Ópal
L'ópal (del llatí opâlus) és un mineral format per àcit silícic hidratat de la mateixa estructura que el quars, pero més moll, de menor densitat i una porció variable d'aigua.
L'ópal en realitat és un mineraloide que per raons històriques seguix sent registrat com a mineral, a pesar de no ser un mineral pròpiament dit en estar variablement compost per material pobremente cristalí. La seua fòrmula és SiO2•nH2O. En molta freqüència es troba reblint cavitats de riolites o roques sedimentaries.
És també utilisat en joyeria pero molt menys que atres pedres precioses con el brillant, esmeralda, rubí o safir.
Característiques químiques[editar | editar còdic]
És sílici amorfo o sílici hidratat, és dir, està compost de diòxit de silici (sílice), lo mateix que el quars i atres minerals relacionats. Està constituït per capes successives de cristobalita i tridimita, dos minerals pertanyents a la classe dels silicat que coincidixen en el quars en la seua composició, pero que diferixen d'ell per les seues respectives estructures cristalines. Estes partícules microscòpiques tenen un diàmetro d'aproximadament 0,1 μm (1/10000 de milímetro) i es troben com a estructures empaquetades en un enreixat tridimensional. Per eixe precís enreixat, és l'única gema coneguda capaç de refractar els rajos de llum i transformar-los en els colors de l'arc iris (des del roig fins al violeta). A diferència d'atres gemes, l'efecte reflector de l'ópal no es deu a les seues impurees, sino a la penetració de la llum a través d'uns espais cridats buits o voids ubicats entre les esferes.
Varietats[editar | editar còdic]
Existixen numeroses varietats d'ópal que tenen apariències diferents, per lo que és una pedra preciosa molt apreciada en joyeria, encara que la valoració d'esta depén de molts factors. La calitat de l'ópal es distinguix per la seua purea i capacitat d'irradiació. Trobem dos varietats fonamentals d'ópal: l'ópal comú i l'ópal noble. El primer no presenta joc de colors a diferència de la segona varietat. El joc de colors es produïx per la disposició aleatòria de plaques microscòpiques d'esferes de tridimita o cristobalita, que actuen com a rets de difracció de la llum. S'observa com una gama de plaques imprecises, intensament colorejades, que es desplacen en moure la gema. Independentment de la seua calitat és possible trobar l'ópal en colors negre, gris, blanc, marró, púrpura, groc, taronja, vert, blau-verdó o incoloro. Sobre la seua transparència, poden ser casi transparents i llaugerament opalescent fins a opacs.
Existixen múltiples varietats de l'ópal, entre elles les més conegudes són:
- L'ópal de fòc: en lluentors i tons color taronja.
- L'ópal preciós: l'ópal més comú i el més utilisat en joyeria per les seues lluentors irisats.
- L'ópal lenyós: es caracterisa per contindre vetes de colors obscurs i ser marró, lo que li dona aspecte de fusta.
- Ópal comú: groc, pardo-groc, marró i negre. Lluentor céreo.
- Prasópalo: de color vert, per chicotestes cantitats de Ni.
- Hialita: transparent i lluentor vítreo.
- Hidrofana: varietat mat, porós, que es torna transparent en sumergir-la en aigua.
- Ópal menilito. De color blanc per estar recobert per una capa de diatomita.
- Generosita. D'aspecte similar a l'ópal de fòc, pero en este cas de color blau per el coure.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Caucia, F., Ghisoli, C., Marinoni, L. y Bordoni, V., 2013. «Opal, a beautiful gem between myth and reality». Neues Jahrbuch für Mineralogie - Abhandlungen: 190: 1-9
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ópal.