinosauris utilisats en el documental de televisió Dinosauris), porritos, figures de plastilina (com els gats de la série italiana Mio Mao) o atres materials. També solen animar-se maquetes de models a escala (com els jagantescs vehículs cuadrúpedos AT-AT de L'Imperi contraataca, que en realitat varen ser realisats per mig de models a escala, o el robot ED-209 de RoboCop).


Per un atre costat l'animació en volum té un realisme fotogràfic completament absent en un dibuix animat, ya que en est la profunditat de camp és una simple ilusió òptica, realisada en major o menor verosimilitut. Mentres, en l'animació en volum, la profunditat de camp és autèntica, ya que s'obté per mig de filmació convencional. L'única diferència en el stop motion és que este és una filmació obtinguda manualment, fotograma per fotograma, i no automàticament i en temps real com és el cas d'una filmació convencional. En general, les animacions que no entren en la categoria de dibuix animat, (és dir, que no varen ser dibuixades ni pintades, sino que varen ser creades prenent imàgens de la realitat), són referides com a animacions en volum o stop motion. Tradicionalment, hi ha dos grans grups d'animacions stop motion: l'animació de plastilina (o qualsevol material maleable; en anglés claymation), i les animacions d'objectes (més rígits).

Animació en retallades o cut-out

l'animació en retallades, més coneguda en anglés com cut-out,[2] és la tècnica en que s'usen figures retallades, ya siga de paper o inclús fotografia. Els cossos dels personages es construïxen en les retallades de les seues parts, movent i reemplaçant-les. Aixina, s'obtenen diverses poses i es dona vida al personage. Un eixemple molt clar d'esta tècnica ho trobem en el vídeo musical Live for the moment, de la banda Irlandesa Verona Riots, realisat per Alberto Serrano i Nívola Uyá en 2014.

Plastimación o claymation

La plastimación, coneguda en anglés com claymation, és l'animació en argila, plastilina o qualsevol un atre material moleable. Pot fer-se al «estil lliure», quan no hi ha una figura definida, sino que les figures es van transformant en el progrés de l'animació (com ho fan els gats Mio i Mao en la série italiana Mio Mao); o pot orientar-se a personages, que mantenen una figura constant en el transcurs de la película.

Pixilación

La pixilación[3] és una variant del stop motion, en la que els objectes animats són persones i autèntics objectes comuns (no models ni maquetes). De la mateixa manera que en qualsevol atra forma d'animació, estos objectes són fotografiats repetides voltes, i desplaçats llaugerament entre cada fotografia. Norman McLaren va popularisar esta tècnica, empleada en el seu famós curt animat Neighbours"; pero, ya en 1908, l'aragonés Segon de Chomón, utilisava en la seua obra Hotel elèctric la mateixa tècnica per a animar objectes. És àmpliament utilisada en els videoclips.

Go motion

L'animació go motion és una variant del stop motion, inventat per Phil Tippett per a la película de 1980 L'Imperi contraataca. El go motion consistix en obtindre cada fotograma I I mentres se sacsa llaugerament l'objecte, una part d'est. L'efecte borroso resultant sobre les parts en moviment —la cridada agranada de moviment— aumenta d'esta manera la sensació de realisme en l'animació resultant. En les filmacions realisades en temps real, quan un objecte és més ràpit que la velocitat de obturación de la cambra, l'objecte apareix borroso en alguns fotogrames, a pesar de que la proyecció de la película siga d'un realisme impecable, i est és l'efecte buscat per la tècnica d'animació per go motion.

Rotoscopia

La rotoscopia és una tècnica d'animació que recorre a una màquina anomenada rotoscopio. El rotoscopio té una placa de vidre sobre la que es poden colocar làmines transparents d'acetat o paper. Davall, un proyector allumena el fotograma de la filmació realisada en temps i image real. D'esta manera es pot calcar el contorn dels objectes filmats.


Koko the Clown, de l'estudi Fleischer estava animat en rotoscopia. S'especula que en Snow White and the Seven Dwarfs, de Walt Disney, es va utilisar rotoscopia. Pero els artistes solament usaven models d'acció real com a referències, no es calcava el material filmat. En animació per computadora, la tècnica anàloga a la rotoscopia és la tècnica per captura de moviment.

Animació per computadora

l'animació per computadora,[4] també cridada animació digital, animació informàtica o animació per ordenador; és la tècnica que consistix en crear imàgens en moviment per mig de l'us d'ordenadors o computadores. Cada volta els gràfics creats en 3D són més, encara que els gràfics en 2D encara se seguixen usant àmpliament, per a conexions llentes i aplicacions en temps real que necessiten renderizar ràpit. Algunes voltes, l'objectiu de l'animació és la computació en sí mateixa; unes atres, pot ser un atre mig, com una película. Els dissenys s'elaboren en l'ajuda de programes de disseny, modelació i, per últim, renderizado. En l'animació, no obstant, les imàgens no es prenen, sino que es produïxen individualment, i, per això, no tenen que complir necessàriament en l'estàndart del cine. Una película d'animació té sempre 24 fotogrames per segon, pero no necessàriament tots eixos fotogrames mostren imàgens diferents, ya que solen repetir-se en varis fotogrames.

