PDA

Erro al crear miniatura:

PDA

Eixemple d'una computadora de bojaca PocketPC Acer

PDA (del anglés Personal Digital Assistant, ‘Assistent Digital Personal’), computadora de bojaca, organisador personal o agenda electrònica de bojaca és una microcomputadora de mà originalment dissenyada com agenda personal electrònica (per a tindre us de calendari, llista de contactes, bloc de notes, recordatoris, dibuixar, etc.) en un sistema de reconeiximent d'escritura. Estos dispositius varen ser substituïts pels teléfons inteligents que poden realisar moltes de les funcions que fa una computadora d'escritori (vore películes, crear documents, jocs casuals, correu electrònic, navegar per Internet, reproduir archius d'àudio, etc.) en la ventaja de ser un objecte del que es dispon constantment. El terme handheld, hand-held computer o hand-held device, és un anglicisme que traduït a l'espanyol significa “de mà” (computadora o dispositiu de mà) i descriu al tipo de computadora portàtil que es pot dur en una mà mentres s'utilisa.

Història

Psion Organiser I de 1984.

Esta categoria de computadora va tindre principalment importància en la década de 1980, en fabricants com Psion, Casio, Sharp, Tandy/Ràdio Shack o Hewlett-Packard. Es podien programar en BASIC o un en llenguage especialisat propi de les computadores de bojaca. En 1984 va aplegar al mercat una de les primeres PDA del món, la Psion Organiser. En 1989, l'Atari Portfolio, encara que tècnicament classificat com palmtop va ser una mostra primerenca d'alguns dels més moderns dispositius electrònics. Atres dispositius com els Psion Organiser II (1986), el Sharp Wizard o l'Amstrad Penpad (1993) varen ser assentant la base de les funcionalitats de les PDA. Pero la primera computadora de bojaca va aparéixer en el mercat en 1991 en un pantalla prou gran per a visualisar una hoja, o un document de Word i que encara tenint teclat es podia amprar sobre la palma de la mà: el Psion Séries 3. Tenia una pantalla (en gràfics) de 16 files per 40 columnes i funcionava en el sistema operatiu Psion VOS (s'alimentava en dos piles).

Apple Newton MessagePad de 1993.

La primera menció formal del terme i concepte de PDA (Personal Digital Assistant) és del 7 de giner de 1992 per John Sculley en presentar l'Apple Newton, en el Consumer Electronics Show (Mostra d'electrònica de consum) de les Vegas (Estats Units). No obstant, va anar un sonor fracàs financer per a la companyia Apple, deixant de vendre's en 1998. la tecnologia estava encara poc desenrollada i el reconeiximent d'escritura en la versió original era prou imprecís, entre atres problemes. Aixina i tot, este aparat ya contava en totes les característiques de la PDA moderna: pantalla sensible al tacte, conexió a una computadora per a sincronisació, interfaç d'usuari especialment dissenyada per al tipo de màquina, conectivitat a rets via mòdem i reconeiximent d'escritura. En 1995 en l'aparició de l'empresa Palm, Inc. va començar una nova etapa de creiximent i desenroll tecnològic per al mercat d'estos dispositius. Tal va ser l'èxit que les computadores de bojaca o agendes electròniques són a voltes cridades Palm o Palm Pilot, lo que constituïx un cas d'una marca registrada que es transforma en el nom genèric del producte.

Erro al crear miniatura:

PalmPilot 1000 de 1996.

Pero no va ser sino fins a giner de 1996 quan la companyia 3Com presentava el primer organisador personal de la série Palm Pilot, que un temps despuix passaria a cridar-se simplement Palm. Incorporava una memòria RAM de 128 KB, un processador de 4 MHz i una pantalla de 8 files per 40 columnes. Funcionava en dos piles, i funcionava en el sistema operatiu Palm VOS. L'irrupció dels sistemes operatius Microsoft Windows CE (1997) i Windows Mobile (2003) en el sector els va dotar de majors capacitats multimèdia i conectivitat, i sobretot va incorporar a un públic ya acostumat a l'us dels seus programes i que li'ls trobaven en versió reduïda. L'arribada dels teléfons inteligents o Comunicadors (híbrits entre computadora de bojaca i teléfon mòvil) va supondre per al mercat, per un costat, l'entrada de nous competidors i, per un atre, l'incorporació a est d'usuaris alvançats de mòvils. De pas va supondre el regrés d'un sistema operatiu que havia abandonat el mercat de les PDA i computadores de mà en favor dels mòvils: el Symbian VOS. Les PDA d'hui en dia duen multitut de comunicacions inalàmbriques (Bluetooth, wifi, IrDA (infrarrojos), GPS, etc.) que els fa tremendament atractius fins a per a coses tan inverosímils com el seu us per a domòtica o com a navegadors GPS. Hui en dia, la majoria dels PDA són teléfons inteligents.

