Història de l'escritura

La història de l'escritura comprén els distints sistemes d'escritura que varen sorgir des de l'Edat del Bronze (finals del IV mileni a. C.).

Porotoescritura

Artícul principal → Protoescritura.

La protoescritura és la primera etapa d'escritura, l'escritura d'aquell modo es va inventar en Eurasia en l'IV mileni abans de Crist.

Els primers sistemes de l'escritura a finals del IV mileni a. C. no es consideren una invenció espontànea, puix es fonamenten en velles tradicions de sistemes simbòlics que no es poden classificar com a escritura en sí mateixes, pero que sí compartixen moltes característiques que recorden a aquella. Estos sistemes es poden descriure com protoescritura i utilisaven símbols ideográficos i mnemònics que podien transmetre informació, si ben estaven desprovistos de contingut llingüístic directe. Estos sistemes varen aparéixer al principi del periodo neolític, ya en el VII mileni a. C. si no abans (Kamyana Mohyla), en ple Paleolític Superior. S'ha observat l'us de tals signes llineals d'una possible escritura llineal paleolítica no solament en la zona astur-càntabre-aquitana o franc-cantàbrica, sino també en coves del sur de la península, concretament en les coves de la Pileta i Nerja en Màlaga. Destaquen l'escritura vincha, que mostra una evolució gradual a partir de símbols senzills des del VII mileni, aumentant en complexitat durant el VI mileni i culminant en les Taules de Tartaria (Romania) i les Taules de Gradeshnitsa (Bulgària), abdós del V mileni, en files de símbols cuidadosadament alineats que evoquen l'impressió d'un «text». La Taula de Dispilio, de finals del VI mileni, és similar. Les escritures jeroglífiques de l'antic Oriente mig (egipcíaca, protocuneiforme sumeri i cretense) naixen naturalment d'aquells sistemes simbòlics, de manera que resulta difícil dir ―sobretot perque poc es coneix sobre el significat dels símbols― en quin moment precís l'escritura naix de la protoescritura.

En 2005 es varen descobrir en China uns símbols de l'escritura Jiahu gravats sobre closques de tortuga que es varen datar per mig de radiocarbono en el VI mileni a. C. Les closques es trobaven enterrats junt a restants humans en 24 tombes neolíticas excavades en Jiahu, província d'Henan, al nort de China. Segons alguns arqueòlecs, l'escritura de les closques presentava similituts en l'escritura sobre ossos oraculares del II mileni a. C. Uns atres, no obstant, rebugen esta afirmació per no estar suficientment provada, argumentant que uns simples dissenys geomètrics, com els que apareixen en les closques de Jiahu, no es poden relacionar en la primera escritura.

l'escritura del Indo, del II mileni a. C. pugues, d'igual manera, constituir una protoescritura, potser ya influenciada pel naiximent de l'escritura en Mesopotamia.

Invenció de l'escritura

Vore també: Anex:Llengües per primera manifestació escrita

Per definició, l'Història comença en els registres escrits. Els restants de la cultura humana sense l'escritura constituïx l'àmbit de la prehistòria (vore L'escritura i la historicidad més avall). No obstant, el «orige de l'escritura ha deixat de ser un misteri». En l'antic Orient Pròxim, l'evolució de l'escritura va ser un procés originat per la pràctica econòmica i la necessitat de dur registres administratius. L'arqueòloga Denise Schmandt-Besserat va determinar la conexió entre les «fiches» d'argila sense categorizar prèviament i la primera escritura coneguda, el protocuneiforme.. En atres regions, com l'antiga China i Mesoamérica, varen sorgir atres escritures independents. En China, apareix lligada més be a tècniques de adivinación, per lo que els factors pels quals va sorgir l'escritura en Orient Pròxim no sempre es extrapolan a atres llocs.

