Anar al contingut

Cultura de la vall del Indo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La civilisació de la vall de l'Indus[1] va ser una cultura desenrollada al voltant del riu Indus cap al tercer milenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mijan XIX. Destaca per la seua extensió geogràfica per a l'època i pels avenços tècnics relatius a l'agricultura i el comerç.

Nom

La civilisació de l'Indus rep el nom de la ret de drenage del riu Indus en les planes aluvials del qual es van identificar i excavar els primers llocs de la civilisació.[2][lower-alpha 1]

Seguint una tradició en arqueologia, la civilisació de vegades es coneix com a Harappan, pel seu jaciment tipos, Harappa, el primer jaciment que es va excavar a la dècada de 1920; això és especialment cert de l'ús emprat per l'Arqueològic de l'Índia despuix de la independència de l'Índia el 1947.[3][lower-alpha 2]

El terme "Ghaggar-Hakra" ocupa un lloc destacat en les etiquetes modernes aplicades a la civilisació de l'Indus perque s'han trobat un bon nombre de llocs allarg del riu Ghaggar-Hakra al nord-oest de l'Índia i l'est del Pakistan.[4] Els termes "Civilisació Indus-Sarasvati" i "Civilisació Sindhu-Saraswati" també s'han utilisat a la literatura despuix d'una identificació postulada del Ghaggar-Hakra en el riu Saraswati descrit als primers capítuls de Rigveda, una colecció d'himnes en sànscrit arcaic composta al segon milenni aC.[5][6]

Investigacions geofísiques recents suggereixen que, a diferència del Sarasvati, les descripcions del qual al Veda Rig són les d'un riu alimentat per la neu, el Ghaggar-Hakra era un sistema de rius perennes alimentats per monsons, que es van convertir en estacionals al voltant de l'època que la civilisació va disminuir, fa aproximadament 4.000 anys.[7][lower-alpha 3]

Extensió

Principals llocs i extensió de la civilisació de la vall de l'Indus.

La civilisació de la vall de l'Indus va ser aproximadament contemporània en les atres civilisacions fluvials del món antic: l'antic Egipte allarg del riu Nil, Mesopotàmia a les terres regades per l'Eufrates i el Tigris, i Xina a la conca de drenage del Riu Groc i el Yangtze. En el moment de la seua fase madura, la civilisació s'havia estès per una àrea més gran que les atres, que incloïa un nucli de 1500 km a la plana aluvial de l'Indus i els seus afluents. A més, hi havia una regió en flora, fauna i hàbitats dispars, fins a deu vegades més gran, que havia estat modelada culturalment i econòmicament per l'Indus.[8][lower-alpha 4]

Cap al 6500 aC, l'agricultura va sorgir a Baluchistan, als marges de l'aluvió de l'Indus.[9][lower-alpha 5][10][lower-alpha 6] En els milennis següents, la vida assentada va incursionar a les planes de l'Indus, establint-se l'escenari del creixement dels assentaments humans rurals i urbans.[11][lower-alpha 7] La vida sedentària més organisada, al seu torn, va portar a un augment net de la taxa de natalitat.[9][lower-alpha 8] Els grans nuclis urbans de Mohenjo-daro i Harappa probablement van créixer fins a contenir entre 30.000 i 60.000 individus, i durant la floració de la civilisació, la població del subcontinent va créixer entre 4 i 6 milions de persones.[9][lower-alpha 9] Durant este període, la taxa de mortalitat també va augmentar, perque les condicions de vida en que humans i animals domèstics vivien en proximitat va provocar un augment de les malties contagioses.[10][lower-alpha 10] Segons un estimació, la població de la civilisació de l'Indus en el seu punt àlgid podria haver estat entre un i cinc milions.[12][lower-alpha 11]

La civilisació es va estendre des del Baluchistan Oriental al Pakistan a l'oest fins a l'Uttar Pradesh occidental de l'Índia a l'est, des del nord-est de l'Afganistan al nord fins a l'estat de Gujarat de l'Índia al sud.[5] El major nombre de llocs es troben a Gujarat, Haryana, Panjab, Rajasthan, Uttar Pradesh, Jammu i Caixmir a l'Índia,[5] i Sindh, Punjab i Baluchistan al Pakistan.[5] Els assentaments costaners es van estendre des de Sutkagan Dor[13] al Baluchistan occidental a Lothal[14] a Gujarat. S'ha trobat un jaciment de la vall de l'Indus al riu Oxus a Shortugai al nord de l'Afganistan,[15] a la vall del riu Gumal al nord-oest del Pakistan,[16] a Manda al riu Beas prop de Jammu,[17] India, i a Alamgirpur al riu Hindan, només a 28 km de Delhi.[18] Elloc més al sud de la civilisació de la vall de l'Indus és Daimabad a Maharashtra. Els jaciments de la vall de l'Indus s'han trobat més sovint als rius, pero també a l'antiga costa,[19] per exemple, a Balakot (Kot Bala),[20] i a illes com Dholavira.[21]

Història

Figura de Mohenjo-daro.

