Epipaleolítico
El vocable Epipaleolítico, que vol dir "per damunt del Paleolític", va ser una etapa de no gran duració en la prehistòria contant en que en la península ibèrica va durar solament des del 8000 a. C. al 6000 a. C.. i contant que també va canviar les formes de viure com per eixemple la ganaderia i l'agricultura i va anar el començ de la transició en les formes de vida des de caçadors-recolectors a productors i també va ser el començ dels nous cementeris. Va ser falcat a principis de el XX per a definir una fase de l'Edat de Pedra que fins a llavors s'havia denominat Mesolítico. Este nou terme intentava remarcar la continuïtat cultural que s'havia demostrat que existia entre abdós periodos, molt alluntada de la percepció de ruptura i decadència que fins a llavors s'havia tingut d'esta época.
Problemes de terminologia
editarEl Epipaleolítico no va ser acceptat per tot lo món científic i, actualment, és un terme utilisat de diferents maneres:
- En l'àmbit anglosaxó generalment s'usa com a sinònim de Mesolítico;
- En l'àrea d'influència acadèmica francesa se sol establir una clara diferència entre abdós:
- Mesolítico es reservaria per a aquelles societats de caçadors-recolectors que per sí soles, pels seus propis processos interns a lo llarc del temps, varen terminar transformant-se en agricultors.
- Epipaleolítico seria d'aplicació a aquelles atres que només varen canviar la seua economia depredadora per una productora per influències externes (contactes en pobles ya neolitizados);[1]
- Una tercera tendència seria la d'aquells autors que identifiquen Epipaleolítico en les societats del Holoceno inicial de clara tradició paleolítica i Mesolítico en les seues successores.[2]
- Per últim, hi ha qui propon un tercer terme per a este periodo:
- Epipaleolítico seria l'adequat per als grups que varen mantindre les estratègies paleolíticas pero especialisant-se.
- Mesolítico s'adjudicaria a aquells que inicialment varen optar per tal via pero després varen ser entrant en una dinàmica de producció alimentària.
- Subneolítico s'aplicaria a les comunitats veïnes de societats neolitisades que varen ser assumint poc a poc eixes tècniques per aculturación.[3]
Adaptació
editarEl Epipaleolítico hauria començat en la transició del Pleistoceno al Holoceno, fa uns 12 000 anys, i hauria acabat en l'aparició dels modos de vida productors/neolítics, la cronologia dels quals varia molt d'unes regions a unes atres i d'un continent a un atre. Esta época va estar marcada pel final de l'era glacial i l'implantació d'un clima templat/càlit que va permetre l'aument dels boscs i la biodiversitat, i va provocar l'inundació d'àmplies zones costeres. Canvis que varen influir necessàriament en el comportament i en la cultura material dels humans de l'época, que varen tindre que adaptar-se a noves situacions, realisant modificacions en la seua tecnologia i estratègies de caça per a poder seguir obtenint recursos.
En acabar l'última glaciació del Pleistoceno, que també va ser la més dura, va començar un canvi climàtic marcat per una alternança de fases templades i fredes. Estes alteracions varen permetre l'extensió de les masses boscoses en Eurasia i Norteamérica, pero va provocar també la formació d'àmplies faixes esteparias i/o semidesérticas al voltant dels tròpics. Com a conseqüència d'estes modificacions es varen extinguir o varen emigrar els grans mamífers que havien format la base de la dieta dels humans del Paleolític superior: el mamut lanudo i el rinoceront lanudo, entre uns atres, varen desaparéixer, i animals com el reno i el bisont varen emigrar cap al nort. Pel contrari varen prosperar animals de costums menys gregarias, la caça de les quals resultava més complexa: cérvols, javalins, cabirols, conills, etc. Per a caçar-los el home va utilisar, provablement, gossos, el primer animal que havia domesticat ya a finals del Paleolític superior en Europa occidental.[4] La dieta es diversificó enormement, incloent llavors atres menuts mamífers i aus com els oques, tordos, faisans, gayos, colomes, etc. La recolecció de fruts i raïls es va estendre, i va aumentar espectacularment el consum de caragols i closques, com ho demostren els enormes Epipaleolítico de l'alvertent atlàntic europea i els concheros de les coves pirenaiques. També es va començar a desenrollar la peixca fòra de la costa, en mar oberta.[5] Es varen fabricar trineus, en un principi tirats per hòmens i després per gossos, i canoas fetes en pells o corfes d'arbres.
L'indústria lítica mostra una clara tendència a la fabricació de menuts utensilis adaptats a les noves situacions i usos, molt especialisats, els microlitos. Estos eren utilisats per a la recolecció de moluscs i per a la seua obertura, com a puntes de flecha, en els arpones, com raspadors, burils, etc. Les armes més abundants varen ser els arcs, fets de fusta i tendons animals, en fleches que incorporaven en la seua punta microlitos de variades formes geomètriques: triànguls, trapezis, etc. També es varen usar fleches i arpones manufacturados enterament en os, en asta o en fusta.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Fullola, Josep Mª (2005). Introducció a la prehistòria. L'evolució de la cultura humana, primera edició, Ed. UOC, pp. 111-113. ISBN 84-9788-153-2.
- ↑ Bernabeu, Joan (1993). A l'oest del Eden. Les primeres societats agrícoles en l'Europa mediterrànea, primera edició, Ed. Síntesis; colecció Història Universal, Prehistòria, 4, pp. 190-192. ISBN 84-7738-182-8.
- ↑ Eiroa García (2010). Prehistòria del món, primera edició, Sagell Editorial SL, pp. 347,389. ISBN 978-84-937381-5-0.
- ↑ Fullola, Josep Mª (1992). La Prehistòria del Home., primera edició, Ed. Salvat, p. 40. ISBN 84-8031-012-X.
- ↑ Carlos López. «Aranzadi demostra que els hòmens del mesolítico s'alimentaven en peixos capturats a certa distància de la costa». Diari Vasc. Consultat el 19 de setembre de 2010.
Plantilla:Prehistòria del Vell Món
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epipaleolítico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.