Bluetooth

Bluetooth és una especificació industrial per a rets inalàmbriques d'àrea personal (WPAN) creat per Bluetooth Special Interest Group, Inc. que possibilita la transmissió de veu i senyes entre diferents dispositius per mig d'un enllaç per radiofrecuencia en la banda ISM dels 2.4 GHz.
Objectius
Els principals objectius que es pretenen conseguir en esta norma són:
- Facilitar les comunicacions entre equips mòvils.
- Eliminar els cables i conectors entre estos.
- Oferir la possibilitat de crear chicotetes rets inalàmbriques i facilitar la sincronisació de senyes entre equips personals. Els dispositius que en major freqüència utilisen esta tecnologia pertanyen a sectors de les telecomunicacions i la informàtica personal, com rates, teclats, teléfons mòvils, computadores portàtils, computadores personals, impressoras, altaveus inalàmbrics, auriculars inalàmbrics o semiinalámbricos, palanques de mando o cambres digitals.
Etimologia i logotip
Contràriament a lo que poguera semblar, el nom Bluetooth no té un orige tecnològic. Tampoc es correspon a unes sigles o una abreviatura. El nom procedix del rei danés i noruec Harald Blåtand, la traducció del qual a l'anglés és Harald Bluetooth. El rei és conegut per unificar les tribus daneses i convertir-les al cristianisme. En 1996, Intel va desenrollar un sistema que permetria als teléfons mòvils comunicar-se en els ordenadors i unificar la comunicació inalàmbrica. En aquella época, Jim Kardach, ingenier d'Intel, es trobava llegint la novela històrica The Long Ships, la qual relatava els ardits del rei Harald Blåtand. A través dels paralismes entre els dos conceptes es va establir el nom Bluetooth. Elogotip de Bluetooth
combina les runas hagall (
) i berkana (
), que corresponen a les inicials de Harald Blåtand.[1]
El desenroll del Bluetooth va escomençar en 1989 per Nils Rydbeck en Suècia en l'objectiu era desenrollar uns auriculars inalàmbrics. Va treballar en el proyecte en uns companyers de l'empresa de telecomunicacions en la que treballaven: Ericsson Mobile.[2] El disseny i desenroll principal varen escomençar en 1994 i en 1997 l'equip tenia una solució viable.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut A partir de 1997, Örjan Johansson es va convertir en elíder del proyecte i va impulsar la tecnologia i l'estandardisació,[3] fent possible que en maig de 1998 es llançara la web oficial de Bluetooth. El primer dispositiu Bluetooth es va presentar en 1999. Es tractava d'uns auriculars mòvils mans lliures que varen obtindre el premi Best of Show Technology Award en COMDEX. L'incorporació del Bluetooth als productes d'electrònica de consum va continuar en Vosi Technologies (Califòrnia), inicialment supervisada pels membres fundadors Bejan Amini i Tom Davidson. Vosi Technologies havia segut creada pel desenrollador immobiliari Ivano Stegmenga, en palés nortamericà 608507, per a la comunicació entre un teléfon celar i el sistema d'àudio d'un vehícul. Poc a poc Vosi va conseguir expandir la seua nova tecnologia aplegant inclús a negociar en Motorola per a integrar Bluetooth en els seus dispositius. Despuix d'una etapa en la que Motorola va suspendre llançaments dels seus nous productes, la companyia va acceptar implementar Bluetooth en els seus dispositius, lo que va iniciar una important propagació de Bluetooth en el mercat públic pel seu gran èxit en el mercat del moment.
Usos i aplicacions
Es denomina Bluetooth al protocol de comunicacions dissenyat especialment per a dispositius de baix consum, que requerixen curt alcanç d'emissió i basats en transceptors de baix cost. Els dispositius que incorporen este protocol poden comunicar-se entre sí quan es troben dins del seu alcanç. Les comunicacions es realisen per radiofrecuencia de manera que els dispositius no tenen que estar alineats i poden inclús estar en habitacions separades si la potència de transmissió és suficient. Estos dispositius es classifiquen com a Classe 1, Classe 2, Classe 3 o Classe 4 en referència a la seua potència de transmissió, sent totalment compatibles els dispositius d'una classe en els de les atres.[4]
| Classe | Potència màxima permesa (mW) |
Potència màxima permesa (dBm ) |
Alcance (aproximat) |
|---|---|---|---|
| Classe 1 | 100 mW | 20 dBm | 100 metros |
| Classe 2 | 2.5 mW | 4 dBm | 5-10 metros |
| Classe 3 | 1 mW | 0 dBm | 1 metro |
| Classe 4 | 0.5 mW | -3 dBm | 0.5 metro |
En la majoria dels casos, la cobertura efectiva d'un dispositiu de classe 2 s'estén quan es conecta a un transceptor de classe 1. Açò és aixina gràcies a la major sensibilitat i potència de transmissió del dispositiu de classe 1, és dir, la major potència de transmissió del dispositiu de classe 1 permet que la senyal aplegue en energia suficient fins al de classe 2. Per una atra part la major sensibilitat del dispositiu de classe 1 permet rebre la senyal de l'atre pese a ser més dèbil. Els dispositius en Bluetooth també poden classificar-se segons la seua capacitat de canal:
| Versió | Ample de banda (BW) |
|---|---|
| Versió 1.2 | 1 Mbit/s |
| Versió 2.0 + EDR | 3 Mbit/s |
| Versió 3.0 + HS | 24 Mbit/s |
| Versió 4.0 | 32 Mbit/s |
| Versió 5 | 50 Mbit/s[5] |
Perfils Bluetooth
- Artícul principal → Perfil Bluetooth.
