Unicode
Unicode és un estàndar de codificació de caràcters dissenyat per a facilitar el tractament informàtic, transmissió i visualisació de texts de numerosos idiomes i disciplines tècniques, ademés de texts clàssics de llengües mortes. El terme Unicode prové dels tres objectius perseguits: universalitat, uniformitat, i unicitat.[1]
Unicode definix cada caràcter o símbol per mig d'un nom i identificador numèric, el punt de còdic (code point). Ademés inclou atres informacions per a l'us correcte de cada caràcter, com a sistema d'escritura, categoria, direccionalitat, mayúscules i atres atributs. Unicode tracta els caràcters alfabètics, ideográficos i símbols de forma equivalent, lo que significa que es poden mesclar en un mateix text sense utilisar marques ni caràcters de control.[2]
Este estàndart és mantingut pel Unicode Technical Committee (UTC), integrat en el Consorci Unicode, del que formen part en distint grau d'implicació empreses com Microsoft, Apple, Adobe, IBM, Oracle, SAP, Google i Facebook, institucions com l'Universitat de Berkeley i el Govern de l'Índia i professionals i acadèmics a títul individual.[3] El Unicode Consortium manté estreta relació en ISO/IEC, en la que manté des de 1991 l'acort de sincronisar els seus estàndarts que contenen els mateixos caràcters i punts de còdic.[4]
La creació de Unicode ha segut un proyecte de gran rellevància en l'objectiu de reemplaçar els esquemes de codificació de caràcters existents, els quals presentaven llimitacions significatives en tamany i compatibilitat en entorns plurilingües. Unicode s'ha convertit en l'esquema de codificació de caràcters més complet i extens, sent el dominant en l'internacionalisació i adaptació local del software informàtic. Este estàndart ha segut àmpliament adoptat en diverses tecnologies recents, com XML, Java i sistemes operatius moderns.
La descripció exhaustiva de l'estàndart i les taules de caràcters estan disponibles en el lloc web oficial de Unicode. Cada volta que es finalisa una nova versió principal, es pública una referència completa en format de llibre, també està disponible en la seua versió digital de manera gratuïta. Les revisions i adició es publiquen de manera independent.
Alcanç de l'estàndart
[editar | editar còdic]Unicode engloba tots els caràcters d'us comú en l'actualitat. La versió 15.0, per eixemple, conta en 149.186 caràcters provinents de diversos alfabets, sistemes ideográficos i coleccions de símbols, com aquells utilisats en matemàtiques, tecnologia, música i iconografia. Esta sifra continua aumentant en cada nova versió.[5]
Unicode comprén una àmplia gama de sistemes d'escritura moderns, com l'alfabet llatí, aixina com escritures històriques extintes, utilisades en fins acadèmics, tals com el cuneïforme i el rúnic. Ademés dels caràcters alfabètics, Unicode també inclou una varietat de caràcters no alfabètics, com a símbols musicals i matemàtics, fiches de jocs com el va dominar, fleches, icons, etc.
Ademés, Unicode inclou els signes diacrítics com a caràcters individuals que poden combinar-se en atres caràcters, també oferix versions predefinides de la majoria de les lletres en símbols diacrítics utilisats en l'actualitat, com les vocals accentuades de l'espanyol.
Unicode és un estàndart en constant evolució, i s'agreguen nous caràcters de forma contínua. No obstant, també es descarten certs alfabets proposts per diverses raons, com és el cas de l'alfabet klingon.[6]
Relació en atres estàndarts
[editar | editar còdic]Unicode està sincronisat en l'estàndart ISO/IEC conegut com UCS o Joc de Caràcters Universal. Des d'un punt de vista tècnic, Unicode inclou o és compatible en codificació prèvies com ASCII7 i ISO 8859-1, aixina com en estàndarts nacionals com ANSI Z39.64, KS X 1001, JIS X 0208, JIS X 0212, JIS X 0213, GB 2312, GB 18030, HKSCS i CNS 11643, codificació particulars de fabricants de software com Apple, Atobó, Microsoft, IBM, etc. Ademés, Unicode reserva espai per a que els fabricants de software puguen crear extensions per al seu propi us.[7]
Repertori de caràcters
[editar | editar còdic]L'element bàsic de l'estàndart Unicode és el caràcter. Es considera un caràcter a l'element més chicotet d'un sistema d'escritura en significat. L'estàndart Unicode codifica els caràcters essencials ―grafemas― definint-los de forma abstracta i deixa la representació visual (tamany, dimensió, font, estil) al software que ho tracte, com processadors de text i navegadors web. S'inclouen lletres, signes diacrítics, caràcters de puntuació, ideogramas, caràcters silàbics, caràcters de control i atres símbols. Els caràcters s'agrupen en alfabets o sistemes d'escritura. Es considera que són diferents els caràcters d'alfabets distints, encara que compartixquen forma i significació.
