Tabulador

Tabulador

El tabulador en un teclat estàndar (cantó superior esquerre).

El tabulador, la tecla Tab (Tab ↹) o tecla tabuladora del teclat, s'utilisa per a alvançar fins al següent "tab stop", aixina també permet vore cada opció continguda en un círcul de diàlec de diferents sistemes operatius.

Orige

El apòcop "tab" és l'abreviatura de "tabulador".

Tabular significa posar alguna cosa en forma de taula.

Quan un mecanógrafo volia escriure una taula en columnes, devia perdre molt temps en l'us repetitiu de la barra espaciadora i la tecla de borrat. Per a simplificar açò, es va colocar una barra en el mecanisme en una palanca que es podia desplaçar a lo llarc de la pàgina. Inicialment, açò es feya a mà, pero més vesprada es varen afegir dos tecles més: una per a introduir una tabulació i una atra per a llevar-la. Quan es pulsava la primera, el carro es desplaçava fins al següent "tab stop". Estos es varen establir atenint-se a les ubicacions de la columna de la taula en la que s'estiguera treballant. El mecanisme del tabulador també va sorgir com a forma ràpida i uniforme de sagnat o sagnia de la primera llínea de cada paràgraf.

ASCII i EBCDIC

Varis caràcters tabuladors s'inclouen com a caràcters de control ASCII, utilisats per a l'alliniació de text. La més coneguda i comuna és la tabulació horisontal, que en la taula de còdics ASCII té assignat el 9. També existix un tabulador vertical en ASCII que té assignat l'11. En EBCDIC són el 5 i l'11 respectivament. La tabulació horisontal se sol conseguir pulsant la tecla tab en un teclat estàndar.

Originalment les impressores utilisaven "tab stops" mecànics que indicaven quan devien detindre's. Açò es feya horisontalment en unes dents metàliques en fila, i verticalment en un bucle de mylar o una atra cinta del tamany d'una pàgina en forats en ella per a indicar els "tab stop". En un principi estos varen ser fixats manualment per a emparellar les formes que l'impressora anava a imprimir. En poc temps, els "tab stop" varen ser substituidos per "tab stop" fixos, en cada múltiple de 8 caràcters horisontalment i cada 6 llínees verticalment, aixina que es varen convertir en simplement una forma de compressió de senyes, ya que un programa d'impressió podria agregar fàcilment els espais necessaris per a moure's a qualsevol posició desijada respecte a una forma. El tamany vertical que es va elegir va ser d'una polzada. No està clar per qué es varen elegir els 8 caràcters del tamany horisontal, sent els 5 caràcters (mija polzada en una impressora típica d'aquell moment) molt més populars per llavors com a mida de sagnat de paràgraf. És possible que elegira per a que coincidira en les convencions de Fortran o pot ser que es triara per ser el menor tamany en el que caben números impresos en una taula.

ISO 8859 també inclou els còdics "136 HTS Horisontal Tabulation Set" i "137 HTJ Horisontal Tabulation with Justification" i "138 VTS Vertical Tabulation Set".

Les tabulacions es representen casi sempre en la forma d'un gran espai en blanc encara que alguns editors de text les marquen en gràfics especials per a facilitar la seua distinció dels espais en blanc. En els processadors de text la tecla tab mou el cursor fins al següent "tab stop". En la majoria d'aplicacions gràfiques la tecla tab desplaça el foc al següent control o botó.

<pre>
Estes 2 llínees estan tabuladas:
2005&#09;Esta llínea usa un espai tabular.
&#09;Esta llínea també usa un espai tabular.

Esta llínea no usa un espai tabular.
</pre>

Vore també

• Tabuladora