Anar al contingut

Videoclip

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Videoclip


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

Un videoclip o video musical és una producció audiovisual realisada principalment per a la seua difusió en video, televisió i a través de portals en internet, que oferix una representació o interpretació visual d'una cançó o d'un tema musical. Segons diversos autors es tracta del format audiovisual més consumit per la joventut global.[1] Ademés d'açò, per a ser considerat com a videoclip deu estar gravat i editat en format de video, ya siga analògic o digital. En cas d'haver segut gravat en format cinematogràfic també és considerat com a videoclip, encara que haja segut realisat per a la televisió. No obstant, no es pot considerar videoclip la película denominada scopitone, que es presentava en màquines de jukebox similars a les utilisades per a reproduir discs d'àudio.

El segment fílmico de la coreografia realisada per Elvis Presley de la cançó Jailhouse Roc dins de la película del mateix nom, és considerat com el primer videoclip de l'història, transmés independentment en el cine i en la televisió, que sense medir-se, va contribuir a pujar l'interés per la película.[2]

Definicions

[editar | editar còdic]

Per al Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, un videoclip és un:

Curtmetrage en que es registra, generalment en fins promocionals, una única cançó o peça musical.[3]

Segons A. Sedeño, el videoclip és:

«Un format audiovisual fundat i encorajat per l'indústria discogràfica com a estratègia de màrqueting per a favorir la venda de discs».[4]

I per a Jon I. Illescas, el videoclip és:

«Un curtmetrage basat en el desenroll d'una composició musical prèvia que fonamenta el desplegament d'un conjunt d'imàgens, les quals, unides a la música, donen lloc a un nou discurs estètic».[1]


Característiques

[editar | editar còdic]
  • Fi publicitari: Es crea per a vendre o promocionar una cançó i per a construir o reforçar l'image d'un artiste o grup. Encara que el gènero va nàixer íntimament lligat a la publicitat, els grans presuposts que mou permeten múltiples possibilitats de creació, aixina com la contractació dels millors equips tècnics. Això ha fet possible la consecució d'un atre tipo de guanys: a través d'ell es crea ideologia i modos de comportament, estereotips socials i referències culturals i vitals.[5]
  • Tècnicament és una combinació o mescla que inclou música, image (fotografia i atres representacions visuals, fixes i mòvils i notacions gràfiques) i llenguage verbal (i excepcionalment atres matèries audiovisuals: soroll, silenci i diàlecs). El videoclip sempre sorgix d'una obra musical prèvia, a la que pretén sumar riquea visual per a la seua difusió principalment televisiva.[5]
  • Crea un llenguage i estètica específics, en marques d'estil reconeixibles, a partir de la relació entre image i sò, orientada a reforçar els fins publicitaris del gènero.[5]

Els videoclips se solen realisar en multitut d'efectes visuals i electrònics. Són produccions molt dinàmiques que tenen per objectiu cridar l'atenció del teleespectador. És el gènero audiovisual en el que hi ha més creativitat i experimentació.

Els professionals que operen en este sector deuen tindre en conte numeroses consideracions tècniques. El videoclip es compon de camps, plans, moviments de cambra de divers grau de complexitat i tractaments específics d'allumenament.

El videoclip s'estructura en funció del tema musical que representa, és dir, la pròpia pertinença al gènero s'afirma a través d'una série d'elements visuals als que es té que cenyir.[6]

Història

[editar | editar còdic]

Els videos musicals o videoclips es fan i usen principalment com a tècniques de màrqueting en l'intenció de promocionar la venda de gravacions musicals de diferents grups.

La popularisació dels videos musicals va créixer en la década de 1980, quan el format del canal #MTV (Music Television) es va crear al voltant d'ells. En 1979, John Lack i Michael Nesmith, en els Estats Units, varen intentar crear un canal temàtic musical per cable, pero no va ser fins a l'1 d'agost de 1981 quan la #MTV va iniciar les seues transmissions, en un repertori totalment d'orige britànic. La transmissió es va iniciar en: Video Killed the Ràdio Star de The Buggles, despuix The Who, Rod Stewart o The Rolling Stones.

