Catastre d'Ensenar

Zenón de Somodevilla, marqués de l'Ensenar, al fondo, una escena naval, corresponent a lo que va anar un atre dels seus principals desvelos: la recuperació del prestigi exterior de la Monarquia Hispànica i la seua capacitat de controlar l'Imperi americà a través d'una potent flota. La necessitat de contar en instruments fiscals moderns explica en bona part la seua decisió de dur avant el proyecte del Catastre que du el seu nom.

El Catastre d'Ensenar és el nom que rep la minuciosa desburgació a gran escala realisada entre 1749 i 1753 dels habitants, geografia, bens immobles, estructura econòmica i fiscal d'uns 15 000 pobles i ciutats de la Corona de Castella. Varen quedar excloses les Illes Canàries, les províncies vasques, i tota la Corona d'Aragó per tindre les seues pròpies fiscalitat. Es tracta de l'enquesta més exhaustiva disponible sobre Castella de tot el XVIII.

Va ser ordenada pel rei Fernando VI a proposta del seu ministre el marqués de l'Ensenar. L'objectiu era subrogar les Rendes provincials (una de les tres pates de la Real Facenda en aquells temps, junt a les Rendes generals i les estancades o "estancs") per una Única contribució. Açò es portaria a terme calculant la base imponible i, per a poder fer-ho, es va elaborar un qüestionari que contenia 40 preguntes que devien respondre els veïns o una representació dels mateixos. Es considera que esta desburgació pertany a l'época preestadística.

Motiu: l'única contribució

Derivava el Catastre del proyecte d'única contribució, que buscava simplificar la fiscalitat d'Espanya. De tot el conjunt d'ingressos de la monarquia eren les nomenades rendes provincials (un conglomerat molt complex format principalment per les alcabales, els millons, els centenars, el dret de fidel medidor, les terces reals, etc.) les que es pretenia incloure en una única contribució proporcional a la riquea de cada u. Dita riquea es pretenia conéixer per mig del Catastre.

Les rendes provincials es percebien com a antieconòmiques per al propi estat, ademés de molt gravosas i injustes, puix recaïen únicament sobre la part productiva de la població: el comú o poble pla, puix noblea i clero, que ya es lliuraven d'atres imposts per raó de la seua condició privilegiada, també es lliuraven d'estos per dispondre de collites pròpies i no tindre que acodir als llocs públics, que era a on es cobraven casi tots estos gravàmens, especialment els millons i els centenars. Recaïen sobre els pecheros (contribuents no privilegiats) i dificultaven l'inexistent llibertat de comerç pels continus aforament, reaforos, cales, tasts i registres, portazgos, pontazgos i ports secs que imponia el sistema.

Per un atre costat, també era antieconòmica la dispersió i forma de cobro de les rendes provincials: un desordenat conjunt de servicis i regalías es recaptaven per mig de sobreprecios i sisas —la octava part, la octavilla o octava de l'octava— aplicats a les compres i consum d'una multiplicitat de gèneros alimenticis i artículs de consum tant de primera necessitat com de lux. Per donar una idea, s'enumeraven: vi, vinagre, oli, carn, vés-les de séu, chocolate, sucre, paper, pansa, sabó sec, espècies, goma, pols blaves, cotonías i muselinas.

El proyecte va ser somés a l'estudi i dictamen de setze membres dels Consells de Castella, Facenda, Índies i Órdens militars, i també al de cinc intendents i el regente de l'Audiència de Barcelona. Va rebre el dictamen negatiu dels Consells i positiu dels Intendents.

Organisació

Casi tots els aspectes de la societat del XVIII varen deixar la seua chafada en el Catastre d'Ensenar. La verema, de Francisco de Goya.

El rei Fernando VI va considerar convenient posar en marcha la desburgació catastral. La seua decisió es va plasmar en el real decret de 10 d'octubre de 1749; el dia següent, el de l'administració directa de les rendes per conte de la Real Facenda a partir del següent 1 de giner, i el dia 13 el restabliment de l'Ordenança d'Intendents, que es convertiran en les primeres autoritats provincials. El decret es va promulgar junt en una Instrucció de cóm hauria de fer-se el Catastre, a la que es varen agregar una série de models o formularis de cóm hauria d'arreplegar-se l'informació obtinguda en les desburgacions. Atres models deurien servir a tots els veïns com a guia per a fer els seus memorials (declaracions de família i bens).

