Sílex
El sílex, també cridat tradicionalment pedernal, és un material heterogéneu, és dir, no és pròpiament un mineral, sino una roca. Està format per una mescla de minerals silíceos, com cuarzo en forma microcristalina, cuarzo en forma criptocristalina fibrosa (calcedonia), moganita i ópal, en proporcions que depenen del jaciment o inclús del punt concret del que s'ha extret dins d'un mateix jaciment. Junt en els minerals silíceos apareixen també els minerals que formen el encajante, com calcita, anhidrita, dolomita i minerals de l'argila, especialment sepiolita o unes atres roques silíceas. També pot contindre restants de fòssils. El sílex es forma per reemplazamiento (diagénesis) de roques sedimentàries preexistentes, formant nòduls o bandes.[1]
Orige
[editar | editar còdic]
El modo exacte de formació del sílex encara no està clar, pero s'entén que es produïx com a resultat de canvis químics en formacions rocoses sedimentàries comprimides durant el procés de diagénesis. Una hipòtesis és que un material gelatinoso reblix les cavitats del sediment, com els forats perforats per crustacis o moluscs i que este es convertix en silicificado. Esta hipòtesis explica sense dubte les complexes formes dels nòduls de sílex que es troben. La font de sílice dissolta en el mig poroso podrien ser les espículas d'esponges silíceas (demosponjas). Certs tipos de sílex, com el de la costa sur d'Anglaterra i el seu homòlec en el costat francés del Canal de la Taca, contenen flora marina fosilizada atrapada. S'han trobat trossos de coral i vegetació conservats en l'interior del sílex, de forma similar als insectes i parts de plantes dins del àmbar. Els brots fins de la pedra solen revelar este efecte.
El sílex es presenta a voltes en grans camps de sílex en jaciments del Jurásico o del Cretácico, per eixemple, en Europa. Les desconcertantes formacions jagantes de sílex conegudes com paramoudra i círculs de sílex es troben per tota Europa, pero especialment en Norfolk, Anglaterra, en les plages de Beeston Bump i West Runton.[2]
El "sílex d'Ohio" és la pedra preciosa oficial de l'estat d'Ohio. Es forma a partir de restants calcáreos que es varen depositar en el fondo de les mars paleozoicos de terra adins fa centenars de millons d'anys que es varen endurir fins a convertir-se en pedra calcàrea i posteriorment es infundieron en sílice. El sílex de Flint Ridge es troba en moltes tonalitats com a roig, vert, rosa, blava, blanc, gris i negre, en les variacions de color causades per diminutes impurees de composts de ferro.[3]
El sílex pot ser de color: marró arenenc, gris mig a obscur, negre, marró rojós o gris blanquecino.
Propietats
[editar | editar còdic]És un material dur i molt resistent, com correspon al que sol ser el seu component principal, el cuarzo, 7 en l'escala de Mohs. Té fractura concoide, formant brots tallants, i un tamany de gra que depén del jaciment. El color és molt variable, de blanc a negre, sent especialment freqüents els colors marrons, en un bandeado de distints tons de color. El sílex de color negre i gra molt fi rep el nom de lidita, i va ser utilisada com a pedra de toc per a valorar la purea dels metals preciosos.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Calp, Miguel (2016). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VIII. Cuarzo i atres minerals de la sílice, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 25-29. ISBN 978-84-95063-95-3.
- ↑ «Museums.norfolk.gov.uk». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 19 de juny de 2022.
- ↑ (2011) S State Geosymbols: Geological Symbols of the 50 United States. ISBN 9781463442644.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sílex» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.