Anar al contingut

Image

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quinzé aniversari d'Image Comics, celebrat en la Convenció Internacional de Còmics de Sant Diego 2007. D'esquerra a dreta Lee, McFarlane, Larsen, Valentino, Silvestri, Liefeld i Portacio.

Image Comics és una editorial independent nortamericà, dedicada a la publicació i distribució d'historietas, és la tercera en volum de vendes al mercat directe de còmics d'Estats Units.[1] És coneguda per publicar séries de còmics com Spawn, The Walking Dead, Invencible, Saga, Jupiter's Legacy, The Darkness, Youngblood, Savage Dragon, Gen13, WildCats, Witchblade, The Maxx i Kick-Ass, entre uns atres. Va ser fundada en 1992 per sèt dibuixants que varen abandonar Marvel Comics per a formar la seua pròpia editorial i mantindre el copyright de les seues creacions, Todd McFarlane (llavors dibuixant de Spider-Man), Erik Larsen (Hulk), Jim Valentino (Guardians de la galàxia), Marc Silvestri (Wolverine), Rob Liefeld (X-Force), Whilce Portacio (Uncanny X-Men) i Jim Lee (X-Men). En l'excepció de Whilce Portacio, cada artiste va crear un estudi baix el sagell d'Image Comics per a pròpies creacions, Todd McFarlane Productions (Todd McFarlane) Wildstorm Studios (Jim Lee),.Top Cow Productions (Marc Silvestri), Shadowline (Jim Valentino), Extreme Studios (Rob Liefeld) i Highbrow Entertainment (Erik Larsen). En 1996, Rob Liefeld va renunciar a Image anticipant-se a un vot dels demés socis per a expulsar-ho de l'editorial.[2][3][4] Va ser demandat judicialment pels seus socis, que li acusaven de prendre mals decisions empresarials, com cobrir deutes propis en fondos de l'editorial, copiar dibuixos dels seus companyers o utilisar els mijos de l'editorial per a promocionar séries que després publicava a través d'una atra editorial de la seua propietat (Maximum Press).cita requerida

En 1998, Jim Lee abandona Image i ven Wildstorm Studios a DC Comics convertint-se en una subdivisió del jagant editorial, fins que va ser tancada en 2010.[5][6]

En 2008, Robert Kirkman és nomenat soci de l'editorial, el primer guioniste en este càrrec.[7] En 2010 va fundar Skybound, el seu propi estudi.[8]

L'èxit d'Image Comics va canviar significativament la posició dels autors dins de l'indústria d'historietes i s'ha posicionat com la tercera editorial més important del gènero en Estats Units, darrere Marvel Comics i DC Comics.

Història

[editar | editar còdic]

Fundació

[editar | editar còdic]

A inicis de la década de 1990, els artistes Todd McFarlane, Rob Liefeld i Jim Lee varen trencar successivament récorts de vendes de còmics en Marvel Comics en Spider-Man #1, X-Force #1 i X-Men #1, respectivament.[9] No obstant, els creadors estaven descontents, Liefeld estava preocupat de que el seu èxit en realitat fera que les seues posicions en Marvel anaren precàries, «nos havíem tornat molt grans per al sistema», va dir en el 2000, «Marvel no volia un sistema d'estreles».[10] McFarlane i Lee, per la seua banda, se sentien infravalorados per Marvel, a on no se'ls pagava quan el seu art era reusado en productes promocionals com playeras.[10][11]

Malibu Comics va acordar publicar un títul propietat del creador de Liefeld en 1991. En juliol d'eixe any Liefeld va anunciar plans per a publicar un còmic independent titulat Youngblood[12] i en setembre va promocionar un títul cridat The Executicioners, que seria publicat per «Image Comics». Encara que Liefeld va abandonar els seus plans per a The Executioners[nota 1] en acabant de que Marvel els va amenaçar en demandar-ho i despedir-ho de X-Force, l'incident només ho motive més per a publicar independentment.[10][13]

Liefeld pronte va invitar als artistes Erik Larsen, llavors artiste de Amazing Spider-Man, Jim Valentino, llavors artiste de Guardians of the Galaxy, i McFarlane a unir-se a Image Comics. McFarlane va reclutar a Jim Lee en una subasta de Sotheby's en Nova York en decembre de 1991; Marc Silvestri, llavors artiste de Wolverine, qui es trobava en mateixa ciutat pel mateix event, també va ser invitat.[10] Poc despuix, Lee va invitar a Whilce Portacio, llavors artiste de Uncanny X-Men.[14] Estos sèt creadors varen ser els socis fundadors originals d'Image Comics. La carta organizacional d'Image tenia dos disposicions clau:[15]

  • Image no serà propietària del treball de cap autor; el creador ho serà. Image per sí mateixa no posseirà propietat intelectual en l'excepció de les seues marques registrades: el seu nom i logotip.
  • Cap soci d'Image interferirà —creativament o financerament— en el treball d'un atre soci.

Primers anys

[editar | editar còdic]

Els títuls inicials dels fundadors varen ser produïts baix el nom Image, pero publicats a través de Malibu Comics, que va proporcionar respal administratiu de producció, distribució i mercadotècnia.[16]

El primer còmic publicat per Image va ser Youngblood #1 de Liefeld en febrer de 1992. Les preórdenes del títul varen alcançar les 930 000 còpies, superant el récort existent tant per a còmics propietat del creador com per a còmics venuts independentment.[17][18] El segon còmic d'Image, Spawn #1 de MacFarlane va debutar en un tiraje d'1,7 millons de còpies en maig de 1992. Els varen seguir The Savage Dragon de Larsen, WildC. A. T. S de Lee, ShadowHawk de Valentino i CyberForce de Silvestri, tots en vendes fortes en les tendes de còmics.[19]

En pocs mesos, Malibu havia obtingut casi 10% del mercat de còmics d'Amèrica del nort gràcies a Image,[20] temporalment superant al jagant de l'indústria DC Comics.[21] A inicis de 1993 Image va deixar a Malibu per a establir-se com una companyia independent, contractant a Tony Lobito com a editor de temps complet.[22][23] Image es va convertir en la primera companyia en desafiar el domini de Marvel i DC des de l'establiment del sistema de mercat directe de còmics.[24]

