Tècnica

Tècnica (del grec τέχνη téchnē ‘art’) és el conjunt de procediments, regles, normes, accions i protocols que té com a objectiu obtindre un resultat determinat i efectiu, ya siga en el camp de l'informàtica, les ciències, l'art, el deport, l'educació o en qualsevol atra activitat.

Requeriments de la tècnica

La tècnica en primer lloc requerix tant destrea manuals com a intelectuals, freqüentment l'us de ferramentes i de varis coneiximents. En els animals, les tècniques són característiques de cada espècie. En l'home, la tècnica sorgix de la seua necessitat de modificar el mig i es caracterisa per ser transmisible, encara que no sempre és conscient o reflexiva. Generalment, cada individu la deprén d'uns atres (a voltes la inventa) i, finalment, la modifica. És generalisada la creència, que solament les persones són capaces de construir en l'imaginació, alguna cosa per a que després puguen concretar en la realitat. No obstant, alguns primats superiors, a banda de l'home, poden fabricar ferramentas. La tècnica, a voltes difícil de diferenciar de la tecnologia, sorgix de la necessitat de transformar l'entorn per a adaptar-ho millor a les seues necessitats.

Conceptes relacionats

• La paraula tecnologia té entre les seues accepcions l'estudi de les tècniques, o també el conjunt dels instruments i procediments industrials de cert sector. No obstant el significat d'esta paraula no s'ha estabilisat encara.
• L'us de ferramentas, d'algoritmes, d'organisació de tasques.
• El art, a on s'inclouen ademés de ferramentes i processos, l'us de formes i estructures.
  • Per eixemple, en la música, a on la tècnica es referix a la manera d'eixecutar un instrument musical, aixina com a la manera de compondre i precomponer (vejau també: tècnica estesa).
  • La paraula «tècnica» va escomençar a usar-se en castellà sol cap a 1900 ya que fins a llavors el seu significat ho cobria la paraula «art». Va ser en el XIX quan es va introduir una distinció clara entre les «belles» arts, que perseguixen l'emoció estètica, i lo que hui es denomina tècnica, que busca l'utilitat en racionalitat i eficiència.

Les tècniques instruccionals són ferramentes didàctiques que utilisa l'instructor per a reforçar o concretar l'objectiu d'aprenentage plantejat. L'elecció de les tècniques varia d'acort a l'objectiu, les característiques dels participants i del curs, i de la dinàmica grupal. La tècnica es referix als procediments i recursos que s'ampren per a conseguir un resultat específic. Les tècniques tenen l'objectiu de satisfer necessitats i requerixen de qui les aplica. Qualsevol activitat que és realisada en la vida diària seguix un método o procediment, és dir, una tècnica.

Història

Artícul principal → Història de la tècnica.

La història de la tècnica és l'història de l'invenció de ferramentas i tècniques en un propòsit pràctic. L'història moderna està relacionada íntimament en la història de la ciència, puix el descobriment de nous coneiximents ha permés crear noves coses i, recíprocament, s'han pogut realisar nous descobriments científics gràcies al desenroll de noves tecnologies, que han estés les possibilitats d'experimentació i adquisició del coneiximent.

Vore també

• Metodologia

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Tècnica en el Viccionari.

• El Diccionari de la Llengua Espanyola té una definició per a rae. es/t%C3%A9cnico#ZIkyMDs tècnica.
• com. ar/cyt-ar/index. php/T%C3%A9cnica Tècnica en la Enciclopèdia de Ciències i Tecnologies en Argentina