Aixina que, tenim vàries taxes d'animació:

Estes taxes es nomenen segons la cantitat de fotogrames pels que es manté cada image. Seqüències animades a 24 imàgens per segon es troben realisades en uns (in ones o in 1s). Quan són animades a 12 imàgens per segon, cada image se sosté en pantalla durant 2 fotogrames, per lo que es denomina com a animació en dos (in 2s). Les seqüències en que es repetix dos voltes cada image, estan fetes en tres (in 3s). La majoria de produccions de curtmetrages i llarcmetrages d'alt presupost són realisades en uns, mentres que les produccions televisives solen realisar-se en dos o tres.

Cal tindre en conte que diferents elements de l'image (un personage, un atre personage, un objecte mòvil, un pla del fondo, un atre pla del fondo) s'animen per separat, i que, per tant, dins de la mateixa escena pugues haver elements en diferents taxes d'animació.

Es pot considerar l'aporte de la tecnologia informàtica en dos camps: com ferramenta de creació i com a mig de representació.

Per a les animacions dibuixades o pintades a mà, hi ha programes que assistixen a la creació dels quadros intermijos. Es tracta de programes que treballen en esquelets virtuals per als personages. No obstant, es continua també treballant tradicionalment, dibuixant a mà cada intermig, ya que la màquina no entén la simulació tridimensional en un dibuix bidimensional, com el cervell humà. En les animacions fetes en gràfics vectorials i models tridimensionals, el programa mateixa calcula la transformació (interpola) d'una pose a una atra.

Diversos formats d'archiu permeten representar animació en una computadora i a través d'Internet. Entre els més coneguts estan GIF, MNG i SVG. L'archiu pot contindre una seqüència de quadros, com gràfics rasterizados (o la diferència entre un quadro i l'anterior), o pot contindre la definició de traços i les seues deformacions en el temps; açò últim, en un format vectorial. Hi ha formats d'archiu específics per a animacions, i formats genèrics que poden contindre diversos tipos de multimedios.

Clave Lapse

Artícul principal → Lapsus de temps.


El Clave Lapse és una tècnica fotogràfica que consistix en la captació d'imàgens fixes que despuix són reproduïdes a una velocitat major.

Atres tècniques

Virtualment, qualsevol forma de produir imàgens o qualsevol matèria que puga ser fotografiada pot utilisar-se per a animar. Existixen moltes tècniques d'animació que solament han segut utilisades per uns i que són desconegudes per al gran públic. Entre estes s'inclouen pintura sobre cristal, animació d'arena, pantalla d'agulles, pintura sobre celuloide, tweening, etc.

Història de l'animació

Artícul principal → Història de l'animació.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Cine d'animació

Artícul principal → Cine d'animació.


Primer curtmetrage en color

Encara que anteriorment, al voltant de 1901-1909, ya s'havien creat películes en color, el seu principal problema era que únicament usaven el color roig i vert, els quals s'unien aditivament. O inclús, rodaven primer en blanc i negre per a posteriorment afegir filtres de colors. Pero açò no té res a vore en la tecnologia que es crearà l'any 1916 : el technicolor.

Per curiós que semble, el primer curt filmat completament en la tècnica technicolor (que consistia en el procediment tricromático (vert, roig, blau), l'us del qual exigia una triple impressió fotogràfica, incorporació de filtres cromàtics i unes cambres d'enormes dimensions) va ser el curt d'animació Flower and Trees de Walt Disney, dirigit per Burt Gillett (1932). Pero el primer llarcmetrage que es farà en esta tècnica, a banda de la película "La fira de les vanitats" (1935), de Rouben Mamoulian, serà "Blancanieves i els sèt enanito", també de Walt Disney.[5]

Animadors

Artícul principal → Animador.


Un animador és un artiste que crea una seqüència visual (o audiovisual si se li afig sò) de múltiples imàgens que en succeir-se unes darrere d'unes atres generen l'ilusió de tindre moviment propi, és dir una animació. Les animacions estan actualment en moltes àrees de la tecnologia i el vídeo, com el cine, la televisió, els videojocs o internet. Generalment, estos treballs requerixen de la colaboració de varis animadors. Els métodos per a crear estes imàgens depenen de l'animador i estil que vullga conseguir (en imàgens generades per ordenador, de manera manual...).

Els animadors es poden dividir en animadors de personages (artistes que s'especialisen en els moviments, diàlec i actuació dels personages) i animadors d'efectes especials (que animen tot lo que no siga un personage, per eixemple vehículs, maquinària o fenomens naturals com a aigua, neu, pluja).