Portacio va ser l'únic fundador que no va publicar el primer número d'una série pròpia en 1992. Inicialment, es va reportar que Portacio estava treballant en un títul cridat Huntsman en Chris Claremont,[nota 2] pero va decidir crear el seu propi títul cridat Wetworks.[19] No obstant, el treball en esta série es va retardar significativament per la mort de la germana de Portacio i va decidir renunciar com a soci d'Image.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut L'artiste Dona-li Keown, que durant eixa época era artista de Incredible Hulk, va dir en 2022 que durant 1992 se li havia oferit elloc de Portacio en Image, pero ho va rebujar degut a que els seus antecedents penals feyen difícil que viajara fora de Canadà.[25] Keown, no obstant, en la publicació de Pitt va ser la primera persona no fundadora de l'editorial que va publicar un títul propietat del creador en Image; el primer número d'esta série va vendre més d'un milló de còpies a les tendes de còmics. El primer número de Pitt estava planejat per a publicar-se en novembre de 1992 pero va ser entregat varis mesos més vesprada, en giner de 1993.[19]

Image va continuar expandint-se en 1993 en nous títuls, tant dels fundadors, com Bloodstrike de Liefeld i Stormwatch de Lee, aixina com de no fundadors, que incloïen The Maxx de Sam Kieth, Tribe de Larry Stroman, Trencher de Keith Giffen, Shaman's Tears de Mike Grell i 1963 d'Alan Moore, Steve Bissette i Rick Vietch.[26] Tribe es va convertir en el còmic creat per una persona afroamericana més venut, en més d'un milló de còpies venudes a tendes de còmics.[27] Moore més alvance va treballar en atres títuls d'Image, com Spawn, WildC. A. T. S, The Maxx i Supreme.

També en 1993, Image i Valiant Comics varen començar la publicació del crossover entre editorials Deathmate, que l'historiador de còmics Jason Sacks ha descrit com el primer crossover entre univers de còmic des de The Uncanny X-Men and The New Teen Titans, entre Marvel i DC, publicat en 1982.[28]

Alguns dels estudis dels fundadors semblaven editorials distintes,[10] en les seues pròpies séries regulars ambientades en un univers compartit.[29] L'us de treballadors autònoms per a escriure o ilustrar les séries que eren propietat dels socis d'Image va generar la crítica de que alguns d'ells havien reproduït el mateix sistema contra el que s'havien rebelat, pero en ells a càrrec en lloc d'una corporació.[10][30]

Moltes de les séries d'Image ràpidament varen escomençar a retardar-se en les seues dates de publicació. En resposta, els venedors varen disminuir els seus demanats per a reduir riscs.[31] En agost de 1993, Image va fer una retallada en el seu catàlec, citant com a causa els retarts i el desig en enfocar-se en títuls dels fundadors.[32] L'editorial anuncie la cancelació de Shaman's Tears, Stupid, Trencher i Tribe, aixina com que les séries llimitades com 1963 i Pitt no es tornarien séries regulars; mentres que Enemies of Mankind de Moore i Big Guy de Frank Miller varen ser «pospostes indefinidament».[32]

A finals de 1993, Image va contractar a Larry Marder, un caricaturiste independent i antic mercadólogo de la cadena de venda de còmics Moondog de Chicago per a fungir com a «director eixecutiu» de l'editorial, en una jerarquia superior a la de Lobito i reportant-se directament en els socis.[33] McFarlane va dir a The Comics Journal que els fundadors havien ignorat els consells de Lobito en el passat, inclús quan estava en lo correcte, perque no tenien confiança en la seua tutela per la seua edat i relativa inexperiencia.[33]

A pesar de la reducció d'escala en 1993, Image va continuar publicant còmics propietat dels creadors de diversos creadors. Encara que molts dels títuls d'Image varen vendre més de mig milló de còpies per número en 1992 i 1993, per a mediats de 1994 només els seus títuls més venudes alcançaven vendes de 250 000 eixemplars.[34] Marder va determinar que Image necessitava publicar a lo manco trenta còmics per més per a mantindre's en el negoci, «i si els socis no proporcionaven eixos títuls, tenia que conseguir-els onsevullga que poguera trobar-els», va explicar Marder en 2007.[27] Entre els títuls que es varen sumar al catàlec d'Image a mitan de la década de 1990 es trobaven Hellshock de Jae Lee, Groo de Sergio Aragonés, Bone de Jeff Smith, A Distant Soil de Colleen Doren i Astre City de Kurt Busiek, Brent Anderson i Alex Ross.[35][36]

En 1996 Lee va fundar Homage Comics com a part del seu sagell editorial WildStorm Studios. Descrit com una «llar per a material propietat del creador aixina com un refugi segur per a un mercat de còmics cada volta més desafiant», el catàlec inicial d'Homage Comics va estar format per Astre City, Strangers in Paradise, que anteriorment hi havia autopublicado Terry Moore, i un títul nou cridat Leave it to Chance de James Robinson en Paul Smith.[37]

Els fundadors varen continuar produint series líders en vendes, com Gen13 de WildStorm Studios en 1994, aixina com Witchblade en 1995 i The Darkness en 1996, abdós del sagell Top Cow Productions de Silverstri.[38] En 1998, WildStorm va llançar l'exitós sagell Cliffhanger, ideat per a donar un escaparat a títuls propietat de creadors d'una nova generació artistes populars en aquelavors, començant en treballs d'Humberto Ramos, J. Scott Campbell i Joe Madureira.[39][40][41]

Colapse de la bombeta especulativa

[editar | editar còdic]