Per a utilisar Bluetooth, un dispositiu deu implementar algun dels perfils Bluetooth. Estos definixen l'us del canal Bluetooth, aixina com canalisar al dispositiu que es vol vincular.
Llista d'aplicacions

- Conexió sense cables via OBEX.
- Transferència de fiches de contactes, cites i recordatoris entre dispositius via OBEX.
- Tongada de la tradicional comunicació per cable entre equips GPS i equipament mèdic.
- Controls remots (tradicionalment dominat pel infrarroig).
- Enviar chicotetes publicitats des d'anunciants a dispositius en Bluetooth. Un negoci podria enviar publicitat a teléfons mòvils que el seu Bluetooth (els que ho posseïxquen) estiguera activat en passar prop.
- Les consoles Sony PlayStation 3, PlayStation 4, Microsoft Xbox 360, Xbox One, Wii O i Nintendo Switch incorporen Bluetooth, lo que els permet utilisar mandos inalàmbrics, encara que el Gamepad original de Wii O es conecta a la consola per mig de Wi-Fi i els mandos de Wii utilisen tecnologia infrarroja per a la funció de busca.
Especificacions i novetats
L'utilitat Bluetooth va ser desenrollada, com a tongada de cable, en 1994 per Jaap Haartsen i Mattisson Sven, que estaven treballant per a Ericsson en Lund, Suècia.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
L'utilitat es basa en la tecnologia de bots de freqüència d'ampli espectre. En els seus inicis, la tecnologia Bluetooth podia transmetre senyes a una velocitat de 720 kbs, una capacitat increible per a la década dels noranta pero que hui sembla molt llimitada. Despuix de més de dos décades de millores, els diferents tipos de Bluetooth han aplegat a contar en velocitats de fins a 50Mbs. Ademés, el ranc de conexió és un atre dels aspectes que ha millorat molt. Bluetooth ha passat de funcionar en distàncies menors a un metro als més de 100 metros que poden alcançar hui en dia.[6]
Les prestacions varen ser publicades pel Bluetooth Special Interest Group (SIG). El SIG les va anunciar formalment el 20 de maig de 1998. Va ser creat per Ericsson, IBM, Intel, Toshiba i Nokia, i posteriorment es varen sumar moltes atres companyies. Hui conta en una membresía de més de 20 000 empreses en tot lo món. Totes les versions dels estàndarts de Bluetooth estan dissenyades per a la retro compatibilitat, que permet que l'últim estàndart cobrixca totes les versions anteriors.
Bluetooth v1.0 i v1.0B
Les versions 1.0 i 1.0B han tingut molts problemes, i els fabricants tenien dificultats per a fer els seus productes interoperables. Les versions 1.0 i 1.0B inclouen de forma obligatòria en l'hardware la direcció del dispositiu Bluetooth (BD_ADDR) en la transmissió (l'anonimat es fa impossible a nivell de protocol), lo que va anar un gran revés per a alguns servicis prevists per al seu us en entorns Bluetooth.
Bluetooth v1.1 (2002)
- Ratificat com a estàndar IEEE 802.15.1-2002.[7]
- Es varen corregir molts errors en les especificacions 1.0b.
- Afegitó soporte per a canals no sifrats.
- Indicador de senyal rebuda (RSSI).
Bluetooth v1.2 (2003)
Esta versió és compatible en USB 1.1 i les principals millores són les següents:
- Una conexió més ràpida i Discovery (detecció d'atres dispositius bluetooth).
- Bot de freqüència adaptable d'espectre ampliat (AFH o Adaptive Frequency-hopping en anglés), que millora la resistència a les interferències de radiofrecuencia, evitant l'us de les freqüències de ple en la seqüència de bots.
- Major velocitat de transmissió, en la pràctica, que en v1.1, de fins a 721 kbit/s.[8]
- Conexions Sincrónicas esteses (ESCO), que milloren la calitat de la veu dels enllaços d'àudio en permetre la retransmissió de paquets corruptes, i, opcionalmente, pot aumentar la latencia d'àudio per a proporcionar un millor soport per a la transferència de senyes simultànea.
- Host Controller Interface (HCI), en el respal a tres fils UART.
