Dinosauris (documental)

Dinosauris, titulat en anglés Dinosaur!, és un documental televisiu nortamericana sobre dinosauris. Va ser presentat per l'actor Christopher Reeve i emés per primera volta en Estats Units el 5 de novembre de 1985 en el canal CBS. Anys més tart, en 1991, un atre documental nortamericà també titulat en anglés Dinosaur! pero sense cap relació en est, va ser presentat en el canal A&I Network per un presentador de notícies de CBS, Walter Cronkite.

Dinosauris, el documental de 1985 presentat per Christopher Reeve, va ser doblat al espanyol per Televisió Espanyola i emés per primera volta en Espanya a les 16h30 del 25 de decembre de 1987 en el canal TVE1 (rebatejat en 2008 com La 1).

Continguts

Dirigit per Robert Guenette i escrit per Steven Paul Mark, Dinosauris va ser presentat per Christopher Reeve, qui s'hi havia fet famós uns pocs anys abans gràcies al seu paper protagoniste en la película Superman, de 1978. Junt a la narració de Reeve el documental mostra escenes en efectes especials (que reconstituyen tant els dinosauris com la seua época) junt a intervencions de paleontòlecs, els més famosos en el moment de la producció de Dinosauris. Alguns d'eixos paleontòlecs varen ser Jack Horner i Robert Bakker (nortamericans) o Phil Currie i Dona-li Russell (canadencs). Al principi del documental, a una chicoteta seqüència d'introducció seguixen els títuls de crèdit d'inici. El programa escomença llavors en l'apareamiento d'una parella de dinosauris de pico d'ànet (en anglés duck-billed dinosaurs, un terme que designa als dinosauris de la família dels hadrosáuridos). Pronte la femella posa ous en un niu, pero tots llevat dos acaben devorats per un Struthiomimus. Este últim conseguix dur-se un dels dos ous restants, deixant un solament en el niu. L'ou que conseguix furtar li'l du a la profunditat del bosc i escomença a menjar el seu contingut despuix de trencar el seu cascarón, pero en eixe moment és perseguit i devorat per un parell de Deinonychus. L'ou de hadrosáurido que ha sobrevixcut eclosiona i acaba per convertir-se en un jovenil. Més vesprada, mentres està pastando en els seus pares, s'aventura solament en l'interior del bosc, a on casi ho mata un Tyrannosaurus rex. Pero els seus pares senten els seus crits, vénen en la seua ajuda i mentres un dels adults es queda en el menut, l'atre atordix al Tyrannosaurus colpejant-ho en la seua poderosa coa. Seguidament el documental mostra una rabera de Brontosaurus alimentant-se d'uns arbres. Utilisen els seus llarcs colls per a alcançar les branques superiors. Despuix d'açò, una manada de Monoclonius apareix pasturant en el linde del bosc. Un dels animals de la rabera s'adinsa llavors en el bosc, en busca de flors, de les que s'alimenta. La nit escomença a caure i el Monoclonius intenta trobar el camí de tornada a la manada, pero pronte dona en la carcassa d'un dinosauri de pico d'ànet devorat per un depredador i escomença a esglayar-se. El Tyrannosaurus sorgix en eixe moment, ho ataca i ho atrapa en els seus fauces pel llom. El Monoclonius es llibera i en la seua banya nassal conseguix apunyalar al Tyrannosaurus en l'espinella, pero no conseguix sino enfurir encara més al depredador. El Monoclonius acaba arrinconado i arrematat per una mordedura definitiva i letal. Més vesprada es va fent de nit, i en l'obscuritat tot sembla tranquil, pero de sobte sorgix un meteorit que s'estrela sobre la Terra i extermina els dinosauris. Despuix d'açò, un mamífer semblat a un rosegador sorgix de baix de terra, entre els ossos d'un hadrosáurido mort, signe de l'inici del domini dels mamífers sobre la Terra.

Orígens del proyecte

Abans de convertir-se en un documental televisiu d'una hora de duració, Dinosauris va tindre un precedent en 1984 en una seqüència experimental d'animació en volum, un curtmetrage de dèu minuts de duració titulat Prehistoric Beast (lliteralment: «béstia prehistòrica»). Concebut i creat per Phil Tippett en els inicis del seu propi estudi de producció d'efectes especials (el Tippett Studio), el curtmetrage Prehistoric Beast tenia com a objectiu el perfeccionament de la tècnica d'animació en volum coneguda com go motion. L'argument del curtmetrage era simple: es tractava de la persecució i depredació d'un Monoclonius per part d'un Tyrannosaurus. Esta chicoteta película animada només va ser proyectada en uns pocs festivals especialisats en animació, pero va convéncer suficientment a Robert Guenette i Steven Paul Mark per a solicitar les habilitats de Tippett en vistes a transformar Prehistoric Beast en un documental sobre dinosauris de llarga duració. Va ser d'esta manera com Mark i Guenette varen demanar a Tippett que realisara noves seqüències pero en atres espècies de dinosauris tals com hadrosáuridos (o dinosauris de pico d'ànet, el terme utilisat en el documental), Deinonychus, Struthiomimus, Brontosaurus (note's que en 1985, l'any de producció de Dinosauris, este gènero estava considerat com a sinònim de Apatosaurus encara que hui en dia ya no és el cas) i també imàgens adicionals d'un asteroide, el que supostament va impactar en la Terra, provocant l'extinció dels dinosauris. Afegint tot este nou material al material ya filmat per a Prehistoric Beast el montage resultant va donar, en 1985, el documental Dinosauris. Tippett ya havia participat en L'Imperi contraataca (1980) animant els tauntaun vists en eixa película (i per als que va inventar la tècnica del go motion), i el seu treball experimental en Prehistoric Beast i Dinosauris va servir més tart per als ensajos preliminars dels efectes especials de la película Parc Jurásico (1993). Finalment, només algunes seqüències de guions gràfics de Parc Jurásico varen ser rodades en go motion i la totalitat del metraje en el que els dinosauris apareixen en la película va ser obtinguda o be per mig d'animatrónica o be per mig d'animació per computadora.