Teclat (informàtica)

Teclat (informàtica)

En informàtica, un teclat és un dispositiu d'entrada, en part inspirat en el teclat de les màquines d'escriure, que utilisa un sistema de puntadas o màrgens, per a que actuen com a palanques mecàniques o interruptors electrònics que envien tota l'informació a la computadora o al teléfon mòvil. Presenta tecles alfanumèriques (lletres i números), de puntuació (punt, menge, dos punts entre atres) i tecles especials (les quals complixen certes funcions o es combinen en conjunt per a conseguir una funció i evitar l'us del rata)

La principal ventaja dels teclats de membrana és el seu baix cost de producció i la seua resistència a la brutea i els líquits, ya que la superfície sagellada impedix que els contaminants entren en contacte en els circuits interns. Per esta raó, són comunament utilisats en dispositius industrials, equips mèdics i aparats de consum com a forns de microones.

Història

Primers teclats

Ademés de teletipos i màquines d'escriure elèctriques com l'IBM Selectric, els primers teclats solien ser un terminal de computadora que es comunicava per port serial en la computadora. Ademés de les normes de teletipo, es va dissenyar un estàndart de comunicació serie, segons el temps d'us basat en el joc de caràcters ANSI, que hui seguix #present en les comunicacions per mòdem i en impressora (les primeres computadores carien de monitor, per lo que solien comunicar-se, o be per llums en el seu panel de control, o ben enviant la resposta a un dispositiu d'impressió). S'usava per a ells les seqüències d'escape, que es generaven per combinacions entre tecles, sent una de les més usades la tecla Ctrl.

L'arribada de la computadora domèstica du una immensa varietat de teclats, tecnologies i calitats (des dels molt reputats per duradors del Dragon 32 a la fragilitat de les membranes dels equips Sinclair), encara que la majoria d'equips incorporen la placa mare baix el teclat, i és la CPU o un circuit auxiliar (com el chip de sò General Instrument AI-3-8910 en els MSX) l'encarregat de llegir-ho. Són casos contats els que recorren o soporten comunicació serial (curiosament és la tecnologia utilisada en el Sinclair Spectrum 128 per al keypad numèric). Solament els MSX establiran una norma sobre el teclat, i els diferents clons del TRS-80 seguiran el disseny del clonat.

Els teclats d'IBM

Artícul principal → Teclat modele M.

L'èxit de les computadores personals d'IBM en els anys 1982 va crear un estàndart imitat per gran part de l'indústria, esta estandardisació també va afectar als teclats. Mentres que el teclat del IBM PC i la primera versió del IBM AT no va tindre influència més allà dels clónicos PC, el Multifunción II (o teclat estés AT de 101/102 tecles) aparegut en 1987 reflectix i estandardisa de facto el teclat modern.

• Teclat XT de 83 tecles: s'usava en el PC XT (8086/88).
• Teclat AT de 84 tecles: usat en els PC AT (286/386).
• Teclat expandit de 101/102 tecles: és el teclat actual, en un major número de tecles.

En quatre blocs diferenciats: un bloc alfanumèric en a lo manco una tecla a cada costat de la barra espaciadora per a accedir a símbols adicionals; sobre ell un renc de 10 o 12 tecles de funció; a la dreta un teclat numèric, i entre abdós grans blocs, les tecles de cursor i sobre elles vàries tecles d'edició. En algunes variants este serà l'esquema usat pels Atari ST, els Commodore Amiga (des del Commodore Amiga 500), els Sharp X68000, les estacions de treball SUN i Silicon Graphics i els Acorn Archimedes/Acorn RISC PC. Solament els Mac seguixen en l'esquema bloc alfanumèric + bloc numèric. Pero també produïxen teclats estesos AT, sobretot per als models en emulació PC per hardware.

El teclat Windows 7-10

Microsoft, ademés de fer-se un buit en la gama de calitat alta i de presentar alvanços ergonòmics com el Microsoft Natural Keyboard, afig tres noves tecles tras de el llançament de Windows 95. Al mateix temps es generalisen els teclats multimèdia que afigen tecles per a controlar en la PC el volum, el llector de CD-ROM o el navegador, incorporen en el teclat altaveus, calculadora, almohadilla sensible al tacte o bola trazadora.