Despuix d'una pico a principis de 1993, el mercat dels còmics va experimentar una recessió precipitada en colapsar la bombeta especulativa del coleccionisme d'historietes. L'analiste de l'indústria Mel Thompson estima que al voltant de 20% de totes les tendes de còmics d'Estats Units varen ser tancades en 1993, comparat contra el 10% típic d'anys anteriors. Molts professionals de l'indústria del còmic varen culpar als especuladors per la recessió del mercat, pero molts venedors varen citar la publicació errática d'Image com una causa clau per a la pressió econòmica de les tendes.[42][43]

Cada u dels còmics programats per a publicar-se en el primer quatrimestre de 1993 va tindre retarts.[44] En abril de 1993, només 15.3% dels títuls de l'editorial es varen publicar a temps, comparat en 90.1% de DC Comics, 79.2% de Marvel Comics i 100% de Valiant Comics.[45] Alguns títuls es varen publicar en desorde, per eixemple, el primer número de la série regular de Brigade, un títul de Liefeld, va ser publicat abans de l'últim número de la série llimitada de Brigade, que servia com a introducció a la série;[46] ademés, el número 21 de Spawn va ser publicat abans que els números 19 i 20.[47] Deathmade Ret, la secció a càrrec de Liefeld del crossover en Valiant Comics, va ser emblemàtica dels problemes d'Image per a publicar puntualment, este títul va ser entregat en quatre mesos de retart, temps en acabant de que havia segut publicat l'epílec del crossover.[48]

Els venedors usualment ordenaven còmics en dos mesos d'anticipació, sense opció a devolucions. Els còmics retardats causaven problemes de fluix de capital per als venedors i, en molts casos, els fanes ya havien perdut interés en els títuls retardats quan estos finalment es publicaven. D'acort en The Comics Journal, Els venedors varen estimar que els retarts podien tindre un efecte negativament en les vendes de fins a 60%. Els títuls retardats també podien dificultar la planeación de compres per als venedors, ya que tenien que ordenar els números següents en una série abans de saber cóm es vendrien els números previs. «Quan els còmics comencen a retardar-se, termines ordenant quatre, cinc, sis números abans de vore les vendes i allí és a on està el major perill», va dir Jim Hanley, amo de la tenda de còmics Hanley's Universe, a The Comics Journal en 1994.[48]

Todd McFarlane va dir a The Comics Journal que la culpa pel colapse del mercat no deuria recaure per complet en Image. Va argumentar que la companyia compartia responsabilitat en atres editorials, distribuïdors i venedors, dient que la publicació a temps dels títuls d'Image «no detindria als venedors de ser estúpits».[49] En una entrevista en Comics Retailers, McFarlane va atribuir la culpa de la recessió de l'indústria a la codícia, dient que tenia l'esperança que els venedors que havien ordenat excessivament títuls populars, inclós Spawn, s'anaren a la fallida.[45]

En base en les órdens públiques i senyes de distribució, The Comics Journal i Thompson varen concloure que degut a que els títuls d'Image representaven un percentage tan alt tant de còmics retardats com de dólars gastats, que l'editorial era més culpable de la situació de lo que els socis d'Image estaven disposts a admetre.[50]

En 2007, el periodiste de còmics George Khoury va escriure que la decisió de Marvel de distribuir els seus títuls exclusivament a través de la seua subsidiària a partir de 1995 va tindre un impacte a llarc determini més gran que les pràctiques de negocis d'Image. Steve Geppi, fundador de Diamond Comic Distributors, va dir a Khoury que Image ajude a expandir el mercat d'historietes, i Chuck Rzanski, amo de tenda Mile High Comics, va senyalar a la tornada de Superman als còmics menys de sis mesos despuix de La mort de Superman com el moment en que va rebentar la bombeta especulativa. Khoury va concloure que tots en l'indústria tenien culpabilitat pel colapse del mercat, inclosos editorials, especuladors, llectors, venedors, creadors i editors.[51]

Per la seua banda, l'historiador de còmics Jason Sacks va concloure en 2018 que «molts consideren a Deathmate com el còmic que per sí mateixa va posar final a l'época de prosperitat de l'indústria i la més gran raó per la que moltes tendes de còmics varen tancar definitivament. En realitat, hi havia abundant culpabilitat per a repartir».[28]

Ruptura parcial

[editar | editar còdic]

D'acort en Liefeld, es varen presentar tensions entre els fundadors d'Image Comics des de l'inici de l'editorial, ya que competien entre ells per vendes i talent. A finals de 1994, Liefeld va fundar la seua pròpia companyia separada d'Image, Maximum Press; en una entrevista en 2001 va dir que açò va ocórrer en gran part com a resposta a les tensions internes en Image i donar-se conte de que no sempre seria part de l'editorial.[52] Quan Maximum va ser anunciada, Liefeld la va descriure com un sagell per a títul no relacionats en superhéroes, com Warchild, in còmic de ciència ficció fantàstica.[53]

En 1996, Liefeld va propondre una fusió entre el seu sagell Extreme Estudis i Top Cow Productions, el sagell de Silvestri, d'acort en Matt Hawkins, qui va treballar en l'estudi de Liefeld de 1993 a 1998 i va ser president de Top Cow a partir de 1998. Hawkins va dir que quan Liefeld es va donar conte de que Silvestri anava a rebujar la seua oferta, va decidir tractar de reclutar a alguns artistes de Top Cow, entre ells a Ted Turner, artiste de Witchblade. En algun punt, Hawkins va cridar a Turner sobre el seu treball en Avengelyne, un títul de Maximum Press, pero Silvestri va prendre el teléfon i li va cridar a Hawkins.[54]

Mentrestant, Liefeld va traslladar alguns dels seus títuls en Image Comics a Maximum Press, agudisant les tensions a l'interior de la companyia.[52] En l'estiu de 1996, poc despuix d'incident en Turner i Hawkins, Silvestri va anunciar que deixaria Image Comics, citant diferències irreconciliables en un soci que no va ser nomenat en eixe moment.[55]

Liefeld va renunciar a Image Comics en setembre de 1996 poc ans que ocorreguera una votació entre els socis que ho haguera forçat a deixar l'editorial.[56][57][58] Silvestri va donar marcha arrere als seus plans de deixar Image al poc temps.[58]

