Llanes
| Llanes | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: | Principat d'Astúries | |||
| • Província: | Astúries | |||
| • Comarca: | ||||
| • Partit judicial: | ||||
| Ubicació: | ||||
| • Altitut: | 1177 | |||
| Superfície: | 263.59 | |||
| Població: | 13.486 hab. (INE 2025) | |||
| • Densitat: | ||||
| Gentilici: | ||||
| Predomini llingüístic: | ||||
| Còdic postal: | 33500 | |||
| Festes majors: | ||||
| Alcalde: | Enrique Riestra Rozas (Vxll) | |||
| Pàgina web: | ||||
Llanes és un concejo de la comunitat autònoma del Principat d'Astúries en Espanya. Ostenta el títul de «Molt noble i lleal vila».[1] Té una superfície de 263,59 km²,[2] conte segons el padró municipal per a Plantilla:Població del INE en Plantilla:Població habitants i una densitat de Plantilla:Densitat de població hab./km². La vila de Llanes està situada a la vora del mar Cantàbrica, prop dels Picos d'Europa, en numeroses plages i una bona conservació del seu patrimoni monumentalo que propicia que el turisme siga una de les majors àrees d'activitat. El seu port manté alguna activitat peixquera. La població actual està assentada sobre l'antiga circumscripció administrativa d'Aquilare (Aguilar), documentada abans d'el XII i vinculada al castell d'Aguilar. En el XIII, la cridada Pobla d'Aguilar obté fur otorgat per Alfonso IX de León convertint-se en la vila de Llanes.
Toponímia
- Artícul principal → Toponímia asturiana.
En virtut del decret 32/2005 de 21 d'abril de 2005, publicat en el Bolletí Oficial del Principat d'Astúries el 6 de maig, varen ser aprovades les formes oficials dels topònims de les parròquies i llocs del concejo de Llanes, passant a ser oficials en tots els casos les denominacions en asturià.
Geografia
Part del seu territori està integrat en diferents figures de protecció com per eixemple el paisage protegit de la Serra del Cuera i el paisage protegit de la Costa Oriental d'Astúries.[3][4]
Integrat en la comarca d'Orient, el concejo s'estén entre les estribaciones de la serra de Cuera i els Picos d'Europa i la mar Cantàbrica, incloent prop de 30 km a lo llarc de la costa en l'extrem oriental de la regió, per lo que conta en numeroses plages. Llimita al nort en la mar Cantàbrica, al sur en Onís, Cabrals, Peñamellera Alta i Peñamellera Baixa, a l'est en Ribadedeva i a l'oest en Cangas d'Onís i Ribadesella. El concejo està format per 28 parròquies sent el núcleu urbà de Llanes, a on s'ubica la casa consistorial, el més important i en més població. L'altitut oscila entre els 1182 m al sur (Penya Blanca), en la serra de Cuera, i el nivell d'el mar. El poble s'alça a 11 m sobre el nivell d'el mar. Plantilla:Ubicació geogràfica
Hidrografia
Els rius asturians, com tots de l'alvertent cantàbric són curts i de règim fluvial molt variable. Pel terme municipal de Llanes passen el riu Nova, el Bedón, el Purón i el ric Cabra. el Carrocedo, que naix en la serra del Cuera, desemboca per la vila de Llanes, formant la riga en els màrgens de la qual s'assenta la població.
La costa
La costa està formada per tallats i plages. La marea és àmplia en desnivells entre la bajamar i la pleamar que oscilen entre 4 m en marees vives i 1,5 m de marees mortes. La temperatura de l'aigua oscila entre els hivernals 11 °C i els estivals 19 °C. En varis punts de la costa del concejo es dona el fenomen geològic denominat bufó, forats creats per l'erosió a pocs metros de la vora de certs tallats comunicats en la mar, pels que ixen columnes d'aigua de mar polvorisada per efecte de la pressió de les ones. Els més famosos són: els Bufons de Pría, els Bufons d'Arenillas, el Bufó de Santiuste i el Bufó de Santa Clara.