Centrant-nos en l'escritura de Mesopotamia, sembla que les fiches d'argila s'utilisaven per a representar bens i inclús pot ser que unitats de temps amprat en el treball, fent-se el seu número i els seus tipos cada volta més complexos segons alvançava la civilisació. Es va alcançar un alt grau de complexitat quan es va tindre que manejar més de cent tipos distints de fiches, i estaven envoltes en argila, en marques que indicaven el tipo de fiches de l'interior. Estes marques pronte varen reemplaçar a les fiches en sí i els bolics d'argila es varen constituir, com pot demostrar-se, en el prototip de les tablillas d'escritura sobre argila. Tot això sugerix que el sistema d'escritura mesopotámica original (ca. 3500 a. C.) deriva d'este método de conservar operacions i per a finals de l'IV mileni a. C., ya s'havia transformat en l'us d'un estilet de forma triangular que es pressionava sobre argila flexible (escritura cuneïforme). Aixina, l'invenció dels primers sistemes d'escritura és més o menys contemporànea en el principi de l'Edat del Bronze en l'última mitat de l'IV mileni a. C. en Sumer.

Les primeres formes d'escritura eren logográficas en naturalea, basades en elements pictogràfics i ideográficos. No obstant, a mitat de l'III mileni a. C. els sumeri havien desenrollat un anex silàbic per a la seua escritura, reflectint la fonologia i la sintaxis de l'idioma sumeri parlat. Esta escritura logo-silàbica va ser adoptada per parlants acadios i eblaítas per als seus propis idiomes i després pels hititas i els ugaríticos.

Encara que és possible que l'escritura egipcíaca siga un eixemple de difusionisme transcultural dels seus contemporàneus comercials de Mesopotamia, els egipcíacs no varen prendre prestats els símbols escrits mesopotámicos. En el seu lloc, varen utilisar la seua pròpia iconografia artística. Hi ha mostres de jeroglífics egipcíacs arcaics en la Paleta de Narmer del 3100 a. C. i encara major grau d'elaboració es pot vore en els Texts de les Piràmides de l'III mileni a. C. En el sur d'Egipte, Günter Dreyer va descobrir registres d'entregues de lli i oli que, segons la prova del carbono, han segut datats entre el 3300 i el 3200 a. C., anteriors, puix, al periodo dinàstic. Esta troballa qüestiona la creència estesa de que els primers pobles en escriure varen ser els sumeri de Mesopotamia (actual Iraq) en algun moment anterior al 3000 a. C.

També va sorgir en esta época una escritura protoelamita logográfica encara per dessifrar, que va evolucionar a un elamita llineal cap a finals de l'III mileni, que a la seua volta va ser reemplaçat per l'escritura cuneïforme presa del acadio.

l'escritura del Indo va aparéixer cap al 2600 a. C. i va sobreviure al decliu de la cultura de la vall del Indo sobre el 1700 a. C. No obstant, tots els registres són molt breus i no està clar que fora un sistema d'escritura desenrollat a ple.

l'escritura chinenca, que data del sigle XII a. C. (finals de la dinastia shang), era gràficament independent de les escritures de l'Orient Mig, encara que, com en el cas de l'egipcíac, pot ser que el difusionisme transcultural haja tingut algun paper rellevant, encara que no existix una evidència d'això i tendix a pensar-se que esta escritura va tindre un orige independent de les desenrollades en Orient Mig i les regions confrontants.

Les escritures precolombinas daten del sigle V a. C. en Mesoamérica. Les més antigues són l'escritura zapoteca (c. 500 a. C.) i l'escritura epiolmeca (c. 400 a. C.), seguida casi dos sigles despuix per l'escritura maya, la major part de la qual està escrita en maya clàssic (choltí). Les escritures maya i epiolmeca estan basades en sílabes i varen tindre orígens independents dels del Vell Món. L'inscripció més antiga correspon al bloc de Cascajal (c. 2900) que sembla ser un antecessor antic de l'escritura epiolmeca. El rongorongo de l'Illa de Pasqua, que en gran part no ha segut dessifrat pero sembla una escritura real a jujar per la distribució i la freqüència de cada símbol, va tindre un desenroll independent. Casi tots els sistemes d'escritura del món actual descendixen de l'escritura chinenca o dels alfabets semítics.

Escritura de l'Edat del Bronze

L'escritura va sorgir per primera volta en una varietat de cultures diferents en l'Edat del Bronze, les primeres escritures conegudes semblen haver segut logográficas o pictogràfiques. Este tipo d'escritures semblen haver aparegut de manera independent en Oriente Pròxim, Egipte, el Valle del Indo i antiga China. Les escritures de Pròxim orient varen evolucionar a sistemes cuneïformes basats en la representació de sons, per lo que varen deixar de ser purament logográficos. Les escritures egipcíaca i chinenca varen desenrollar complements fonètics per a facilitar la llectura dels signes logográficos.

