Anar al contingut

Uttar Pradesh

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Uttar Pradesh (Plantilla:Lang-hi, lit. 'província del Nort', <phonos file="Uttar Pradesh.ogg">pronunciació</phonos>) és un estat de la República de l'Índia. La seua capital és Lucknow. Està ubicat en el centronorte del país, llimitant al nort en Uttarakhand i Nepal, a l'est en Bihar, al surest en Jharkhand i Chhattisgarh, al sur en Madhya Pradesh, al suroest en Rajastán i a l'oest en Delhi i Haryana. Uttar Pradesh ocupa una part important de les planures que s'estenen al voltant dels rius Ganges i Yamuna, altament poblades.

En casi 258 656 000 habitants en 2024, és l'estat més poblat del país i la subdivisió nacional més poblada del món. Només quatre països tenen una població major: China, la pròpia Índia, els Estats Units i Indonèsia.

És, ademés, el quart estat més extens de l'Índia, en 243 290 km².[1][2]per darrere de Rajastán, Madhya Pradesh i Maharastra, i en 828 hab/km², el quarto més densament poblat, per darrere de Bihar, Bengala Occidental i Kerala.[2]

Uttar Pradesh és aixina mateix un dels estats menys industrialisats del país. Com en el restant de l'Índia, l'alfabetisació és major en el cas dels hòmens que en el de les dònes.

La capital administrativa i llegislativa és la ciutat de Lucknow, mentres que la capital judicial es troba en Prayagraj. Atres ciutats importants de l'estat són Agra, Aligarh, Ayodhya, Benarés, Jhansi i Kanpur. Està dividit en 70 districtes, agrupats en 17 divisions que són: Agra, Azamgarh, Prayagraj, Kanpur, Gorakhpur, Chitrakoot, Jhansi, Devipatan, Faizabad, Bahraich, Bareilly, Basti, Mirzapur, Moradabad, Meerut, Lucknow, Benarés i Saharanpur.

Uttar Pradesh ocupa l'àrea de l'antic estat regional de Oudh o Awadh, aixina com la província britànica de Agra. Esta província va ser en el seu moment la possessió britànica més oriental. La zona noroest de la província va rebre el nom de "Província de Agra" i, en 1858, la província es va unir a la de Oudh per a formar les «Províncies Unides de Agra i Oudh». A partir de 1902, estes províncies es varen conéixer de forma abreviada com les «Províncies Unides». Dos estats regionals, Rampur i Tehri, varen quedar baix l'autoritat del governador local. En l'independència de l'Índia, les «Províncies Unides» varen ser rebatejades com "Uttar Pradesh" o província del nort, pel primer ministre cap, Govind Ballabh Pant. Aixina es conservava l'abreviatura de l'estat UP, usada comunament entre els seus habitants.

En novembre de l'any 2000, la zona noroest de Uttar Pradesh es va convertir en el nou estat d'Uttaranchal, renombrado a Uttarakhand en 2006. Ubicada en part al peu del Himalaya, és la regió menys poblada de Uttar Pradesh: la nova entitat federal tenia 8 489 349 hab. en 2001.

Història

[editar | editar còdic]

Prehistòria

[editar | editar còdic]

Hi ha evidències de que caçadors-recolectors humans moderns varen recórrer Uttar Pradesh[3][4][5] des de fa al voltant de 85000 i 72000 anys arrere.[6] També s'han trobat troballes prehistòriques en Uttar Pradesh del Paleolític Mig i del Paleolític Superior datats entre 21 000−31 000 anys[7] i d'assentaments de caçadors-recolectors del Mesolíticos/Microlítics, prop de Pratapgarh, des d'al voltant de 10550-9550 a. C.. Llogarets en ganado vacú, oví i caprino domesticats, i en evidències d'agricultura, s'atesten des de 6000 a. C. i es varen desenrollar gradualment entre c. 4000 i 1500 a. C., començant en la civilisació de la vall del Indo i la cultura de Harappa fins al periodo védico i estenent-se fins a l'Edat del Ferro.[8][9][10]

Periodo antic i clàssic

[editar | editar còdic]