Teclat estàndar

En 1987, IBM va desenrollar el MF-II (Multifunción II o teclat estés) a partir del AT. Les seues característiques són que usa el mateix interfaç que el AT, afig moltes tecles més, es posen ledes i soporta el Scan Code set 3, encara que usa per defecte el 2. D'este tipo hi ha dos versions, l'americana en 101 tecles i l'europea en 102.4

El teclat està dividit en quatre blocs:

1. Bloc de funcions: va des de la tecla F1 a F12, en tres blocs de quatre: de F1 a F4, de F5 a F8 i de F9 a F12. Funcionen d'acort al programa o aplicació que estiga obert. Per eixemple, en molts programes en pressionar la tecla F1 s'accedix a l'ajuda associada a eixe programa. Ademés, a l'esquerra d'este bloc sol estar la tecla Esc.
2. Bloc alfanumèric: està ubicat en la part inferior del bloc de funcions, conté els números aràbics de el 1 al 0 i l'alfabet organisat com en una màquina d'escriure, ademés d'algunes tecles especials, com per eixemple Tab ↹ (tabulador), ⇪ Bloq Mayús (Bloq Mayús), ⇧ Mayús (tecla Shift), Ctrl, ⊞ Win (tecla Windows), Alt, espayador, Alt Gr, ↵ Entrar (tecla Enter, entrar o Intro).

1. Bloc especial: està ubicat a la dreta del bloc alfanumèric, conté algunes tecles especials com a Impr Pant o PetSis, Bloq Despl, Pausa, Insert, Supr, Inicie, Fi, RePág, AvPág, i les fleches direccionals que permeten moure el punt d'inserció en les quatre direccions (Dalt, Avall, Esquerra, Dreta).
2. Bloc numèric: està ubicat a la dreta del bloc especial, s'activa en pressionar la tecla Bloq Num, conté els números aràbics organisats com en una calculadora en la finalitat de facilitar la digitación de sifres. Ademés, conté el punt com separador decimal ., i els signes de les quatre operacions bàsiques: suma +, resta -, multiplicació * i divisió /; també conté una tecla de Intro o ↵ Entrar. Alguns models han inclós abdós separadores decimals, la menge i el punt, en la seua distribució, com per eixemple l'ordenador Nec PC-9801.

   

   Teclat de l'ordenador NEC PC-9801.

Tipos de teclats

Segons la seua forma física

Teclat ergonòmic

Dissenyats per a donar una major comoditat per a l'usuari, ajudant-li a tindre una posició més relaixada dels braços.

Teclat multimèdia

Afig tecles especials que criden a alguns programes en el computador, a modo d'accés directe, com poden ser el programa de correu electrònic, la calculadora, el reproductor multimèdia, etc.

Teclat flexible

Estos teclats són de plàstic suau o silicona que es pot doblar sobre sí mateixa. Durant el seu us, estos teclats poden adaptar-se a superfícies irregulars, i són més resistents als líquits que els teclats estàndar. Estos també poden ser conectats a dispositius portàtils i teléfons inteligents. Alguns models poden ser completament sumergits en aigua, per lo que hospitals i laboratoris els usen, ya que poden ser desinfectats.

Teclat en pantalla

Hui en dia existixen també els teclats en pantalla, també cridats teclats virtuals, que són (com el seu mateix nom indica) teclats representats en la pantalla, que s'utilisen en la rata o en un dispositiu especial (podria ser un joystick). Estos teclats s'utilisen majoritàriament en dispositius mòvils com a teléfons, tabletas i PDA, aixina com consoles de videojocs i televisors inteligents.

Teclats de proyecció

Existixen teclats de proyecció, d'igual tamany que un teclat estàndar.

Teclats de membrana

Els teclats de membrana estan construïts en dos làmines (membranes) plàstiques i primes, en pistes conductores gravades en la cara interior, i una tercera membrana de separació, foradada en les zones en les que va una tecla. Quan es fa pressió sobre elles, es toquen, passant l'electricitat d'una a una atra, en lo que es pot saber que tecla està pulsada. Els teclats de membrana sofrixen prou en l'us; per això, els ordenadors actuals ya no els incorporen. Varen ser molt usats en el passat, encara que la membrana ha segut utilisada per a la aislación de pluges també és utilisada per a la aislación tèrmica que atrau.

La seua tecnologia es basa en membranes primes que conduïxen la senyal en pressionar una tecla. Este teclat servix en part per a que els restants que es colen entre les rendijas siguen més fàcils de traure i aixina el teclat no es contamine.

Teclats capacitivos

Són els que ampren sensors capacitivos per a detectar l'interacció de l'usuari.

Teclats de contacte metàlic

Els teclats de contacte metàlic són com una mescla entre els teclats de membrana i els teclats mecànics, i consistixen en un circuit que es tanca per l'interacció entre dos plaques metàliques.

En comú estos teclats tenen una sensació i interacció molt bona pero la seua durabilitat és prou talla ya que els circuits del teclat carixen d'algun tipo de protecció com sí la tenen els teclats de membrana: encara que hi ha alguns models que inserten un material esponjoso entre les dos plaques, açò no garantisa tanta protecció com una membrana de goma.