Plages
En la costa de Llanes s'òbrin quaranta plages d'arena. Estes plages estan repartides pels diferents llogarets que conformen el concejo.
- Crides de Pría
- Villanueva de Pría
- Nova
- Hontoria
- Naus
- Fanc
- Celorio
- Poo de Llanes
- Llanes
- Cué
- Andrín
- Vidiago
- Plaja de Vidiago
- Pendueles
- Plaja de Pendueles Castiello
- Buelna
Hi ha també plages interiors que es formen a pocs metros de la mar despuix del penya-segat. En elles en aigua de la mar entra per mig de chicotetes coves.
Montanyes
De tot el concejo de Llanes la zona sur està dominada per un mur de montanyes calcàreas despuix de les que es troben els cims de la serra del Cuera. En les valls es desenrollen sistemes càrstics a on hi ha abundants coves. La vall de la Llosa de Viango és el de major extensió. A diferència de les altures dels Picos d'Europa al sur, estes valls són verdes i dedicats al pastoreig.
Cuevas
El concejo conta en numeroses coves, incloent un lloc d'interés arqueològic en Nova, i la Cova Bolado (</noinclude>) prop de la Pereda que també conté art antic i passos oberts. Hi ha també varis sistemes importants de coves, incloent
- El sistema Les Bolugas-Caldueñín, baix El Mazucu (</noinclude>)
- El sistema Rals (</noinclude>)
- El Cuevón de Pruneda, al sur de Purón (</noinclude>). Estos sistemes varen ser sistemàticament explorats per volta primera per espeleòlecs del Club d'Espeleología de l'Universitat d'Oxford ([1]) i de [2].
Història
Prehistòria
La presència humana en este territori es remonta a l'época del Paleolític Inferior, de la que es té constància d'una série de restants líticos apareguts en La Riera i en la cova de Balmori i restants del periodo Mig com els de la cova d'Arnero o del Superior com els trobats en les coves del Cueto de la Mina. Es pot dir que en el concejo de Llanes estan representades totes les etapes de la nostra prehistòria. De l'época magdaleniense hi ha restants en les coves de la Ribera i Balmori. De l'edat de ferro hi ha escassea de restants, aixina com de l'época prerromana i romana a on no apareixen restants de castros, encara que sí han aplegat atres mostres com una làpida dedicada a la deesa Manes.
Edats Mija i Moderna
En l'Edat Mija, estes terres eren nomenades terres de l'Aguilar (i la vila de Llanes Pobla d'Aguilar), el seu centre administratiu estava en el castell de Soberrón, situat en la serra del Cuera, a on encara afloren els seus restants. L'ordenació del territori està repartida entre les institucions religioses, aixina el monasteri de Sant Salvador de Celorio d'el XII i la noblea local com a don Alfonso Suárez i donya Cristilde figuren al front d'un gran patrimoni. Alfonso IX concedix possiblement en 1225 la carta pobla a Llanes com un modo de potenciar les defenses d'estes terres. Més vesprada Alfonso X el Sabio concedix nou fur a la vila. Tot el núcleu estava rodejat per una muralla lo que indica el seu caràcter defensiu. Dita muralla, iniciada per Alfonso X, es termina en el XV. Este núcleu es consolida ràpidament entre els sigles XIII i XIV, a on ya tenia entre 1000 i 1500 habitants traslladant-se a Llanes les funcions administratives i militars. Alfonso XI els concedix el privilegi de fer dos fires anuals, també este rei els concedix el seu propi alfolí de la sal, ya que Llanes per estes dates tenia un puixant port. Les seues naus llaniscas aplegaven als ports andalusos, portuguesos, francesos, flamencs o anglesos. Este privilegi va ser rescindit pels Reis Catòlics en 1493. En esta época en el terme concejil de Llanes el seu ganaderia i agricultura era un pilar molt bàsic en la seua economia. En els sigles XIII i XIV, este concejo mantindria relacions de germandat en atres viles de León i Castella com un modo de defensa front a la noblea, ya que esta vila passaria per distintes mans, aixina Enrique II la passaria al seu fill bastardo don Alfonso, comte de Noreña. Despuix de vàries disputes entre el comte i la corona, est és vençut i el concejo de Llanes recupera la seua condició de concejo de realengo. En el XV, Juan II donó esta vila i la de Ribadesella a Diego Fernández de Quiñónez, en compensació pel confisc d'atres viles seues, esta família seria expulsada d'Astúries pel futur rei Enrique IV pels seus disputes constants en la corona, incorporant-se de nou al realengo en els Reis Catòlics en 1490. En estes dates Llanes, va sofrir dos grans incendis. En els sigles XVI i XVII, destaca la gran influència del monasteri benedictino de Celorio i del gran florecimiento de l'activitat peixquera i comercial que va viure el port llanisco. En el XVIII, l'economia de la vila va escomençar un declinar, en part per les contínues guerres i per l'institució de la matrícula per a la Real Armada que es duya a la gent de la mar, per a servir en l'Armada Real.