- Ratificat com a estàndar IEEE 802.15.1-2005.[9]
- Va introduir el control de fluix i els modos de retransmissió de L2CAP.
Bluetooth v2.0 + EDR (2004)
Esta versió de l'especificació Core Bluetooth va ser llançada en 2004 i és compatible en la versió anterior 1.2. La principal diferència està en l'introducció d'una taxa de senyes millorada (EDR: Enhanced Data Rate, en anglés) per a accelerar la transferència de senyes. La taxa nominal d'EDR és de 3 Mbit/s, encara que la taxa de transferència de senyes pràctica siga de 2,1 Mbit/s.[8] EDR utilisa una combinació de modulació per desplaçament de freqüència gausiana o GFSK (en anglés Gaussian Frequency Shift Keying) i modulació per desplaçament de fase o PSK (en anglés Phase Shift Keying) en dos variants, π/4-DQPSK i 8DPSK.[10] EDR pot proporcionar un menor consum d'energia a través d'un cicle de treball reduït. L'especificació es publica com "Bluetooth v2.0 + EDR", lo que implica que EDR és una característica opcional. Aparte d'EDR, hi ha atres chicotetes millores en l'especificació 2.0, i els productes poden anunciar el compliment de Bluetooth v2.0 sense incloure la major taxa de senyes. A lo manco un dispositiu comercial s'anuncia "sense EDR Bluetooth v2.0" en la seua ficha tècnica.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Bluetooth v2.1 + EDR (2007)
La versió 2.1 de l'especificació Bluetooth Core + EDR és totalment compatible en 1.2, i va ser adoptada pel Bluetooth SIG (Bluetooth Special Interest Group) el 26 de juliol de 2007.[10]
La funció de titular de la 2.1 és Secure Simple Pairing (SSP): es millora l'experiència d'emparejamiento de dispositius Bluetooth, mentres que aumenta l'us i la força de seguritat. Per a més detalls, vore la secció d'enllaç d'avall.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
2.1 permet a atres millores, inclosa la "resposta àmplia investigació" (EIR), que proporciona més informació durant el procediment d'investigació per a permetre un millor filtrat dels dispositius abans de la conexió, i olorar subrating, lo que reduïx el consum d'energia en modo de baix consum.
Bluetooth v3.0 + HS xxx (2009)
La versió 3.0 + HS de l'especificació Core Bluetooth[10] va ser aprovada pel Bluetooth SIG el 21 d'abril de 2009. El bluetooth 3.0+HS soporta velocitats teòriques de transferència de senyes de fins a 24 Mbit/s entre sí, encara que no a través de l'enllaç Bluetooth pròpiament dit. La conexió Bluetooth nativa s'utilisa per a la negociació i l'establiment mentres que el tràfic de senyes d'alta velocitat es realisa per mig d'un enllaç 802.11. La seua principal novetat és AMP (Alternate MAC/PHY), l'adició de 802.11 com a transport d'alta velocitat. Inicialment, estaven previstes dos tecnologies per a incorporar en AMP:. 802.11 i UWB, pero finalment UWB no es troba en l'especificació.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En l'especificació, l'incorporació de la transmissió a alta velocitat no és obligatòria i per lo tant, els dispositius marcats en "+ HS" incorporen l'enllaç 802.11 d'alta velocitat de transferència de senyes. Un dispositiu Bluetooth 3.0, sense el sufix "+ HS" no soporta alta velocitat, sino que solament admet una característica introduïda en Bluetooth 3.0 + HS (o en CSA1).[11]
- Alternativa MAC / PHY
Permet l'us d'alternatives MAC i PHY per al transport de senyes de perfil Bluetooth. La ràdio Bluetooth està sent utilisada per a la detecció de dispositius, la conexió inicial i configuració del perfil, no obstant, quan deuen enviar-se grans cantitats de senyes, s'utilisa PHY MAC 802.11 (per lo general associats en Wi-Fi) per a transportar les senyes. Açò significa que el modo de baixa energia de la conexió Bluetooth s'utilisa quan el sistema està inactiu, i la ràdio 802.11 quan es necessiten enviar grans cantitats de senyes.