Escritura cuneïforme

Artícul principal → Escritura cuneïforme.

El sistema d'escritura sumeri original deriva d'un sistema de fiches d'argila que s'utilisaven per a representar registres d'havers i bens. A finals del IV mileni a. C. ya havia evolucionat cap a un método de contabilitat en el que s'utilisava un estilet redonejat que s'imprimia sobre argila flexible en ànguls variables per a gravar números. A este sistema es va incorporar una escritura pictogràfica utilisant un estilet esmolat per a indicar lo que s'estava contant. L'escritura en estilet redonejat i estilet esmolat es va reemplaçar poc a poc cap al 2700-2500 a. C. per un estilet en forma de falca (d'ahí el terme cuneïforme). A partir de cert moment, l'escritura cuneïforme es va convertir en un sistema d'escritura de propòsit general per als logogramas, les sílabes i els números usada en diferents versions per a vàries llengües antigues d'Orient Mig i Anatolia. A partir del sigle XXVI a. C., esta escritura es va adaptar al idioma acadio i més tart a uns atres com l'hurrita i l'hitita. Atres escritures similars en apariència a este sistema són l'ugarítico i l'antic persa.

Els mesopotámicos escrivien els signes cuneïformes per mig de falques sobre tablillas casi sempre d'argila (molt pocs gravats en metal), que es guardaven en primitives biblioteques, escrupulosament organisades, per a l'aprenentage de futurs escrigues. Estes biblioteques pertanyien a l'escola de cada ciutat; a voltes, a coleccions particulars.

Les tablillas estaven escrites en columnes (variants en número), que indicaven:

• la série i el número de la tablilla en eixa série, per a la seua correcta catalogació;
• el text;
• colofó, que conté a la seua volta la primera llínea de la següent tablilla, el propietari de la tablilla, l'any de regnat del sobirà corresponent, en ocasions els títuls del mateix, la ciutat de l'escola i el nom de l'escriga i rarament, l'autor.

Jeroglífics egipcíacs

Artícul principal → Jeroglífics egipcíacs.

L'escritura va ser molt important per a mantindre la cohesió de l'Estat egipcíac. L'alfabetisació es concentrava en una èlit educada d'escrigues. Ser escriga era l'aspiració de qualsevol egipcíac d'ascendència humil. El sistema jeroglífic va ser sempre difícil de deprendre i, en el transcurs dels sigles, es va complicar encara més en aumentar el número de signes jeroglífics, fins a uns pocs centenars.

Escritures elamitas

Artícul principal → Escritura protoelamita.

L'escritura protoelamita ha començat a ser dessifrada. Sorgix cap al 3200 a. C. i evoluciona a un elamita llineal cap a l'III mileni, sent més tart reemplaçat pel cuneïforme elamita pres del acadio.^{cita requerida}

Escritura harapense de la Índia

Artícul principal → Escritura del Indo.

l'escritura del Indo de l'Edat del Bronze Mija, que data realment del principi de la fase d'Harappa cap al 3000 a. C., encara no ha segut dessifrada.No està clar si deuria considerar-se com un eixemple de protoescritura (un sistema de símbols o alguna cosa paregut) o si és una escritura de tipo logográfico-silàbic d'atres sistemes d'escritura de l'Edat del Bronze.

Escritura chinenca

Artícul principal → Escritura chinenca.

En China, els historiadors han trobat molta informació sobre les primeres dinasties chinenques a partir dels documents escrits que han perdurat. La major part dels escrits de la dinastia shang han quedat en forma d'ossos o accessoris de bronze. Les muescas sobre closques de tortuga o jiaguwen han segut datades per mig de la prova del carbono cap al 1500 a. C. Els historiadors s'han donat conte de que el tipo de mig utilisat tenia un efecte sobre lo que es volia documentar i el modo en que s'amprava.