Liefeld despuix es va reconciliar en els socis d'Image i va retornar a la companyia com una creador, no com un soci, en 2007.[59]

Jim Lee va vendre Wildstorm i els seus personages a DC Comics en 1998,[60][61] expressant que desijava canviar les seues responsabilitats com a editor per l'oportunitat de fer més treball creatiu.[62]

Diversificació

[editar | editar còdic]

Image va continuar diversificándose, agregant títuls com Jinx de Brian Michael Bendis i Mage de Matt Wagner al seu catàlec en 1997, mentres que el sagell Shadowline de Valentino va publicar més de dotze títuls en blanc i negre, entre ells A Touch of Silver, Starchild de James A. Owen, The Replacement God de Zander Cannon, The Badger de Mike Baron, i Ship of Fools de Michael Avon Oeming. Els creadors pagaven dos tarifes fixes per a cobrir costs administratius, una de dos mil dólars a Image i una atra de cinccents dólars a Shadowline, els ingressos obtinguts per vendes eren propietat dels creadors aixina com els drets de propietat intelectual.[63]

En acabant de que Mmarder va deixar Image en 1999 per a ajudar a administrar McFarlane Toys,[64] Valentino va ser nomenat l'editor de la companyia.[65] Més tart va dir que vea este periodo com una extensió de lo que havia estat fent en Shadowline.[66] Freqüentment se li acredita en fer d'Image l'editorial diversa que és actualment.[67][68][69] Sacks va escriure que per a finals de 1999, l'editorial havia reforçat la seua reputació «com elloc per a trobar el material propietat de creador de la més alta calitat».[70]

A inicis del 2000, alguns sagells que no eren propietat dels socis d'Image varen començar a publicar material en llicència a través de l'editorial; Devil's Due Publishing va llançar una série nova de G. I. Joe en 2001,[71] MVCreations va llançar una série nova de Masters of the Universe,[72] Udon Entertainment va començar la publicació d'una série basada en la franquícia de videojocs Street Fighter,[73] i eixe mateix any DB Productions va començar a publicar una adaptació de The Hedge Knight de George R. R. Martin.[74]

En el 2002 l'editorial va contractar a Eric Stephenson com a director de mercadotècnia, qui havia treballat com a editor i escritor en el sagell Extreme Studios de Liefeld durant els primers dies d'Image.[75][76] En el 2003, Image va publicar The Walking Dead, el còmic de zombis de Robert Kirkman i Tony Moore, que es va tornar un dels títuls més venuts en el mercat.[77][78][79] Valentino originalment rebuge el títul, tement que la premissa fora massa familiar; Kirkman va mentir i va dir que havia planejat revelar que extraterrestres eren la causa dels zombis, una premissa que Stephenson va trobar suficientment interessant per a encorajar a Valentino per a que acceptara el còmic. Kirkman despuix va admetre que mai va planejar incloure extraterrestres en el títul.[80]

Atres títuls publicats durant la gestió de Valentino varen ser Invencible de Kirkman i Cory Walker, Powers de Bendis, The Pro de Garth Ennnis, Jimmy Palmiotti i Amanda Conner, Noble Causes de Jay Faerber, i Ministry of Space de Warren Ellis i Chris Weston.[81]

La porció del mercat d'Image va declinar a mediat de la década del 2000, al mateix temps que els sagells Devil's Due, Dreamwave Productions, MVCreations, Udon Entertainment i DB Productions varen deixar l'editorial i Dark Horse Comics va superar a Image per a posicionar-se com la tercera editorial de còmics més gran d'Estats Units. Larsen va assumir el càrrec d'editor en 2004, expressant la seua intenció de publicar més còmics mainstream;[82] mentres que Valentino va retornar a dirigir el sagell Shadowline.[66] Entre els títuls llançats durant la gestió de Larsen es troben Fell de Ben Templesmith, Godland de Casey i Tom Scioli, Elephantmen de Richard Starkings, Phonogram de Kieron Gillen i Jamie McKelvie, i The Sword dels germans Lluna. En 2007, Liefeld va retornar a Image com a creador, en lloc de soci, per a publicar una série nova de Youngblood escrita per Joe Casey en art de Derec Donovan i Val Staples; Liefeld va senyalar que Kirkman va ser qui ho va dur de regrés a Image.[59]

Larsen va deixar de ser editor per a enfocar-se més en The Savage Dragon en juliol de 2008 i Stephenson va ser ascendit a eixe càrrec.[83][84]

Época d'Eric Stephenson

[editar | editar còdic]

En el 2008, poc en acabant de que Stephenson fora designat com a editor, Image va incorporar a Kirkman com el primer soci nou des de la seua fundació. Stephenson va nomenar el compromís per a publicar a través d'Image de Kirkman i les seues forta visió com a raons per a esta decisió.[7] En el 2010, Kirkman va fundar el seu propi sagell, Skybound.[8]

baix la gestió de Stephenson, Image va començar una àmplia expansió tant dels tipos de còmics que publicava aixina com dels tipos de creadors que atrea a l'editorial, començant un periodo d'aclamació per part de la crítica[85] i creadors associats en Marvel i DC varen començar a publicar obres propietat del creador en Image.[86] Elloc web especialisat The Beat va nomenar a Stephenson la Persona de l'any de l'indústria del còmic en el 2012 per lo que Heidi MacDonald, l'editora en cap delloc, va caracterisar com la «revitalisació creativa» d'Image.[87] MacDonald va citar entre els seus guanys la publicació de Saga i atres títuls nous de creadors populars com Grant Morrison, Jonathan Hickman i Ed Brubaker, junt en «èxits de collita pròpia» d'Image com Chew, Morning Glories i Thief of Thieves, aixina com Nowhere Man del propi Stephenson.[87] El creador de Saga, Brian K. Vaughan, va explicar que encara que amava a les atres companyies en les que havia treballat, volia mantindre per complet el control creatiu sobre esta série per a assegurar-se que no hi hauria restriccions de contingut o interferència i que Image podria haver segut l'única editorial que encara oferia un contracte «completament propietat del creador».[88]