- Unicast de senyes sense conexió
Senyes dels permissos de servici per a ser enviat sense establir un canal2CAP explícit. Està dissenyat per al seu us en aplicacions que requerixen baixa latencia entre l'acció de l'usuari i la reconexión/transmissió de senyes. Açò solament és adequat per a chicotetes cantitats de senyes. Control d'energia millorada. Actualisació de la funció de control de potència per a eliminar el control de llaç obert d'energia i també per a aclarir les ambigüitats en el control d'energia presentat pels esquemes de modulació nou afegitó per a EDR. Control de potència millorada elimina les ambigüitats per mig de l'especificació de la conducta que s'espera. Esta característica també afig control de potència de bucle tancat, és dir, RSSI filtrat pot escomençar com es rep la resposta. Ademés, un "anar directament a la màxima potència" solicitut ha segut introduït. En això s'espera abordar el tema auriculars pèrdua d'enllaç normalment s'observa quan un usuari posa el seu teléfon en una bojaca en el costat opost als auriculars. L'alta velocitat (AMP), característica de la versió 3.0 de Bluetooth es basa en 802.11, pero el mecanisme d'AMP es va dissenyar per a ser utilisat també en atres radis. Originalment, va ser pensat per a UWB, pero la WiMedia Alliance, l'organisme responsable pel sabor de la UWB destinat a Bluetooth, anunciat en març de 2009 que va ser la dissolució. El 16 de març de 2009, la WiMedia Alliance va anunciar que anava a firmar un acort de transferència de tecnologia per a la WiMedia Ultra-Wideband (UWB) especificacions. WiMedia ha transferit totes les especificacions actuals i futures, inclós el treball sobre el futur d'alta velocitat i l'optimisació de les implementacions d'energia, el Bluetooth Special Interest Group (SIG), Wireless USB Promoter Group i el Fòrum d'Implementadores USB. Despuix de la finalisació en èxit de la transferència de tecnologia, mercadotècnia i relacionats en qüestions administratives, la WiMedia Alliance deixarà d'operar.[12][13][14][15][16]
En octubre de 2009, el Bluetooth Special Interest Group va suspendre el desenroll d'UWB com a part de l'alternativa MAC / PHY, Bluetooth 3.0 + HS solution. Un número chicotet, pero significatiu, d'antics membres de WiMedia no tenien i no anaven a firmar acorts necessaris per a la transferència de propietat intelectual. El SIG de Bluetooth es troba ara en el procés d'evaluar atres opcions per al seu pla d'acció a llarc determini.[17]
Bluetooth v4.0 (2010)
El SIG de Bluetooth ha completat l'especificació del Núcleu de Bluetooth en la seua versió 4.0, que inclou al Bluetooth clàssic, el Bluetooth d'alta velocitat i els protocols Bluetooth de baix consum. El bluetooth d'alta velocitat es basa en Wi-Fi, i el Bluetooth clàssic consta de protocols Bluetooth preexistentes. Esta versió ha segut adoptada el 30 de juny de 2010. El bluetooth de baixa energia (Bluetooth Low Energy o BLE) és un subconjunt de Bluetooth v4.0 en una pila de protocol completament nova per a desenrollar ràpidament enllaços senzills. Com a alternativa als protocols estàndar de Bluetooth que es varen introduir en Bluetooth v1.0 a v4.0 està dirigit a aplicacions de molt baixa potència alimentats en una pila de botó. Dissenys de chips permeten dos tipos d'implementació, de modo dual, de modo únic i versions anteriors millorades.
- En implementacions de modo únic solament s'inclou la pila de protocol de baixa energia. CSR,[18] Nordic Semiconductor[19] i Texas Instruments[20] han donat a conéixer solament les soluciones modo Bluetooth de baixa energia.
- Té una velocitat d'emissió i transferència de senyes de 32 Mb/s.
- S'integra la funcionalitat de Bluetooth de baix consum en un controlador Bluetooth clàssic existent en implementacions de modo dual. En l'actualitat (març de 2011) els següents fabricants de semiconductors han anunciat la disponibilitat de chips que complixen esta norma: Atheros, CSR, Broadcom[21][22] i Texas Instruments. L'arquitectura resultant compartix la ràdio i funcionalitats del Bluetooth clàssic, resultant en un increment de cost despreciable comparat en el Bluetooth clàssic. El 12 de juny de 2007, Nokia i Bluetooth SIG varen anunciar que Wibree formarà part de l'especificació Bluetooth, com una tecnologia Bluetooth de molt baix consum.Erro en la cita: Element
<ref>no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
El 17 de decembre de 2009, el Bluetooth SIG va adoptar la tecnologia Bluetooth de baix consum com la traça distintiva de la versió 4.0.[23] Els noms provisionals Wibree i Bluetooth ULP (Ultra Low Power) varen ser abandonats i el nom BLE es va utilisar durant un temps. A finals de 2011, es varen presentar els nous logotips "Smart Bluetooth Ready" per als amfitrions i "Smart Bluetooth" per als sensors com la cara pública general de BLE.[24]
Bluetooth 4.1
El SIG de Bluetooth va anunciar una adopció formal de l'especificació Bluetooth v4.1 el 4 de decembre de 2013. Esta especificació és una actualisació del v4.0, en el mateix hardware. L'actualisació incorpora Bluetooth Core Specification Addenda (CSA 1, 2, 3 i 4) i afig característiques que milloren l'us del consumidor. Això inclou la compatibilitat en LTE, permetent als dispositius soportar varis rols de forma simultànea.[25]
Noves característiques inclouen:
- Servici inalàmbric de mòvil.
- Escanege entrellaçat generalisat.
- Publicitat dirigida en un cicle de treball baix.
- Conexió L2CAP i canal dedicat en control de fluix.