Institucionalisat gràcies al video musical ha segut la més radical i al mateix temps financerament rendable de les innovacions de l'història de la televisió. La seua aparició des de l'interconexió de cultura pop, història de l'art i economia del màrqueting és l'encarnació del discurs postmoderno despuix de la mort de la vanguarda o la seua versió més populista. Incorporant elements del video experimental, el videoarte i l'animació dins d'un format comercialment viable, el videoclip ha fet fàcilment més per popularisar i promocionar experiments en visualisació i narratividad que tots els esforços previs que varen combinar art i mijos de comunicació.[5]

Jailhouse Roc, el primer videoclip de l'història

[editar | editar còdic]

La seqüència coreogràfica creada per Elvis Presley del tema homònim principal de la película, «Jailhouse Roc» (El roc de la presó) és considerada com el primer videoclip de l'història.[7][8] [9] Dita coreografia va ser lo primer que estava pactat filmar para quan es donara començ al rodage de la película. El coreógraf Alex Romero[10] qui estava present en bastidors junt a Gene Kelly quan va començar la producció, va fer lo possible per coreografiar l'escena, pero despuix d'alguns ensajos Elvis Presley no va estar convençut en el resultat. Llavors Romero va tocar una miqueta de música i li va demanar a Elvis que usara els seus propis moviments, i el resultat va sorprendre al mateix Gene Kelly. Més vesprada, el ballarí Russ Tamblyn es va reunir en Presley en el seu penthouse de Beverly Hills i varen ensajar junts la complicada escena durant tota una nit, donant com resultat la famosa seqüència que ha segut a voltes citada com el moment més gran d'Elvis en la pantalla.[11][12]

[editar | editar còdic]

A finals dels anys 50,[13] es va introduir en França el Scopitone, una màquina de discs visual, i molts artistes francesos, com Serge Gainsbourg, Françoise Hardy, Jacques Dutronc i el belga Jacques Brel, varen produir curtmetrages per a acompanyar les seues cançons. El seu us es va estendre a atres països i es varen patentar màquines similars, com la Cinebox en Itàlia i la Color-sonic en els EE. UU.[13] En 1961, per al programa canadenc Singalong Jubilee, Manny Pittson va començar a gravar en anterioritat l'àudio de la música, va ser al lloc i va gravar vàries imàgens en els músics fent playback, i posteriorment va editar l'àudio i el video junts. La majoria dels números musicals es varen gravar en l'estudi en l'escenari, i els «videos» de les gravacions en el lloc es varen utilisar per a agregar varietat.[14] En 1964, el curtmetrage experimental de Kenneth Anger, Scorpio Rising, va utilisar cançons populars en lloc de diàlecs.[15]