Hi ha hagut recents descobriments de muescas sobre closques de tortuga del 6000 a. C., com l'escritura de Jiahu i l'escritura de Banpo, pero existix polèmica sobre si estes muescas posseïxen suficient complexitat com per a ser considerades un sistema d'escritura. Si s'afirma que és un idioma escrit, l'escritura en China antecediria a l'escritura cuneïforme mesopotámica, la qual fa temps que es reconeix com la primera aparició de l'escritura, en uns 2000 anys. No obstant, sembla més provable que les inscripcions siguen més be una forma de protoescritura similar a l'escritura Vinča contemporànea en Europa. Les mostres irrefutables d'escritura en China són d'al voltant del 1600 a. C.

Escritures anatolias

Artícul principal → Jeroglífics anatolios.

En Anatolia es va desenrollar un sistema jeroglífic propi, usat en Anatolia occidental que apareix per volta primera en els sagells reals de Luwia al voltant del sigle XX a. C., que s'usaven per a registrar el luvita jeroglífic. Este sistema va evolucionar despuix a un sistema cuneïforme no jeroglífic usat per a la major part de texts en idioma luvita i en idioma hitita.

Escritures cretenses

Artícul principal → Jeroglífic cretense.

Els jeroglífics cretenses es troben en objectes de la Creta minoica (de principis a mitan de l'II mileni a. C.). L'escritura llineal B ya ha segut dessifrada, al contrari de lo que ocorre en la llineal A.

Primers alfabets semítics

Vore també: Història de l'alfabet

Els primers alfabets purs (més "abyads", que emparellen un únic símbol a cada #fonema, pero no sempre un sol #fonema a un únic símbol) varen sorgir cap al 1800 a. C. en l'antic Egipte com una representació de l'idioma desenrollat pels obrers semítics d'Egipte, pero ya per llavors hi havia una llaugera provabilitat de que els principis de l'alfabet s'incorporaren als jeroglífics egipcíacs. Estos primers abyads varen tindre poca importància durant varis sigles i solament a finals de l'Edat del Bronze l'escritura protosinaítica es dividix en l'alfabet protocananeo (cap al 1400 a. C.), el silabario de Byblos i l'alfabet ugarítico (cap al 1300 a. C.).

L'Edat del Ferro i l'auge de l'escritura alfabètica

Artícul principal → Història de l'alfabet.

L'invenció de l'alfabet no va ser un episodi repentí, sino el resultat de tot un llarc procés. El primer model d'alfabet, l'ugarítico, ignorava les vocals. L'alfabet fenicio només presentava consonants, i és l'alfabet protocananeo en la forma en que es va prolongar fins a l'Edat del Ferro (presa de la data llindar 1050 a. C.). Este alfabet va donar orige al alfabet arameo, alfabet hebreu i al alfabet grec. Els alfabets ibèric i tartesio tenen alguns grafema presos del alfabet fenicio.

L'alfabet grec, adaptat del fenicio, va donar lloc en el Mediterràneu al alfabet etrusc i a varis atres alfabets protoitálicos (inclús l'alfabet llatí) en el sigle VIII a. C. L'alfabet grec és el que introduïx per primera volta signes vocàlics. (Varen donar l'últim pas, puix varen separar vocals de consonant i les varen escriure per separat). Les versions primitives d'alfabet grec varen donar lloc a varis alfabets anatolios i escritures amprades en llengües paleobalcánicas. Les escritures bráhmicas d'Índia varen tindre un provable orige a través dels contactes arameos des del sigle V a. C. Els alfabets llatí i grec a principis de l'Era Comuna varen donar peu a distintes escritures europees, com les runas, l'alfabet gòtic i l'alfabet cirílico, mentres que l'alfabet arameo va originar els abyads hebreu, siri i àrap, i l'alfabet sudarábigo va originar l'alfabet ge'ez.

Escritura precolombina mesoamericana

Artícul principal → Sistemes d'escritura de Mesoamérica.

En Mesoamérica es varen desenrollar sistemes d'escritura per a les llengües indígenes d'Amèrica, abans de l'arribada dels europeus. Encara que s'ha dit que estes escritures tenien un caràcter pictogràfic o nemotécnico, #dessiframent realisats en la segona mitat del sigle XX han provat que vàries escritures precolombinas eren sistemes fonològics complets per a representar un idioma arbitrari a partir de la seua pronunciació.

