Hagall

Nom	Protonórdico	Anglosaxó	Nòrdic antic
	Haǥ(a)laz	Hægl	Hagall
	"graniç"
Forma	Futhark antic	Futhorc	Futhark jove
	Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:		Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura:
Unicode	ᚺ ᚻ O+16BA O+16BB		ᚼ O+16BC	ᚽ O+16BD
Transliteración	h
Transcripció	h
Sò FIA	[h]
Lloc alfabètic	9		7
Ætt	Ætt de Odín

Hagall i haegl (en nòrdic antic i anglosaxó respectivament) són els noms de la runa que representa a la h en els alfabets futhark jove i futhorc. El nom protonórdico reconstruït llingüísticament per a la mateixa runa en el futhark antic és *haglaz o *hagalaz, que significa graniç.

La lletra equivalent en l'alfabet gòtic 𐌷 es diu hagl.

Poemes rúnics

La runa apareix en els tres poemes rúnics.

Poema rúnic:	Traducció:
Noruec antic Hagall er kaldastr korna; Kristr skóp hæimenn forna.	El graniç és el més fret gra; Crist va crear el món dels antics.
Islandés antic Hagall er kaldakorn ok krapadrífa ok snáka sótt. grando hildingr.	El graniç és un gra fret i la chapalló d'araboga i la bossada de les serps.
Anglosaxó Hægl byþ hwitust corna; hwyrft hit of heofones lyfte, wealcaþ hit windes scura; weorþiþ hit to wætere syððan.	El graniç és el gra més blanc; és la mola de la cúpula del cel i és llançat per la racha de vent i quan es derrite es convertix en aigua.

Variacions de la runa haglaz en el futhark antic.

Runa del futhark antic i el futhorc

Esta runa té dos variants en el futhark antic, una simple ᚺ i una atra doblement barrada ᚻ. La variant de la barra doble es troba en les inscripcions continentals mentres que en les inscripcions escandinaves solament tenen la varietat simple.

En l'alfabet futhorc anglo-frisón les inscripcions antigues tenen la variant simple escandinava i a partir de el VII és reemplaçada per la de doble barra. Apareix per primera volta en el sòlit d'Harlingen (entre 575–625), i en el criptograma del ataüt de sant Cutberto.

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

• Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3
• Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
• Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
• Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4
• Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen.
• Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1