Les vendes d'Image varen créixer considerablement durant este periodo, alcançant 10% del mercat en 2015.[89][90] Image va ser votada Editorial de l'any per Diamond Comic Distributors en tres anys consecutius, de 2013 a 2015.[91] Per a l'aniversari 25 de l'editorial en el 2017, la majoria dels títuls publicats per l'editorial cada més no estaven afiliats en els socis fundadors.[92] Mentrestant, els títuls relacionats en Spawn de McFarlane, la llínea McFarlane Toys, el sagell Top Cow de Silvestri i els séries de Kirman es varen mantindre com un segment substancial de les vendes totals d'Image.cita requerida En el 2020, Spawn de McFarlane i Savage Dragon eren les series propietat del creador de més llarga duració publicades per l'editorial, en més de 300 i 250 números, respectivament. Les oficines centrals de l'editorial varen ser mogudes de Berkeley, Califòrnia a Portland, Oregó en el 2017; abans d'estar en Berkeley, les oficines d'Image estaven en Anaheim i despuix en Oakland, abdós ciutats de Califòrnia.[90][93] L'any següent, Stephenson es va convertir en soci d'Image, membre de la junta directiva i director creatiu eixecutiu de l'editorial.[76][94]

Sindicalización del personal

[editar | editar còdic]

En novembre de 2021, membres del personal de producció, editorial, vendes i contabilitat de l'editorial varen formar el sindicat Comic Book Workers United (CBWU, en espanyol: «Treballadors de còmics units»), afiliat a Communications Workers of America (en espanyol: «Treballadors de comunicacions d'Amèrica»), el sindicat de treballadors de comunicacions i mijos més gran d'Estats Units. El CBWU va publicar nou metes, que incloïen transparència de salaris i càrrega de treball, millora de la moral dels treballadors i millora de la movilitat professional. Image no va reconéixer voluntàriament al sindicat.[95][96]

L'esforç per a sindicalizarse dels treballadors va ser rebut en elogis per part de professionals de l'indústria del còmic.[97] No obstant, la novena meta del sindicat per a establir «una opció de vot colectiu per a cancelar immediatament la publicació de qualsevol títul que el seu(s) creador(és) anaren trobats cometent abús, agressions sexuals, racisme i xenofòbia, homofòbia, transfobia, antisemitisme, islamofobia, capacitisme, etc.» va ser controvertida. La revista Vice va reportar que esta meta va ser «llegida com una demanda per una panel censurador que assegurara que els còmic futurs es apegaran a decrets i correcció política». El CBWU va dir a Vice que la petició no era un esforç per a dictar el contingut de les publicacions d'Image, sino per a crear un procés que assegurara un entorn de treball segur.[98]

El sindicat va ser certificat per mig d'una votació en giner de 2022, convertint-se en la primera del seu tipo en l'indústria del còmic nortamericà.[99][100] Previ a la votació, la majoria dels còmic publicats per Image, llevat els publicats per Todd McFarlane Studios, incloïen els noms del personal d'Image en els seus crèdits. Despuix del vot, eixos noms varen ser retirats dels títuls publicats en el sagell Shadowline, de Jim Valentino.[101] El CBWU va iniciar una demanda judicial en contra d'Image Comics en febrer de 2022, alegant represàlies en contra dels membres del sindicat i interferència en els esforços de negociació laboral.[102]

El CBWU va ratificar el seu primer contacte sindicalizado en Image Comics en març de 2023.[103][104] El sindicat va iniciar una atra demanda judicial en contra d'Image en maig de 2023, alegant «discriminació anti sindicat» adicional.[105]

Sagells editorials

[editar | editar còdic]

A continuació es mostra una llista de sagells editorials, estudis i socis d'Image. L'editorial considera estos estudis companyies separades que operen en conjunt en Image i cada estudi és per complet autònom de Image Central.[106]

Actuals

[editar | editar còdic]