La paraula «catastre» significa desburgació o perquisició. També s'aplica a la forma de desburgació, perque es va realisar desplaçant-se als llocs catastrados un grup de funcionaris que la dirigien. Pel contrari, si el rei encomanava a les autoritats del poble que anaren elles les que ho averiguaren, es parlava d'amillaramiento.

Les cridades Contaduríes de Rendes Provincials, és dir, les de les rendes que es volien substituir per l'única contribució, varen incrementar durant uns anys el seu personal dels seus dos o tres empleats habituals a més de cent per a ocupar-se de les funcions catastrals que els va encomanar la Real Junta d'Única Contribució. Al front de la Junta es va posar a Bartolomé de Valéncia.

En cada una de les 22 intendencias (províncies), es va prendre primer una població chicoteta com a pilot. En alguns casos, com per eixemple Burgos, es va passar a continuació a una "operació escola" a la que varen assistir els corregidores de les principals ciutats, que despuix nomenarien les comissions encarregades de fer el catastre en els seus territoris.

El destí final de tot este esforç administratiu no va ser una substancial reforma de la facenda. Les resistències dels privilegiats a alterar la seua situació ho varen fer impossible.

Respostes generals

L'administració central va preparar un interrogatori de quaranta preguntes que es va enviar a cada una de les poblacions de la Corona de Castella, llevat Canàries, Navarra i les tres províncies vasques perque tenien la seua pròpia fiscalitat. Les respostes de les autoritats locals a este interrogatori és lo que es denomina Respostes generals del Catastre. En volums anexos es varen recopilar els denominats "certificats", que eren les proves presentades pels representants de cada població per a avalar les seues respostes.

Extracte de l'interrogatori:

Text complet de l'Interrogatori

Produccions estadístiques simultànees al Catastre

Al mateix temps que es compilaban les respostes generals, es varen arreplegar declaracions de renda i patrimoni firmades per cada u dels caps de família, clercs i institucions. A estos documents, molt voluminosos, se'ls sol denominar "respostes particulars".

Ademés, es varen confeccionar atres documents complementaris:

• els llibres del major hacendado de cada població catastrada (sense considerar als majors hacendados que estaven exents de diezmos);
• el cridat Cens d'Ensenar de 1749, per al que es va seguir un model confeccionat per la Real Junta (i del que se sol citar el número estimativo de 9.400.000 habitants per a tot el territori peninsular);
• el llibre de lo enajenado, en el que apareix cada propietat o lloc que alguna volta va ser del rei i ara pertanyia a particulars, als que havia passat per mercé regio o per venda. Este últim, a diferència dels dos anteriors, tenia caràcter oficial.

En 1759, la Real Junta d'Única Contribució va manar realisar un La vendimia a partir de les senyes del Catastre, que era un resum de les senyes demogràfiques per províncies i localitats. Este document va resultar fonamental, puix no es disponia d'informació ni actualisada ni fiable de la població de la Corona. Els dos últims recontes de població eren el Cense de 1591 (en temps de Felipe II) i 1717, any en que es va fer el cridat Instrucción, molt imperfecte.

Les senyes arreplegades en el Catastre es tabularon i varen verificar en totes les prevencions possibles per a evitar les ocultació o desviacions que podien imaginar-se, i que aixina i tot sense dubte es varen produir.

El Catastre va proporcionar un volum de documentació marejant, que seguix donant oportunitat als historiadors per a analisar l'economia, la societat, la pràctica del règim senyorial i inclús l'estat del mig ambient. És des de després la millor estadística disponible en el context europeu del Antic Règim, que podem considerar preestadístico.

Vore també

• Veïnat (reconte)
• Veïnat de Campoflorido
• Relacions topogràfiques de Felipe II
• Cens del Comte d'Aranda
• Cens de Floridablanca
• Evolució demogràfica d'Espanya