Els caràcters s'identifiquen per mig d'un número o punt de còdic i el seu nom o descripció. Quan s'ha assignat un còdic a un caràcter, es diu que dit caràcter està codificat. L'espai per a còdics té 1.114.112 posicions possibles (0x10FFFF). Els punts de còdic es representen utilisant notació hexadecimal agregant el prefix O+. El valor hexadecimal es completa en zeros fins a 4 dígits hexadecimals quan és necessari; si és de llongitut major que 4 dígits no s'agreguen zeros.
Tipos de caràcters
[editar | editar còdic]
Els blocs de l'espai de còdics contenen punts en la següent informació:[8]
- Caràcters gràfics: lletres, signes diacrítics, sifres, caràcters de puntuació, símbols i espais.
- Caràcters de format: caràcters invisibles que afecten al procés del text pròxim. Eixemples: O+2028 bot de llínea, O+2029 bot de paràgraf, O+00A0 espai dur, etc.
- Còdics de control: 65 còdics definits per compatibilitat en ISO/IEC 2022. Són els caràcters entre els rancs [O+0000,O+001F], O+007F i [O+0080..O+009F]. Interpretar-los és responsabilitat de protocols superiors.
- Caràcters privats: reservats per a l'us fora de l'estàndart per fabricants de software.
- Caràcters reservats: còdics reservats per al seu us per Unicode. Són posicions no assignades.
- Suplents inferiors i superiors: Unicode reserva els punts de còdic d'O+D800 a O+DFFF per al seu us com a còdics subrogats en UTF-16, en la representació de caràcters suplementaris.
- No caràcters: són còdics reservats permanentment per a us intern per Unicode. Els dos últims punts de cada pla O+FFFE i O+FFFF.
Composició de caràcters i seqüències
[editar | editar còdic]
Unicode inclou un mecanisme per a formar caràcters i aixina estendre el repertori de compatibilitat en els símbols existents. Un caràcter base es complementa en marques: signes diacrítics, de puntuació i marcs. El tipo de cada caràcter i els seus atributs definixen el paper que poden jugar en una combinació. Per este motiu, pot haver vàries opcions que representen el mateix caràcter. Per a facilitar la compatibilitat en codificació anteriors, es proporcionen caràcters precompuestos; en la definició de dits caràcters es fa constar qué caràcters intervenen en la composició.
Un grup de caràcters consecutius, independentment del seu tipo, forma una seqüència. En cas que vàries seqüències representen el mateix conjunt de caràcters essencials, l'estàndart no definix una d'elles com a 'correcta', sino que les considera equivalents. Per a poder identificar dites equivalència, Unicode definix els mecanismes de equivalència canònica i de equivalència de compatibilitat basats en l'obtenció de formes normalisades de les cadenes a comparar.
Repertori unificat chinenc, coreà i japonés
[editar | editar còdic]En l'estàndart Unicode, els ideogramas d'Àsia oriental (popularment cridats «caràcters chinencs») es denominen «ideogramas han». Estos ideogramas es varen desenrollar en China i varen ser adaptats per cultures pròximes per al seu propi us.[9][10] Japó, Coreja i Vietnam varen desenrollar els seus propis sistemes alfabètics o silàbics per a usar en combinació en els símbols chinencs: hiragana i katakana (en Japó), hangul (en Corea) i yi (en Vietnam). L'evolució natural dels sistemes d'escritura i els distints moments d'entrada dels caràcters en les distintes cultures han marcat diferències en els ideogramas utilisats. Unicode considera les distintes versions dels ideogramas com a variants d'un mateix caràcter abstracte, és dir, com a resultat de l'aplicació d'un tipo de lletra diferent en cada cas i considera les variants nacionals com a pertanyents a un mateix sistema d'escritura. La versió original de l'estàndart es va desenrollar a partir dels estàndarts industrials existents en els països afectats.
L'organisme encarregat de desenrollar el repertori de caràcters és l'Ideographic Rapporteur Group (IRG). IRG és un grup de treball integrat en ISO/IEC JTC1/SC2/WG2, incloent a China, Hong Kong, Macau, Taipei Computer Association, Singapur, Japó, Corea del Sur, Corea del Nort, Vietnam i Estats Units d'Amèrica.[9]
La base de senyes de caràcters CJK es denomina Unihan i conté, ademés, informació auxiliar sobre significat, conversió, senyes necessàries per a utilisar-los en els diferents llenguages que els utilisen. A continuació es mostren els blocs que descriuen este repertori. IRG definix els caràcters dels sèt grups unificats; els dos grups següents contenen caràcters per a compatibilitat en estàndarts anteriors.