Anteriors

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «com/artículs/markets/view/57320/dcs-market-share-continues-decline DC's Market Share Continues to Decline» (en en). ICV2. Consultat el 2025-07-06.
  2. ↑ Sacks, Jason; Dallas, Keith (2020). org/details/americancomicboo0000keit American comic book chronicles: the 1990s: 1990-1999 (en en), TwoMorrows Publishing, p. org/details/americancomicboo0000keit/page/218 219. ISBN 978-1-60549-084-7.
  3. ↑ «nytimes. com/www. nytimes. com/interactive/2012/07/14/business/media/looking-back-on-image-comics. html? ref=comicbooksandstrips Image Comics Breaks From the Traditional» (en en). Archive The New York Claves. Consultat el 2025-07-06.
  4. ↑ «comicbookherald. com/rob-liefeld-a-tale-of-two-dogs-fighting/ Rob Liefeld - A Tale of Two Dogs Fighting» (en en-us). Comic Book Herald. Consultat el 2025-07-06.
  5. ↑ «com/1998/biz/news/d-c-comics-ready-to-ride-wildstorm-1117480114/ D. C. Comics ready to ride WildStorm» (en en-us). Variety. Consultat el 2025-07-06.
  6. ↑ «com/comics/recent-updates/how-dc-comics-killed-wildstorm/ How DC Comics Killed Wildstorm» (en en). Bleeding Cool. Consultat el 2025-07-06.
  7. ↑ 7,0 7,1 «archive. org/web/20081120213257/http://www. newsarama. com/comics/080722-KirkmanImage. html Robert Kirkman Named Image Partner» (en en). Newsarama. Archivat des d'el newsarama. com/comics/080722-KirkmanImage. html original, el 2008-11-20. Consultat el 2025-07-05.
  8. ↑ 8,0 8,1 «digitalspy. com/comics/comic-con/a247019/robert-kirkman-launches-skybound-imprint/ Robert Kirkman launches Skybound imprint» (en en-gb). Digital Spy. Consultat el 2025-07-06.
  9. ↑ Sacks et al., 2018, pp. 12, 36.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 «archive. org/web/20070908144335/http://www. tcj. com/3_online/n_image1. html The Image Story. A Four-Part Séries. Part 1» (en en). The Comics Journal. Archivat des d'el tcj. com/3_online/n_image1. html original, el 2007-09-08.
  11. ↑ «archive. org/web/20071013223451/http://comicbookresources. com/news/newsitem. cgi? id=10833 MCFARLANE AND KHOURY ON 15 YEARS OF IMAGE COMICS» (en en). Comic Book Resources. Archivat des d'el com/news/newsitem. cgi? id=10833 original, el 2007-10-13. Consultat el 2025-08-22.
  12. ↑ «New Mutants No More».Comic Scene Spectacular.Starlog Communications.
  13. ↑ Howe, Siguen (2013). Marvel Comics: The Untold Story, 1 edició (en en), HarperCollins Publishers, pp. 330-331. ISBN 978-0-06-231469-7.
  14. ↑ «cbr. com/cci-image-comics-the-founders/ CCI: Image Comics: The Founders» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-22.
  15. ↑ «archive. org/web/20070912234808/http://www. tcj. com/3_online/n_image3. html The Image Story. A Four-Part Séries. Part 3» (en en). The Comics Journal. Archivat des d'el tcj. com/3_online/n_image3. html original, el 2007-09-12. Consultat el 2025-08-22.
  16. ↑ «com/comics/the-not-quite-secret-origin-of-image-comics/ The Not Lleve Secret Origin Of Image Comics» (en en). bleedingcool. com. Consultat el 2025-08-22.
  17. ↑ Sacks et al., 2018, p. 62.
  18. ↑ «First Image Comics Title Sets Record».The Comics Buyer's Guide.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Sacks et al., 2018, pp. 62-67.
  20. ↑ «NewsWatch: Malibu Commands 9.73% Market Share».The Comics Journal.(151)
  21. ↑ «Malibu Moves Ahead of DC in Comics Market».The Comics Journal.(152)
    7-8.
  22. ↑ «Image Leaves Malibu, Becomes Own Publisher».The Comics Journal.(155)
  23. ↑ «The Most Influential People in the Comic Book Industry».Wizard: The Comics Magazine.Garab Shamus Enterprises.(29)
  24. ↑ «Industry sals records in 1993 shadowed by collapse of speculator boom».The Comics Journal.(166)
  25. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (en anglés)
  26. ↑ Sacks et al., 2018, pp. 95-96.
  27. ↑ 27,0 27,1 Khoury, 2007, p. 215.
  28. ↑ 28,0 28,1 Sacks et al., 2018, pp. 96-98.
  29. ↑ «com/comics/scoop-return-image-comics-shared-superhero-universe-savage-dragon/ SCOOP: Return Of The Image Comics Shared-Superhero Universe - and Clave to Start Hoarding Savage Dragon» (en en). bleedingcool. com. Consultat el 2025-08-22.
  30. ↑ «archive. org/web/20110928112946/http://albert. nickerson. tripod. com/creatorsbillofrightsbsette. html The Creator's Bill of Rights: A Chat with Steve Bissette» (en en). Archivat des d'el nickerson. tripod. com/creatorsbillofrightsbsette. html original, el 2011-09-28.
  31. ↑ Reynolds, febrer de 1994, p. 27.
  32. ↑ 32,0 32,1 «Image cuts back».The Comics Journal.(161)
  33. ↑ 33,0 33,1 «Newswatch: Larry Marder Joins Image».The Comics Journal.(166)
  34. ↑ Sacks et al., 2018, p. 153.
  35. ↑ Khoury, 2007, p. 233.
  36. ↑ Sacks et al., 2018, pp. 154, 188, 192, 218.
  37. ↑ Sacks et al., 2018, pp. 217-218.
  38. ↑ Sacks et al., 2018, pp. 252-253.
  39. ↑ Sacks et al., 2018, p. 253.
  40. ↑ «comichron. com/monthlycomicssals/1998. html Comichron: 1998 Comic Book Sals to Comics Shops» (en en). www. comichron. com. Consultat el 2025-08-23.
  41. ↑ «Cliffhanger!».Wizard: The Comics Magazine.Garab Shamus Enterprises.(0)
  42. ↑ Khoury, 2007, p. 172.
  43. ↑ «CBRI/Other Worlds Confront Image».The Comics Journal.((161)
    26–27.
  44. ↑ Sacks et al., 2018, p. 92.
  45. ↑ 45,0 45,1 Reynolds, febrer de 1994, p. 32.
  46. ↑ «crushingkrisis. com/2023/03/new-for-patrons-guide-to-brigade/ New for Patrons: Guide to Brigade» (en en-us). Crushing Krisis. Consultat el 2025-08-23.
  47. ↑ «comics. org/series/4611/ Spawn (1992 séries)» (en en). Grand Comics Database. Consultat el 2025-08-23. «Originally, issues #19 & #20 were skipped; #19 was later published between #24 & #25 and issue #20 was published between #25 & #26.»