El regne de Kosala, en l'era Mahajanapada, estava ubicat en els llímits regionals de l'actual Uttar Pradesh.[11] Segons la llegenda hindú, el diví rei Branca de la epopeya del Ramayana, hauria regnat en Ayodhya, la capital de Kosala.[12] Krishna, un atre rei diví del panteón hindú, que eixercita un paper clau en la epopeya de Mahabharata i és venerat com l'octava reencarnació (Avatar) del deu hindú Vishnu, es diu que va nàixer en la ciutat de Mathura, en Uttar Pradesh.[11] Es creu que les conseqüències de la guerra de Kurukshetra varen tindre lloc en l'àrea entre l'Alt Doab i Delhi (en lo que va ser Kuru Mahajanapada), durant el regnat del rei Pandava Yudhishthira. El regne dels Kurus correspon a les cultures de la ceràmica negra i roja i de la ceràmica grisa pintada i el començ de l'Edat del Ferro en el noroest de l'Índia, al voltant de l'any 1000 a. C.[11]


El control sobre la regió de les planicies del Ganges va ser de vital importància per al poder i l'estabilitat de tots els principals imperis de l'Índia, inclosos els imperis Maurya (320-200 a. C.), Kushan (100-250 d. C.), Gupta (350-600) i Gurjara-Pratihara (650-1036).[13] Despuix de les invasions dels hunos que varen trencar l'imperi Gupta, el Doab Ganges-Yamuna va vore el sorgiment de Kannauj,[14] que durant el regnat d'Harshavardhana (590-647), va alcançar el seu cenit.[14] Comprenia des del Punjab, en el nort, i Guyarat, en l'oest, fins a Bengala, en l'est, i Odisha, en el sur.[11] Incloïa parts de l'Índia central, del nort del riu Narmada i comprenia tota la planura indogangética.[15] Moltes comunitats en vàries parts de l'Índia declaren ser descendents dels migrants de Kannauj.[16] Poc despuix de la mort de Harshavardhana, el seu imperi es va desintegrar en molts regnes, que varen ser invadits i governats per l'imperi Gurjara-Pratihara, que va desafiar al Imperi Pala de Bengala pel control de la regió.[15] Kannauj va ser vàries voltes invadit des del sur de l'Índia per la dinastia Rashtrakuta, des de el VIII fins a el X.[17][18]

Sultanato de Delhi

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sultanato de Delhi.

Partixes o la totalitat de Uttar Pradesh varen ser governades pel sultanato de Delhi durant 320 anys (1206-1526). Cinc dinasties varen governar seguidament en el sultanato de Delhi: la dinastia dels esclaus (1206-1290), la dinastia Khilji (1290-1320), la dinastia Tughlaq (1320-1414), la dinastia Sayyid (1414-1451) i la dinastia Lodi (1451-1526).[19]

Periodo medieval modern i primerenc

[editar | editar còdic]

En el XVI, Babur, un descendent timúrida de Timur i de Genghis Khan del vall de Fergana (actual Uzbekistan), va agranar el pas de Khyber i va fundar l'Imperi mogol, cobrint l'Índia, junt en el modern Afganistan, Pakistan i Bangladés.[20] Els mogoles eren descendents de túrquicos persianizados de l'Àsia Central (en una important mescla de mongoles). En l'era mogol, Uttar Pradesh es va convertir en el cor de l'imperi.[16] Els emperadors mogoles Babur i Humayun varen governar des de Delhi.[21][22] En 1540, un afgà, Sher Shah Suri, va prendre les regnes de Uttar Pradesh despuix de derrotar al rei mogol Humanyun.[23] Sher Shah i el seu fill Islam Shah Suri varen governar a Uttar Pradesh des de la seua capital en Gwalior.[24] Despuix de la mort d'Islam Shah Suri, el seu primer ministre Hemu es va convertir en el governant de facto de Uttar Pradesh, Bihar, Madhya Pradesh i parts occidentals de Bengala. Se li va otorgar el títul de Hemchandra Vikramaditya (títul de Vikramāditya adoptat del periodo Védico) en la seua coronació formal que va tindre lloc en la fortalea de Purana Quila en Delhi el 7 d'octubre de 1556. Un més més vesprada, Hemu va morir en la segona batalla de Panipat, i Uttar Pradesh va quedar el govern de l'emperador Akbar.[25] Akbar va governar des d'Agra i Fatehpur Sikri.[26] En el XVIII, despuix de la caiguda de l'autoritat mogol, l'Imperi maratha va omplir el buit de poder a mitan de el XVIII, l'eixèrcit Maratha va invadir la regió de Uttar Pradesh, que va resultar que els rohillas pergueren el control de Rohilkhand davant les forces marathas liderades per Raghunath Rao i Malharao Holkar. El conflicte entre els rohillas i els marathas va finalisar el 18 de decembre de 1788 en l'arrest de Ghulam Qadir, net de Najeeb-ud-Daula, qui va ser derrotat pel general maratha Mahadaji Scindia. En 1803, despuix de la Segona Guerra Anglo-Maratha, quan la Companyia Britànica de les Índies Orientals va derrotar a l'Imperi maratha, gran part de la regió va quedar baix la sobirania britànica.[27]

