Natufiense
Plantilla:Tecnocomplejo Es denomina natufiense a una cultura del Epipaleolítico Final i Mesolítico, posterior a la cultura kebariense, que s'estén per tota la zona del Próximo Oriente, des del Éufrates fins a Egipte i els deserts situats al sur. Cronològicament està situat entre el 10800 i 8300 a. C. aproximadament (estes dates són no calibrades; les calibrades, menys comunes, situen l'horisó cultural entre el 12500 i el 9500 a. C.).
El seu nom va ser definit per Dorothy Garrod en 1932, a partir del jaciment d'Uadi-en-Natuf, situat en Cisjordània.[1] D'especial importància és el jaciment de Jericó, puix va anar un poblat protegit per una immensa muralla.
Subdivisions
Encara que els investigadors no es posen d'acort, hi ha cert consens generalisat en dividir la cronologia del natufiense en dos fases distintes:[2]
- Natufiense antic (10800 a 9000 a. C.)
- Natufiense recent (9000 a 8300 a. C.)
Esta divisió es realisa, fonamentalment, a partir de les freqüències estadístiques dels útils líticos d'abdós fases, i també per mig de l'evolució dels patrons de comportament i les datacions radiométricas. Aixina, en el natufiense antic, predominen els semilunares en retoc oblicuo bifacial, mentres que en el recent predomina el retoc abrupte. Seguint atres tipos de criteris tipològics, atres autors definixen tres seqüències: antic, recent i final, encara que sembla ser que esta divisió solament s'ajusta a la realitat des del punt de vista de l'indústria, fallant des d'atres enfocaments.[3]
Població i Hàbitat
Vivien en chicotets llogarets, formades per grups reduïts de cabanyes de planta circular, d'uns 10 m de diàmetro, en parets de canya i fanc. Algunes cabanyes tenien un depòsit o sija per als aliments, encara que també podien usar-se per a enterrar persones.
Ademés se sap que hi havia cabanyes semiexcavadas en el sol i l'entrada del qual consistia en una espècie de rampa. Estes vivendes també eren de planta circular i el seu diàmetro oscilava entre cinc i sis metros. En el centre d'estes cabanyes solia haver un màstil de fusta que servia per a soportar la techumbre, que normalment estava feta d'atobó i branques. En l'interior de la zona central de dites cabanyes es trobava la llar.
En alguns casos, també vivien en covas o abrics rocosos.
Una vida sedentaria es va poder haver fet possible pels recursos abundants per un clima favorable en eixe llavors, en una cultura que vivia de la caça, de la peixca i de la recolecció, incloent l'us de cereals salvages. El criteri de l'abundància de recursos com a raó per a l'aparició de l'agricultura i el sedentarisme és defés per Jared Diamond,[4] qui ho fonamenta bàsicament en raons geogràfiques (abundància de vegetació selvada comestible, règim de pluges, estar la regió ubicada en l'eix este-oest,etc). Acemoglu i Robinson fan un important anàlisis crític d'esta teoria. Per a Acemoglu i atres autors, la clau que permet l'aparició i desenroll de civilisacions puixants o fracassades residix en la capacitat de cada una d'elles per a desenrollar institucions econòmiques i polítiques que incentiven l'iniciativa i la conducta social.
Les ferramentes que tenien disponibles eren les adequades per a fer us dels cereals, com hoces de pedra o microlitos i ossos per a collir, morters, pedres de moldre i clots d'almagasenage.
Referències
- ↑ «Wadi Natuf and Shuqba Cave» (en anglés). UNESCO World Heritage. Consultat el 24 d'octubre de 2017.
- ↑ Poyato 2000, p. 10
- ↑ Poyato 2000, p. 11
- ↑ Diamond, Jared M. (1997). Guns, germs and steel: the fates of human societies, Norton. ISBN 978-0-393-03891-0. Consultat el 2025-10-31.
Bibliografia
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Natufiense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.