Els antecedents de la civilisació de l'Indus estan en la cultura de Mehrgarh, del 6500 aC, que va introduir l'agricultura i el sedentarisme a la zona en el cultiu de blat i ordi, i la domesticació de bous, ovelles i cabres.[22] A la zona d'Harappa, va escomençar a desenrollar-se una cultura urbana que s'expandia gràcies al comerç de lapislàtzuli i atres productes de luxe. Els arqueòlegs situen entre el 2600 i el 1900 aC el moment de màxim apogeu d'esta civilisació, en Harappa com a capital, probablement la primera ciutat planificada de la història.[22]

Principals ciutats de la civilisació de l'Indus.

La desaparició de la cultura de l'Indus es va produir suposadament per la unió de petites invasions de pobles veïns i per canvis climàtics o tectònics que van alterar el curs i el cabal del riu principal que la sustentava. El 1900 aC, s'inicia un èxode massiu de població de l'Indus i el 1700 aC desapareixen les mencions de comerç en este poble en els textos mesopotàmics. Sorgeixen llavors diverses cultures regionals menors. Abans es considerava que la causa del declivi era la invasió de pobles aris pero, donat que les proves d'assentaments indoeuropeus són posteriors a la desaparició de la cultura de l'Indus i la manca de suport documental o arqueològic d'este fet, la majoria dels estudiosos sostenen com a hipòtesi més probable la d'una gran catàstrofe natural o un seguit de desastres com inundacions, terratrèmols o un tsunami.[22]

Ciència i cultura

Esta civilisació va desenrollar un sistema d'escriptura propi, que continua sense ser desxifrat, basat en l'ús del pictograma sobre tauletes (s'han identificat 400 signes diferents).[23] No se sap tampoc en quina llengua estava escrit, ni tan sols la família lingüística a què pertanyia. Se n'han trobat restes que daten del 3000 aC.[24]

També, pertanyent a esta cultura, s'han trobat segells en la figura de Xiva en postura meditativa, estatuetes de terracota d'una deessa mare, que alguns estudiosos identifiquen en Pàrvati, la consort de Xiva, així com, nombroses figures de pedra calcària, esteatita, alabastre i bronze representant ballarines, animals diversos i, fins i tot, criatures fantàstiques (una semblant a un unicorn).[22]

Els pobladors de l'Indus coneixien la dansa (com proven les estatuetes trobades en dones ballant) i l'acompanyaven en un instrument similar a l'arpa.[25] També es practicava el joc de daus i s'han identificat diverses joguines infantils, així com un avantpassat del joc dels escacs.[22]

Les ciutats tenien sistema de clavegueram i la higiene era fonamental. Per comerciar s'utilitzava un sistema estandardisat de pesos i mesures, binari per pesos inferiors i decimal per els més grans,[22] fet que demostra l'existència de càlculs matemàtics i geomètrics previs. A les excavacions, s'han trobat proves de l'existència de tècniques d'odontologia.[26]

Economia

L'agricultura de l'Indus es basava en el conreu de sèsam, llegums, dàtils i melons. En l'extensió cap al riu Ganges, va guanyar progressivament en importància l'arròs. Els seus habitants també van conrear cotó, i van ser els primers a fer-lo servir per fer roba. La ramaderia era al voltant del bou, l'ase i l'elefant. Comerciaven en metalls preciosos i ivori en atres pobles, com els de Mesopotàmia, per fer joies i uns atres productes de luxe. Més tard, van exportar terrissa a unes atres civilisacions asiàtiques. Este comerç es feia per via terrestre, gràcies a la invenció del carro arrossegat per bous, i més endavant per via marítima, en què destaca el paper de la ciutat de Lothal.

