Auditoria contable

Archiu:Hauptbuch Hochstetter vor 1828.jpg

Llibre contable. Fins a la informatización dels processos contables per part dels estats i empreses les auditories es realisaven a la vista dels llibres contables de paper.

La auditoria contable o auditoria financera és l'examen de l'informació continguda en els estats de contes per part d'un auditor intern o extern a una empresa, entitat o estat. Habitualment les auditories les realisen els propis servicis d'auditoria de les empreses i els estats; extraordinàriament es realisen per empreses auditores especialisades externes o organisme públics supranacionales en el cas dels estats.

Objectiu de l'auditoria

Auditories a empreses públiques o privades

El propòsit de l'auditoria és determinar si els estats de contes o registres de les empreses, entitats o estats complixen les normes contables vigents en cada país o regió i per tant si són fidedignes i no oculten vicis que pogueren alterar l'estat general de l'empresa o entitat auditada -fallida, dèficits, falta de solvència i liquidea, etc-. Generalment en el cas de les empreses són elles mateixes les que soliciten els servicis d'auditoria externa quan van a realisar una operació que exigixen fidelitat en els resultats contables i transparència -eixida a bossa, fusions, ampliació de capital, etc.-. Les empreses contracten els servicis d'auditories en empreses especialisades a pesar de que moltes, sobretot les grans empreses, conten en departaments propis d'auditoria interna.En Espanya la normativa que regula les obligacions de l'auditoria contable en l'empresa pública i privada són: el Còdic de Comerç, la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d'Auditoria de Contes; el Real Decret 2/2021 de 12 de giner que aprova el Reglament de desenroll de la Llei 22/2015 d'Auditoria de Contes i el Reglament (UE) n°537/2014 del Parlament Europeu i del Consell, sobre els requisits específics per a l'auditoria llegal de les entitats d'interés públic.

Auditories a estats i atres entitats públiques

En el cas dels estats o entitats governamentals -municipis, governs locals o territorials o estats- són, normalment, les entitats supranacionales o territorials les que exigixen l'auditoria per a concedir transferències, concedir préstams, facilitar inversions o qualsevol una atra activitat econòmica. Aixina ha ocorregut en l'àmbit de la Comunitat Econòmica Europea i l'eurozona durant la Gran Recessió en els rescats bancaris a Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya. Atres organismes com el Fondo Monetari Internacional i el Banc Mundial exigixen auditories quan realisen préstams o renegocien la deute extern.

Una volta realisats els procediments que l'auditor considere oportuns, deu emetre una opinió sobre si els Estats Contables reflectixen raonablement la realitat patrimonial i financera de l'ent auditat. En cada cas s'emetrà una opinió favorable o desfavorable per part del auditor. La contractació de servicis d'auditoria per part de les empreses privades o públiques desvirtúa en part la seua objectivitat ya que és molt difícil que es contracte una auditoria externa que siga capaç d'emetre una opinió desfavorable cap a l'empresa que la contracta i paga. De fet, en ocasions, les empreses auditores són corresponsables de la situació de les empreses ya que caloboran en els plans estratègics i en ocasions ajuden a camuflar situacions negatives de les empreses o entitats.

Entitats auditores

Archiu:Seal of the United States Government Accountability Office.svg

Sagell del Government Accountability Office dels Estats Units, organisme d'auditoria, evaluació i investigació del Congrés dels Estats Units encarregat del control dels contes públics i federals dels Estats Units.

Organismes auditors públics - Tribunals de contes i Contralorías

El Tribunal de Contes o Cort de Contes és un tipo d'entitat fiscalizadora superior, estructurada com un orgue colegiat, responsable de fiscalizar i jujar la regularitat de les contes i gestió financera públiques. El seu equivalent en molts països Llatinoamèrica és la Contraloría General de la República.

Tribunals de contes per país

• Tall de Contes de la República d'El Salvador.
• Tribunals de Contes de Guatemala.
• Tribunal de Contes d'Espanya.
• Tribunal de Contes d'Uruguay.
• Government Accountability Office - GAO), d'Estats Units.
• National Audit Office, del Regne Unit.
• Australian National Audit Office, d'Austràlia.
• Tribunal de Contes de Bèlgica.