- Modo dual.
- LI Link Layer.
- 802.11n PAL.
- Actualisacions d'arquitectura d'àudio per a banda ampla.
- Interval de senyes ràpit.
- Temps de busca llimitat.[26]
Algunes característiques ya estaven disponibles en Core Specification Addendum (CSA) abans de la v4.1.
Bluetooth 4.2
Va ser llançat el 2 de decembre de 2014,[27] en l'introducció del Internet de les coses. Les millores més importants varen ser:
- Conexió segura Low Energy en paquets de senyes de gran extensió.
- Privacitat de capa d'enllaç en polítiques de filtre d'escanege ampliat.
- IPSP v6 per a Bluetooth Smart things compatible en la llar. Hardware Bluetooth més antic pot rebre característiques 4.2 com a paquets de senyes de gran extensió i privacitat millorada per mig d'actualisacions de firmware.[28][29]
Bluetooth v5.0 (2016-2017)
A mitan de 2016, Bluetooth Special Interest Group (SIG) anuncia l'arribada de Bluetooth 5 per a finals de l'any 2016 o principis de 2017 en la seua pàgina oficial [3]. Afirmen que tindrà el doble de velocitat, millor fiabilitat i ranc de cobertura; ademés de que contarà en 800% major capacitat que la seua versió anterior.[30][31]
Bluetooth v5.1 (2019)
En giner de 2019 es va presentar la versió 5.1. Entre les principals novetats que presenta està el que es podran saber l'ubicació d'atres dispositius als que estiguen conectats en un marge d'uns quants centímetros.[32]
Bluetooth v5.2 (2020)
El 6 de giner de 2020 el Bluetooth Special Interest Group va presentar la versió 5.2 del protocol Bluetooth en millores importants en el modo de radiofrecuencia Bluetooth LI (Low Energy). Entre atres novetats, es presenta el nou perfil EATT (Enhanced Attribute Protocol) que millora el rendiment quan hi ha varis dispositius BLE conectats de forma simultànea; s'aumenta la seguritat en fer les conexions sifrades per defecte baix el perfil EATT; es disminuïx el consum i s'aumenta l'estabilitat de la senyal en permetre optimisar dinàmicament la potència de la transmissió (LI Power Control); i es permet enviar àudio a múltiples dispositius de manera sincronisada (LI Isochronous Channels).[33]
Bluetooth v5.3 (2022)
Oferix menor consum quan està en us, conexions en menys interferències i major seguritat de conexió.
Bluetooth v5.4 (2023)
Permet comunicació bidireccional segura entre un punt d'accés inalàmbric (AP) i mils de nodos finals de molt baixa potència. És el protocol actual en 2026
Informació electrònica
- Artícul principal → Bluetooth (especificació).
L'especificació de Bluetooth definix un canal de comunicació a un màxim 720 kbit/s (1 Mbit/s de capacitat bruta) en ranc òptim de 10 m (opcionalmente 100 m en repetidors).

Opera en la freqüència de radi de 2,4 a 2,48 GHz en ampli espectre i bots de freqüència en possibilitat de transmetre en full dúplex en un màxim de 1600 bots per segon. Els bots de freqüència es donen entre un total de 79 freqüències en intervals d'1 MHz; açò permet donar seguritat i robustea. La potència d'eixida per a transmetre a una distància màxima de 10 metros és de 0 dBm (1 mW), mentres que la versió de llarc alcanç transmet entre 20 i 30 dBm (entre 100 mW i 1 W). Per a conseguir alcançar l'objectiu de baix consum i baix cost es va idear una solució que es pot implementar en un sol chip utilisant circuits CMOS. D'esta manera, es va conseguir crear una solució de 9×9 mm i que consumix aproximadament 97 % menys energia que un teléfon celar comú. El protocol de banda base (canals simples per llínea) combina conmutación de circuits i paquets. Per a assegurar que els paquets no apleguen fora d'orde, els slots poden ser reservats per paquets síncronos, amprant un bot diferent de senyal per a cada paquet. La conmutación de circuits pot ser asíncrona o síncrona. Cada canal permet soportar tres canals de senyes síncronos (veu) o un canal de senyes síncrono i un atre asíncrono. Cada canal de veu pot soportar una taxa de transferència de 64 kbit/s en cada sentit, la qual és suficient per a la transmissió de veu. Un canal asíncrono pot transmetre com a molt 721 kbit/s en una direcció i 56 kbit/s en la direcció oposta. No obstant, una conexió síncrona pot soportar 432,6 kbit/s en abdós direccions si l'enllaç és simètric.
Arquitectura hardware
L'hardware que compon el dispositiu Bluetooth està compost per dos parts:
- un dispositiu de radi, encarregat de modular i transmetre la senyal.