  48. ↑ 48,0 48,1 Reynolds, febrer de 1994, pp. 27-33.
  49. ↑ Reynolds, febrer de 1994b, p. 25.
  50. ↑ Reynolds, febrer de 1994, pp. 31-32.
  51. ↑ Khoury, 2007, pp. 71-79.
  52. ↑ 52,0 52,1 «cbr. com/to-the-extreme-a-conversation-with-rob-liefeld/ To the Extreme: A conversation with Rob Liefeld» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-28.
  53. ↑ «Extreme Unveils Maximum Imprint».Hero Illustrated.Warrior Publications.(16)
  54. ↑ Khoury, 2007, p. 159.
  55. ↑ «Marc Silvestri Leaves Image».Wizard: The Comics Magazine.Garab Shamus Enterprises.(60)
  56. ↑ «Rob Liefeld on his career in comics and its accompanying controversies».The Comics Journal.(195)
  57. ↑ «Chapter Three: Image Litigation, Cont.».The Comics Journal.(192)
    17-19.
  58. ↑ 58,0 58,1 Sacks et al., 2018, p. 2019.
  59. ↑ 59,0 59,1 «archive. org/web/20090201161211/http://classic. newsarama. com/ImageComics/youngblood/Liefeld. html ROB LIEFELD TALKS YOUNGBLOOD’s RETURN TO IMAGE» (en en). Newsarama. Archivat des d'el newsarama. com/ImageComics/youngblood/Liefeld. html original, el 2009-02-01. Consultat el 2025-08-28.
  60. ↑ «com/1998/biz/news/d-c-comics-ready-to-ride-wildstorm-1117480114/ D. C. Comics ready to ride WildStorm» (en en-us). Variety. Consultat el 2025-08-29.
  61. ↑ «nytimes. com/2010/02/20/movies/20comics. html ». Consultat el 2025-08-29 (en en).
  62. ↑ «cbr. com/new-york-comic-con-day-one-jim-lee-spotlight/ New York Comic En, Day One: Jim Lee Spotlight» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-29.
  63. ↑ Sacks et al., 2018, pp. 238-239.
  64. ↑ Khoury, 2007, pp. 154-155.
  65. ↑ Sacks et al., 2018, p. 272.
  66. ↑ 66,0 66,1 «multiversitycomics. com/interviews/multiversity-comics-presents-jim-valentino/ Multiversity Comics Presents: Jim Valentino» (en en). Multiversity Comics. Consultat el 2025-08-30.
  67. ↑ «org/magazine/18417/jim-valentino-shadowhawk-year-one/ Jim Valentino’s Shadowhawk: Year One» (en en-us). Sequart Organization. Consultat el 2025-08-30.
  68. ↑ «com/comics/jim-valentino-last-shadowhawk-image-comics-august-2022/ Jim Valentino's The Last ShadowHawk From Image Comics In August 2022» (en en). bleedingcool. com. Consultat el 2025-08-30.
  69. ↑ «cbr. com/a-touch-of-image-an-interview-with-jim-valentino/ A Touch of Image: An interview with Jim Valentino» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-30.
  70. ↑ Sack et al., 2018, p. 273.
  71. ↑ «cbr. com/gi-joe-devils-due-revival-comic/ The G . I. Joe Revival That Was Very '80s And Very I2K» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-31.
  72. ↑ «cbr. com/image-masters-of-the-universe-he-man-revival/ Image's Masters of the Universe Revival Wasn't Exactly Classic He-Man» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-31.
  73. ↑ «archive. org/web/20230727231435/https://www. cbr. com/street-fighter-takes-the-fight-to-devils-due/ 'Street Fighter' takes the fight to Devil's Due» (en en). CBR. Archivat des d'el cbr. com/street-fighter-takes-the-fight-to-devils-due/ original, el 2023-07-27. Consultat el 2025-08-30.
  74. ↑ «cbr. com/chivalry-isnt-dead-the-hedge-knight-2/ Chivalry Isn't Dead: 'The Hedge Knight' #2» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-31.
  75. ↑ «com/artículs/comics/view/995/eric-stephenson-joins-image Eric Stephenson Joins Image» (en en). icv2. com. Consultat el 2025-08-31.
  76. ↑ 76,0 76,1 «com/comics/eric-stephenson-promoted-image-board/ Eric Stephenson Promoted to Image Comics Board of Directors» (en en). bleedingcool. com. Consultat el 2025-08-31.
  77. ↑ «comichron. com/monthlycomicssals/2004. html Comichron: 2004 Comic Book Sals to Comics Shops». www. comichron. com. Consultat el 2025-08-31.
  78. ↑ «com/the-walking-dead/news/the-walking-dead-comic-top-selling-2010-decade/ The Walking Dead Was the Best Selling Graphic Novell of the Decade» (en en-us). ComicBook. com. Consultat el 2025-08-31.
  79. ↑ «comicsbeat. com/the-walking-dead-163-is-the-biggest-selling-comic-in-nearly-20-years/ Syndicated Comics» (en en-us). The Beat. Consultat el 2025-08-31.
  80. ↑ «cbr. com/walking-dead-big-lie-image-comics/ Comic Legends: The Big Lie That Launched The Walking Dead» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-31.
  81. ↑ Khoury, 2007, p. 137.
  82. ↑ «com/artículs/comics/view/4311/erik-larsen-takes-over-image-publisher Erik Larsen Takes Over as Image Publisher» (en en). icv2. com. Consultat el 2025-08-31.
  83. ↑ «archive. org/web/20081121144145/http://www. newsarama. com/comics/080710-estephenson. html Eric Stephenson: Talking to the New Image Publisher» (en en). Newsarama. Archivat des d'el newsarama. com/comics/080710-estephenson. html original, el 2008-11-21. Consultat el 2025-08-30.
  84. ↑ «cbr. com/ww-chicago-larsen-steps-down-as-image-publisher-stephenson-steps-up/ WW Chicago: Larsen Steps Down as Image Publisher, Stephenson Steps Up» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-31.
  85. ↑ «pastemagazine. com/comics/what-spawn-means-to-the-future-of-image What Spawn Means to the Future of Image» (en en-us). Paste Magazine. Consultat el 2025-08-31.
  86. ↑ «archive. org/web/20140221184514/http://multiversitycomics. com/columns/shifting-landscape-creator-owned-comics/ The Shifting Landscape of Creator-Owned Comics» (en en). Multiversity Comics. Archivat des d'el com/columns/shifting-landscape-creator-owned-comics/ original, el 2014-02-21. Consultat el 2025-08-31.