Teclats mecànics

Els teclats mecànics estan constituïts principalment per interruptors que actuen de manera independent, encara que la seua definició no és rigorosa i hi ha casos a on no és possible determinar si ho són. La gran majoria d'interruptors usa un moll o resort per a que la tecla pulsada torne cap a dalt, a diferència dels teclats de membrana que usen cúpules de goma per a tornar cap a dalt i accionar la tecla al mateix temps, encara que els interruptors Topre utilisen una cúpula de goma sobre un moll capacitivo. En els teclats mecànics els interruptors poden ser de tres tipos, lineares, tàctils i clicky.

Segons el port de conexió

Pot ser:

• Teclat en conector Paralel: Obsolet.
• Teclat en conector DIN o PS/2: El conector DIN va ser usat per poques computadores, i va ser remplazada ràpidament, més que res pel seu tamany. El PS/2, que també se li denomina «Mini DIN», és semblat al conector DIN, pero en un tamany més reduït, i se seguix utilisant hui en dia pero cada volta en menor mida (sent remplazado pel USB en gran part). Es caracterisen per ser redons i contindre varis pines en el seu interior que es transmeten per l'interfaç. Del 0 al 3 són còdics d'error del protocol, cridats NoEvent, ErrorRollOver, POSTFail, ErrorUndefined, respectivament. Del 224 al 231 es reserven per a les tecles modificadoras (LCtrl, LShift, LAlt, LGUI, RCtrl, RShift, RAlt, RGUI).-->

• Teclat inalàmbric: Solen ser teclats comuns a on la comunicació entre el computador i el perifèric es realisa a través de rajos infrarrojos, ones de radi o per mig de Bluetooth.

Estructura

Un teclat realisa les seues funcions per mig d'un microcontrolador. Estos microcontroladors tenen un programa instalat per al seu funcionament, estos mateixos programes són eixecutats i realisen l'exploració matricial de les tecles quan es pressiona alguna, i aixina determinar quins estan pulsades.

Per a conseguir un sistema flexible els microcontroladors no identifiquen cada tecla en el seu caràcter serigrafiado en la mateixa sino que s'adjudica un valor numèric a cada una d'elles que solament té que vore en la seua posició física. El teclat llatinoamericà solament dona soport en tecles directes als caràcters específics del castellà, que inclouen dos tipos d'accent, la lletra eñe i els signes d'exclamació i interrogat. El restant de combinacions d'accents s'obtenen usant una tecla d'extensió de #grafisme. Per lo demés el teclat llatinoamericà està orientat cap a la programació, en fàcil accés al joc de símbols de la norma ASCII.

Per cada pulsació o lliberació d'una tecla el microcontrolador envia un còdic identificativo que es diu Scan Code. Per a permetre que vàries tecles siguen pulsades simultàneament, el teclat genera un còdic diferent quan una tecla es pulsa i quan dita tecla es llibera. Si el microcontrolador nota que ha cessat la pulsació de la tecla, el nou còdic generat (Break Code) tindrà un valor de pulsació incrementat en 128. Estos còdics són enviats al circuit microcontrolador a on seran tractats gràcies a l'administrador de teclat, que no és més que un programa de la BIOS i que determina qué caràcter li correspon a la tecla pulsada comparant-ho en una taula de caràcters que hi ha en el kernel, generant una interrupció per hardware i enviant les senyes al processador.

El microcontrolador també posseïx cert espai de memòria RAM que fa que siga capaç d'almagasenar les últimes pulsacions en cas que no es puguen llegir a causa de la velocitat de tecleig de l'usuari. Cal tindre en conte, que quan realisem una pulsació es poden produir rebots que dupliquen la senyal. En la finalitat d'eliminar-los, el teclat també dispon d'un circuit que neteja la senyal.

En els teclats AT els còdics generats són diferents, per lo que per raons de compatibilitat és necessari traduir-los. D'esta funció s'encarrega el controlador de teclat que és un atre microcontrolador (normalment el 8042), este ya situat en el PC. Este controlador rep el Còdic de Busca del Teclat (Kscan Code) i genera el pròpiament dit Còdic de Busca. La comunicació del teclat és via serie. El protocol de comunicació és bidireccional, per lo que el servidor pot enviar-li comandos al teclat per a configurar-ho, reiniciar-ho, #diagnòstic, etc.

Distribució del teclat

Artícul principal → Distribució del teclat.

La disposició del teclat és la distribució de les tecles del teclat d'una computadora, una màquina d'escriure o un atre dispositiu similar. Existixen distintes disposicions de teclat, per a que es puguen utilisar en diversos llenguages.