Cronologia

[editar | editar còdic]
  • 1920: Oskar Fischinger i una corrent de creadors europeus dels anys 20 senten les bases de la música visual, creant peces d'image per a temes musicals preexistentes. Són pioners del format de videoclip.
  • 1930: Carlos Gardel grava dèu cançons en Argentina capturant al mateix temps image i sò.
  • 1940: Walt Disney crea la película Fantasia, mesclant l'animació i la música.
  • 1941: Un nou invent aplega als bars i clubs d'Estats Units: el Paroram Soundie, una rockola que reproduïx films musicals junt en música.
  • 1956: Hollywood descobrix el gènero de films centrats en la música. Una ona de films de roc and roll escomença (Roc Around the Clock, Don't Knock the Roc, Shake, Rattle and Roc, Roc Pretty Baby, The Girl Ca't Help It), i els films famosos d'Elvis Presley. Alguns varen ser presentacions musicals dins d'una història, unes atres varen ser shows de revista.
  • 1957: El considerat primer video musical de l'història és creat en Estats Units, protagonisat per Elvis Presley en el tema Jailhouse Roc, el famós tema del roc carcelari, difòs en imàgens en blanc i negre de l'época (encara que l'original està a color).[16][17]
  • 1960: En França es fabrica la reinvención del Soundie. Es rebateja com Scopitone, i dona la possibilitat de seleccionar entre vàries peces en soport cinematogràfic. Té gran èxit en França.
  • 1962: La televisió britànica inventa una nova forma de programes musicals. Espectàculs com Top Of The Pops, Ready! Steady! Go! i Oh, Boy els varen donar el camí a varis artistes i es varen convertir en grans èxits.
  • 1964: La televisió nortamericana adapta este format. Hullabaloo va ser un dels primers en este tipo, seguit per Shindig! (NBC) i American Bandstand. Ademés, en Bremen, Alemània es transmet Beat-Club, un programa musical a on es transmetien videos en viu d'artistes reconeguts de l'época.
  • 1965: El realisador cubà Santiago Álvarez Román realisa el revolucionari curtmetrage «Now»[18] considerat per diversos autors com l'orige directe del videoclip actual.[19]
  • 1966: Els primers videos conceptuals són transmesos, com Paperback Writer i Rain de The Beatles.
  • 1967: Ixen a l'aire vídeos més ambiciosos, de part de The Beatles, com Penny Lane i Strawberry Fields Forever.
  • 1968: Elvis Presley en juny d'aquella temporada, grava novament videos musicals, en el tema If I Ca Dream i Trouble/Guitar Man.
  • 1969: David Bowie El videoclip de Space Oddity de David Bowie va ser llançat l'11 de juliol de 1969. va ser el primer videoclip promocional de Bowie i es va crear per a acompanyar la cançó que també du el mateix nom, en 1972 el propi Bowie faria una nova versió del videoclip.
  • 1973: David Bowie va llançar el videoclip de Life on Mars?, Dirigit per Mick Roc, el video captura l'essència artística i teatral de Bowie, aixina com la seua visió creativa i el seu estil únic..
  • 1974: ABBA grava els seus dos primers vídeos conceptuals: Ring Ring i Waterloo; No obstant, els videos es convertixen en alguna cosa rendable per a la promoció de senzills tan sol un any despuix, 1975.
  • 1975: Queen llança el senzill Bohemian Rhapsody, considerat el primer videoclip en efectes especials en l'història. Ací comença un periodo de transició dels antics videos musicals cap a una nova generació que aprofita les #bestreta tecnològiques de l'época. A partir de l'èxit del mateix, la producció de videoclips per part de les discográfica es torna habitual.
  • 1980: David Bowie llança el videoclip de Ashes to Ashes, destacat per la seua estètica vanguardista, efectes visuals innovadors i narració d'una història, un abans i un despuix en la forma de fer videoclips, sent el més car de l'història en eixe moment.
  • 1981: #MTV, el primer canal de videos musicals les 24 hores, ix a l'aire. Inicialment, pocs operadors de cable ho tenien, despuix es va tornar un major èxit i icon cultural. El primer video que emeten és Video Killed the Ràdio Star del grup The Buggles.
  • 1982: Mecano grava el primer videoclip en Espanya, Hui no em puc alçar.
  • 1983: apareix el video Thriller de Michael Jackson, que marca un abans i un despuix en l'indústria del videoclip, brindant-los una temàtica i revolucionant la forma de fer-los.
  • 1989: La cantant Madonna llança Like a Prayer, un dels videoclip més polèmics de l'història musical, criticat principalment per l'iglésia.
  • 1990: La cantant Madonna realisa el seu segon video musical polèmic, Justify My Love en alt contingut recarregat d'homosexualitat i BDSM, que és el primer video en ser censurat pel canal #MTV.
  • 1992: La cantant Madonna llança el primer videoclip en temàtica totalment sexualizada i plena de sadomasoquisme titulat Erotica.
  • 1995: #MTV escomença a nomenar als directors dels videos musicals.
  • 2005: naix el lloc web YouTube, que supon un accés més fàcil i ràpit a videos musicals i d'una atra índole per mig d'internet.
  • 2009: naix el canal de streaming Vevo, en principi estajat dins de YouTube, propietat de les dos majors discográfica del mercat (Universal i Sony Music) junt a Abu Dhabi Mija en internet.
  • 2017: Selena Gomez junt a DJ MArshmello llancen de manera oficial el primer videoclip vertical de l'història per a la seua cançó Wolves.
  • 2018: Spotify llança Canvas com a beta tancada per a alguns usuaris, format que mostra un video curt d'uns quants segons de manera vertical durant la reproducció de les cançons, per a despuix en decembre del 2020 llançar-ho de manera global per a tots els artistes.