  87. ↑ 87,0 87,1 «comicsbeat. com/announcing-the-2012-comics-industry-person-of-the-year-eric-stephenson/ Announcing the 2012 Comics Industry Person of the Year: Eric Stephenson» (en en-us). The Beat. Consultat el 2025-08-31.
  88. ↑ «com/saga-comic-brian-k-vaughan-fiona-staples/ 'Saga': Brian K. Vaughan and Fiona Staples Bring a Stellar Sci-Fi Comic Into the World [Interview]» (en en). ComicsAlliance. Consultat el 2025-08-31.
  89. ↑ «comichron. com/vitalstatistics/marketshares. html Comichron: Market Shares of Comics Sold to Comic Shops». www. comichron. com. Consultat el 2025-08-31.
  90. ↑ 90,0 90,1 «opb. org/radio/artícul/image-comics-to-move-to-portland/ Image Comics To Move To Portland» (en en). Oregon Public Broadcasting. Consultat el 2025-08-31.
  91. ↑ «diamondcomics. com/artícul/173113-Diamond-Announces-2015-Gem-Award-Winners Diamond Announces 2015 Gem Award Winners» (en en). www. diamondcomics. com. Consultat el 2025-08-31.
  92. ↑ «cbr. com/interview-eric-stephenson-image-comics-25th-anniversary-image-day/ INTERVIEW: Eric Stephenson on 25 Years of Image Comics» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-31.
  93. ↑ «comicsbeat. com/image-comics-is-relocating-to-portland-or/ Image Comics is relocating to Portland, OR» (en en-us). The Beat. Consultat el 2025-08-31.
  94. ↑ «cbr. com/image-comics-eric-stephenson-board-of-directors/ Image Comics Adds Publisher Eric Stephenson to Board of Directors» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-31.
  95. ↑ «hollywoodreporter. com/business/business-news/the-comic-book-industrys-next-page-turner-union-organizing-1235044157/ The Comic Book Industry’s Next Page-Turner: Union Organizing» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2025-08-21.
  96. ↑ «publishersweekly. com/pw/by-topic/industry-news/comics/artícul/87842-image-comics-moves-to-hold-union-election. html Image Comics Moves to Hold Union Vote» (en en). PublishersWeekly. com. Consultat el 2025-08-21.
  97. ↑ «com/comics/comics-industry-reacts-to-unionisation-including-jim-valentino/ Comics Industry Reacts To Unionisation - Including Jim Valentino» (en en). bleedingcool. com. Consultat el 2025-08-21.
  98. ↑ «vice. com/en/artícul/the-image-union-is-the-future-of-comics/ The Image Union Is the Future of Comics» (en en-us). VICE. Consultat el 2025-08-21.
  99. ↑ «com/image-comics-workers-have-officially-certified-their-gr-1848317203 Image Comics Workers Have Officially Certified Their Groundbreaking Union [Updated]» (en en-us). Gizmodo. Consultat el 2025-08-21.
  100. ↑ «vice. com/en/artícul/image-comics-workers-win-union-election-in-historic-first-for-comics-industry/ Image Comics Workers Win Union Election in Historic First for Comics Industry» (en en-us). VICE. Consultat el 2025-08-21.
  101. ↑ «com/comics/shadowline-image-comics-remove-union-members-from-credits/ Shadowline Image Comics Remove Union Members From Credits» (en en). bleedingcool. com. Consultat el 2025-08-21.
  102. ↑ «cbr. com/image-comics-lawsuit-explained/ The Lawsuit Against Image Comics and the Unfair Industry History, Explained» (en en). CBR. Consultat el 2025-08-21.
  103. ↑ «publishersweekly. com/pw/by-topic/industry-news/comics/artícul/91682-image-comics-union-ratifies-first-contract. html Image Comics Union Ratifies First Contract» (en en). PublishersWeekly. com. Consultat el 2025-08-21.
  104. ↑ «com/artículs/news/view/53461/image-comics-union-ratifies-contract Image Comics Union Ratifies Contract» (en en). icv2. com. Consultat el 2025-08-21.
  105. ↑ «thepopverse. com/image-comics-comic-book-workers-united-unfair-labor-practice-charges-may-31-2023/ Image Comics' workers union files Unfair Llabor Practice charges against the comics publisher» (en en). Popverse. Consultat el 2025-08-21.
  106. ↑ «com/faq Frequently Asked Questions» (en en). Image Comics. Consultat el 2025-09-01.
  107. ↑ «com/about About» (en en-us). 12-GAUGE COMICS. Consultat el 2025-09-01.
  108. ↑ «com/comics/mirka-andolfo-takes-merciless-and-sweet-paprika-to-image-comics/ Mirka Andolfo Takes Merciless and Sweet Paprika to Image Comics» (en en). bleedingcool. com. Consultat el 2025-09-01.
  109. ↑ «la/the-massive-verse/ The Massive-Vore's | Black Market Narrative» (en en-us). blackmarket. la. Consultat el 2025-09-01.
  110. ↑ «crushingkrisis. com/2025/03/new-guide-giant-generator-rick-remender-image-comics/ Guide to Giant Generator - Rick Remender's Image Comics Imprint (New for Patrons!)» (en en-us). Crushing Krisis. Consultat el 2025-09-01.
  111. ↑ «com/press-releases/ghost-machine-first-of-its-kind-creator-owned-and-operated-media-company-launches-at-new-york-comic-con Ghost Machine, First-of-its-Kind Creator-Owned and Cooperative Mija Company Launches at New York Comic En» (en en). Image Comics. Consultat el 2025-09-01.
  112. ↑ «nytimes. com/2023/10/12/business/ghost-machine-comic-book-publisher. html ». Consultat el 2025-09-01 (en en).
  113. ↑ «com/joe-hill-rain-new-syzygy-imprint-image-comics/ Joe Hill's Rain To Launch New Syzygy Imprint from Image Comics» (en en). ScreenRant. Consultat el 2025-09-01.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Khoury, George (2007). Image Comics: The Road To Independence, TwoMorrows Publishing. ISBN 1893905713.
  • «Industry Sals Records in 1993 Shadowed by Collapse of Speculator Boom».The Comics Journal.(166)
  • «Capital Announces Controversial Penalty Fees for Publishers».The Comics Journal.(166)
  • Sacks, Jason; Dallas, Keith (2018). org/details/americancomicboo0000keit American Comic Book Chronicles: 1990s (en en), TwoMorrows Publishing. ISBN 9781605490847.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Image&oldid=1254638»