Mesolítico

Mesolítico és el terme que s'utilisa per a resumir el periodo de la prehistòria que servix de transició entre el Paleolític i el Neolític. Que significa Edat mija de la pedra (del grec μεσος, mesos = mig; i λίθος, líthos = pedra) per contraposició al Paleolític (Edat antiga de la pedra) i al Neolític (Edat nova de la pedra), identificant-se en les últimes societats de caçadors-recolectors. Els hàbits de les cultures del Mesolítico eren bàsicament nómadas, en assentaments estacionals d'hivern i campaments d'estiu, encara que en algunes regions costeres europees i en l'Oriente Pròxim (ahí a on varen trobar recursos suficients i regulars) varen començar a viure d'una manera més sedentaria. Açò va ser possible gràcies a l'ampliació de l'aspecte alimentari, que va incloure una gran varietat d'aliments que els especialisats caçadors del Paleolític superior no consumien. Relacionat en estos canvis de dieta estaria la major diversificació, especialisació i cantitat d'utensilis líticos, aixina com la desaparició de la pintura rupestre figurativa paleolítica, reemplaçada per un art més abstracte.

Problemes de terminologia

El terme Mesolítico va ser falcat per John Lubbock en la seua obra Prehistoric Claves, de 1865, quan va establir la divisió de l'Edat de Pedra anteriorment mencionada. Durant molt temps va ser vist únicament com una etapa de transició, de decadència inclús, entre els atres dos grans periodos. Pero a principis del sigle XX es va demostrar que hi havia una clara continuïtat cultural, per lo que es va falcar un terme nou per a definir esta fase: Epipaleolítico (Per damunt del Paleolític), que no va ser acceptat en tot lo món científic. Actualment, en l'àmbit anglosaxó generalment s'utilisen abdós térmens com a sinònims, mentres que en l'àrea d'influència acadèmica francesa se sol establir una clara diferència entre ells:

• Mesolítico es reservaria per a aquelles societats de caçadors-recolectors que per sí soles, pels seus propis processos interns a lo llarc del temps, terminen transformant-se en agricultors.
• Epipaleolítico seria d'aplicació a aquelles atres que solament canvien la seua economia depredadora per una productora per influències externes (contactes en pobles ya neolitizados).

Una tercera tendència seria la d'aquells autors que identifiquen Epipaleolítico en les societats del Holoceno inicial de clara tradició paleolítica i Mesolítico en les seues successores.

Per últim, hi ha qui propon un tercer terme per a este periodo:

• Epipaleolítico seria adequat per als grups que varen mantindre les estratègies paleolíticas pero especialisant-se.
• Mesolítico s'adjudicaria a aquells que inicialment varen optar per tal via pero després varen ser entrant en una dinàmica de producció alimentària.
• Subneolítico s'aplicaria a les comunitats veïnes de societats neolitizadas que varen ser assumint poc a poc eixes tècniques per aculturación.

Cronologia

El Mesolítico començaria en la transició del Pleistoceno al Holoceno, fa uns 12 000 anys, i finalisaria en l'aparició dels modos de vida productors, la cronologia de la qual varia molt d'unes regions a unes atres i d'un continent a un atre: mentres que en l'Orient Pròxim la neolitización despuntava sobre el 9000 a. C., a Escandinavia i certes àrees de l'Europa atlàntica no va aplegar fins al 4000 a. C.

En l'Orient Pròxim la dieta d'espectre ampli va escomençar a adoptar-se cap al 12000 a. C. en els grups natufienses, hereus dels kebarienses, que presenten les primeres mostres d'urbanisme en el jaciment de Nahal Oren. El natufiense és un complex cultural que es va estendre per tot l'Alce mediterràneu i es caracterisa per l'existència de menuts llogarets formats per cabanyes circulares en zócalos de pedra que, en ocasions, tenen sijas anexos a on es guardava el cereal selvat recolectat, encara que també varen servir com a lloc d'enterrament. De forma paralela es varen desenrollar els grups de Karim Shair en el nort d'Iraq, els quals recolectaven també vegetals i escomençaven a ensajar la domesticació de la cabra. Hi ha processos similars i contemporàneus en l'Alt Egipte i Nubia. Cap al 10300 a. C. estos comencen a donar-se en el nort d'Índia, en l'estat d'Uttar Pradesh. Sobre el 9000 a. C. en el sur de China, en la província de Yunnan, aixina com en Japó, Mèxic, costa peruana i vall del riu Mississipi.