| Bloc | Pla | Ranc | Caràcters | Comentaris |
|---|---|---|---|---|
| Ideogramas unificats CJK | 0 BMP | 4E00–9FFF | 20,992 | Ideogramas d'us comú. |
| 0
BMP |
3400–4DBF | 6,592 | Ideogramas d'us poc habitual. | |
| Ideogramas unificats CJK - Extensió B | 2 SIP | 20000–2A6DF | 42,720 | Ideogramas d'us poc habitual i històrics. |
| Ideogramas unificats CJK - Extensió C | 2 SIP | 2A700–2B73F | 4,154 | Ideogramas d'us poc habitual i històrics. |
| Ideogramas unificats CJK - Extensió D | 2 SIP | 2B740–2B81F | 222 | Ideogramas d'us poc habitual i històrics. |
| Ideogramas unificats CJK - Extensió I | 2 SIP | 2B820–2CEAF | 5,762 | Ideogramas d'us poc habitual i històrics. |
| Ideogramas unificats CJK - Extensió F | 2 SIP | 2CEB0–2EBEF | 7,473 | Ideogramas d'us poc habitual i històrics. |
| Ideogramas unificats CJK - Extensió G | 3 TIP | 30000–3134F | 4,939 | Ideogramas d'us poc habitual i històrics. |
| Ideogramas unificats CJK - Extensió H | 3 TIP | 31350–323AF | 4,192 | Ideogramas d'us poc habitual i històrics. |
| Suplement de radicals CJK | 0 BMP | 2E80–2EFF | 115 | Variants i components dels radicals Kangxi. |
| Radicals Kangxi | 0 BMP | 2F00–2FDF | 214 | Radicals Kangxi. |
| Caràcters de descripció ideográfica | 0 BMP | 2FF0–2FFF | 12 | Composició de ideogramas. |
| Símbols i puntuació CJK | 0 BMP | 3000–303F | 64 | Caràcters CJK especials i signes de puntuació CJK. |
| Traços CJK | 0 BMP | 31C0–31EF | 36 | Traços mínims dels ideogramas. |
| Compatibilitat CJK | 0 BMP | 3300–33FF | 256 | Caràcters CJK especials. |
| Ideogramas de compatibilitat CJK | 0 BMP | F900–FAFF | 472 | Duplicats, variants unificables i caràcters corporatius. |
| Formats de compatibilitat CJK | 0 BMP | FE30–FE4F | 32 | Signes de puntuació per a escritura vertical. |
| Suplement de ideogramas de compatibilitat CJK | 2 SIP | 2F800–2FA1F | 542 | Variants unificables. |
Seqüències de descripció ideográfica
[editar | editar còdic]S'admet que mai es podrà finalisar la tasca d'incloure ideogramas en l'estàndart degut, principalment, a que la creació de nous ideogramas continua. A fi de suplir eventuals carències, Unicode oferix un mecanisme que permet la representació dels símbols que falten denominat «seqüències de descripció ideográfica». Es basa que en la pràctica, la totalitat dels ideogramas es pot descompondre en peces més chicotetes que, a la seua volta, són ideogramas. Encara que siga possible la representació d'un símbol per mig d'una seqüència, l'estàndar específica que sempre que existixca una versió codificada el seu us deu ser preferent. No hi ha un método per a la «descomposició canònica» de ideogramas ni algoritmes d'equivalència per lo que les operacions sobre el text, com a busca o ordenació, poden fallar.
Unicode definix 12 caràcters de control per a la descripció de ideogramas representant distintes possibilitats de combinació espacial d'atres caràcters han.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Resumixen històric». Unicode, Inc.. Consultat el 21 de maig de 2009.
- ↑ «About the Unicode Standard». Unicode, Inc.. Consultat el 21 de maig de 2009.
- ↑ «The Unicode Consortium Members». Unicode, Inc.. Consultat el 15 de maig de 2012.
- ↑ The Unicode Consortium (octubre de 2006). «Appendix C. Relationship to ISO/IEC10646», Julie D. Allen, Joe Becker (et al.) (ed.). Unicode 5.0 standard (en anglés), Addisson-Wesley. ISBN 0-321-48091-0.
- ↑ «Unicode 15.0.0» (en en).
- ↑ «Archive of Notices of Senar-Approval». Unicode, Inc.. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 21 de maig de 2009.
- ↑ The Unicode Consortium (octubre de 2006). Julie D. Allen, Joe Becker (et al.) (ed.). Unicode 5.9 standard (en anglés), Addisson-Wesley. ISBN 0-321-48091-0.
- ↑ The Unicode Consortium (octubre de 2006). «16. Special Areas and Format Characters», Julie D. Allen, Joe Becker (et al.) (ed.). Unicode 5.0 standard (en anglés), Addisson-Wesley. ISBN 0-321-48091-0.
- ↑ 9,0 9,1 «On the Encoding of Latin, Greek, Cyrillic, and Han».
- ↑ «12. East Asian Scripts», Unicode 5.0 Standard.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unicode» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.