Sitie web

Sitie web

Cartell de la calle WWW, en el Parc Científic Tecnològic de la Universitat d'Alcalà.

Un lloc web (website), portal o cibersitio és una colecció de pàgines web relacionades i comunes a un domini d'internet o subdomini en la World Wide Web dins d'Internet.

Tots els llocs web públicament accessibles constituïxen una jagantesca World Wide Web d'informació, i un jagantesc entramat de recursos d'alcanç mundial. A les pàgines d'un lloc web s'accedix freqüentment a través d'un URL raïl comuna cridat portada que normalment residix en el mateix servidor físic. Els URL organisen les pàgines en una jerarquia, encara que els hiperenlaces, entre elles controlen més particularment cóm ellector percep la estructura general i cóm el tràfic web fluïx entre les diferents parts dels llocs.

Alguns llocs web requerixen una subscripció per a accedir a alguns o tots els seus continguts. Eixemples de llocs en subscripció inclouen alguns llocs de notícias, jocs, fòrums, servicis de correu electrònic basats en web, llocs que proporcionen senyes en temps real tal com senyes meteorològiques, informació econòmica, horaris, etc.

Antecedents

Vore també: Història de la World Wide Web

La pàgina d'inici de nasa. gov en 2015.

La World Wide Web (WWW) va ser creada en 1989 per l'informàtic britànic del CERN Tim Berners-Lee. El 30 d'abril de 1993, el CERN va anunciar que qualsevol persona podria utilisar la World Wide Web de forma gratuïta, lo que contribuiria a l'immens creiximent de la Web. Abans de l'introducció del Protocol de transferència d'hipertext (HTTP), s'utilisaven atres protocols, com el Protocol de transferència d'archius i el protocol Gopher, per a recuperar archius individuals d'un servidor. Estos protocols oferixen una estructura de directoris simple en la que l'usuari navega i a on elegix els archius per a descarregar. Els documents es presentaven en major freqüència com a archius de text sense format o estaven codificats en formats de processador de texts.

Visió general

Un lloc web és el conjunt d'archius electrònics i pàgines web referents a un tema en particular, que inclou una pàgina inicial de benvinguda, generalment denominada home page, en un nom de domini i direcció en Internet específics. Un lloc web és un gran espai documental organisat que la majoria de les voltes està típicament dedicat a algun tema particular o propòsit específic. Qualsevolloc web pot contindre hiperenlaces a qualsevol un atre sitie web, de manera que la distinció entre llocs individuals, percebut per l'usuari, pot ser a voltes borrosa. No devem confondre sitie web en pàgina web; esta última és solament un archiu HTML, una unitat HTML, que forma part d'algun lloc web. En ingressar una direcció web, com per eixemple www. wikipedia. org, sempre s'està fent referència a un lloc web, el que té una pàgina HTML inicial, que és generalment la primera que es visualisa. La busca en Internet es realisa associant el DNS ingressat en la direcció IP del servidor que conté elloc web en el qual està la pàgina HTML buscada. Els llocs web estan escrits en còdic HTML (Hyper Text Markup Language), o dinàmicament convertits a est, i s'accedixen aplicant un software convenient cridat navegador web, també conegut com un client HTTP. Els llocs web poden ser visualisats o accedits des d'un ampli palmito de dispositius en conexió a Internet, com computadores personals, portàtils, PDAs, i teléfons mòvils. Un lloc web està estajat en una computadora coneguda com servidor web, també cridada servidor HTTP, i estos térmens també poden referir-se al software que s'eixecuta en esta computadora i que recupera i entrega les pàgines d'un lloc web en resposta a peticions de l'usuari. Apache és el programa més comunament usat com a servidor web (segons les estadístiques de Netcraft) i el Internet Information Services (IIS) de Microsoft també s'usa en molta freqüència. Un lloc web estàtic és un que té contingut que no s'espera que canvie freqüentment i es manté manualment per alguna persona o persones que usen algun tipo de programa editor. Hi ha dos àmplies categories de programes editors usats per a este propòsit que són:

• Editors de text com Notepad, a on el còdic HTML es manipula directament en el programa editor o
• Editors WYSIWYG com per eixemple Atobó Dreamweaver, a on elloc s'edita usant una interfaç gràfic i l'HTML subjacent es genera automàticament en el programa editor. Un lloc web dinàmic és un que pot tindre canvis freqüents en la informació. Quan el servidor web rep una petició per a una determinada pàgina d'un lloc web, la pàgina es genera automàticament pel software, com a resposta directa a la petició de la pàgina; per lo tant es pot donar aixina un ampli palmito de possibilitats, incloent per eixemple: (a) mostrar l'estat actual d'un diàlec entre usuaris, (b) monitorizar una situació canviant, o proporcionar informació personalisada d'alguna manera als requisits de l'usuari individual, etc. Hi ha un ampli palmito de sistemes de software, com ellenguage de programació PHP, Active Server Pages (ASP) i Java Server Pages (JSP), que estan disponibles per a generar sistemes de llocs web dinàmics. Els llocs dinàmics a sovint inclouen contingut que es recupera d'una o més bases de senyes o usant tecnologies basades en XML com per eixemple el RSS. El contingut estàtic pugues també ser generat periòdicament de manera dinàmica, o si ocorren certes i determinades condicions; en esta estratègia s'evita la pèrdua de rendiment per causa d'iniciar el motor dinàmic per a cada usuari o per a cada conexió. També existixen plugins per a navegadors, que s'usen per a mostrar contingut actiu com Flash, Silverlight, Shockwave o applets, escrits en Java, encara que el seu us ha anat disminuint.^{cita requerida} El HTML dinàmic també proporciona interactividad per als usuaris, i l'element d'actualisació en temps real entre pàgines web (les pàgines no tenen que carregar-se o recarregar-se per a efectuar qualsevol canvi), principalment usant el DOM i JavaScript, el soport dels quals està integrat en la majoria de navegadors web moderns. Últimament, donat el discurs de molts governs, es recomana que els llocs web complixquen determinades normes d'accessibilitat, per a que estos puguen ser visitats i utilisats pel major número de persones possibles, independentment de les seues llimitacions físiques o derivades del seu entorn. La accessibilitat web ve recollida en les Pautes d'Accessibilitat al Contingut Web WCAG 1.0 del W3C.

Tipos de llocs web

Existixen moltes varietats de llocs web, cada u especialisat en un tipo particular de contingut o us, i poden classificar-se arbitrariamente de moltes maneres. Unes poques classificacions poden incloure:

• Sitie archiu: usat per a preservar contingut electrònic valiós amenaçat d'extinció. Dos eixemples són: Internet Archive, el qual des de 1996 ha preservat billons d'antigues (i noves) pàgines web; i Google Groups, que a principis del 2005 archivava més de 845 000 000 mensages exposts en els grups de notícies/discussió d'Usenet, despuix de la seua adquisició de Deixa News.
• Lloc blog (en inglés: blog) o bitàcola digital: lloc usat per a registrar llectures en llínea o per a expondre continguts en llínea en la data del dia d'ingrés; també pot incloure fòrums de discussió. Eixemples: WordPress.
• Lloc d'empresa: usat per a promocionar una empresa o servici, els quals poden ser fabricats per empreses dedicades.
• Lloc de comerç electrònic: per a comprar bens, com Amazon. com.
• Lloc de comunitat virtual: un lloc o portal social a on les persones en interessos similars es comuniquen entre sí, normalment per chat o fòrums o simples mensages. Per eixemple: Facebook, Twitter, etc.
• Lloc de base de senyes: un lloc a on l'us principal és la busca i mostra d'un contingut específic de la base de senyes, com per eixemple Internet Movie Database.
• Lloc de desenroll: un lloc en el propòsit de proporcionar informació i recursos relacionats en el desenrolle de software, dissenye web, etc.
• Lloc directori: un lloc que conté continguts variats que estan dividits en categories i subcategoría, com el directori de Yahoo!, el directori de Google, i el Open Directory Project.
• Lloc de descarregues: estrictament usat per a descarregar contingut electrònic, com software, videojocs, etc.
• Lloc de joc: un lloc que és pròpiament un videojoc o un «pati de recree» a on molta gent usa per a jugar.
• Lloc d'informació: lloc en contingut que pretén informar als visitants, pero no necessàriament de propòsits comercials; tals com Free Internet Lexicon i Encyclopedia. La majoria dels governs i institucions educacionals i sense ànim de lucre tenen un lloc d'informació.
• Lloc de notícias: similar a un lloc d'informació, pero dedicat a mostrar notícies i comentaris de l'actualitat.
• Lloc de difusió en continu: un lloc que proporciona contingut d'entreteniment tal com películes i séries de televisió per a vore en llínea o descarregar, com per eixemple Netflix o YouTube.
• Lloc de promoció web: usat per a promocionar atres pàgines web per mig de publicació d'artículs d'opinió.
• Lloc buscador: un lloc que proporciona informació general i està pensat com a entrada o busca per a atres llocs, com per eixemple Google i Yahoo!.
• Lloc de subastes: subastes d'artículs per Internet, com eBay.
• Lloc personal: mantingut per una persona o un chicotet grup (com per eixemple una família) que conté informació o qualsevol contingut que la persona vol incloure: Facebook, Fotolog.
• Lloc portal: un lloc web que proporciona un punt d'inici, entrada o portal, a atres recursos en Internet o una intranet.
• Lloc Web 1.0: un lloc web estàtic. Un lloc a on el visitant solament pot recórrer les seues pàgines sense possibilitat d'interactuar en elles.
• Lloc Web 2.0: un lloc web interactiu. Un lloc a on el visitant pot fer més coses que recórrer les seues pàgines, en concret, extraure informació en la forma i criteris que estime oportú i convenient.
• Lloc Web 3.0: un lloc web inteligent. Un lloc que reconeix a l'usuari i mostra una dinàmica en funció dels seus gusts, preferències, historial, el moment i l'estat d'ànim en que es trobe... Solament està disponible en molt contades rets privades. per a Internet encara s'està desenrollat, pero es troba possiblement en fases molt incipients (fase de definició). Els sistemes d'inteligència artificial i d'interacció hardware ho fan tecnològicament possible, encara que nos trobem encara llunt de la seua implementació a gran escala.
• Creador de llocs: és bàsicament un lloc que permet crear atres llocs, utilisant ferramentes de treball en llínea, com PageCreative.
• Lloc colaboratiu o wiki: un lloc a on els usuaris editen colaborativamente, a on els propis visitants són els responsables de mantindre l'aplicació viva, usant tecnologies d'última generació: pikeo, flickr, Wikipedia.
• Lloc polític: un lloc web a on la gent pot manifestar la seua visió política. Eixemple: New Confederacy.
• Lloc d'índex d'audiència: un lloc a on la gent pot alabar o menysprear lo que apareix.
• Llocs educatius: promouen cursos presencials i a distància, informació a professors i estudiants, permeten vore o descarregar continguts d'assignatures o temes.
• Lloc de publicitat fem: sitie web sense continguts de valor que ha segut creat exclusivament per a obtindre beneficis i fins publicitaris, enganyant o pretenent enganyar als motors de busca.
• Lloc religiós: sitie web a on la gent pot conéixer més sobre la religió que professa.
• Lloc d'ajuda emocional: teràpia en llínea i respal a persones que experimenten afligiment emocional conectant-els en oyents entrenats. Per eixemple, 7 Cups.