La civilisació olmeca va ser la primera en usar l'escritura el primer document considerat escritura data del 900 a. C. Es documenta l'escritura zapoteca cap al sigle VI escrita en presumible protozapoteco i, poc despuix, l'escritura epiolmeca, inscripcions escrites, segons pareix, en una llengua mixe-zoque. Este sistema va ser reelaborado i modificat per a donar indirecte lloc a l'escritura maya (des del 250 a. C.) i als sistemes de notació dels còdexs mixtecas i còdexs asteques.

Atres escritures

Illa de Pasqua

Existixen atres zones del planeta a on hi havia escritura. En l'illa de Pasqua, varen trobar escritures en rongorongo, que és un sistema d'escritura indescifrado que té un orige independent del restant del planeta, en un desenroll autòcton.

El sistema té centenars de signes per lo que s'ha especulat que puga contindre algun tipo de sistema alfabètic. El coneiximent de l'interpretació dels signes es va perdre i ni els moderns parlants de rapanui, la llengua autòctona de l'illa de Pasqua, saben cóm llegir o interpretar els signes del rongorongo.

Amèrica del Nort (Edat Moderna i Contemporànea)

El contacte en pobles europeus, va estimular la creació de numerosos sistemes d'escritura originals en Amèrica del Nort i en Àfrica, molts d'eixos sistemes eren independents de l'alfabet llatí, pero els seus creadors es varen inspirar en l'idea que varen comprendre al vore l'us de l'alfabet llatí per part dels colonizadores occidentals. Per eixemple el cap cheroqui Sequoyah va desenrollar un silabario propi:

Plantilla:Diagonal split header	a [a][ə]	i [i][ɛ]	i [i][ɪ]	o [o][ɔ]	o [o][ʊ]	v [ə̃]
—	Ꭰꭰ a	Ꭱꭱ i	Ꭲꭲ i	Ꭳꭳ o	Ꭴꭴ o	Ꭵꭵ v
g [ɡ]	Ꭶꭶ ga • Ꭷꭷ ka	Ꭸꭸ ge	Ꭹꭹ gi	Ꭺꭺ go	Ꭻꭻ gu	Ꭼꭼ gv
h [h]	Ꭽꭽ ha	Ꭾꭾ he	Ꭿꭿ hi	Ꮀꮀ ho	Ꮁꮁ hu	Ꮂꮂ hv
l [l]	Ꮃꮃ la	Ꮄꮄ li	Ꮅꮅ li	Ꮆꮆ lo	Ꮇꮇ lu	Ꮈꮈ lv
m [m]	Ꮉꮉ ma	Ꮊꮊ em	Ꮋꮋ el meu	Ꮌꮌ mo	Ꮍꮍ mu
n [n]	Ꮎꮎ na • Ꮐꮐ nah • Ꮏꮏ hna	Ꮑꮑ ne	Ꮒꮒ ni	Ꮓꮓ no	Ꮔꮔ nu	Ꮕꮕ nv
qu [kʰw]	Ꮖꮖ qua	Ꮗꮗ que	Ꮘꮘ qui	Ꮙꮙ quo	Ꮚꮚ quu	Ꮛꮛ quv
s [s]	Ꮝꮝ s • Ꮜꮜ sa	Ꮞꮞ es	Ꮟꮟ si	Ꮠꮠ baix	Ꮡꮡ el seu	Ꮢꮢ sv
d/t [d]/[t]	Ꮣꮣ dona • Ꮤꮤ ta	Ꮥꮥ de • Ꮦꮦ et	Ꮧꮧ vaig donar • Ꮨꮨ tu	Ꮩꮩ do	Ꮪꮪ du	Ꮫꮫ dv
tl [t͡ɬ]	Ꮬꮬ dla • Ꮭꮭ tla	Ꮮꮮ tle	Ꮯꮯ tli	Ꮰꮰ tlo	Ꮱꮱ tlu	Ꮲꮲ tlv
ts [t͡s][d͡ʒ]	Ꮳꮳ tsa	Ꮴꮴ tse	Ꮵꮵ tsi	Ꮶꮶ tso	Ꮷꮷ tsu	Ꮸꮸ tsv
w [ɰ]	Ꮹꮹ wa	Ꮺꮺ we	Ꮻꮻ wi	Ꮼꮼ wo	Ꮽꮽ wu	Ꮾꮾ wv
i [j]	Ꮿꮿ ya	Ᏸᏸ ye	Ᏹᏹ yi	Ᏺᏺ yo	Ᏻᏻ yu	Ᏼᏼ yv

Alguns signes recorden formes de l'alfabet llatí, pero Sequoyah només va usar eixes formes, atribuint-los sons independents dels que tenien en alfabet llatí. Tot el sistema, en ser un silabario, no es basa en el principi alfabètic llatí.