Época de la Índia britànica

[editar | editar còdic]
Cronologia de la reorganisació i canvis de nom de Uttar Pradesh[28]
1807 Cediu and Conquered Provinces
(Províncies Cedides i Conquistades)
14/11/1834 Presidència de Agra
1/1/1836 North-Western Provinces
(Províncies nort-occidentals)
3/4/1858 Oudh pres baix el control britànic, Delhi va ser llevada de NWP i es va fusionar en Punjab
1/4/1871 Ajmer, Merwara i Kekri varen fer un comissionat per separat
15/2/1877 Oudh agregat a les províncies nort-occidentals
22/3/1902 Renombrado United Provinces of Agra and Oudh
(Províncies Unides de Agra i Oudh)
3/1/1921 Renombrado United Provinces of British Índia
(Províncies Unides de la Índia Britànica)
1/4/1937 Renombrado United Provinces
(Províncies Unides)
1/4/946 Autogovern concedit
15/8/1947 Part de l'Índia independent
24/1/1950 Renombrado a Uttar Pradesh
9/11/2000 Creació, a partir de part de Uttar Pradesh, de l'estat de Uttaranchal, ara Uttarakhand

A partir de Bengala, en la segona mitat de el XVIII, una série de batalles per les terres del nort de l'Índia finalment li varen donar accés a la Companyia Britànica de les Índies Orientals als territoris de l'estat.[29] Els regnes d'Ajmer i de Jaipur també es varen incloure en este territori del nort, que va ser nomenat les «North-Western Provinces» («Províncies del Noroest»", de Agra). Encara que UP més vesprada es va convertir en el quint estat més gran de l'Índia, la NWPA era un dels estats més menuts de l'imperi indi britànic.[30] La seua capital va canviar dos voltes entre Agra i Prayagraj.[31]


Per l'insatisfacció en el govern britànic, en 1857 va esclatar en vàries parts del nort de l'Índia una rebelió greu, que es va conéixer com Rebelió de l'Índia de 1857; el sepoy del regiment de Bengala estacionat en l'acantonamiento de Meerut, Mangal Pandey, és considerat com el seu punt de partida.[32] En acabant de que fracassara el tumult, els britànics varen dividir les regions més rebels reorganisant les seues fronteres administratives, separant la regió de Delhi de les 'NWFP de Agra' i fusionant-ho en Punjab, mentres que la regió d'Ajmer-Marwar es va fusionar en Rajputana i Oudh es va incorporar en l'estat. El nou estat es va denominar North Western Provinces of Agra and Oudh (Províncies Nort-occidentals de Agra i Oudh), que en 1902 va passar a cridar-se United Provinces of Agra and Oudh (Províncies Unides de Agra i Oudh).[33] Se li coneixia comunament com «United Provinces» (Províncies Unides) o el seu acrònim UP.[34][35]