Edat Contemporànea
En el XIX, en la guerra de l'Independència les tropes franceses varen entrar en Llanes i les hostilitats varen començar en seguida estant al mando de les tropes llaniscas don Blas de Posada. En 1809 les tropes franceses varen entrar en Llanes cremant el seu archiu i el palau dels ducs d'Estrada. Llanes va ser caent vàries voltes en poder francés durant este sigle, destacant la batalla del riu Purón. El trieni lliberal va dur que algunes parròquies es constituïren com a ajuntament independent. A mitan d'este sigle cal destacar la gran emigració llanisca a Ultramar. El final d'este sigle nos deixa la realisació de vàries obres com la passejada de Sant Pedro (construït en 1847), l'hospital municipal, el mercat cobert, etc.
En el XX, l'activitat industrial era escassa. Durant la guerra civil espanyola, es varen lliurar importants combats en els cims dels monts llaniscos. Les tropes republicanes varen ser derrotades i el concejo en mans front populistes seria conquistat per les tropes de Franco.
Els teixir-vos
En Llanes es varen formar uns professionals de la teixixca de rajola que varen aplegar a ser molt populars i el treball de les quals era apreciat i requerit no solament en Astúries sino també en León. Eixien d'esta localitat en grups o colles en el més de maig per a dirigir-se a les brañas o llogarets que havien solicitat la seua faena; retornaven a la llar en el més de setembre. Duyen en si les ferramentes necessàries per a la fabricació de les teixixques que es produïen en el mateix lloc a on tenien el demanat. La gent dels llogarets o de les brañas ajudava tallant el vegetal per a la combustió en el forn i duyen el fanc necessari. Els teixir-vos fabricaven de forma intensiva teixixques, rajoles i si era necessari també taulls. La presència d'estos teixir-vos està relacionada en la reculada de l'us dels teitos vegetals. Moltes de les cabanyes que necessitaven un teito nou eren cobertes en teixixca puix escomençava a haver grans dificultats per a trobar bons teiteros.[5]
Entre el grup de teixir-vos es trobaven mestres, oficials i aprenents. Igual que sol ocórrer en la majoria dels oficis especials, estos treballadors varen aplegar a tindre la seua pròpia gerga, coneguda en el nom de xíriga. L'existència dels teixir-vos de Llanes apareix documentada en XVIII en el Catastre d'Ensenar a on es fa un reconte de 950 teixir-vos:
Demografia
- Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Llanes conta en 13.486 habitants. En 1900 la seua població era de 18 781 habitants, alcançant el seu punt màxim en 1920 en 24 999 habitants. A partir d'esta data va escomençar una pèrdua de població que va representar casi la mitat dels seus efectius. Esta dinàmica d'emigració de 1920 té per destí països d'ultramar entre els que destacarem Mèxic i Veneçuela, a on són famoses les colónies llaniscas en este país. despuix l'emigració va canviar per noves ofertes de treball que hi havia en les zones industrialisades del centre de la província, encara que també va haver una forta emigració cap a Madrit. És poc coneguda l'emigració llanisca als pobles dels municipis costers montanyosos de Val de Sant Vicente i Sant Vicente de la Barquera, sent poc numerosa en cantitat absoluta pero important i singular ya que l'alt percentage de persones d'orige llanisco en el total de població d'estos dos municipis costers és de gran importància. El major problema de la població de Llanes és el seu envelliment, les persones majors de 60 anys són més del 30 % de la població, tenint molt poca població jove. La majoria dels habitants del concejo viuen en la zona costera, en la quala vila més gran és la pròpia Llanes, en una població d'uns 4000 habitants de 13 000 que té dit concejo; encara que durant l'estiu la població total del concejo es multiplica.