Animació i drets humans

Actualment, l'animació no solament s'usa com a método d'entreteniment, sino que molts són creats també per a criticar o defendre certs aspectes de la societat. Gran part d'estos proyectes han segut nominats per als Oscars o s'han fet virals en Internet. Per eixemple, In a Heartbeat, dirigit pel mexicà Esteban Bravo i la nortamericana Beth David, va ser un dels candidats per a dur-se el premi a Millor Curt d'Animació en la gala dels Oscar 2018.

"In a Heartbeat" tracta sobre una història d'amor entre dos chics adolescents, ya que els directors volien trencar els prejuïns cap a la comunitat LGBT. És un curt d'animació sense diàlec a on el cor d'un dels chics s'escapa per a perseguir a l'un atre jove. El curt ya té més de 40 millons de visites en Youtube i, encara que ha tingut gran èxit, ha creat certa polèmica.[6]


Per un atre costat, tenim el proyecte The Cubby House que és una película d'animació espanyola que ensenya als alumnes els seus drets. Els 30 artículs que conformen la Declaració Universal dels Drets Humans estan arreplegats en este proyecte que conta en una película d'animació per capítuls, en format més llarc i inclús a través d'un videojoc. El proyecte està dirigit per Óscar Vega i Ana Luisa Rotta.

La presentació de "The Cubby House" (la caseta a l'arbre) es va realisar poc abans del Dia Universal del Chiquet (20 de novembre). Ha destacat que "l'educació és un ben social" i que des de l'institució que lidera es treballa "per a que aixina siga" i es recolzen els plans que busquen que els chiquets tinguen "una educació de calitat per a aplegar a un món d'oportunitats ". Esta película, també educarà contra l'acossament escolar o la desigualtat de gènero.

Aixina, els personages de la película —no falten alguns històrics com Abraham Lincoln— pertanyen a diferents races i cultures i presenten problemes reals com la fam, les chiquetes obligades a casar-se, els chicotets que chafen una mina o aquells que treballen en abocadors.[7]

Festivals d'animació

Els festivals d'animació acullen tant llarcmetrages comercials com a curtmetrages de tots els tipos, i són el principal mig de difusió per a estos últims. Els festivals més importants de l'animació del món són els següents:

En el món hispanohablante els més rellevants són:

  • Pixelatl - Festival d'Animació, Videojocs i Còmic. Ademés, l'event inclou un mercat d'animació.
  • CutOut Fest - Festival Internacional d'Animació i Art Digital.
  • Animasivo - Festival Internacional d'Animació de Mèxic.
  • SMMX - Festival Stop Motion Mèxic.
  • Festival Destacat - Festival online i presencial d'art digital dedicat a l'animació, l'ilustració, còmic i videojocs. Despuix de varis anys celebrant-se, han incorporat un mercat d'animació dins del mateix event.
  • In Motion Fest - Trobada Internacional d'Animació i Innovació Digital de la Ciutat de Querétaro.
  • Iluma Fest - Event realisat pel Tecnològic de Monterrey en Pobla en el que la temàtica principal és l'animació, doblage i videojocs.
  • FINAV - Festival Internacional de Novela gràfica, Animació i Videojocs de Aguascalientes.
  • Sublim - Trobada internacional de negocis creatius de les indústries de l'animació, els videojocs i els efectes visuals (VFX).
  • Creativa Fest, Event en una secció dedicada a l'animació i art digital, en Mèxic.
  • Locomoció Fest, Locomoció Festival d'Animació de la Ciutat de Mèxic.
  • La Matatena, Festival internacional de cine per a chiquets, en el seu enfocament especial en l'animació, en Mèxic.
  • AnimAura - Festival Internacional d'Animació de Morelia.
  • Animadrid, en Espanya.
  • Animacor, en Espanya
  • AnimaDeba, Festival Internacional d'Animació de Deva [4] [5] archivat en Wayback Machine., en Espanya.
  • ANIRMAU, en Lalín.
  • Animacam [6] archivat en Wayback Machine., Festival Internacional d'Animació Online

Estudis d'animació

Vore també

Referències

  1. ↑ «APROXIMACION A la ANIMACION EN LA PUBLICITAT TELEVISIVA EN EL MÓN».Quaderns de investigacion i divulgacion.Universitat Autònoma d'Occident.ISSN 1692-2832.Consultat el 17 de maig de 2022.
  2. ↑ «Animació per retallada cut out».
  3. ↑ «La pixilación».
  4. ↑ «Animació per computadora».
  5. ↑ «[1]». Consultat el 7 de decembre de 2017 (en és-ÉS).
  6. ↑ «[2]». Consultat el 13 de decembre de 2017 (en és-ÉS).
  7. ↑ «[3]». Consultat el 13 de decembre de 2017.

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Animació&oldid=1543837»