La disposició de les tecles es remonta a les primeres màquines d'escriure, que eren completament mecàniques. En pulsar una tecla, es movia un chicotet martell mecànic, que colpejava el paper a través d'una cinta impregnada en tinta.

En els teclats d'informàtica trobem les principals distribucions són ANSI(American National Standards Institute) usada més en Amèrica i ISO(International Organization for Standardization) sembla estar més dirigit a Europa. també trobem JIS(Japanese Industrial Standard) en Japó.

La principal característica per a reconéixer els teclats ANSI i ISO és en la tecles ↵ Entrar, ⇧ Mayús Esquerra i la posició d'. En els teclats ISO la tecla ↵ Entrar tien forma de L o de L de cap i en els teclat ANSI la tecla enter una miqueta més ampla que una tecla normal, Per lo general la posició de en els teclats ANSI es troba en la tecla 2 i en els teclats ISO es troba en Q

QWERTY

Artícul principal → Teclat QWERTY.

El tipo estàndar de teclat anglés es coneix com 'QWERTY'. Denominació dels teclats de computadora i màquines d'escriure que s'utilisen habitualment en els països occidentals, en alfabet llatí. Les sigles corresponen a les primeres lletres del teclat, començant per l'esquerra en la fila superior.

Variants de QWERTY

QWERTY es va pensar per a l'anglés nortamericà. En el temps s'han creat múltiples variants per a adaptar-ho a les particularitats d'atres idiomes i/o països.

Per a l'idioma espanyol les principals variants són: El teclat QWERTY per a Espanya i Guinea Equatorial. La seua versió hispanoamericana.

Abdós es basaven en canvis en la disposició segons les tecles més freqüentment usades en cada idioma. Als teclats en versió per a espanyol ademés de la Ñ, se'ls varen afegir els caràcters d'accent agut (´), greu ('), la #diéresis (¨) i circunflejo (^), i exclusivament en la distribució espanyola la ce cedilla (Ç) degut a que és utilisada per alguns idiomes com l'Idioma francés i l'idioma català, el qual és cooficial en una part d'Espanya.

Distribucions alternatives

La distribució de teclat QWERTY ha rebut moltes crítiques per la seua escassa ergonomia. S'han sugerit distintes alternatives com: Colemak, Carpalx, o Workman, indicant ventages tals com a majors velocitats de teclejat o disminució d'esforç. L'alternativa més famosa és el Teclat Simplificat Dvorak.

Les computadores modernes permeten utilisar les distribucions de teclat de varis idiomes distints en un teclat que físicament correspon a un sol idioma. En sistemes operatius Windows, com també en Mac VOS o en Linux per eixemple, poden instalar-se distribucions adicionals des del Panel de Control o de Ferramentes de configuració o Personalisació.

Distribucions personalisades

Existixen programes com Microsoft Keyboard Layout Creator i KbdEdit, que fan molt fàcil la tasca de crear noves distribucions, ya per a satisfer les necessitats particulars d'un usuari, ya per a resoldre problemes que afecten a tot un grup llingüístic. Estes distribucions poden ser modificacions a unes atres prèviament existents (com el teclat hispanoamericà estés o el gaèlic), o poden ser enterament noves (com la distribució per al Alfabet Fonètic Internacional, o el panibérico).

Plantilla:Teclat Plantilla:Teclat

Tecles inertes

Algunes llengües inclouen caràcters adicionals al teclat anglés, com els caràcters accentuats. Teclejar els caràcters accentuats resulta més senzill usant les tecles inertes. Quan s'utilisa una d'estes tecles, si es pressiona la tecla corresponent a l'accent desijat res ocorre en la pantalla, per lo que, a continuació es deu pressionar la tecla del caràcter que es vol accentuar. Esta combinació de tecles requerix que es teclege una seqüència acceptable. Per eixemple, si es pressiona la tecla inerte de l'accent (ej. ´) seguit de la lletra A, obtindrà una «a» accentuada (á). No obstant, si es pressiona una tecla inerte i a continuació la tecla T, no apareixerà res en la pantalla o apareixeran els dos caràcters per separat (´t), a menos que la font particular per al seu idioma incloga la «t» accentuada.

Per a teclejar una marca d'accent diacrític, simplement es pressiona la tecla inerte de l'accent, seguida de la barra d'espai.

Accessos directes en el teclat

AP

Vore també

• Captura de pantalla
• PC 99
• PS/2 (port)
• Teclat AZERTY
• Teclat Braille
• Teclat Colemak
• Teclat Dvorak
• Escape (tecla)
• Teclat QWERTY
• Teclat QWERTZ
• Teclat tipo chiclet
• Universal Serial Bus
• Half-keyboard