Comunicacions
- Autovia del Cantàbric (A-8): Travessa el concejo en direcció este-oest, pegada allitoral, permetent una ràpida comunicació del mateix.
- Carretera nacional N-634: alternativa a l'autovia entre els pK 286 i 301, sent substituïda per dita autovia fins al municipi de Ribadesella.
- Carretera AS-115: conecta Posada en la carretera AS-114 en Cabrals.
- Carretera AS-340: conecta Nova en el municipi de Cangas d'Onís.
- Carretera AS-379: unix Llanes en Ribadesella.
Economia
La seua economia està basada en el sector terciario, destacant el potent sector servicis que solament en temporada d'estiu ocupa a un gran número d'habitants, no en va es considera a Llanes com una de les capitals turístiques d'Astúries. L'economia del sector està basada també en l'agricultura, ganaderia i la peixca, generant esta una chicoteta indústria de conserves i salazones.
Evolució del deute viu
El concepte de deute viu contempla solament els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial. El deute viu municipal per habitant en 2014 ascendia a 556,45 €.[6]
Administració i política
= Govern municipal
Alcaldes democràtics (1979–2027)
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Jose Enrique Rozas Guijarro | UCD |
| 1983 - 1987 | Jose Enrique Rozas Guijarro | CP |
| 1987 - 1991 | Antonio Trevin Lomban | PSOE |
| 1991 - 1995 | Antonio Trevin Lomban | PSOE |
| 1995 - 1999 | Manuel E. Miguel Amieva | PSOE |
| 1999 - 2003 | Antonio Trevin Lomban | PSOE |
| 2003 - 2007 | Dolores Álvarez Campillo | PSOE |
| 2007 - 2011 | Dolores Álvarez Campillo | PSOE |
| 2011 - 2015 | Maria Dolores Alvarez Campillo | PSOE |
| 2015 - 2019 | Enrique Riestra Rozas | n/d |
| 2019 - 2023 | Enrique Riestra Rozas | n/d |
| 2023 - 2027 | Enrique Riestra Rozas | Vxll |
=
En el concejo de Llanes, des de 1979, el partit que més temps ha governat ha segut el PSOE (vejau llesta d'alcaldes de Llanes). L'actual alcalde de Llanes és Enrique Riestra Roces (2015-) de la candidatura independent Veïns per Llanes. Va aplegar a l'alcaldia a través d'un pacte entre FÒRUM, Veïns per Llanes, PP i IU desbancant al PSOE que en les anteriors eleccions ya va perdre la majoria absoluta. Despuix de les eleccions municipals del 26 de maig de 2019, encara que el PSOE va pujar un regidor, l'alcalde va tornar a ser investit previ acort de les quatre forces polítiques.