En 1920, la capital de la província es va traslladar des de Prayagraj a Lucknow. El tribunal superior va continuar en Prayagraj, pero es va establir una delegació en Lucknow. Prayagraj va seguir sent una important base administrativa de l'actual Uttar Pradesh i tenia vàries oficines centrals administratives.[36] Uttar Pradesh va continuar sent fonamental per a la política índia i va anar especialment important en l'història moderna de l'Índia com a centre d'atenció del moviment d'independència indi. Uttar Pradesh va ser sèu d'institucions educatives modernes, com l'Universitat Hindú Benaras, l'Universitat Musulmana Aligarh i la Deoband Darul Uloom. Figures conegudes a nivell nacional com Ram Prasad Bismil i Chandra Shekhar Azad es trobaven entre els líders del moviment en Uttar Pradesh, i Motilal Nehru, Jawaharlal Nehru, Madan Mohan Malaviya i Gobind Ballabh Pant varen ser importants líders nacionals del Congrés Nacional de l'Índia. l'All Índia Kisan Sabha (AIKS) es va formar en la sessió de Lucknow del Congrés l'11 d'abril de 1936, en el famós nacionaliste Swami Sahajan Saraswati elegit com el seu primer president,[37] per a abordar els agravis de llarga data de l'campesinado i movilisar-los contra els atacs dels terratinents zamindari sobre els seus drets d'ocupació, lo que va provocar els moviments d'agricultors en l'Índia.[38] Durant el Moviment Quit Índia de 1942, el districte de Ballia va derrocar a l'autoritat colonial i va instalar una administració independent baixe el mando de Chittu Pandey. Ballia va ser coneguda com "Baghi Ballia" (Ballia Rebel) pel seu important paper en el moviment d'independència de l'Índia.[39]

Post-independència

[editar | editar còdic]

Despuix de l'independència de l'Índia, les Províncies Unides varen passar a cridar-se «Uttar Pradesh» ('província del nort'), conservant UP com a acrònim,[40][41] la notificació del qual al respecte es va realisar en el diari de l'unió el 24 de giner de 1950.[42] L'estat ha proporcionat nou dels Primers ministres, inclós l'actual Primer ministre Narendra Modi, qui és MP de Benarés, que és més que qualsevol atre estat i és la font del major número d'escans en el Lok Sabha. A pesar de la seua influència política des de l'antiguetat, el seu pobre historial en desenroll econòmic i administració, mala governabilitat, crim organisat i corrupció ho han mantingut entre els estats atrassats de l'Índia. L'estat s'ha vist afectat per episodis repetits de casta i violència comunal.[43] En Ayodhya, en decembre de 1992, la disputada mesquita de Babri va ser demolida per activistes radicals hindús, lo que va dur a una violència generalisada en tota l'Índia.[44] En 2000, els districtes del nort de l'estat varen ser separats per a formar l'estat d'Uttarakhand.[45]

Política

[editar | editar còdic]

En les eleccions de març de 2017, el Partit Bharatiya Janata (BJP, dreta nacionalista) va obtindre una victòria aplastant en més de trescents escans. Des de llavors, Uttar Pradesh està governat per Ajay Singh Bisht, conegut com Yogi Adityanath, un monge hindú que definix la seua política de la següent manera: "estic en contra de tots els que estan en contra del hinduismo. La meua agenda és el hinduismo". Mentres Yogi Adityanath tancava matadors de ganado en nom de la no violència, defenia una llínea extremista contra els musulmans (va prohibir els matrimonis interreligiosos, per eixemple), contra la casta dels dalits ("intocables"), contra els periodistes crítics, etc. Esta política troba poca oposició dins de Uttar Pradesh per la repressió que sofrix qualsevol possible oposició. Esta política va acompanyada d'un aument significatiu dels delictes contra els dalits i de les violències contra les dònes.[46]

Geografia

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Clima

[editar | editar còdic]

Divisions, districtes i ciutats

[editar | editar còdic]
Artícul principal → en:Divisions of Uttar Pradesh.

Uttar Pradesh es dividix en 75 districtes baixe estes 18 divisions:[47]


Erro al crear miniatura:
Divisions de Uttar Pradesh

La següent és una llista dels principals districtes de l'estat de Uttar Pradesh per població.[48]

Lloc (en Índia) Districte Població Taxa de creiximent (%) Proporció de sexes
(dònes per 1000 hòmens)		 Taxa de (%)
13 Prayagraj 5954391 20.63 901 72.32
26 Moradabad 4772006 25.22 906 56.77
27 Ghaziabad 4681645 42.27 881 78.07
30 Azamgarh 4613913 17.11 1019 70.93
31 Lucknow 4589838 25.82 917 77.29
32 Kanpur Nagar 4581268 9.92 862 79.65
50 Bareilly 4448359 22.93 % 887 58.5
Ciutats de Uttar Pradesh de més d'un milló de població (cens de 2011) view · talk · edit
Nom Població Nom Població
Kanpur 2920067 Lucknow 2901474
Ghaziabad 2358525 Agra 1746467
Benarés 1435113 Meerut 1424908
Prayagraj 1216719 Bareilly 979933