El videoclip com a reproductor de valors i ideologies

[editar | editar còdic]

Alguns autors proponen al videoclip com un «transmissor d'cosmovisión i ideologies entre els jóvens». Aixina ho veu per eixemple Jon I. Illescas, per a qui els videoclips dominants o mainstream influencien al sector jovenil a l'hora de marcar els seus valors, ideologia o les seues prioritats vitals, i per tant susceptible de ser utilisat per les plataformes del poder polític (Estats, partits polítics, etc.) o econòmic (grans empreses) com a orgue de propaganda.[20][1][21]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 El Vell Talp.
  2. ↑ «nostres-temps-notícia/ Del Roc de la presó als nostres temps: L'importància del videoclip». Trome.com. Consultat el 2025-07-20.
  3. ↑ «http://lema.rae.es/drae/?val=videoclip».
  4. ↑ (2006).Signa: revista de l'Associació Espanyola de Semiòtica.16
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Raó i paraula.(56)
  6. ↑ «Mainstream versus Illescas». Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2019. Consultat el 16 de març de 2016.
  7. ↑ Brown Peter, Broeske Prat H. (1997). Down at the End of Lonely Street: The Life and Death of Elvis Presley (en anglés). ISBN ISBN 978-0-525-94246-7.
  8. ↑ «canviar-història/ 10 videoclips que varen canviar l'història». HABLATUMÚSICA. Consultat el 30 de març de 2020.
  9. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  10. ↑ Alejandro Bernardo Quiroga, més conegut com Alex Romero (20 d'agost de 1913 - 8 de setembre de 2007) va ser un ballarí i coreógraf nortamericà (Knowles, Mark (2013). The Man Who Made the Jailhouse Roc: Alex Romero, Hollywood Choreographer. Jefferson, N.C.: McFarland & Co. ISBN 978-0-7864-7594-0.) conegut per treballar en destacats ballarins i coreógrafs de la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) durant les décades de 1940 i 1950.(Alex Romero, 94; choreographer for Elvis in 'Jailhouse Roc', Los Angeles Claves.,Alex Romero, 94, dancer (in (en)), Variety. Recuperate le 17 de març 2019.)
  11. ↑ «Clar i ras: El primer vídeo de roc: 'Jailhouse Roc' d'Elvis Presley | RTVE Play». www.rtve.es. Consultat el 2021-07-15.
  12. ↑ Peter H. Brown (1997). Down at the end of lonely street, Dutton. ISBN 978-0-525-94246-7.
  13. ↑ 13,0 13,1 Almind, Gert J.. «Jukebox History 1952-1998».
  14. ↑ Ernest J. ***. Remembering Singalong Jubilee, Formac Publishing Company. ISBN 978-0-88780-642-1.
  15. ↑ Landis, Bill (1995). Anger: The Unauthorized Biography of Kenneth Anger, HarperCollins Publishers. ISBN 978-0-06-016700-4.
  16. ↑ «Cançons en història: “El roc de la presó”. Elvis Presley». El traster de Palau. Consultat el 2020-12-16.
  17. ↑ «Jailhouse roc- Elvis Presley (1957)». Consultat el 2020-12-16.
  18. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  19. ↑ «https://planetavideoclip.blogspot.com.és/search/label/Santiago%20%C3%81lvarez».
  20. ↑ Universitat d'Alacant.
  21. ↑ «La dictadura del videoclip». elconfidencial.com.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Videoclip&oldid=799633»