Pseudomorfosis
El terme pseudomorfosis s'utilisa en mineralogia quan un mineral presenta la morfologia d'un atre preexistente, al com ha substituido per canvis estructurals, alteració o substitució química o dissolució i farcidura.[1] El terme pseudomorphoses va ser utilisat inicialment per Haüy per a designar aquells fòssils que estaven mineralizados o be en calcita o en pirita, i conseqüentment donaven al mineral una forma enganyosa. Ademés també va incloure aquelles substàncies que tenien formes prestades, formes que es devien a que la nova substància hi havia substituido a un mineral anterior.[2] Segons el mecanisme de formació es consideren distints tipos de pseudomorfosis, que reben noms específics.
Pseudomorfosis per canvis en l'estructura cristalina
[editar | editar còdic]Este tipo de pseudomorfosis, conegut com paramorfosis o alomorfosis, es produïx quan l'estructura d'un mineral pansa a la d'un polimorfo més estable en les condicions de pressió i temperatura en les que es troba, distinta d'aquelles en les que s'ha format. En els casos en els que l'estructura d'abdós polimorfos presenta chicotetes diferències i una barrera d'energia menuda, el canvi es produïx sempre. Per eixemple, la forma cúbica del sulfur d'argent, argentita, no existix realment per baix de 173 °C, i tots els eixemplars en cristals cúbics estan transformats internament (pseudomorfizados) al mineral acantita, monoclínic.[3] Alguna cosa semblant succeïx en el cuarzo β d'alta temperatura, que en la superfície terrestre es troba sempre com cuarzo α.
Quan l'estructura és molt diferent, com en les parelles aragonito-calcita i diamant-grafit, el mineral inestable (el primer) sol mantindre's indefinidament en forma metaestable, encara que també pot produir-se la transformació en condicions adequades. En este grup poden incloure's també els minerals metamícticos, és dir aquells l'estructura cristalina dels quals ha segut destruïda per acció de la radiactivitat.[4]
Pseudomorfosis en canvis en la composició química
[editar | editar còdic]
És el cas més típic de pseudomorfosis. En els casos més senzills, pot produir-se per la pèrdua d'aigua (deshidratació del mineral original) o per l'acció dels agents atmosfèrics, per oxidació, hidratació o carbonatació. Són molt comuns les pseudomorfosis en les que cristals de pirita s'han transformat en limonita, una mescla més o menys compacta d'òxits de ferro, en la que en general predomina la goethita; per eixemple, en les maclas de pirita conegudes com a pirita Cruz de Ferro.[1] Els eixemplars de malaquita pseudomórfica d'azurita apareixen en moltes mines de coure, sent especialment apreciats els de Tsumeb (Namíbia), Kerrouchem (Marroc) i Milpillas (Mèxic). Ya que la malaquita és el mineral més estable en les condicions migambientals externes, oxidants i en abundància de CO 2, es troba com pseudomorfosis de molts atres minerals de coure, entre ells calcopirita i cuprita. La substitució pot ser total o parcial, quedant en l'interior dels cristals alterats un relicto del mineral original.[1]Atres pseudomorfosis d'este tipo són la transformació de glauberita en algeps, per pèrdua de sulfat de sodi i guany d'aigua, la d'algeps en calcita, la de calcita en smithsonita o la de dolomita en talc.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pseudomorfosis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.