Àfrica (Edat Contemporànea)

En Àfrica es va desenrollar una gran cantitat de silabaris i alfabets a partir del contacte en els europeus. Entre ells està el silabario vai, els alfabets adinkra, osmanya, borama, kaddare o l'escritura luo.

Per eixemple, el adinkra és un conjunt de símbols desenrollats pels akan, utilisat per a representar conceptes i #aforisme. La tradició oral atribuïx l'orige del adinkra a Gyaman en els actuals Ghana i Costa d'Ivori. Segons Kwame Anthony Appiah, eren un dels mijos per a "recolzar la transmissió d'un cos complex i matisat de pràctica i creència".

Escritura i història

Els historiadors fan una distinció entre la prehistòria i l'història, sent esta última definida per la presència de fonts escrites autòctones. L'aparició de l'escritura en un lloc determinat ve a sovint seguit de sigles d'inscripcions fragmentades que no poden quedar incloses en el periodo "històric", i solament la presència de texts coherents marca la "historicidad". En les primeres societats alfabetisades varen passar no menys de 600 anys des de les primeres inscripcions fins a les fonts textuals coherents (del 3200 al 2600 a. C.). En el cas d'Itàlia, varen passar 500 anys des del primer alfabet protoitálico fins a Plauto (del 750 al 250 a. C.), i en el cas dels pobles germànics existix un lapsus similar des de les inscripcions del Elder Futhark fins als texts com el Abrogans (del 200 al 750).

Vore també

• Paleografia
• Història de l'alfabet

Referències

Bibliografia

• Fischer, Steven R.: A history of writing (‘història de l'escritura’, en anglés). Reaktion Books, 2005, CN136481.
• Glassne, Jean-Jacques The Invention of Cuneiform: Writing in Sumer. JHU Press, 2003. ISBN 0801873894
• González de Pérez, María Stella (2010): «Cap a una reflexió sobre l'escritura en Amèrica precolombina».
• Hoffman, Joel M.: In the beginning: a short history of the hebrew language [1] archivat en Wayback Machine. (‘en el principi: breu història de l'idioma hebreu’, en anglés), capítul 3. New York University Press, 2004.
• Nissen, Hans J.; P. Damerow; R. Englund: Archaic bookkeeping (‘Llibreria arcaica’, en anglés). University of Chicago Press, 1993, ISBN 0-226-58659-6.
• Powell, Barry B. 2009. Writing: Theory and History of the Technology of Civilization, Oxford: Blackwell. ISBN 978-1-4051-6256-2
• Saggs, H.: Civilization before Greece and Rome (‘la civilisació abans de Grècia i Roma’, en anglés) Yale University Press, 1991.
• Schmandt-Besserat, Denise: How writing came about (‘cóm va sorgir l'escritura’, en anglés). University of Texas Press, 1992, ISBN 0-292-77704-3.
• Denise Schmandt-Besserat, Before Writing, Vol. I: From Counting to Cuneiform. University of Texas Press, 1992. ISBN 0292707835
• Jean, Georges (2012). L'escritura: Memòria de la humanitat, Barcelona: Blume. ISBN 978-84-8076-994-5.

Enllaços externs

• Closques de tortuga descoberts en China (en anglés), en el lloc web de la BBC.
• Fragments de ceràmica descoberts en l'actual Pakistan (en anglés).
• Jeroglífics egipcíacs del 3000 a. C. (en anglés).
• Denise Schmandt-Besserat  HomePage (en anglés)
• Els fills del còdic: breu història de l'escritura, vídeo en llínea (en anglés).
• Scriptorium Bulletin Board — Fòrum dedicat als sistemes d'escritura] (en anglés).