- un controlador digital, compost per una CPU, un processador de senyals digitals (DSP - Digital Signal Processor) cridat Link Controller (o controlador d'Enllaç) i dels interfaços en el dispositiu amfitrió. ElC o Link Controller s'encarrega del processament de la banda base i del maneig dels protocols ARQ i FEC de la capa física; ademés, s'encarrega de les funcions de transferència tant asíncrona com síncrona, la codificació d'àudio i el sifrat de senyes. La CPU del dispositiu s'encarrega de les instruccions relacionades en Bluetooth en el dispositiu amfitrió, per a aixina simplificar la seua operació.
Per a això, sobre la CPU corre un software denominat Link Manager la funció del qual és la de comunicar-se en atres dispositius per mig del protocolMP.
Pila de protocols de Bluetooth
Bluetooth està definit com un protocol d'arquitectura de capa que està format per uns protocols centrals, protocols de tongada de cable, protocols de control de telefonia, i protocols adoptats. Com a mínim, tota pila de protocols de Bluetooth deu tindre els següents protocols: LMP, L2CAP i SDP. Ademés, els dispositius que es comuniquen per Bluetooth poden usar casi sempre els protocols HCI i RFCOMM.
LMP
El protocol de control d'enllaç (Link Management Protocol, LMP) s'usa per a l'establiment i control de l'enllaç de radi entre dos dispositius. Està implementat en el controlador.
L2CAP
El protocol de control i adaptació de l'enllaç llògic (Logicalink Control and Adaptation Protocol, L2CAP) és usat per a multiplexar múltiple conexions llògiques entre dos dispositius que usen diferents protocols de nivell superior. Proporciona segmentación i reemsamblado dels paquets. En el seu modo bàsic, L2CAP proporciona als paquets una càrrega útil que es pot configurar fins a 64 kB, i en una MTU per defecte de 672 bytes. En els modos de Retransmissió i control de fluix, L2CAP pot configurar-se per a senyes isócronos o per a un canal de senyes fiables per mig de la retransmissió i la comprovació de CRC. L'apèndix 1 de l'especificació de Bluetooth afig dos modos adicionals a L2CAP. Estos nous modos deixen obsolets els anteriors modos de retransmissió i control de fluix:
- Modo de retransmissió millorat (Enhanced Retransmission Mode, ERTM): Este modo és una versió millorada del modo original de retransmissió. Proporciona un canal2CAP confiable.
- Modo streaming (Streaming Mode, SM): És un modo molt simple, sense retransmissió ni control de fluix. Proporciona un canal2CAP no confiable. La confiabilidad en qualsevol d'estos modos és opcionalmente garantisada per la capa inferior BDR/EDR per mig de la configuració del número de retransmissions i el temps d'espera abans de descartar paquets. La capa inferior garantisa que els paquets apleguen en orde.
SDP
El protocol de descobriment de servici (Service Discovery Protocol, SDP) permet a un dispositiu descobrir servicis que oferixen atres dispositius i els seus paràmetros associats. Per eixemple, quan uses un teléfon mòvil en uns auriculars Bluetooth, el teléfon usa SDP per a determinar qué perfil de Bluetooth poden usar els auriculars i els ajusts del protocol de multiplexació necessaris per a que el teléfon puga conectar-se en els auriculars. Cada servici està identificat per un UUID (Universally Unique Identifier).
RFCOMM
RFCOMM (Ràdio Frequency Communications) és un protocol de tongada de cable usat per a generar un fluix de senyes virtual en série. RFCOMM oferix transport de senyes binaris i emula les senyals de control d'EIA-232 a través de la capa de banda base de Bluetooth. RFCOMM oferix un fluix de senyes confiable i senzill per a l'usuari, similar a TCP. És utilisat per molts perfils relacionats en la telefonia. Moltes aplicacions Bluetooth utilisen RFCOMM pel seu ampli soport i la possibilitat de trobar API públiques en la majoria de sistemes operatius. Ademés, les aplicacions que usen el port serie per a comunicar-se, podran ser portades a RFCOMM fàcilment.
BNEP
El protocol d'encapsulación de ret de Bluetooth (Bluetooth Network Encapsulation Protocol, BNEP) s'usa per a transferir senyes d'una atra pila de protocols a través d'un canal2CAP. El seu principal propòsit és la transmissió de paquets IP en un perfil de ret d'àrea personal. BNEP realisa una funció pareguda a la que fa SNAP en les rets inalàmbriques d'àrea local.
AVCTP
El protocol de control de transport d'àudio i vídeo (Àudio/Video Control Transport Protocol, AVCTP) és usat pel perfil de control remot per a transferior órdens de control d'àudio/vídeo a través d'un canal2CAP. Els botons de control en uns aurículares estéreo usen este protocol per a controlar el reproductor de música. El protocol de distribució de transport d'àudio i vídeo (Àudio/Video Distribution Transport Protocol, AVDTP) s'usa per al perfil de destribución alvançada d'àudio per a transferir música als auriculars estéreo a través d'un canal2CAP pensat per a la distribució de video.