Contralorías Generals

• Contraloría General de la República de Bolívia.
• Contraloría General de la República de Chile.
• Contraloría General de la República de Colòmbia.
• Contraloría General de la República de Costa Rica.
• Contraloría General de la República de l'Equador.
• Contraloría General de Contes de la República de Guatemala.
• Contraloría General de la República del Paraguay.
• Contraloría General de la República del Perú.
• Contraloría General de la República de República Dominicana.
• Contraloría General de la República de Veneçola.

Tribunals de contes internacionals

• Tribunal de Contes Europeu, control de contes de l'Unió Europea.

Empreses privades d'auditoria

Cap a finals de el XX existien huit grans empreses en el món dedicades al negoci de l'auditoria, conegudes com les Big eight (en anglés, les "huit grans").

Les grans huit empreses es varen ser fusionant entre elles fins a formar les denominades Big five (les "cinc grans"). A partir de la desaparició de (Arthur Andersen) en el 2002. D'aquell grup les quatre sobreviviente són conegudes com les "Big Four": Deloitte, PricewaterhouseCoopers, Ernst & Young i KPMG. A elles s'han sumat atres empreses privades d'auditoria rellevants:

Firma	Vendes (*)	Empleats	Any
Deloitte Touche Tohmatsu	32.900 millons €	244.400	2014
PricewaterhouseCoopers	33.100 millons €	223.468	2014
EY	26.700 millons €	230.800	2014
KPMG	22.800 millons €	173.965	2014
Marsh & Mclenann	12.200 millons €	57.000	2014
Black Roc	10.600 millons €	12.000	2014
Oliver Whyman	1.700 millons €	4.000	2014
Lazard	2.200 millons €	2.610	2014

Normes i tècniques d'auditories

Normalment les normes aplicables per a la confecció dels estats financers són les del país a on està registrada l'empresa emissora. No obstant, en certes ocasions els estats financers són confeccionats segons les normes NIIF (Normes Internacionals d'Informació Financera) (IFRS, per la seua sigla en anglés). Ademés, existixen normes d'auditoria NAGA (Normes d'Auditoria Generalment Acceptades), que a nivell internacional es corresponen en les Normes Internacionals d'Auditoria (ISA, per la seua sigla en anglés).

Les tècniques d'auditoria són els métodos pràctics d'investigació i prova, que el contador públic utilisa per a comprovar la razonabilidad de l'informació financera que permetrà emetre opinió professional; estes tècniques són les següents:

• Estudi general.-apreciació sobre la fisonomia o característiques generals de l'empresa, dels seus estats financers i dels rubros i partides importants, significatives o extraordinàries. Esta apreciació es fa aplicant el juí professional del contador públic, qui basat en la seua preparació i experiència podrà obtindre de les senyes i informació de l'empresa que va a examinar, situacions importants o extraordinàries que pogueren requerir atenció especial.

En forma semblant, l'auditor podrà observar l'existència d'operacions extraordinàries per mig de la comparació dels saldos de resultats de l'eixercici anterior i de l'actual. Ademés, servix d'orientació per a l'aplicació d'atres tècniques, per lo que deurà aplicar-se abans que una atra.

• Anàlisis.- Classificació i agrupació dels distints elements individuals que formen un conte o una partida determinada, de tal manera, que els grups constituïxen unitats homogénees i significatives. L'anàlisis generalment s'aplica a contes o rubros dels estats financers per a conéixer com es troben integrats:
  • Anàlisis de saldos. Existixen contes en les que els distints moviments que es registren en elles són compensació uns en uns atres; per eixemple, en un conte de clients, els abonaments per pagaments, devolucions, bonificacions, són compensació totals o parcials dels càrrecs per vendes. En este cas, el saldo del conte està format per un net que representa la diferència entre les distintes partides que es varen registrar en el conte, en a on es poden analisar solament aquelles partides que formen part del saldo del conte. El detall d'estes partides residuals i la seua classificació en grups homogéneus i significatius, és lo que constituïx l'anàlisis de saldo.

