Virrey
El virrey o visorrey va ser l'autoritat responsable d'administrar i governar, en nom del rei d'Espanya, un regne de la Monarquia. El títul de virrey ho trobem en el XIV en un document en llatí de Pedro el Ceremonioso (1381).[1] A mitan del XVI, es va introduir en la Corona d'Aragó el vocablo virrey derivat de la paraula visrei ya utilisada a lo manco en el XV[2] i del català passaria al castellà visorey.[2] En els documents de la Corona d'Aragó del XV (1428), redactats en llatí, s'amprava el terme vice rex per a referir-se al virrey de Sicília.[3][4]
El virrey en la Monarquia espanyola
La figura va tindre especial importància en la Monarquia espanyola a partir dels Reis Catòlics i el seu net Carlos I d'Espanya (i V d'Alemània) per l'enorme acumulació de territoris que, per la seua extensió i l'impossibilitat de comunicacions ràpides, no podien gestionar-se de forma centralisada. Despuix de la guerra de les Comunitats va quedar clar que el centre vital de la Monarquia anava a ser Castella, alguna cosa que es va confirmar en l'establiment definitiu de la Cort en Madrit per Felipe II, a excepció del breu periodo en que la Cort es va traslladar a Valladolit en el regnat de Felipe III. En cada regne es va instituir la figura del virrey, ademés d'una série de reformes dirigides a impondre el poder real per damunt de la noblea i el clero; inclús en els vasts territoris del Nou Món l'instauració de virreyes confirma que estos territoris es consideraven com una província de l'imperi.[5] L'importància de dita forma de govern va dur a que l'historiografia denominara al periodo històric de la seua vigència com: «el Virreinato».
Virreinatos de la Monarquia espanyola en Europa
| Virreinato de Sicília (1415 - 1713) | Virreinato de Cerdenya (1417 - 1720) | Virreinato de Galícia (1486 - ¿?) | Virreinato de Nàpols (1503 - 1707) | Virreinato de Navarra (1512 - 1840) |
| Virreinato d'Aragó (1517 - 1707) | Virreinato de Catalunya (1520 - 1707) | Virreinato de Valéncia (1520 - 1707)[6] | Virreinato de Mallorca (1575 - 1707) | Virreinato de Portugal (1580 - 1640) |
Virreinatos de la Monarquia espanyola en Amèrica
S'otorga per primera volta el títul de virrey per a les terres a guanyar -conquistar- a l'atre costat de l'Atlàntic a Cristóbal Colón (Virreinato colombino), encara que d'este se li va donar més importància al títul de «Almirant de la Mar Océana». En 1511, según lo dispuesto en les Capitulacions de Santa Fe, va ser nomenat virrey Diego Colón, qui sí li va donar importància a dit títul. El càrrec de Virrey comença a aparéixer com a càrrec no hereditari en 1535 en la creació del «Virreinato de la Nova Espanya», sent el seu primer virrey Antonio de Mendoza i Pacheco, i en 1542 en crear-se el «Virreinato del Perú», sent el seu primer virrey Blasco Núñez de Vela. Va haver una evolució en la Monarquia espanyola respecte a la calitat de la persona que devia ocupar dit càrrec. Per als Habsburgo, els virreyes devien ser persones de la noblea (generalment militars); en canvi per als Borbones, els virreyes eren preferentment de classe mija (generalment funcionaris de carrera que anaren lletrats). El virrey, com a representant personal del rei d'Espanya, és rebut en Amèrica en tota solemnitat, contava en una guàrdia personal i era rebut en un pali, que era un privilegi del Rei i del Santíssim Sacrament. Per la gran extensió de les seues possessions en Amèrica, la Corona Espanyola va crear els següents virreinatos (virreynatos en una antiga ortografia) com les principals autoritats regionals:
- Virreinato de les Índies (1492-1524)
- Virreinato de Nova Espanya (1535-1821). En un començ comprenia des d'Alaska fins a Costa Rica i Filipines.
- Virreinato del Perú (1542-1824). En un començ comprenia gran part de Sudamérica des de Panamà (sense contar els Dominis de Portugal ni Veneçuela)
- Virreinato de Nova Granada (1717-1723, 1739-1819)
- Virreinato del Riu de la Plata (1776-1810). En un començ tenia Puno, les illes Malvines, Fernando Poo i Annobón.
Virreyes no peninsulars en Amèrica
Vore també
Referències
- ↑ Antonio Rubió i Lluch (1947). google. es/books? id=9FL1gDllhg0C&pg=PA522&dq=diplomatari+rubio+lluch+virrei+viceregium&hl=ca#v=onepage&q=diplomatari%20rubio%20lluch%20virrei%20viceregium&f=false Diplomatario d'Orient català (1401-09) : colecció de documents per a l'història de l'expedició catalana a Orient i els ducados d'Atenes i Neopatria, Institut d'Estudis Catalans, pp. 522–.
- ↑ 2,0 2,1 Juan Corominas (1976). cat/1/virrey.jpg Diccionari crític etimològic de la llengua castellana. 4,R-Z, p.1112, Ed. Gredos. ISBN 978-84-249-1324-3.
- ↑ (2006) google. es/books? id=9aovfIOAKOMC&pg=PA260&dq=codice+diplomatico+dei+giudei+de+sicilia+vicerex&hl=ca&redir_esc=y#v=onepage&q=codice%20diplomatico%20dei%20giudei%20de%20sicilia%20vicerex&f=false Il Beato Matteo d'Agrigent i la província francescana vaig donar sicilia nella primera metà del secolo XV., Officina vaig donar Studi Medievali, pp. 260–. ISBN 978-88-88615-58-5.
- ↑ Joseph Shatzmiller (1994). google. es/books? id=AP5Z6scFCMQC&pg=PA156&dq=rubi%C3%B3+i+Lluch+Vicerex&hl=ca&redir_esc=y#v=onepage&q=rubi%C3%B3%20i%20Lluch%20Vicerex&f=false Jews, Medicine, and Medieval Society: Joseph Shatzmiller, University of Califòrnia Press, pp. 156–. ISBN 978-0-520-08059-1.
- ↑ Madariaga, Salvador de (1986). org/details/elaugeyelocasode0000mada , Tercera edició, Madrit: Espasa-Calp. ISBN 9788423949434.
- ↑ Bas, Manuel i Bas, Nicolás, Dret Foral Valencià: pre. gva. es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_23/399-23.pdf El virreinato del Comte d'Altamira pre. gva. es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_23/399-23.pdf archivat en Wayback Machine. (PDF)
Enllaços externs
Erro al crear miniatura: Virrey en el Viccionari.
- archive. org/web/20091026174547/http://www. geocities. com/Athens/Atlantis/2572/Virreinatos. htm Llistes de governadors i virreyesen
- elsonido13. com/ Museu del Virreinato en Sant Luis Potosí, Mèxic
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virrey» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.