Societat

La societat urbana era sobretot a Harappa i Mohenjo Daro i la rural era en un seguit de colònies agrícoles o mineres que depenien de ciutats veïnes. Es calcula que, en l'època de màxima esplendor, la civilisació de l'Indus tenia cinc milions d'habitants. La gent vivia en cases de maons, que s'agrupaven en illes a la ciutat baixa, on hi havia el graner, envoltant la ciutadella, on es feia l'administració (sembla que no era cap palau, perque no hi havia cap monarquia ni sistema centralisat). L'aspecte més destacat del seu urbanisme era el sistema de clavegueram subterrani en atuells d'infiltració a l'exterior de cada estructura.[22]

Elloc de reunió era als banys públics o a les places, i els barris es repartien segons l'activitat econòmica fonamental, de manera semblant als gremis migevals. Les referències en sànscrit posteriors dibuixen una societat basada en l'igualitarisme i la no-violència, probablement un punt idealisada. El culte a dees de fertilitat, la manca d'evidència d'esclaus o d'exèrcit regular i l'estructura de les ciutats excavades, pero, reforcen esta image.

Notes

Referències

  1. ↑ Dyson 2018, p. vi
  2. ↑ 2,0 2,1 Wright, 2009, p. 10.
  3. ↑ 3,0 3,1 Habib, 2002, p. 13–14.
  4. ↑ Possehl, 2002, p. 8–11.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Singh, Upinder 2008, p. 137
  6. ↑ Habib, 2002, p. 44.
  7. ↑ 7,0 7,1 Giosan et al., 2012. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «FOOTNOTEGiosanCliftMacklinFuller2012{{{c}}}» está definido varias veces con contenidos diferentes
  8. ↑ 8,0 8,1 Fisher, 2018, p. 35.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Dyson, 2018, p. 29.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Fisher, 2018, p. 33.
  11. ↑ 11,0 11,1 Coningham y Young , 2015, p. 138.
  12. ↑ 12,0 12,1 McIntosh, 2008, p. 186–187.
  13. ↑ (1962).«Harappan Outposts on the Makran Coast».Antiquity.36
    86–92.doi:10.1017/S0003598X00029689.
  14. ↑ (1973) Asia Publishing House (ed.). . ISBN 978-0-210-22278-2.
  15. ↑ Kenoyer, 1998, p. 96.
  16. ↑ (1970–1971).«Excavations in the Gomal Valley».Ancient Pakistan.
    1–177.
  17. ↑ (1982) «Manda: A Harappan site in Jammu and Kashmir», Possehl, Gregory L. (ed.). Harappan Civilization: A recent perspective, Oxford University Press, pp. 185–195.
  18. ↑ «Excavations at Alamgirpur», A. Ghosh (ed.). Indian Archaeology, A Review (1958–1959), Archaeol. Surv. India, pp. 51–52.
  19. ↑ (2003) The Archaeology of Seafaring in Ancient South Asia, Cambridge University Press, p. 95. ISBN 978-0-521-01109-9.
  20. ↑ (1979) «The Balakot Project: Summary of four years excavations in Pakistan», Maurizio Taddei (ed.). South Asian Archaeology 1977, Seminario di Studi Asiatici Series Minor 6. Instituto Universitario Orientate, pp. 241–274.
  21. ↑ (1989) «A new model of the Harappan town planning as revealed at Dholavira in Kutch: A surface study of its plan and architecture», Chatterjee Bhaskar (ed.). History and Archaeology, Ramanand Vidya Bhawan, pp. 379–408. ISBN 978-81-85205-46-5.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 (2009) Atlas histórico. Historia del mundo, Tandem Verlag, GmbH, pp. 48,49. ISBN 9783833150289.
  23. ↑ Enric Heras. Studies in Proto-Indo-Mediterranean Culture, Bombay: Indian Historical Research Institute, 1953
  24. ↑ Parpola, Asko (1994). Deciphering the Indus Script. Cambridge University Press.
  25. ↑ l, B. B. (2002). The Sarasvati flows on.
  26. ↑ Coppa, A.; i cols. (2006-04-06). "Early Neolithic tradition of dentistry: Flint tips were surprisingly effective for drilling tooth enamel in a prehistoric population". Nature 440.

Bibliografia

E1688–E1694.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1112743109.

Enllaços externs

Commons

Plantilla:Edat del Bronze


Plantilla:ORDENA:Civilitzacio De La Vall De L'Indus
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cultura_de_la_vall_del_Indo&oldid=1490155»