Cada districte està governat per un magistrat de districte, que és un oficial del Servici Administratiu de l'Índia designat pel Govern de Uttar Pradesh i informa al Comissionat Divisional de la divisió en que es trobe el seu districte.[49] El Comissionat Divisional és un oficial de IAS d'alta antiguetat. Cada districte està dividit en subdivisions, governades per un magistrat de subdivisió i novament en blocs. Els blocs consistixen en panchayats (consells de llogaret) i municipalitat.[50] Estos blocs es componen d'unitats urbanes a saber, censos de ciutats i unitats rurals anomenades gram panchayat.[49]


Uttar Pradesh té més ciutats metropolitanes que qualsevol atre estat en Índia..[51][52] La població urbana absoluta de l'estat és de 44,4 millons, lo que constituïx l'11,8 % de la població urbana total de l'Índia, la segona més alta de qualsevol estat.[53] Segons el cens de 2011, hi ha 15 aglomeracions urbanes en una població de més de 500.000.[54] Hi ha 14 corporacions municipals,[55][56] mentres que Noida i Greater Noida en el districte de Gautam Budh Nagar són administrades especialment per les autoritats llegals de conformitat en la Llei de Desenroll Industrial de Uttar Pradesh, Uttar Pradesh Industrial Development Act, 1976.[57][58]


En 2011, els ministres del gabinet d'estat encapçalats pel llavors ministre principal Mayawati varen anunciar la separació de Uttar Pradesh en quatre estats diferents de Purvanchal, Bundelkhand, Avadh Pradesh i Paschim Pradesh en vintihuit, sèt, vintitrés i dèsset districtes, respectivament. la proposta va ser rebujada quan Akhilesh Yadav llideró el Partit Samajwadi en el poder en les eleccions de 2012.[59]

Demografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → en:Demographics of Uttar Pradesh.


Uttar Pradesh té una gran població i una alta taxa de creiximent de la població. Des de 1991 a 2001, la seua població va aumentar en més del 26 %.[60] Uttar Pradesh és l'estat més poblat de l'Índia, en 199 581 477 persones l'1 de març de 2011.[61] L'estat contribuïx en el 16,16 % de la població de l'Índia. La densitat de població és de 828 persones per quilómetro quadrat, lo que ho convertix en un dels estats més densament poblats del país.


La proporció de sexes en 2011, de 912 dònes a 1000 hòmens, va ser inferior a la mija nacional de 943. La taxa de creiximent decenal 2001-2011 (inclosa Uttrakhand) de l'estat va ser del 20,09 %, superior a la taxa nacional del 17,64 %.[62][63] Uttar Pradesh té un gran número de persones que viuen per baix del llindar de la pobrea.[64] Les estimacions publicades per la Comissió de Planificació per a l'any 2009-1010 varen revelar que Uttar Pradesh tenia 59 millons de persones per baix del llindar de pobrea, la major cantitat de qualsevol estat de l'Índia.[64][65]


Segons el cens de 2011, Uttar Pradesh, l'estat més poblat de l'Índia, alberga el major número tant d'hindús com de musulmans.[66] Per religió, la població en 2011 eren hindús (79.73 %), musulmans (19.26 %), sijs (0.32 %), cristians (0.18 %), jainas (0.11 %), budistes (0.10 %) i uns atres (0.30 %).[67] La taxa d'alfabetisació de l'estat en el cens de 2011 era del 67,7 %, inferior a la mija nacional del 74 %.[68][69] La taxa d'alfabetisació per a hòmens és de 79 % i per a dònes de 59 %. En 2001, la taxa d'alfabetisació en Uttar Pradesh era del 56,27 %, el 67 % per als hòmens i el 43 % per a les dònes.[70]

Llengües

[editar | editar còdic]

El hindi és l'idioma oficial de Uttar Pradesh i el que parla la majoria de la població (94.08 %), encara que les diferents regions tenen els seus propis dialectes,[71] com l'awadhi parlat en Awadh (en l'est de Uttar Pradesh), el bhojpuri parlat en la regió de Bhojpuri de Uttar Pradesh oriental, i el braj bhasha parlat en la regió de Braj de Uttar Pradesh occidental. Al urdu se li dona l'estatus d'un segon idioma oficial.[71]

