Tribunal de Contes (Espanya)

Archiu:Tribunal de Cuentas del Reino (Madrid) 01.jpg

Tribunal de Contes (Espanya)

El Tribunal de Contes d'Espanya és el suprem orgue fiscalizador de les contes i de la gestió econòmica de l'Estat i del sector públic, tal com establix la Constitució, i desenrolla la Llei Orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Contes (LOTCu) i la Llei 7/1988, de 5 d'abril de Funcionament del Tribunal (LFTCu). Eixercix el control extern de l'activitat econòmic-financera del sector públic estatal, autonòmic i local, aixina com de la contabilitat dels partits polítics.

Els Consellers de Contes són designats per les Corts Generals, sis pel Congrés dels Diputats i sis pel Senat, per mig de votació per majoria de tres quints de cada una de les Cambres, per un periodo de nou anys (art. 30.1 LOTCu). Són elegits entre Censores del Tribunal de Contes —en l'actualitat, Auditors o Lletrats—, Censores Jurats de Contes, Magistrats i Fiscals, Professors d'Universitat i funcionaris pertanyents a Cossos per a l'ingrés dels quals exigixca titulació acadèmica superior, Advocats, Economistes i Professors Mercantils, tots ells de reconeguda competència i en més de quinze anys d'eixercici professional.

Abans de la seua elecció, els candidats propost deuen comparéixer davant la Comissió de Nomenaments del Congrés o del Senat per a sometre's a les preguntes dels parlamentaris i expondre les consideracions que estimen oportunes.

Els Consellers de Contes del Tribunal són independents i inamovibles, llevat en els supòsits de cessació per incapacitat, incompatibilitat o responsabilitat disciplinària, en els térmens prevists en la llegislació del Tribunal de Contes; i estan subjectes a les mateixes causes d'incapacitat, incompatibilitats i prohibicions establides per als Juges en la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Característiques

És una Institució de l'Estat, en secció diferenciada en els Presuposts Generals de l'Estat, i en un estatut especial, derivat de la Constitució i de la seua Llei Orgànica 2/1982.

Aixina, "els membres del Tribunal de Contes gojaran de la mateixa independència i inamovilidad i estaran somesos a les mateixes incompatibilitatés que els Juges" (artícul 136.3 CE); el Tribunal de Contes "té competència exclusiva para tot lo concernent al govern i règim interior del mateix i al personal al seu servici" (art. 3 LOTCu); "eixercirà les seues funcions en plena independència i sumissió a l'ordenament jurídic" (art. 4 LOTCu); "elaborarà el seu propi presupost, que s'integrarà en els Generals de l'Estat, en una secció independent i serà aprovat per les Corts Generals" (art. 5 LOTCu).

És una institució autònoma en el seu funcionament, seguint la seua Llei Orgànica, i en acort a les recomanacions internacionals en la matèria i la seua pròpia tradició històrica, pese a que l'artícul 136.1 CE establix que: "Dependrà directament de les Corts Generals i eixercirà les seues funcions per delegació d'elles en l'examen i comprovació del Conte General de l'Estat". Entenent tal delegació en sentit propi, les Corts Generals tindrien atribuïda la funció fiscalizadora dels Contes de l'Estat, i eixercixen un control de caràcter polític, pero no tècnic. Encara que la Llei Orgànica, en l'artícul 1.2 LOTCu arreplega el precepte Constitucional, lo cert és que el Tribunal és autònom presupuestariamente, en la gestió del seu personal, i en l'eixercici de la seua funció, ya que programa la seua activitat en total autonomia i, de la mateixa forma, desenrolla i aprova els informes de fiscalisació, els quals no poden ser modificats per ningú, ni tan sols la Declaració sobre el Conte General de l'Estat, la qual és aprovada pel Ple abans de remetre-la a les Corts Generals. Açò també es mostra en algunes previsions contingudes en la Llei Orgànica i en la Llei de Funcionament, per a alguns casos concrets (plantejament de conflictes davant el Tribunal Constitucional, resolució dels expedients d'incapacitat, incompatibilitat i incompliment greu dels deures del càrrec dels Consellers del Tribunal de Contes, etc.).