Característiques

Actualment, una computadora de bojaca (PDA) típica té a lo manco una pantalla tàctil per a ingressar informació, una targeta de memòria per a almagasenar-la i a lo manco un sistema de conexió inalàmbrica, ya siga infrarrojo, bluetooth o wifi. el software requerit per una computadora de bojaca inclou per lo general un calendari, un directori de contactes i algun programa per a agregar notes. Alguns organisadors digitals també contenen soport per a navegar per la ret i per a revisar el correu electrònic.

Pantalla tàctil

Erro al crear miniatura:

Les agendes digitals solen dur pantalla tàctil per a la navegació.

Moltes agendes digitals com l'Apple Newton i el Palm Pilot, tenen pantalles tàctils per a interactuar en l'usuari, per lo que tenen molt pocs botons reservats per a obrir els programes més utilisats. Per lo generals agendes digitals en esta pantalla tenen un llapis desmontable, en el qual es realisen totes les tasques. Per a agregar text per lo general s'usen un dels següents métodos:

• S'usa un teclat virtual, i per a agregar les lletres cal tocar cada una d'elles.
• Es pot conectar un teclat extern conectat via USB o bluetooth.
• Usant el reconeiximent de lletres o paraules, i després traduint-les a lletres dins de la caixa text seleccionada.
• Usant un reconeiximent de símbols, a on cert grup d'estos representa una lletra. Per lo general estos símbols són fàcils de recordar. Les computadores de bojaca dissenyades per a l'us en negocis, com el BlackBerry o el Treo tenen teclats complets i barres de desplaçament per a facilitar l'ingrés d'informació, en lloc d'usar una pantalla tàctil. Els PDA més nous com l'iPhone o l'iPod Touch inclouen un nou interfaç d'usuari en atres mijos d'entrada. Estos PDA usen una tecnologia anomenada multitáctil.

Targetes de memòria

Encara que algunes computadores de bojaca no usen targetes de memòria, en l'actualitat la majoria permet l'us de targetes SD. Ademés, unes quantes tenen un port USB. Per a obtindre un chicotet tamany, ademés, certes agendes digitals oferixen targetes miniSD o microSD.

Conectivitat per cable

Sharp Zaurus SL-5500 eixecutant OpenZaurus (Linux)

Encara que algunes computadores de bojaca antigues es conectaven a la computadora d'escritori usant un cable serial, en l'actualitat la majoria usen un cable USB. Ademés de permetre la conexió en la computadora, servixen com a ports d'alimentació de corrent elèctrica, en especial'USB.

Conectivitat inalàmbrica

Molts dels computadors de bojaca moderns tenen conectivitat bluetooth, açò permet conectar teclats externs, auriculars, GPS i molt més accessoris. Ademés uns quants posseïxen conectivitat wifi, esta nos permet conectar-nos a rets inalàmbriques i nos permeten l'accés al Internet. Les agendes digitals antigues disponien ademés d'un port infrarrojo, no obstant molt pocs dels actuals tenen esta tecnologia, ya que és molt llent. El infrarrojo permet conectivitat entre dos agendes (la topología utilisada en els infrarrojos, bluetooth i en l'interconexió entre agendes és ad hoc) o en qualsevol atre accessori que tinga un d'estos ports. La majoria de les computadores de bojaca actuals posseïxen conectivitat 3G, lo que permet l'accés a Internet d'alta velocitat en pràcticament qualsevolloc, ademés de la funcionalitat com a teléfon mòvil alvançat, concepte més conegut com teléfon inteligent.

Sincronisació

Una de les funcions més importants dels organisadors digitals és la sincronisació en les computadores personals. Açò permet l'actualisació del directori, fent que l'informació del computador i de l'agenda digital siga la mateixa. La sincronisació també evita la pèrdua de l'informació almagasenada en cas que l'accessori es perga, siga furtat o destruït. Una atra ventaja és que es pot ingressar informació molt més ràpit des del computador i transmetre-la després al dispositiu. La sincronisació es realisa per mig d'un programa que entreguen els fabricants, els més coneguts són el HotSync Manager (Palm VOS), el ActiveSync (Windows XP); Windows Mobile Device Center (per a Windows Vista i Windows 7) i iTunes (iPhone X).

Usos

Erro al crear miniatura:

Previsualización gràfica d'un PDA

Les computadores de bojaca o agendes digitals són usades per a almagasenar informació que pot ser consultada a qualsevol hora i en qualsevolloc. Per lo general, estos dispositius són utilisats de manera domèstica, no obstant també es poden trobar en atres camps.

Usos en automòvils

Molts computadors de bojaca són usats en vehículs per a poder usar GPS, i és per açò que cada volta és més comú trobar-els per defecte en molts vehículs nous. Alguns sistemes poden també mostrar les condicions del tràfic. Els programes més comuns en Europa i en Estats Units per a realisar açò són TomTom, Garmin i iGO mostrant ambients en 2 i 3 dimensions.