TCS
El protocol de control de telefonia binari (Telephony Control Protocol - Binary, TCS BIN) és el protocol orientat a bits que definix la senyalisació del control de cridades per a l'establiment de les cridades de veu i senyes entre dispositius Bluetooth.
Protocols adoptats
Els protocols adoptats són aquells que han segut definits per atres organisacions d'estandardisació i han segut incorporats en la pila de protocols de Bluetooth, permetent a Bluetooth codificar protocols solament quan siga necessari. Els protocols adoptats inclouen:
Protocol estàndar d'Internet per a transportar datagrama IP en un enllaç punt a punt.
TCP/IP UDP
Protocol base de la suite de protocols TCP/IP.
Protocol d'intercanvi d'objectes (OBEX)
Protocol de la capa de sessió per a l'intercanvi d'objectes, proporcionant un model per a la representació dels objectes i les operacions.
Wireless Application Environment/Wireless Application Protocol (WAE/WAP)
WAE especifica un marc d'aplicació per als dispositius inalàmbrics i WAP és un estàndart obert que permet als usuaris mòvils accedir als servicis d'informació i telefonia.
Dispositiu de radi Bluetooth genèric
Entre les tasques realisades pelC i elink Manager, destaquen les següents:
- Enviament i Recepció de Senyes.
- Paginació i Peticions.
- Establiment de conexions.
- Autenticació.
- Factorizacion.
- Negociació i establiment de tipos d'enllaç.
- Establiment del tipo de cos de cada paquet.
- Establir el dispositiu en modo sniff o hold: El primer, sniff, significa olfatear, pero en castellà i en informàtica es traduïx per escoltar (el mig): en este cas és la freqüència o freqüències en la que està funcionant el dispositiu. Aixina, qualsevol paquet de senyes enviat en eixa freqüència serà "llegit" pel dispositiu, encara que no vaja dirigit a ell. Llegirà totes les senyes que s'envien en eixa freqüència per qualsevol un atre dispositiu Bluetooth, és lo que es denomina rastreig de paquets.
Una tècnica pareguda pero a nivell de freqüències és la que s'utilisa per a detectar rets wi-fi, generalment per a trobar rets obertes (sense contrasenya), en escanejar totes les freqüències s'obté informació de cada freqüència o canal de les rets wi-fi disponibles.
Hold per la seua banda significa mantindre, retindre; açò vol dir que el dispositiu es mantindrà en eixa freqüència encara que no emeta ni reba res, mantenint eixa freqüència sempre disponible encara que atres dispositius l'utilisen.
Usos de Bluetooth
Bluetooth s'utilisa principalment en un gran número de productes tals com a teléfons, impressores, tabletas, teléfons inteligents, altaveus i auriculars. El seu us és adequat quan pugues haver dos o més dispositius en un àrea reduïda sense grans necessitats d'ample de banda. El seu us més comú està integrat en teléfons i tabletas, be per mig d'uns auriculars Bluetooth o en transferència de fichers. Ademés es pot realisar i confeccionar enllaços o vincular distints dispositius entre sí. Bluetooth simplifica el descobriment i configuració dels dispositius, ya que estos poden indicar a uns atres els servicis que oferixen, lo que permet establir la conexió de forma ràpida (solament la conexió, no la velocitat de transmissió).
El SIG de Bluetooth
- Artícul principal → Bluetooth Special Interest Group.
Pot comparar-se l'efectivitat de varis protocols de transmissió inalàmbrica, com Bluetooth i Wi-Fi, per mig de la capacitat espacial (bits per segon i metro quadrat).
Bluetooth contra Wi-Fi
Bluetooth i Wi-Fi cobrixen necessitats distintes en els entorns domèstics actuals: des de la creació de rets i les llabors d'impressió a la transferència de fichers entre tabletas, teléfons inteligents i ordenadors personals. Abdós tecnologies operen en les bandes de freqüència no regulades (banda ISM).
Wi-Fi
Wifi és similar a la ret Ethernet tradicional i com a tal'establiment de comunicació necessita una configuració prèvia. Utilisa el mateix espectre de freqüència que Bluetooth en una potència d'eixida major que du a conexions més sòlides. A voltes es denomina al Wi-Fi la “Ethernet sense cables”. Encara que esta descripció no és molt precisa, dona una idea de les seues ventages i inconvenients en comparació a atres alternatives. Es adecua millor per a rets de propòsit general: permet conexions més ràpides, un ranc de distàncies major i millors mecanismes de seguritat.