Organisació territorial
Les parròquies que conformen el municipi són:[8]
| Parròquia | Habitants (2014) | Varons | Dònes | Superfície (km²) |
|---|---|---|---|---|
| Andrín | 166 | 80 | 86 | 5,45 |
| Ardisana | 335 | 163 | 172 | 25,61 |
| Fanc | 480 | 243 | 237 | 9,42 |
| Caldueño | 203 | 104 | 99 | 17,40 |
| Carranzo | 133 | 72 | 61 | 5,45 |
| Celorio | 409 | 201 | 208 | 1,93 |
| Cue | 258 | 123 | 135 | 1,84 |
| Hontoria | 363 | 184 | 179 | 5,77 |
| La Borbolla | 159 | 83 | 76 | 10,53 |
| Llanes | 5353 | 2548 | 2805 | 12,04 |
| Els Callejos | 66 | 25 | 41 | 2,94 |
| Els Carrils | 93 | 45 | 48 | 3,44 |
| Malatería | 46 | 25 | 21 | 1,32 |
| Meré | 140 | 66 | 78 | 5,77 |
| Naus | 185 | 88 | 97 | 6,99 |
| Nova | 754 | 350 | 404 | 27,13 |
| Parres | 397 | 207 | 190 | 19,74 |
| Pendueles | 225 | 123 | 102 | 7,99 |
| Poo | 392 | 194 | 198 | 4,05 |
| Porrúa | 408 | 202 | 206 | 8,70 |
| Posada de Llanes | 1756 | 866 | 890 | 16,40 |
| Pría | 461 | 232 | 229 | 10,83 |
| Purón | 37 | 14 | 23 | 11,84 |
| Rals | 76 | 38 | 38 | 2,63 |
| Sant Roque del Acebal | 363 | 184 | 179 | 4,06 |
| Tresgrandas | 62 | 33 | 29 | 3,04 |
| Vibaño | 370 | 179 | 191 | 9,91 |
| Vidiago | 270 | 128 | 142 | 17,92 |
Cultura
Patrimoni
.jpeg)
.jpg)
Tant la seua concejo com la seua vila tenen un patrimoni artístic extens en iglésies, casonas, palaus o cases. Entre les que destaquen:
- el palau del comte de la Vega del Sagella, d'el XVIII. És una cuidada residència barroca, hui alberga un museu privat sobre les excavacions realisades per dò Ricardo Duc d'Estrada. S'organisa entorn a un pati central. És Monument Històric Artístic.
- el torrexón dels Posada, eixemple de l'arquitectura civil tardomedieval. Edifici de planta rectangular i dos pisos. Construït en aparelle de mampostería, llevat en els cantons i finestres que està reforçat en sellars.
- l'iglésia de Sant Salvador, de la que solament queden restants de dos fases constructives dels sigles XII i XIII, una és una torre i una senzilla porta als peus. La torre és de tres plantes de caràcter hermètic, els diferents pisos estan marcats per llínees d'impostes. Cada tram té un sistema de llums segons la seua funció, quatre saeteras per als dos primers nivells que acaronen l'escala i en el superior grans vans de mig punt sobre impostes. L'ingrés a la torre es fa per mig de la sacristia que pertany a un temple completament renovat en els sigles XVII i XVIII. La portada occidental és un element del primitiu temple, del romànic tardà. La seua estructura és un arc llaugerament apuntat sobre una imposta plana i en jambas desornamentades, en un guardapolvo en molduras de zig-zag sobre el roll de l'arc i el guardapolvo. Crida l'atenció la sobrietat de l'entrada, que més sembla un disseny per a una entrada secundària.
- el palau dels duc d'Estrada d'el XVII, palau barroc de grans dimensions, té dos torres quadrades en els extrems de la frontera principal. Està en ruïna des de l'incendi de 1809. De l'edifici destaca un esplèndit pòrtic oriental d'excelent cantería oberta a dos nivells d'arquerías sobre pilars.
- El convent de les monges agustinas, hui hotel. Es conserva la seua senzilla frontera de la porteria i el frontis monumentalizado d'accés al temple. La capella és l'actual menjador, i és de nau única dividida en quatre trams alineats. El presbiteri és quadrat i abovedado en aresta. En la seua articulació interna trobem arcs semicirculares, pilastres toscanas i entablamento en piràmides.