Imàgens

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Proyecció mija exponencial o geomètrica basada en els dos últims censos nacionals de població de l'Índia, del 1° de març de 2001 i d'igual més i dia, pero dèu anys abans (1991).
  2. ↑ 2,0 2,1 Senyes censales citats pel lloc web CityPopulation (La sifra de 2001 ya exclou la població del nou estat de Uttaranchal, creat pocs mesos abans de la realisació cense. Per la seua banda, la de 1991 va ser reajustada oficialment en eixe mateix sentit. No obstant, la senya de 1981 es referix al Uttar Pradesh històric, és dir, incloent a la chicoteta entitat federativa separada d'ell a finals de 2000).
  3. ↑ Virendra N. Misra, Peter Bellwood (1985). Recent Advances in Indo-Pacific Prehistory: proceedings of the international symposium held at Poona, p. 69. ISBN 90-04-07512-7. Consultat el 23 de juliol de 2012.
  4. ↑ Bridget Allchin, Frank Raymond Allchin. The Rise of Civilization in Índia and Pakistan, Cambridge University Press, p. 58. ISBN 0-521-28550-X. Consultat el 23 de juliol de 2012.
  5. ↑ Studies in Indian Archaeology: Professor H.D. Sankalia Felicitation Volume, Popular Prakashan, p. 96. ISBN 978-0-86132-088-2.
  6. ↑ Confidence limits for the age llaure 85 (±11) and 72 (±8) thousand years ago.
  7. ↑ “Quaternary fluvial and eolian deposits on the Belan river, Índia: paleoclimatic setting of Paleolithic to Neolithic archeological sites over the past 85,000 years” (2008). Quaternary Science Reviews 27 (3–4). doi:10.1016/j.quascirev.2007.11.001.
  8. ↑ Kenneth A. R. Kennedy (2000). God-apes and Fossil Men, University of Michigan Press, p. 263. ISBN 0-472-11013-6. Consultat el 23 de juliol de 2012.
  9. ↑ Bridget Allchin, Frank Raymond Allchin (1982). The Rise of Civilization in Índia and Pakistan, Cambridge University Press, p. 119. ISBN 0-521-28550-X. Consultat el 23 de juliol de 2012.
  10. ↑ Misra, V N. “Prehistoric human colonization of Índia” (PDF). Journal of Biosciences 26: 491–531. Indian Academy of Sciences. doi:10.1007/bf02704749. Recuperate le 19 de setembre de 2017.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Sailendra Nath Sen. Ancient Indian History And Civilization, New Age International, pp. 105–106. ISBN 978-81-224-1198-0. Consultat el 1 d'octubre de 2012.
  12. ↑ William Buck. Ramayana, Motilal Banarsidass. ISBN 978-81-208-1720-3. Consultat el 1 d'octubre de 2012.
  13. ↑ Encyclopedia of Ancient Asian Civilizations Facts on File Library of World History, Infobase Publishing, 2014, pp. 189 de 465. ISBN 9781438109961.
  14. ↑ 14,0 14,1 Marshall Cavendish Corporation. World and Its Peoples: Eastern and Southern Àsia, Marshall Cavendish, pp. 331–335. ISBN 978-0-7614-7631-3. Consultat el 1 d'octubre de 2012.
  15. ↑ 15,0 15,1 Pran Nath Chopra. A Comprehensive History of Ancient Índia, Sterling Publishers Pvt. Ltd, p. 196. ISBN 978-81-207-2503-4. Consultat el 1 d'octubre de 2012.
  16. ↑ 16,0 16,1 John Stewart Bowman (2000). Columbia Chronologies of Asian History and Culture, Columbia University Press, p. 273. ISBN 978-0-231-11004-4. Consultat el 2 d'agost de 2012.
  17. ↑ The History of Índia, de Kenneth Pletcher p.102.
  18. ↑ The City in South Àsia, de James Heitzman p. 37.
  19. ↑ Srivastava, Ashirvadi Lal (1929). The Sultanate Of Delhi 711-1526 A D, Shiva Lal Agarwala & Company.
  20. ↑ «The Islamic World to 1600: Rise of the Great Islamic Empires (The Mughal Empire)». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 1 de març de 2019.
  21. ↑ Annemarie Schimmel. The Empire of the Great Mughals: History, Art and Culture, Reaktion Books. ISBN 978-1-86189-185-3. Consultat el 1 d'octubre de 2012.
  22. ↑ Babur Nama: Journal of Emperor Babur, Penguin Books Índia. ISBN 978-0-14-400149-1. Consultat el 1 d'octubre de 2012.