Wi-Fi Direct
Wi-Fi Direct és un programa de certificació que permet que varis dispositius Wi-Fi es conecten entre sí sense necessitat d'un punt d'accés intermig. Quan un dispositiu ingressa al ranc del Wi-Fi Direct, este es pot conectar usant el protocol ad hoc existent, i després recolecta informació de configuració usant una transferència del mateix tipo de la de Protected Setup. La conexió i configuració se simplifiquen de tal forma que alguns sugerixen que açò podria reemplaçar al Bluetooth en algunes situacions. ya que les seues ventages són una major velocitat de transferència (11 Gbps de 802.11ax contra 50 Mbps de Bluetooth 5.0), cobrix una distància major (100 metros contra 10 metros de Bluetooth) i una major seguritat teòrica en amprar un sifrat de 256 bits contra els 128 bits de Bluetooth. No obstant les ventages que oferix la tecnologia Bluetooth en contrapartida són un menor consum d'energia, la possibilitat d'usar més d'un dispositiu al mateix temps i que la distància reduïda minimisa el risc d'interferències.
Vore també
Referències
- ↑ «[1]». Consultat el 8 d'octubre de 2018 (en és-ÉS).
- ↑ «The bluetooth blues | Information Age». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2007. Consultat el 2023-12-17.
- ↑ «Grattis Bluetooth, 10 år». etn. es. Consultat el 2023-12-17.
- ↑ «Bluetooth classes i versions».
- ↑ «The Bluetooth® Core Specification».
- ↑ «Tipos de Bluetooth ¿Quins són les diferències?».
- ↑ «IEEE Std 802.15.1-2002 – IEEE Standard for Information technology – Telecommunications and information exchange between systems – Local and metropolitan area networks – Specific requirements Part 15.1: Wireless Medium Access Control (MAC) and Physicalayer (PHY) Specifications for Wireless Personal Area Networks (WPANs)». Ieeexplore. ieee. org. doi:10.1109/IEEESTD.2002.93621. Consultat el 4 de setembre de 2010.
- ↑ 8,0 8,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGuy Kewney - ↑ «IEEE Std 802.15.1-2005 – IEEE Standard for Information technology – Telecommunications and information exchange between systems – Local and metropolitan area networks – Specific requirements Part 15.1: Wireless Medium Access Control (MAC) and Physicalayer (PHY) Specifications for Wireless Personal Area Networks (W Pans)». Ieeexplore. ieee. org. doi:10.1109/IEEESTD.2005.96290. Consultat el 4 de setembre de 2010.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabluetooth_specs - ↑ «Bluetooth 3.0+HS specification».
- ↑ «Wimedia. org». Wimedia. org. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2002. Consultat el 4 de setembre de 2010.
- ↑ «Wimedia. org». Wimedia. org. Consultat el 4 de setembre de 2010.
- ↑ «Wimedia. org». Archivat des d'el original, el 23 de març de 2009. Consultat el 4 de setembre de 2010.
- ↑ «USB. org». USB. org. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2011. Consultat el 4 de setembre de 2010.
- ↑ «Incisor. tv». Incisor. tv. Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2018. Consultat el 4 de setembre de 2010.
- ↑ Bluetooth group drops ultrawideband, eyes 60 GHz, Report: Ultrawideband dies by 2013, Incisor Magazine November 2009 [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «CSR. com». CSR. Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2011. Consultat el 7 d'abril de 2011.
- ↑ «Nordicsemi. com». Nordic Semiconductor. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2011. Consultat el 7 d'abril de 2011.
- ↑ «TU. com». Texas Instruments. Consultat el 7 d'abril de 2011.
- ↑ «iFixit MacBook Air 13" Mid 2011 Teardown». iFixit. com. Consultat el 27 de juliol de 2011.
- ↑ «Broadcom. com - BCM20702 - Single-Chip Bluetooth® 4.0 HCI Solution with Bluetooth Low Energy (BLE) Support». Broadcom. Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2011. Consultat el 27 de juliol de 2011.
- ↑ «Bluetooth. com». Bluetooth. com. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2009. Consultat el 4 de setembre de 2010.
- ↑ http://www.engadget.com/2011/10/25/bluetooth-sig-unveils-smart-marks-explains-v4-0-compatibility-w/
- ↑ «Press Releases Detail Plantilla:Pipe Bluetooth Technology Website». Bluetooth. com.
- ↑ «Adopted Specification; Bluetooth Technology Website». Bluetooth. com.
- ↑ «Especificacions del sistema Bluetooth».
- ↑ «Redmondpie».
- ↑ «DailyTech».
- ↑ «Bluetooth 5 Coming Soon | Bluetooth Technology Website». www. bluetooth. com. Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2016. Consultat el 22 de juny de 2016.
- ↑ «ÀUDIO10: Tipos de Bluetooth i les seues diferències». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2020. Consultat el 15 de març de 2020.
- ↑ «Bluetooth 5.1: qué és i quins són les novetats» (en és). Xataka. Consultat el 2023-09-16.
- ↑ «Bluetooth 5.2 ¿quines novetats du?» (en és). WikiVersus. Consultat el 9 de maig de 2020.
- ↑ «Core Specification» (en en-us). Bluetooth® Technology Website. Consultat el 2023-09-16.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bluetooth.- Pàgina oficial de SIG Bluetooth (multilenguaje)
- BlueZona: ¿Qué és Bluetooth? [4] archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bluetooth» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.