- El monument dedicat a Egidio Gavito Bustamante, alcalde i benefactor de Poo. Situat en un dels extrems de la placeta de l'iglésia de Sant Vicente. És una plataforma en hemicicle i en el centre un pedestal cúbic sobre base escalonada a on s'erigix l'estàtua. És una image que contempla l'ocórrer del poble, està en una postura descuidada molt realista en un tractament casi fotogràfic del detall.
- El palauet de Sinforiano Dosal, antiga vivenda del comte de Santa Engracia i la seua família, construït per Miguel de la Guàrdia en 1909. És d'estil eclèctic cosmopolita. L'edifici són dos cossos rectangulars i parals. L'alçat està marcat per dos pisos i cinc carrers, la central es destaca pel seu cos a on es vertebren buhardilla i balcó acristalado formant un porche en apeo en columnes terciades.
- La casa dels Lleons, vila Flora, és de 1906, del indiano Manuel García d'estil eclèctic cosmopolita. La seua estructura és de volum únic, sòtol, dos altures i tres buhardilla que estan articulades en tres de les quatre cares de l'edifici. Ampra gran varietat de materials que la proporciona un cromatisme estimable.
- La Rula de 1935 realisada per J. Ortiz. El seu volum està escalonat en secció poligonal i rotonda units per escala.
- la societat Cassino Teatre és de l'arquitecte Juan Álvarez Mendoza. La seua estructura és cúbica, assentada sobre un ampli zócalo i obert al carrer per tres grans arcs. La frontera està afranquida per dos torres que delimiten el terrat amagat pel antepecho. És una obra desmesurada i està declarada Monument Històric Artístic.
- Destaquen també dos monuments contraposts: un monolit que homenaja als republicans caiguts en la guerra civil espanyola i un atre en recort de la Legió Còndor nazi que també va actuar en dita lluita.[9]
- Palau dels Mendoza Cortina, una de les cases d'indianos més espectaculars del concejo, finalisada en 1885.
- Palau del Partarríu, un atre eixemple de casona d'indianos, finalisada en 1899.
Conjunt monumental de la vila de Llanes
- Artícul principal → Conjunt Històric de la Vila de Llanes.
- Llanes és una vila costera asturiana en destacats monuments històrics i tradicions notables. Port peixquer tradicional, una placa commemora als 65 mariners que varen embarcar en quatre galeras per a formar part de l'Armada Invencible contra Anglaterra en el més de juliol de 1588. Fundada en la Baixa Edat Mija, en 1206, Alfonso IX concedix a la vila un fur que va ser refrendat pels successius reis fins a Felipe V. La vila conserva part de la seua llenç amurallado i en el seu espai intramurs (caixco històric) es localisen importants monuments, cas de:
- la basílica de Santa María del Concejo (portada romànica, interior gòtic).
- La casa de Rivero.
- El palau del comte de la Vega de Sagella.
- el palau de la Tancada (alçat pel bisbe Junc Posada).
- Extramuros de la vila se situen:
- L'antic convent de l'Encarnació (fundat a mitan d'el XVII per les monges Agustinas Recoletas).
- L'edifici del Cassino (inicis de XX).
- Numeroses cases modernistes situades en l'antic extrarradi este de la vila (antic carrer de la Concepció, hui carrer Pidal). Atres edificacions d'ofici religiós, són:
- la capella de Santa María Magdalena, dels sigles XII-XIII.
- la capella de La nostra Senyora la Verge de Guia, d'el XVI.
- la Capella de Santa Ana.
