Asturiense

Cràneu de Cuartamentero, els anàlisis a est i atres restants han demostrat l'importància dels recursos marins en la seua dieta.

El Asturiense és una cultura del Epipaleolítico (fase inicial del Mesolítico) identificada per Ricardo Duc d'Estrada, VIII comte de la Vega del Sagella, en 1923.

Història de l'investigació

A partir de la definició del Comte de la Vega del Sagella, l'investigació sobre el Asturiense ha evolucionat considerablement. En un primer moment, pel tosco caràcter de la seua indústria lítica, varen sorgir molts dubtes sobre la cronologia d'estos grups, adscrivint-li inclús alguns autors cronologia clarament inferopaleolíticas. La primera excavació a on el Comte de la Vega del Sagella va poder descriure l'indústria tipo del Asturiense i posteriorment les seues traces culturals, va ser la Cova del Penicial en Nova de Llanes. Jaciment reexcavado per Geoffry Clark en els anys setanta i que varen formar part de la seua revisió sobre esta cultura epipaleolítica. Posteriorment el professor Manuel González Morales va proseguir en l'estudi del Asturiense donant-li una nova perspectiva en analisar les formes d'explotació del mig per part d'estos hòmens de finals del paleolític asturià. Són molt interessants les aportacions de Pablo Arias sobre l'este periodo prehistòric i el seu contacte en les primeres comunitats neolíticas. Les investigacions en Serra Plana de la Borbolla en Llanes o les coves de Arangas i Els Cans en Cabrales han segut claus.

Mig geogràfic i cronologia

Hi ha un increment dels boscs de coníferes, abedulls i roures, i també hi ha un aument del volum marí, alcançant un nivell similar a l'actual. Els asturienses varen ocupar la franja nort de la península ibèrica, concentrant-se en l'orient d'Astúries i l'occident de Cantàbria. Els seus jaciments es troben majoritàriament en boques de coves pròximes a la mar o baix abrics, generalment pròxims a la costa, encara que també en montanyes cantàbriques de l'interior. Les datacions més antigues els fan contemporàneus dels azilienses durant el Pre-Boreal. El desenroll màxim s'alcança en les fases Boreal i Atlàntica, pervivint en el Subboreal junt a grups neolítics. Sol acceptar-se com a inici aproximadament el 9500 BP.

Localitats en les que ha segut trobat el Asturiense

En Astúries:

• • en el concejo de Llanes
    • Cova de Penicial, Cuevas de la Mar, Nova
    • Cova de Colomba, Cardoso
    • Cova de Arnero, Posada de Llanes
    • Cova de la Riera, Posada de Llanes
    • Cova de Fonfría, Fanc
    • Cova de Balmori, Balmori
    • Cova de la Llongar, Balmori
    • Abric del Alloru, Balmori
    • Cova de Trescalabres, Posada de Llanes
    • Cova de l'Infern, Posada de Llanes
    • Cova de Sabina, Posada de Llanes
    • Abric del Cueto la Mina, Posada de Llanes
    • Cova de Vidiago, Vidiago
  • en el concejo de Ribadedeva
    • Cova de la Franca (també cridada Cova Mazaculos)
• En Cantàbria existixen dos jaciments asturienses:
  • Un al costat del cementeri de la plaja de Ciriego
  • Cova de les Closques en Ruiloba.

En França es té coneiximent d'un atre jaciment asturiense en Biarritz

Es mostren dos grans àrees. La zona oriental d'Astúries i occident de Cantàbria i una atra de jaciments a l'aire lliure entorn a la Cap Peñes. Llocs com Bañugues o Gijón marcaven un territori que semblava desconexionado del restant. En l'any 1989 un grup d'arqueòlecs dirigits per Alberto Martínez Vila varen trobar un nou jaciment prop de Tazones (Villaviciosa) que unia abdós comarques.

Referències

• Barandiaran, I. et al.: "Prehistòria de la Península Ibèrica". Ed. Ariel.
• Fernández Tresguerres, J.: "Visió general del Epipalolítico Cantàbric" en "Homenage al professor Martín Almagro Basch", pp. 231-237. Ministeri de Cultura.
• Menendez Fernández, M. (coord.): "Prehistòria i Protohistòria de la Península Ibèrica I: Paleolític i Mesolítico". UNED.