Els seus informes són públics, a través del BOE i també en la pàgina web del Tribunal, i aporten una evaluació crítica de la gestió pública, efectuada des d'una perspectiva tècnica i objectiva, que servix de respal al Parlament en la seua funció de control polític del Poder Eixecutiu. L'eixercici de la funció fiscalizadora reforça la transparència i la pròpia rendició de contes al conjunt de la societat, a l'hora que contribuïx a la millora de la gestió, propiciant l'adopció de mides pel propi orgue o subjecte fiscalizado, a partir de les recomanacions formulades en els Informes de fiscalisació.

Encara que, d'acort en els artículs 136 i 153.d) de la Constitució, el Tribunal de Contes estén la seua competència a la totalitat del sector públic espanyol, lo que inclou a les comunitats autònomes i a les entitats locals, junt en tots els seus organismes, entitats i empreses depenents, això no obsta per a que la majoria de les comunitats autònomes hagen constituït, d'acort en les seues Estatuts d'Autonomia, atres Òrguens de control extern, que reben denominacions diverses (Cambra de Comptos, Sindicatura de Contes, Cambra de Contes, etc.), els quals estenen les seues competències sobre el sector públic autonòmic i, depenent de les seues pròpies Lleis reguladores, sobre les Entitats Locals del seu àmbit territorial. Esta situació de "concurrència competencial" exigix l'adopció de solucions eficients a través de la colaboració, cooperació i coordinació entre els distints òrguens de control, d'acort en lo previst en la Llei de Funcionament del Tribunal de Contes.

El Tribunal de Contes és membre de l'Organisació Internacional d'Entitats Fiscalizadoras Superiors (INTOSAI) i ostenta la Secretaria permanent del grup regional europeu de la mateixa, denominat EUROSAI. També és membre associat de l'Organisació Llatinoamericana i del Carib d'Entitats Fiscalizadoras Superiors (OLACEFS).

Funcions

Són funcions pròpies del Tribunal de Contes (art. 2 LOTCu):

1. La fiscalisació externa, permanent i consuntiva de l'activitat econòmic-financera del sector públic.
2. l'enjuïciament de la responsabilitat contable en que incórreguen els qui tinguen al seu càrrec el maneig de cabals o efectes públics.

Funció fiscalizadora

El art. 136 de la Constitució Espanyola configura al Tribunal de Contes com a Suprem orgue fiscalizador dels contes i de la gestió econòmica de l'Estat i del Sector públic. Per la seua banda, el art. 2 de la Llei Orgànica del Tribunal de Contes –en avant LOTCu‑ senyala com a funció pròpia del Tribunal de Contes la fiscalisació externa, permanent i consuntiva de l'activitat econòmic-financera del Sector públic. El seu eixercici correspon al Ple del Tribunal.

Dita funció fiscalizadora es concreta en un conjunt d'actuacions que el Tribunal de Contes realisa en l'eixercici de les competències que, constitucional i llegalment, té atribuïdes, en la finalitat de comprovar, segons perceptúa el art. 9 de la LOTCu, la sumissió de l'activitat econòmic-financera del Sector públic als principis de llegalitat, eficiència i economia, en relació en l'eixecució dels programes d'ingressos i despeses públiques. En térmens casi idèntics es manifesta l'artícul 27.1 de la Llei de Funcionament del Tribunal de Contes –en avant, LFTCu‑ en arreplegar que la funció fiscalizadora del Tribunal de Contes té caràcter extern, permanent i consuntivo i es referirà a la sumissió de l'activitat econòmic‑financera del Sector públic als principis de llegalitat, eficiència i economia en relació en l'eixecució dels programes d'ingressos i despeses públiques.

Les actuacions fiscalizadoras del Tribunal estan determinades pels objectius que es pretenen cobrir en la verificació dels principis mencionats. En funció de dits objectius, poden diferenciar-se la fiscalisació de compliment, la fiscalisació financera i la fiscalisació operativa, en referència a la classificació habitualment seguida en la tipificación d'esta activitat

La funció fiscalizadora del Tribunal de Contes comprén, per tant, sintetisant l'anterior classificació, el control de regularitat i el control operatiu. El primer d'estos controls es referix al control de llegalitat, l'objecte de la qual és la comprovació de que la gestió de les finances públiques es realisa segons lo previst en les normes llegalment aplicables, i al control financer, la finalitat del qual és constatar si els estats contables rendits s'adequen als principis i normes contables d'aplicació i permeten emetre una opinió fundada sobre la seua representativitat de la situació patrimonial i financera aixina com dels resultats derivats de l'activitat desenrollada per l'entitat i en l'eixercici econòmic a que fan referència. Per la seua banda, el control operatiu té com a finalitat l'evaluació total o parcial de la gestió de l'activitat econòmic-financera de l'entitat a fiscalizar, atenent a l'organisació i procediments implantats i comprovant la seua adequació als principis d'economia, eficiència i eficàcia.