- La capella de Sant Roque (que formava part de l'Hospital de Peregrins). Hui, Llanes seguix sent un port de peixca actiu, en la seua economia sostinguda pel turisme (sobretot pels visitants del restant d'Espanya) durant l'estiu. La vila té una bona selecció de tendes i restaurants tradicionals, tant en la mateixa vila com en les seues afores, i la zona de copes està molt animada en les nits d'estiu. Tres plages i una passejada espectacular sobre el penya-segat, la passejada de Sant Pedro, afigen encant a l'atmòsfera costera. Ademés, cal destacar una obra de recent realisació, les Gavetes de la Memòria del pintor vasc Agustín Ibarrola. Es tracta d'una original idea, un tant discutida, en la llínea d'Ibarrola, que va consistir en pintar en diversos motius els blocs de formigó que protegixen el port de la vila. El vell teatre (El Teatre Benavente), va ser derribat fa alguns anys; es trobava construït sobre el riu com un vell molí; insòlit per a un teatre. Aparte dels monuments que es puguen vore, una visita per les callejuelas de la ciutat és sempre agradable. Prop de Llanes està el poble de Porrúa, famós per conservar les seues tradicions rurals, guardonat en el premi Poble Eixemplar d'Astúries. Dispon d'un museu, el Museu Etnogràfic de l'Orient d'Astúries.
Turisme
Les tradicions, la gastronomia i les festes de la regió són famoses pel seu colorit i història. Llanes és un municipi de gran atractiu turístic, a conseqüència del com s'ha generat en els últims anys un notable creiximent urbanístic, impulsat pel seu propi ajuntament, en preocupants efectes ambientals i paisagístics, que han supost, entre uns atres, la desaparició o greu alteració dels seus paisages més emblemàtics, cas de la Talá, Sant Josep, Tieves, Camplengu, etc. També es poden destacar totes les plages del concejo, que estan emmarcades en les plages de la Costa Verda Asturiana, la qual està considerada paisage protegit, des del punt de vista migambiental. Per este motiu la Costa Verda Asturiana està integrada, segons informació del Ministeris d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, en el Paisage Protegit de la Costa Oriental d'Astúries.[10] I entre elles no es pot deixar de nomenar la plaja del Sablón, que es troba en el propi cas urbà de Llanes, junt a la passejada de Sant Pedro i als restants del castell.
Deport
El concejo de Llanes conta en numerosos clubs deportius (la categoria està actualisada a la temporada 2017-18):
| Equip | Localitat | Deport | Categoria | Nivell | Estadi |
|---|---|---|---|---|---|
| Club Deportiu Bàsic Desapega Llanes | Llanes | Rugby
Patinage |
Polideportiu municipal de Llanes | ||
| Club Bàsquet Crossover Llanes | Llanes |  Bàsquet
|
Segona Autonòmica | 7 | Polideportiu municipal de Llanes |
| Urraca Club de Fútbol | Posada de Llanes |  Fútbol
|
Femení Regional | 3 | Camp de fútbol municipala Corredoría (Posada de Llanes) |
| Club Deportiu Llanes | Llanes | Fútbol
|
3.ª Divisió | 4 | Camp municipal de Sant Josep |
| Urraca Club de Fútbol | Posada de Llanes | Fútbol
|
Regional Preferent d'Astúries | 5 | Camp de fútbol municipala Corredoría (Posada de Llanes) |
| CD Aguilar Balompié | Bricia (Llanes) | Fútbol
|
Segona Regional d'Astúries | 7 | Camp de fútbol municipala Corredoría (Posada de Llanes) |
| CD Sant Jorge | Nova (Llanes) | Fútbol
|
Segona Regional d'Astúries | 7 | Camp municipal El Ereba (Nova de Llanes) |
| Club Deportiu Llanes | Llanes | Fútbol sala
|
Primera Divisió Regional | 6 | Polideportiu municipal de Llanes |
| AD Plages de Llanes | Llanes | _pictogram.svg){kind=small} Voleibol
|
Segona Asturiana | Polideportiu municipal de Llanes | |
| Club Oriente Atletisme | Posada de Llanes |  Atletisme
|
Camp de fútbol municipala Corredoría (Posada de Llanes) |
Ademés de les entitats que apareixen en la taula, existix l'escola de Vóley 9x18 Llanes, que també té una sèu en el veí concejo de Ribadedeva. Per un atre costat, el Club Bàsquet Crossover Llanes es va fundar en 2014, substituint al desaparegut Club Bàsquet Llanes.