Clima i mig ambient

Esta época va estar marcada per la finalisació del últim periodo glacial i la progressiva implantació d'un clima templat/càlit que va permetre l'aument dels boscs i la biodiversitat, encara que també va provocar l'inundació d'àmplies zones costeres. Canvis que varen influir necessàriament en el comportament i en la cultura material dels humans de l'época.

La retirada dels gèls en Eurasia i Amèrica del Nort va conduir a la formació d'extenses praderies temporals que varen anar pronte substituïdes per frondosos boscs. Al voltant dels tròpics es varen crear àmplies faixes esteparias i/o semidesérticas. Com a conseqüència d'estos canvis ecològics i sobretot de la pressió cinegética del Homo sapiens, la megafauna pleistocénica es va extinguir, encara que mamífers com el reno i el bisonte varen emigrar cap a #latitut més nòrdiques. Varen prosperar animals de costums forestals i menys gregarias, la caça de les quals resultava més complexa: el cérvol, l'alce o el javalí.

En començar el Holoceno, el Llevant mediterràneu presentava un variat mosaic d'ecosistemes format per planures costeres, una franja boscosa, estepas mesetàries i deserts. Estos ambients albergaven una rica fauna i flora que va permetre als seus pobladors assentar-se de manera més o menys estable en llogarets mantenint una economia de caça-recolecció.

Economia i societat

En desaparéixer o emigrar els animals que suponien la base de la dieta humana en el Paleolític superior l'espectre alimentari va tindre que ser ampliat. Per a caçar les espècies forestals l'home va deure utilisar goss, el primer animal que va domesticar, ya a finals del Paleolític superior en Europa occidental. La dieta es diversificó enormement, incloent llavors atres menuts mamífers i aus com els ocas, tordos, faisans, colomes, etc. La recolecció de fruts i raïls es va estendre, i va aumentar espectacularment el consum de caragols i closques, com ho demostren els enormes concheros de l'alvertent atlàntic europea i els caracoleros de les coves pirenaiques. També es va començar a desenrollar la peixca fòra de la costa, en mar oberta.

Es varen fabricar trineus, en un principi tirats per hòmens i després per gossos, i canoas fetes en pells o corfes d'arbres. De la corfa del abedull extreen un producte utilisat com a coa. Encara que en Europa mai es varen abandonar del tot les coves, es construïen també barracas de troncs i branques a la vora dels rius, en les quals vivien a l'aire lliure, i de les quals es conserven pocs vestigis, pero en els emplaçaments dels quals es localisen objectes de pedra tallada; tals llocs són coneguts com "tallers de sílex". En llocs costers rics en peixca i marisc es varen establir els primers assentaments permanents de gran tamany.

L'indústria lítica mostra una clara tendència a la fabricació de menuts utensilis adaptats a les noves situacions i usos, molt especialisats, els microlitos. Estos eren utilisats per a la recolecció de moluscs i per a la seua obertura, com a puntes de flecha, com raspadorés, burilés, etc. Les armes més abundants varen ser els arcs, fets de fusta i tendons d'animals, en flechas que incorporaven en la seua punta microlitos de variades formes geomètriques: triànguls, trapezis, etc. També es varen usar flechas manufacturadas enterament en os, en asta o en fusta.

En l'Próximo Oriente es va produir un aument en la densitat de la població, que va començar clarament a fer-se més sedentaria. En la que es coneix com a cultura natufiense ya s'anticipaven els grans canvis del Neolític. Eren caçadors-recolectors altament especialisats en la caça de la gasela i en la recolecció de cereals selvats, que almagasenaven en sijas situats en campaments base ocupats durant tot l'any. Estos estaven formats per aglomeracions de vivendes circulares, semiexcavadas en el sol, d'una sola habitació i provablement construïdes en troncs i branques. Utilisaven molís i morters de pedra de gran tamany (alguns d'ells decorats en les seues vores), hoces i gavinets d'os adornats en figures d'animals, i enterraven als seus morts en #necròpolis propenques als poblats (en coves) o baix el sol de les cases. En els #aixovar d'estos #enterrament es comencen a apreciar diferències socials que poden estar relacionades en unes incipients jerarquización i desigualtat socials, inexistents fins al moment, pero que varen tendir a aumentar en els següents periodos.

