Contaduría

Contaduría

Llibres contables de 1910

Vore també: Contabilitat

La contaduría pública és una professió i una disciplina que té com a fi satisfer necessitats de la societat per mig de la medició, evaluació, ordenament, anàlisis i interpretació de realitat econòmica de les empreses o els individus, i la preparació d'informes sobre la corresponent situació financera, sobre els quals es basen les decisions dels empresaris, acreedors, demés tercers interessats i l'Estat sobre el futur de dits ents econòmics. Esta s'encarrega de registrar els estats financers d'una empresa o organisació, predir futurs problemes segons la presa de decisions. Per lo tant, és una branca del saber els fonaments del qual i objectius giren entorn a l'obtenció de mides i relacions quantitatives per a la presa de decisions, a través de l'aplicació d'instruments i tècnicas matemàtiques sobre sifres i senyes suministrats per la contabilitat, transformant-los para la seua deguda interpretació.

Ademés d'açò, té la capacitat de crear processos per a que siguen gestionats i analisats juntament en l'informació financera d'entitats organisacions i individus, En poques paraules, la contaduría és una branca de les ciències econòmiques i administratives que busca recolectar informació financera sobre l'eixercite, la posició financera i els flujo i efectiu d'una empresa.

La persona dedicada a esta professió és capaç de seleccionar i establir sistemes contables; valuar, classificar i registrar transaccions financeres; elaborar, analisar i interpretar estats financers; elaborar les políticas financeres d'una entitat; formular proyectes d'inversió, establir i mantindre relacions en les fonts de crèdit; determinar les contribucions a càrrec de la mateixa; formular els plans i programes d'auditoria; revisar el funcionament del sistema contable; observar el control intern administratiu; formular plans i programes d'auditoria financera i fiscal; revisar el control intern de les entitats subjectes a dictamen; analisar i interpretar les evidències trobades per a fonamentar una opinió dins d'una auditoria i dictaminar els estats financers.

Des dels seus orígens fins a la Renaixença

Pot afirmar-se que la contaduría es va desenrollar a lo llarc de les següents etapes del desenroll de les civilisacions:

• La divisió del treball.
• L'invenció de l'escritura.
• L'utilisació d'una mida de valor.

Com senyala Federico Gertz Manero en Orige i evolució de la contabilitat: Ensaig històric, per a poder fer una visió històrica de la contabilitat, és pertinent fer-ho a la llum dels elements que constituïxen l'objectiu de l'activitat contable.

“Si partim de que l'objectiu de la contabilitat és conservar un testimoni de naturalea perenne dels fets econòmics ocorreguts en el passat.” Per a l'any 6000 a. C., es contava ya en els elements necessaris o indispensable per a conceptuar l'existència d'una activitat contable, ya que l'home havia format grups, inicialment com caçadors, posteriorment com agricultorés i pastorés, i s'havia donat ya inici a l'escritura i als números, elements necessaris per a l'activitat contable."

Es té com l'antecedent més remot una tablilla de fanc d'orige sumeri en Mesopotamia, prop del 6000 a. C. Respecte a Egipte, és comú vore en els jeroglífics als escrigues, els quals representen certament els contadors d'aquella época, realçant la seua llabor contable. En relació en Grècia, és ineludible que en un poble en el desenroll intelectual, polític i social com el grec, esta pràctica va deure també desenrollar-se de manera important. Parlar de Roma és parlar d'una época molt important en l'evolució de la contabilitat. A pesar de que els romans varen escriure una gran cantitat d'obres la major d'elles tractaven el dret, pero en relació en la contabilitat o a les pràctiques contables, no existix un acervo important. “Expressa l'Accepta” són els térmens tècnics que constantment varen amprar els texts llatins en referir-se a qüestions contables.

Edat Mija

Durant este periodo es va iniciar el feudalisme, en el qual no va cessar totalment el comerç, per lo que les pràctiques contables varen deure ser usuals, aun cuando esta activitat es tornara casi exclusiva del senyor feudal i dels monasteris europeus. La contabilitat en Itàlia, en el VIII, era una activitat usual i necessària. Tres ciutats italianes varen donar gran us i impuls a l'activitat contable: Gènova, Florencia i Venècia, llocs a on s'usava i s'encorajava la contabilitat per partida doble, com en l'actualitat.

També pot citar-se el célebre joc de llibres amprats per la Comuna Genovesa, en els que la contabilitat es duya a la usanza de l'época, amprant els térmens “deu” i “haver”, utilisant assents creuats i manejant les contes Pèrdues i Guanys.