Festes
En la capital del concejo, tres bandos s'ocupen d'organisar independentment els tres grans festejos de la vila a lo llarc de l'estiu. En juliol se celebra La Magdalena i Santa Ana, en agost la Festa de Sant Roque (Llanes) i en setembre La Guia, sent les quatre festivitats molt concorregudes i populars en la vila de Llanes i pobles aledaño. Encara que la patrona de la Vila és La nostra Senyora del Conceyu, celebrada el 15 d'agost. Els tres bandos tenen una coneguda rivalitat històrica entre sí, cada u en els seus adeptes entre la població llanisca, i tots intenten cada any tindre les millors festes. També és molt popular la festa de Santa Ana que se celebra el 26 de juliol, a on les confraries marineres trauen en processó per mar a l'image de Santa Ana, s'oferix una oració i unes corones de flors com a recort als mariners fallits i, de regrés a la capella finalisa tot en la tradicional Dansa Primera. Ademés, des de 2002 es realisa un nou event durant els últims dies d'octubre o primers de novembre, en la finalitat d'atraure gent a la vila més allà de la temporada estival. Es tracta de Llanes a la Gaveta, també cridada La folixa del tardíu, i el seu principal atractiu són els concerts de música folk. Per un atre costat, en les distintes parròquies i localitats del concejo se celebren com és normal diversos festejos en honor dels seus patrons, pero destaca especialment La Foguera (ast. H. oguera), consistent en la tala d'un eucalipto del mont i plantació del mateix en el poble despuix de llevar-li la corfa. Se celebra en varis pobles, com Celorio, Balmori, Nova, Villanueva de Pría o Pancar (a on es realisa tot el ritual sense una atra ajuda que la dels veïns). També gogen de gran fama la Nit de les Bruixes (Les Bruxas) del poble de Fanc, festa molt tradicional i popular en la que està molt present la mitologia asturiana; i la festa de la patrona Santa Ana de Naus, gràcies als concerts gratuïts d'intérprets populars. També destaca La Sacramental de Sant Joan en Cué, en Les Estores de Flores i la gran cohetada, a on cada bando del poble competix cada any per a ser el millor. Entre lo festiu i lo deportiu es pot enquadrar la disputa del Rali Vila de Llanes, una de les cites en més solera del Campeonat d'Espanya de rallyes d'asfalt, que es ve disputant des de fa vàries décades per les carreteres de l'Orient d'Astúries, per les que s'ha vist competir pilots destacats com Carlos Sainz, Alberto Hevia, Luis Climent, Jesús Pures o Daniel Sort.
Ciutats hermanades
Persones notables
- Artícul principal → .
Vore també
Referències
- ↑ justícia i regiment i vezinos de la molt noble i lleal vila de Llanes... en don Miguel García Infanzón... - Llanes. Regiment
- ↑ Institut Nacional d'Estadística (ed.): «Població, superfície i densitat per municipis.». Archivat des de l'original, el 21 de setembre de 2013.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 10 de juny de 2015. Consultat el 28 d'abril de 2015.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 10 de febrer de 2020. Consultat el 28 d'abril de 2015.
- ↑ Menéndez, Carmen-Oliva, 2008, Teitos. Cobertes vegetals d'Europa Occidental: d'Astúries a Islàndia, p. 143
- ↑ Divisió del deute viu de 2014 (senya del Administracions Públiques, Deute Viu de les Entitats Locals
- Archivat el 11 de setembre de 2016 archivat en Wayback Machine.) entre el número d'habitants del municipi d'eixe mateix any (senya del Institut Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Població del Padró Continu per Unitat Poblacional).
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Llanes». Eldiario. és.
- ↑ Població del Padró Continu per Unitat Poblacional
- ↑ conserva l'únic monolit dedicat als aviadors nazis
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 13 d'octubre de 2016. Consultat el 9 de giner de 2015.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llanes.- l'Ajuntament de Llanes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Llanes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.