Posicionament en buscadors

Artícul principal → Posicionament en buscadors.

Els llocs web solen buscar el millor posicionament possible en buscadors, i per a això és necessari que complixquen diversos estàndarts de codificació i usabilidad que són presos en conte per estos a l'hora de posicionar el contingut d'una web, encara que no siga lo únic important per al posicionament. Les pròpies companyies de buscadors solen donar consells bàsics sobre cóm desenrollar els llocs web tenint en conte sobretot l'experiència d'usuari, lo que sol influenciar positivament el posicionament. Els indexadores d'estes companyies tenen en conte multitut de paràmetros —o senyals com els flama Google—, en distints pesos, per a determinar la posició exacta en els resultats de busca de cada pàgina d'un lloc web. A la seua volta, també poden identificar intents de millorar artificialment el posicionament, els quals penalisen la posició una volta detectats.

Usuaris d'Internet

En 2009, segons s'informa, hi havia 1730 millons d'usuaris en tot lo món, en Àsia al cap en 738 257 230 usuaris. Atres usuaris d'Internet per regió i continent inclouen:

• Europa - 418 029 796 usuaris.
• Amèrica del Nort: 252 908 000 usuaris.
• Carib i Llatinoamèrica - 179 031 479 usuaris.
• Àfrica - 67 371 700 usuaris.
• Orient Mig - 57 425 046 usuaris.
• Austràlia i Oceania - 20 970 490 usuaris. Despuix de la modernisació, un millor accés als ordenadors, el creiximent de la tecnologia i l'us dels teléfons inteligents, la popularitat de les rets socials i un accés més barat a Internet, la cantitat d'usuaris d'Internet en tot lo món va aumentar enormement a 3,97 en 2019. Açò representa més del 51 per cent de la població mundial, i Àsia seguix sent el continent en la major cantitat d'usuaris d'Internet, ya que representa el 50 per cent del número total d'usuaris d'Internet en tot lo món. China té la major cantitat d'usuaris d'Internet en el continent asiàtic, representant el 25 per cent dels usuaris en Àsia. Ademés, China té més usuaris d'Internet que qualsevol atre país del món en més de 934 millons d'usuaris mensuals en 2020. Esta sifra és més del doble de la cantitat d'usuaris d'Internet en els EE. UU., que va ocupar el tercer lloc en 284 millons d'usuaris mensuals en llínea. Índia va ocupar el segon lloc en aproximadament 687 millons d'usuaris d'Internet que accedixen a Internet a través de dispositius mòvils o ordenadors.

Una de les activitats en llínea més populars són les rets socials. En 2020, Facebook, un lloc de rets socials fundat per Mark Zuckerberg, va registrar més de 2700 millons d'usuaris actius mensuals. Este número representa més de la mitat dels usuaris d'Internet en tot lo món, lo que convertix a Facebook en la ret social en llínea més popular.

Vore també

• Llocs web més visitats
• Internet
• Web 2.0
• World Wide Web