Usos mèdics

En la medicina, les computadores de bojaca han segut utilisades per a realisar diagnòstic o per a triar els medicaments més adequats.

Usos en educació

En estos últims anys els minicomputadores s'han tornat molt comuns, és per açò que s'ha escomençat a utilisar en certes institucions educatives per a que els alumnes prenguen nota. Açò ha permés l'aument de la productivitat dels estudiants, ya que permet la ràpida correcció o modificació de l'informació. Ademés, gràcies a estos dispositius, els professors estan en capacitat de transmetre material a través de l'Internet aprofitant la conectivitat inalàmbrica de les computadores de bojaca. En 2018 les agendes digitals havien perdut l'auge que tenien en els seus inicis, ya que començaven a ser substituïts pels teléfons inteligents i les tablets, els quals integren totes les funcions dels PDA a les funcions d'un teléfon mòvil, ademés de moltes atres funcions.

Usos industrials

Els PDA seguixen sent útils en diferents àmbits industrials, modificant les seues característiques per a convertir-se en un dispositiu tipo terminal que permet realisar tasques de comunicació, agenda i gestió d'aplicatius alvançats. En l'actualitat (2025) els terminals PDA són ideals per a venedors, repartidors o tècnics de camp. Per açò, la comercialisació d'estos equips electrònics es realisa des de distribuïdors especialisats en solucions professionals com Barcode Site, alluntant-se del mercat dels teléfons inteligents dissenyats per a un públic general.

Sistemes operatius i equips

Erro al crear miniatura:

Computadora de mà Palm Vx.

Erro al crear miniatura:

Palm m130 eixecutant Palm VOS

Hui en dia, existixen els següents sistemes operatius competidors:

• Dispositius en Windows, sistema operatiu que des de la Surface PRO 3 (2014) ve marcant la pauta de les noves generacions de tabletas successores de les PDA en moltes marques al voltant del món, mermant la otrora fugaç hegemonia Android, i quedant ya casi a soles en IOS10/APPLE i les seues IPADs.
• Dispositius en iOS actualment iOS 13, usat en dispositius d'Apple.
• Dispositius en Android, sistema operatiu de Google, basat en el núcleu Linux, utilisat per varis fabricants (Samsung, Sony, HTC, LG, Motorola, entre uns atres). La llicència d'este sistema és de còdic obert.
• Dispositius Palm VOS, hui en dia mantingut casi en solitari per Palm, pero que fins fa poc ha tingut importants fabricants com Sony.

• Dispositius Pocket PC en HP com a líder de fabricants acompanyat per atres empreses d'informàtica com Dell o Acer, a els qui s'han incorporat els fabricants de Taiwan com High Tech Computer que van copant el mercat del teléfon inteligent en les seues marques pròpies (com Qtek) o fabricant per a tercers i, sobretot, operadors de telefonia mòvil.
• Research In Motion en els seus BlackBerry, més pròpiament teléfon inteligents que PDA, pero que han copat una part important del mercat corporatiu al mateix temps que incorporaven prestacions de PDA.
• Dispositius Symbian VOS present en les games altes de teléfons mòvils de Nokia.
• Dispositius en MeeGo és l'unió dels sistemes operatius Maemo i Moblin, en el que Intel i Nokia pretenien competir en els sistemes operatius dissenyats per a teléfons inteligents.
• Dispositius Linux liderat per les Sharp Zaurus.

• Entre atres dispositius descontinuados o no figurables, per eixemple, els infantils produïts per diverses empreses dedicades a la juguetería infantil, com Mattel, o Hasbro.

Atres dispositius portàtils

Erro al crear miniatura:

Una Ben NanoNote eixecutant OpenWrt

Un tipo especial d'assistent digital són les denominades PDT (sigles de l'anglés portable data terminal, que significa ‘terminal de senyes portàtil’), equips dirigits a l'us industrial (per eixemple, com a llector mòvil de còdic de barres, còdic de punts o etiquetes de radiofrecuencia), en la construcció i militar. Alguns dels seus principals fabricants són Symbol Technologies, Intermec, DAP Technologies i Hand Hield Products. Per un atre costat, en el mercat hi ha multitut de «computadores de bojaca de joguet», des dels verdaders joguets infantils com els de VTech (líder del boyante mercat de la computadora infantil) als aparats barats fabricats en China, pero que, a banda del reconeiximent d'escritura, incorporen totes les prestacions bàsiques de les primeres PDA (incloent cambres digitals bàsiques i comunicacions en les PC), dissenyats en objectius principalment didàctics i d'aprenentage.

Vore també

• Computadora portàtil
• Netbook
• Ultrabook
• Nettop
• Dispositiu mòvil
• Teléfon inteligent
• Tableta
• Tabléfono

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre PDA.
• ^{[enllaç trencat]}

Sistemes operatius

• Palm VOS (Access)
• Pocket PC (anglés)
• [1] (anglés)
• [2] (anglés)