• • Anàlisis de moviments. En atres ocasions, els saldos dels contes es formen no per compensació de partides, sino per acumulació d'elles; per eixemple, en els contes de resultats i en alguns contes de moviments compensats, pot succeir que no siga factible relacionar els moviments acreedors contra els moviments deutors; o be, per raons particulars no convinga fer-ho. En este cas, l'anàlisis del conte deu fer-se per agrupació, conforme a conceptes homogéneus i significatius dels distints moviments deutors i acreedors que constituïxen el saldo del conte.
  • Inspecció. Examen físic dels bens materials o dels documents, en l'objecte de cerciorar-se de l'existència d'un archiu o d'una operació registrada o presentada en els estats financers. En diverses ocasions, en especial per lo que fa als saldos d'actiu, les senyes de la contabilitat estan representats per bens materials, títuls de crèdit o una atra classe de documents que constituïxen la materialisació de la senya registrada en la contabilitat. En igual forma, algunes de les operacions de l'empresa o les seues condicions de treball poden estar amparades per títuls, documents o llibres especials, en els quals, d'una manera fefaent quede la constància de l'operació realisada. En tots estos casos, poden comprovar-se l'autenticitat del saldo del conte, de l'operació realisada o de la circumstància que es tracta de comprovar, per mig de l'examen físic dels bens o documents que amparen l'actiu o l'operació.
  • Confirmació. Obtenció d'una comunicació escrita d'una persona independent de l'empresa examinada, i que es trobe en possibilitat de conéixer la naturalea i condicions de l'operació i, per lo tant, confirmar d'una manera vàlida.

Esta tècnica, s'aplica solicitant a l'empresa auditada que es dirigixca a la persona a qui es demana la confirmació, per a que conteste per escrit a l'auditor, donant-li l'informació que se solicita i que pot ser aplicada de diferents formes:

• • • Positiva.- S'envien senyes i es demana que conteste, tant si estan conformes com si no ho estan. S'utilisa este tipo de confirmació, preferentment per a l'actiu.
    • Negativa.- S'envia senyes i es demana contestació, solament si estan inconformes. Generalment s'utilisa per a confirmar actius.
    • Indirecta, cega o en blanc. No s'envien senyes i solament se solicita informació de saldos, moviments o qualsevol atra senya necessària per a l'auditoria. Generalment s'utilisa per a confirmar passius o a institucions de crèdit.
• Investigació.- obtenció d'informació, senyes i comentaris dels funcionaris i empleats de la pròpia empresa. En esta tècnica, l'auditor pot obtindre coneiximent i formar-se un juí sobre alguns saldos o operacions realisades per l'empresa.
• Declaració.- Manifestació per escrit, en la firma dels interessats, del resultat de les investigacions realisades en els funcionaris i empleats de l'empresa.

esta tècnica, s'aplica quan l'importància de les senyes o el resultat de les investigacions realisades lo ameritan.

• Certificació.- Obtenció d'un document en el que s'assegure la veritat d'un fet llegalisat, per lo general, en la firma d'una autoritat.
• Observació.- L'auditor se cerciora en presència física, de la forma en com es varen realisar certes operacions, donant-se conte ocularmente de la forma com el personal de l'empresa ho realisa.
• Càlcul.- Verificació matemàtica d'alguna partida. Hi ha partides en la contabilitat que són resultat de còmput realisats, sobre bases determinades. L'auditor pot cerciorar-se de la correcció matemàtica d'estes partides per mig del càlcul independent de les mateixes. En l'aplicació de la tècnica del càlcul, és convenient seguir un procediment diferent a l'empleat originalment en la determinació de les partides.

Auditoria de compra o "Due Diligence"

En el cas de Fusions i Adquisicions d'empreses, la partix compradora necessita conéixer al detall l'estat de situació de l'empresa a adquirir. La funció bàsica de l'auditoria de compra o "due diligence", és valorar els actius i deutes de la companyia objectiu, investigant els aspectes significatius del seu passat, present i futur predible.