  23. ↑ Carlos Ramirez-Faria. Concise Encyclopeida Of World History, Atlantic Publishers & Dist, p. 171. ISBN 978-81-269-0775-5. Consultat el 2 d'agost de 2012.
  24. ↑ Stronge, Susan. Mughal Hindustan is renowned for its opulence, London: The Arts of the Sikh Kingdoms (V&A 1999), p. 255. ISBN 9788174366962. Consultat el 23 de juliol de 2012.
  25. ↑ Ashvini Agrawal. Studies In Mughal History, Motilal Banarsidass, pp. 30–46. ISBN 978-81-208-2326-6. Consultat el 27 de juliol de 2012.
  26. ↑ Fergus Nicoll, Shah Jahan: The Rise and Fall of the Mughal Emperor (2009)
  27. ↑ Mayaram, Shail (2003). Against history, against state: counterperspectives from the margins Cultures of history, Columbia University Press, 2003. ISBN 978-0-231-12731-8.
  28. ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2017. Consultat el 3 de maig de 2017.
  29. ↑ Gyanesh Kudaisya (1994). Region, nation, "heartland": Uttar Pradesh in Índia's body-politic, LIT Verlag Münster, pp. 126–376. ISBN 978-3-8258-2097-8.
  30. ↑ K. Sivaramakrishnan. Modern Forests: Statemaking and Environmental Change in Colonial Eastern Índia, Stanford University Press, pp. 240–276. ISBN 978-0-8047-4556-7. Consultat el 26 de juliol de 2012.
  31. ↑ Ashutosh Joshi. Town Planning Regeneration of Cities, New Índia Publishing, p. 237. ISBN 8189422820.
  32. ↑ Rudrangshu Mukherjee. Mangal Pandey: brave martyr or accidental hero?, Penguin Books. ISBN 978-0-14-303256-4. Consultat el 1 d'octubre de 2012.
  33. ↑ (1934) District Gazetteers of the United Provinces of Agra and Oudh: supp.D.Pilibhit District, Supdt., Government Press, United Provinces. Consultat el 1 d'octubre de 2012.
  34. ↑ Dilip K. Chakrabarti. Colonial Indology: sociopolitics of the ancient Indian past, Michigan: Munshiram Manoharlal Publishers Pvt. Ltd., p. 257. ISBN 978-81-215-0750-9. Consultat el 26 de juliol de 2012.
  35. ↑ Bernard S. Cohn. Colonialism and Its Forms of Knowledge: The British in Índia, Princeton University Press, p. 189. ISBN 978-0-691-00043-5. Consultat el 26 de juliol de 2012.
  36. ↑ K. Balasankaran Nair. Law Of Contempt Of Court In Índia, Atlantic Publishers & Dist, p. 320. ISBN 978-81-269-0359-7. Consultat el 26 de juliol de 2012.
  37. ↑ Śekhara, Bandyopādhyāya (2004). From Plassey to Partition: A History of Modern Índia, Orient Longman, p. 407. ISBN 978-81-250-2596-2.
  38. ↑ Bandyopādhyāya, Śekhara (2004). From Plassey to Partition: A History of Modern Índia, Orient Longman, p. 406. ISBN 978-81-250-2596-2.
  39. ↑ Bankim Chandra Chatterji. Anandamath, Orient Paperbacks, p. 168. ISBN 978-81-222-0130-7. Consultat el 26 de juliol de 2012.
  40. ↑ «Uttar Pradesh - States and Union Territories». Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2015. Consultat el 14 de juliol de 2015.
  41. ↑ «Uttar Pradesh». What is Índia. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2016. Consultat el 8 d'octubre de 2016.
  42. ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2017. Consultat el 4 de maig de 2017.
  43. ↑ Communal violence, Business Standard, Ananda Publishers. Recuperate le 25 d'agost de 2014. Archivate ab le original le 26 d'agost de 2014.
  44. ↑ communal violence, in uttar pradesh. Communal conflicts in state. Recuperate le 12 de giner de 2014.
  45. ↑ Uttarakhand: Past, Present, and Future, Concept Publishing Company of Índia, p. 391. ISBN 978-81-7022-572-0.
  46. ↑ «[1]» (en fr).
  47. ↑ «State division of Uttar Pradesh». Government of Índia. Archivat des d'el original, el 10 May 2012. Consultat el 22 de juliol de 2012.
  48. ↑ «Indian Districts by population». 2011 Census of Índia. Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2011. Consultat el 5 d'octubre de 2012.
  49. ↑ 49,0 49,1 «Panchayati Raj Act, 1947». Department of Panchayati Raj, Government of Uttar Pradesh. Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2017. Consultat el 16 d'agost de 2017.