Art

En terminar el Paleolític Superior també varen desaparéixer en ell les seues esplèndides manifestacions artístiques, apareixent atres noves, influenciades, inevitablement, pels canviants factors climàtics i els nous hàbits socioeconòmics. El problema d'este nou art postpaleolítico és que resulta molt difícil de datar i els investigadors no es posen d'acort sobre el seu periodización. Uns opinen que representacions com les del art naturaliste llevantí són ya del Neolític inicial, uns atres que és anterior. De qualsevol manera l'art no va desaparéixer i ho seguim trobant en abrics rocosos (art parietal) i en objectes personals (art moble).

L'art es va tornar conceptual i racionaliste, basat en lo geomètric i lo abstracte. La cultura aziliense del rebanc cantàbric i del Pirineu francés nos ha deparat abundants vores rodades decorats en seriaciones de bandes, punts, ramiformes, etc., de caràcter abstracte, i als que se'ls otorga un significat màgic/simbòlic. La cultura natufiense destaca, entre atres coses, per les seues característiques representacions d'animals en morters de mà, mànecs de hoz o gavinets, o siga, pel seu art moble.

En l'Alce espanyol grups humans varen deixar pintures que mostren una evolució del art rupestre cap a models més esquemàtics, que representaven moviment. En les parets dels abrics rocosos estos hòmens varen pintar complexes escenes de caça, de danses i ritos màgics. Les figures estan fetes en pigments negres o rojosos, i són molt estilisades. A pesar d'això es poden identificar personages com hechiceros/chamanés, gràcies als tocats que els cobrixen el cap, als bastons que duen i als adorns que els pengen de genolls i braços; també s'aprecien hòmens en plomalls i braçalets en braços i turmells, mentres que les dònes lluïxen llargues faldes. Hi ha molt moviment (com a contrast en l'art paleolític) i les lluites entre grups apareixen en relativa freqüència, en batalles d'arqueros que inclús apleguen al cos a cos.

En Serra Morena (Andalusia) s'han trobat figures antropomórficas i teriomórficas (especialment de cabres montesas i cérvols) molt esquematizadas, junt a signes del tipo de círculs, punts, sols, ondulacions. Atres representacions importants s'han descobert en Alpera (Albacete), Cogul (Lleida), Barranc dels Gascons (Terol), Villar del Fum (Conca) o Barranc de Gazulla (Castelló).

La "Revolució mesolítica"

Per a certs autors la revolució neolítica va començar a gestar-se realment durant el Mesolítico. Per a B. Hayden i A. Testart durant este periodo varen aparéixer grups de caçadors-recolectors especialisats en uns pocs tipos de recursos abundants i segurs, que es podien almagasenar durant bona part de l'any, lo que els va permetre aumentar el seu demografia i sedentarizarse. L'acumulació de bens hauria provocat les primeres desigualtats socials i l'aparició de #jerarquia, encapçalades per aquells que s'haurien encarregat de la gestió dels excedents. Aixina haurien sorgit les jefaturas, lligades sempre en les seues preses de decisions als chamans. Per a Testart, la recolecció i la caça intensives d'unes poques espècies, hauria dut gradualment a una série de millores tècniques que varen seleccionar artificialment aquelles, desembocant naturalment en la seua posterior domesticació. Per tot això, abdós consideren que la verdadera revolució es va produir en el Mesolítico, quan varen ser establides les bases econòmic-socials que es varen desenrollar posteriorment, durant el Neolític.

Vore també

• Epipaleolítico
• Cultures del Mesolítico
• Prehistòria d'Europa
• Edat de pedra
• Cultura natufiense
• Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mesolítico.
• Plantilla:Prehistòria del Vell Món