El due diligence permet evaluar a l'empresa en marcha, valorar els seus actius i passius, conéixer els seus aspectes llegals com a contractes i estatuts, compliment de la llegislació vigent, marques registrades, actius intangibles, determinar els riscs contingents del negoci, juïns actuals i potencials i determinar l'existència de passius amagats, reals o potencials. També evaluar actius intangibles com el capital humà, el coneiximent, la cultura de les empreses, capacitat de liderage, etc. Producte de la realisació del treball, es realisa un informe en comentaris i observacions que servirà com a base per a la negociació de l'acort final en temes com a potencials riscs contingents, clàusules de garanties, etc.

L'estat de fluix d'efectiu. Es tracta d'un estat que informa sobre l'utilisació dels actius monetaris representatius d'efectiu i atres actius líquits equivalents classificant els moviments per activitats i indicant la variació de dita magnitut en l'eixercici

Atres tipos d'auditoria

Quan es va generalisar l'us de les noves tecnologies, va sorgir també la necessitat de realisar auditories sobre els sistemes d'informació. En este sentit es podria dir que l'auditoria informàtica comprén el conjunt d'activitats encaminades a la validació i verificació dels sistemes, processos i resultats en els que s'utilisen tecnologies automatizado, ya siga en compliment de la llegislació, com a garantia de l'integritat i correctitud de l'informació aportada per un sistema o per alineamiento en determinats estàndars relacionats en el bon us (best practices) dels sistemes.

Auditoria Fiscal

S'encarrega de la revisió i verificació del pagament d'imposts dels contribuents d'un país.
És de suma importància, ya que fa possible l'ingrés de diners al Estat d'un país per a que puga complir en les seues funcions i obligacions.

Procés de l'auditoria fiscal

Existixen dos tipos d'auditors fiscals: els de l'Estat, o públics, i els particulars. Les accions bàsiques dels auditors públics són:

1. Buscar a tots els que estiguen obligats a registrar-se com a contribuents, per a aixina ampliar l'univers d'els qui aporten al despesa pública.
2. Identificar que contribuents presenten, i que uns atres no, les declaracions d'imposts en temps i forma, segons ho disponga la llei.
3. Vigilar que aquells contribuents que complixquen en la presentació de la seua declaració incloga informació fidedigna, d'eixa manera s'evita l'evasió d'imposts per mig de senyes no apegados a la realitat.
4. Recuperació o cobro als contribuent que varen declarar fidelment pero que no han saldat el seu deute.

El procés d'una auditoria particular consistix en revisar l'informació que facilita el contador de l'empresa, identificar els problemes i dissenyar una solució que realisarà el contador, tornar a revisar les falles detectades i, finalment, emetre un dictamen fiscal en el resultat.

Antecedents de l'auditoria fiscal

En la seua forma més primitiva, l'auditoria fiscal sorgix quan una societat o poble domina a un atre, imponent el pagament d'un tribut. El poble dominant requerix que dits tributs siguen pagats en temps i forma i designa un organisme que s'encarregue de vigilar açò. És aixina com sorgix lo que hui coneixem com a auditoria fiscal.

En Amèrica, l'entrada de la majoria dels països a la contabilitat i l'auditoria moderna va ocórrer a finals de la década de 1930, quan els contadors públics d'Estats Units es varen associar en contadors de Mèxic i atres països llatinoamericans per a auditar a les empreses trasnacionales. Es varen adoptar els principis de l'Institut Americà de Contadors Públics Certificats i en el temps varen desenrollar una tècnica contable pròpia. En Mèxic es va crear l'Institut Mexicà de Contadors Públics, entre 1956 i 1976.

Percepció

Generalment l'auditoria fiscal implica una molèstia per al contribuent, independentment de si va realisar be el pagament dels seus imposts o no, degut a que lleva temps i requerix una gran cantitat de tràmits, no obstant, es deu tindre en conte l'importància de dita activitat per a qualsevol societat.

Bibliografia

1986 - Mark Stevens, Les guerres de les empreses auditores: cóm lluiten per la clientela, els diners i la supervivència, Editorial Planeta, 1986, Espanya, ISBN 84-320-7879-4 2004 - Santillana, J., Auditoria Fonaments, primera edició, DF, Mèxic, THOMSON 2007 - Oswaldo Fonseca Lluna, Auditoria governamental moderna, Perú, ISBN 978-9972-2948-0-8.

Vore també

• Deute odiós