Consell d'Índies
.jpg){kind=link}
El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'organisació més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ya que assessorava als virreyes d'Amèrica en la funció eixecutiva i judicial.
Es va formar com una secció dins del Consell de Castella per a passar a conformar-se com a entitat pròpia en 1807. Els membres del Consell d'Índies eren designats pel rei, en facultats llegislatives sobre tots els territoris espanyols d'Amèrica.[1]
No va alcançar a tindre una sèu física fixa, sino que es traslladava d'un lloc a un atre en el rei i la seua Cort. Este consell actuava en el monarca i, en algunes matèries excepcionals, actuava solament.
Composició
[editar | editar còdic]
Estava integrat per:
- Un president: es reunia totes les semanes en el rei (generalment els dissabtes a les 10 del matí) per al tràmit de la "consulta", que consistia en informar-li somerament de les matèries tractades en el consell.
- Els 12 consellers d'índies: lletrats, gent versada en ciència jurídica i erudits en temes Americans, la gran majoria eren hòmens en experiència com a funcionaris en les Índies i els menys, experts en llegislació indiana.
Personal de planta del Consell d'Índies:
- Un fiscal: càrrec eixercit pel Conseller més nou, era l'encarregat de velar pels interessos de la Corona.
- Dos secretaris, un fiscal i un atre Secretario del Perú; els Secretario de Nueva España: Treballen tots en el oficiales de los secretarios.[2]
- Un escribano: encarregat de redactar les declaracions dels acusats en els juïns en els tribunals.
- Un gran canceller: càrrec creat per Carlos I per a favorir a un amic seu. Este s'encarregava de custodiar el sagell real. Devia refrendar en el sagell tots els documents oficials del Consell d'Índies, cobrant una taxa per cada timbre que colocava.
- Relators: d'un a tres en algunes époques, no eren de número fix.
- Contadors: d'un a tres en algunes époques, no eren de número fix.
- Un Astrònom: tenia coneiximents de les estreles, degut a que açò es considerava de gran importància.
- Un Cosmógrafo: tenia per missió posar en coneiximent del Consell d'Índies tot lo relatiu als descobriments que s'anaven fent en el Nou Món.
- Un Croniste o Guioniste Major d'Índies: tenia per missió escriure el història de les Índies.
- Un Advocat de pobres etc..
Atribucions del Consell d'Índies
[editar | editar còdic]Atribucions de govern
[editar | editar còdic]- Governe temporal: tota l'administració del Imperi Espanyol competix al Real i Suprem Consell d'Índies, per lo que devia:
- Planejar i propondre al Rei les polítiques relatives al Nou Món (poblament, relació en els indígenes, comerç, etc.).
- Organisar administrativament les Índies, ya siga en la creació de nous Virreinatos, noves Governacions, etc. i establir el seu grau d'autonomia respecte de la metròpolis.
- Propondre al Rei els noms de les persones més adequades per als càrrecs d'autoritats americanes principals (Virreyés, Governadors, Oidores, entre uns atres).
- Velar pel bon funcionament de les autoritats, dictant medides de probitat administrativa i nomenant un juge de Residència, per a que realise el respectiu Juí de residència.
- Revisar diàriament la correspondència que ve d'Amèrica i demés possessions, tant l'oficial com la del poble.
- Autorisar i censurar els llibres que passaven i no podien passar a Amèrica.
- Regular i autorisar el fluix de migrants a Índies: "proveïts", comerciants de tota calitat, artesans de tot tipo, gañanes d'agricultura, servitut o sirvientes de funcionaris, llauros i emigrants en general que comprovaren tindre un destí específic.
- Autorisar l'aplicació de la llegislació castellana en les Índies (des de 1614).
- Examinar la llegislació originada en Amèrica, i donar la seua aprovació o rebuig.
- Elaborar les normes que regirien en Índies i que eren dictades pel rei com Reals Cèdules o Reals Recaptes (similars a les Reals Cèdules pero més solemnes).
Ademés es pot distinguir entre l'Alta Policia i la Baixa Policia, que és la que correspon a les organisacions municipals.
- Govern espiritual: es preocupa de matèries d'orde espiritual, analisa els drets otorgats per la Santa Sèu, aixina per eixemple:
- Eixercir el Dret de presentació.
- Dividir els Bisbat.
- Revisar les Bulas Papals, si està conforme els dona Exequatur o Passe Regio, sense ell estes no es complixen.
- Examinar les disposicions de l'Iglésia en Amèrica i els Sínodo, ya que estos no es complixen sense l'aprovació del Consell d'Índies.
Atribucions de guerra
[editar | editar còdic]Es reunix en els membres del Consell de Guerra, és la Junta de Guerra d'Índies (1600), ahí es tracten estratègies militars, eixèrcit i milícies. A fins de el XVI i principis de el XVII s'integren en esta junta els "ministres de capa i espasa" (Consellers militars).
Atribucions de Facenda
[editar | editar còdic]- Examinar els contes dels oficials reals (se'ls lleva esta funció en temps de Felipe II; després se'ls torna a entregar).
Atribucions judicials
[editar | editar còdic]En matèria de justícia el Consell d'Índies era el més alt tribunal en Amèrica i per als efectes d'administrar justícia es reunix el consell en una sala de justícia que està integrada per ministres lletrats. En esta matèria (justícia), el Consell era absolutament independent, inclús del Rei.
En general, la corona procurava que el consell coneguera pocs assunts de caràcter judicial, perque eren assunts particulars que recarregaven de molt treball als consellers, la qual cosa li restava temps per a dedicar-se als assunts de govern (de molta més rellevància). Per això, els recursos que coneix el consell són de caràcter extraordinari i d'alta quantia (superior a 1000 ducados).
La Sala de Justícia tenia per funció:
- Conéixer de certs assunts criminals (delictes comesos en la carrera d'Índies, evasió tributària, delictes de comiso per contrabando).
- Conéixer de les apelacions en lo civil, de que hauria conegut la Casa de Contractació quan la suma disputada fora superior a 40.000 maravedíés.
- Conéixer de les apelacions dels Juïns de residència.
- Conéixer del Recurs de segona suplicaació.
Excepcionalment en sala de govern:
- Conéixer del Recurs d'injustícia notòria.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Schäfer, Ernst (1935-1947). El Consell Real i Suprem de les Índies; la seua història, organisació i llabor administrativa fins a la terminació de la casa d'Àustria., Imp. M. Carmona. OCLC 2135151. ISBN 84-95379-53-8.
- ↑ Gaudin, Guillaume (2017). L'imperi de paper de Juan Díez del Carrer : pensar i governar el Nou Món en el sigle XVII, Primera edició edició. OCLC 1038021345. ISBN 978-84-375-0790-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consejo de Indias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.