  50. ↑ «Panchayati Raj Act, 1947 - Chapter 6- The Nyaya Panchayat». Department of Panchayati Raj, Government of Uttar Pradesh. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 13 de setembre de 2017.
  51. ↑ Panels to draft development plans for 13 cities. Recuperate le 13 de juliol de 2012.
  52. ↑ «The area and density of metropolitan cities». The Ministry of Urban Development. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2012. Consultat el 22 de juliol de 2012.
  53. ↑ «Provisional population totals, Census of Índia 2011» (PDF). Census of Índia 2011. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2012. Consultat el 14 de març de 2012.
  54. ↑ «Provisional population totals paper 1 of 2011 : Uttar Pradesh». Census of Índia 2011. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2012. Consultat el 23 de juliol de 2012.
  55. ↑ «Uttar Pradesh Municipal Corporation Act, 1959». Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2017.
  56. ↑ «Uttar Pradesh Municipal Corporation Act, 1959». Archivat des d'el original, el 24 de març de 2012. Consultat el 17 d'agost de 2017.
  57. ↑ «U.P. INDUSTRIAL AREA DEVELOPMENT ACT – 1976 (U.P. Act Number 6, of 1976)». Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2017.
  58. ↑ «U.P. INDUSTRIAL AREA DEVELOPMENT ACT – 1976 (U.P. Act Number 6, of 1976)». Archivat des d'el original, el 11 May 2015.
  59. ↑ Khan, Atiq. «Maya splits U.P. poll scene wide open». Lucknow: The Hindu. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2014. Consultat el 15 de juny de 2013.
  60. ↑ «The density of population in U.P.». Environment and Related Issues Department U.P. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2012. Consultat el 23 de juliol de 2012.
  61. ↑ «Provisional population totals». Census of Índia 2011. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2013. Consultat el 23 de juliol de 2012.
  62. ↑ «Decennil growth of population by census». Census of Índia (2011). Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2009. Consultat el 5 d'octubre de 2011.
  63. ↑ «Decennial growth rate and density for 2011 at a glance for Uttar Pradesh and the districts: provisional population totals paper 1 of 2011». Census of Índia(2011). Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2011. Consultat el 5 d'octubre de 2011.
  64. ↑ 64,0 64,1 «The state with large no. of peoples living below poverty line». Government of Índia. Press Information Bureau. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2013. Consultat el 5 d'octubre de 2012.
  65. ↑ «Press Note on Poverty Estimates, 2011-12». Government of Índia. Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2014. Consultat el 11 d'agost de 2014.
  66. ↑ «Muslim population grew faster: Census». Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2015.
  67. ↑ C1 - Population by religious community, Uttar Pradesh. [2] archivat en Wayback Machine. Census Índia 2011. Retrieved 10 September 2011.
  68. ↑ «Uttar Pradesh Profile». Census of Índia 2011. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2013. Consultat el 16 d'octubre de 2010.
  69. ↑ «A comparison of the literacy rates». censusmp.gov.in. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2012. Consultat el 16 d'octubre de 2010.
  70. ↑ «Literacy rate in Uttar Pradesh». Census of Índia 2011. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2011. Consultat el 16 d'octubre de 2010.
  71. ↑ 71,0 71,1 «Report of the Commissioner for linguistic minorities: 52nd report (July 2014 to June 2015)». Commissioner for Linguistic Minorities, Ministry of Minority Affairs, Government of Índia. Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2016. Consultat el 16 de febrer de 2016.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Uttar_Pradesh&oldid=853788»