Sobre l'àmbit sobre el que recau la funció fiscalizadora del Tribunal de Contes, est ve determinat pel concepte de sector públic, el qual, a estos efectes, segons l'artícul 4 de la LOTCu, està integrat per l'Administració de l'Estat, les comunitats autònomes, les corporacions locals, les entitats gestores i servicis comuns de la Seguritat Social, els organismes autònoms, i les societats estatals i demés entitats públiques. Ademés, al Tribunal de Contes li correspon fiscalizar les subvencions, crèdits, avals o atres ajudes del Sector públic percebudes per persones físiques o jurídiques.

Per a portar a terme l'activitat fiscalizadora, l'artícul 34 de la LFTCu. i atres preceptes concordants establixen que totes les entitats integrants del Sector públic estan someses a l'obligació de rendir, en temps i forma adequats, al Tribunal els contes llegalment establits de les seues operacions, elaborades segons el règim de contabilitat que siga d'aplicació i sense perjuí de lo dispost en els artícul 27 i 29 de dit text llegal, referits a la necessària coordinació en els òrguens de control extern de les comunitats autònomes. Aixina mateix, en els artículs 39 i 40 de la citada LFTCu, despuix d'indicar que estan subjectes a fiscalisació pel Tribunal tots els contractes celebrats per les entitats del sector públic, s'establix l'obligació de que estes envien anualment informació sobre els contractes que hagueren celebrat i que, segons la seua naturalea i procediment d'adjudicació hagueren superat determinades quanties, obligació que ha quedat també arreplegada en el Text Refòs de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat per Real Decret Llegislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

Per una atra part, en compliment de lo previst en l'artícul 7 de la LOTCu., el Tribunal de Contes pot exigir la colaboració de totes les Entitats públiques, que estan obligades a suministrar-li quants senyes, estats documents, antecedents o informació requerixca, relacionats en l'eixercici de la funció fiscalizadora.

En independència de l'extensió de la funció fiscalizadora a tot l'àmbit del Sector públic, la Llei Orgànica 8/2007, sobre finançació dels partits polítics, aixina com la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General, atribuïxen de forma específica al Tribunal de Contes competències fiscalizadoras, respectivament, sobre la contabilitat anual de l'activitat ordinària de les formacions polítiques, aixina com sobre la contabilitat referida als diferents processos electorals.

Funció jurisdiccional

El Tribunal de Contes encarna en exclusiva la jurisdicció contable, sense perjuí de la qual cosa les resolucions jurisdiccionals del Tribunal de Contes, en determinats casos, seran susceptibles de recurs de cassació i extraordinari de revisió davant el Tribunal Suprem.

Segons el art. 49 de la LFTCu, “la jurisdicció contable coneixerà de les pretensions de responsabilitat que, desprenent-se dels contes que deuen rendir tots quants tinguen al seu càrrec el maneig de cabals o efectes públics, es deduïxquen contra els mateixos quan, en dolo, culpa o negligència greus, originaren decadència en dits cabals o efectes a conseqüència d'accions o omissions contràries a les Lleis reguladores del règim presupostari i de contabilitat que resulte aplicable a les entitats del sector públic o, en el seu cas, a les persones o entitats perceptores de subvencions, crèdits, avals o atres ajudes procedents de dit sector”.

Per tant, per a que existixca responsabilitat contable és necessària la concurrència dels següents elements calificadores:

• Solament poden incórrer en responsabilitat contable els qui tinguen al seu càrrec el maneig de cabals o fondos públics.
• La decadència dels fondos públics deu desprendre's dels contes, en sentit ampli, que deguen rendir-se.
• Deu existir una infracció de les normes reguladores del règim presupostari, contable o de subvencions aplicable.
• El responsable deu haver incorregut en dolo, culpa o negligència greus.

Els òrguens que eixercixen la jurisdicció contable són els Consellers de la Secció d'Enjuïciament, generalment en primera instància, i la Sala de Justícia del Tribunal de Contes, que coneixerà en segona instància d'aquells procediments que determina la LFTCu.

Vore també

• Anex:Presidents del Tribunal de Contes
• Finançació de partits polítics
• Tribunal de Contes Europeu