Anar al contingut

Departament de Puno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Departament de Puno
Per a atres usos d'este terme vore Puno (desambiguació).


El departament de Puno és un dels vintiquatre departaments que, junt en la província constitucional del Callao, conformen la República del Perú. La seua capital és l'homònima ciutat de Puno i les seues ciutats més poblades són Juliaca i Puno. Ubicat en el surest del país, llimita pel nort en el departament de Mare de Deu, per l'est en Bolívia, pel suroest en els departaments de Tacna i Moquegua i pel oest en els departaments d'Arequipa i Cuzco. En 71 999 km² és el quint departament més extens, per darrere de Loreto, Ucayali, Mare de Deu i Cuzco. Es va crear el 26 d'abril de 1822.

El seu festa de la Verge de la Candelaria va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco el 27 de novembre de 2014.[1]

S'estima que en esta part del Altiplano s'ubica el centre d'orige de la papa cultivada. El Collao va ser territori de l'antiga cultura pucará. Posteriorment, es varen desenrollar en la regió diversos señoríos conquistats pel Imperi incaico cap al XV. Durant la Colónia, va ser una important zona comercial. A fins del XVIII, va ser important teatre d'operacions de la Rebelió de Tupac Amaru II en les seues dos fases. considerat com el Primer Crit Libertario en Amèrica i el seu antecessor Tupac Amaru I va ser el primer en alçar-se contra l'opressió espanyola. Va ser creat com a departament el Plantilla:Data d'inici en substitució de l'intendencia colonial en antelació a l'expulsió dels realistes acantonats en la zona, efectuada recent en 1824 despuix de la Batalla de Ayacucho.

Història

En algunes valls del departament de Puno hi ha alguns petroglifos d'orige amazónico que proven que els amazónicos es varen ficar a la serra en temps arcaics petroglifos de Quiaca. Coincidentemente segons Juan B. Palao Berastain, les ètnia urus provenen de la Amazonía. Són senyes biològiques comprovades a través del ADN i pertanydrien al grup dels Arawak.

Respecte dels Uros o Urus, l'investigador Arthur Posnansky menciona en un dels seus escrits que se'ls ha preguntat als Urus, si el nom de la seua raça era verdaderament el de Uru, i contestaven que aixina els cridaven a ells els aimaras per insult, perque anaven de nit a peixcar i caçar, pero el verdader nom de la seua casta és kjotsuñi, lo que vol dir "hòmens del llac" i es consideren la raça primigènia d'Amèrica.

Erro al crear miniatura:
Sillustani.
Erro al crear miniatura:
Illa Taquile.

En els sigles següents, es varen desenrollar les primeres societats complexes en el altiplà andino com la cultura pucará, entre els anys 200 a. C. i 300 d. C.,[2] cultura que va influir i va donar orige a la cultura tiahuanaco, els qui varen dominar l'arquitectura monumental en pedra llaurada, com la famosa Porta del Sol (ubicada en Bolívia).


Els Regnes aimaras, señoríos aimaras o regnes llacustres varen ser un conjunt de pobles amerindis que varen florir cap al periodo intermig tardà, posterior a la caiguda de la cultura Tiahuanaco les societats de la qual es varen ubicar geogràficament en el Altiplano andino o replanell del Collao, que -de nort a sur- varen ocupar territoris des de Canchis i Canes fins a Potosí, varen usar la llengua aimara i Puquina.1 Entre l'arquitectura aimara més important trobem les chullpes Fardacho i Karachi de Sillustani.

En el departament hi ha també molts llocs arqueològics casi desconeguts pero molt importants com per eixemple la fortalea de Trinchera, i les Tombes de Colo Colo, prop del Districte de Patambuco o el Portal de Aramu Muru prop de Juli.

En els anys, les diferents ètnies es varen agrupar al voltant del llac Titicaca. S'atribuïx Viracocha Inca haver impost el quechua entre els aymaras de Puno i a Pachacútec el seu conquista despuix d'una forta resistència.

En el virreinato, la regió va ser centre de codícies per les seues riquees minerals, especialment els lavaderos d'or.

En 1870 s'instala la llínea férrea Arequipa-Puno i s'inicia la navegació llacustre.

Entre decembre de 2022 i març de 2023, durant el govern de Dina Boluarte, el departament va resultar paralisat totalment per manifestants que exigien la renúncia de la presidenta.

Geografia

Ubicació i llímits

El departament de Puno està ubicada en la serra surest del país, en la replanell del Collao a: 13°0066’00” i 17° 17′ 30″ de latitut sur i els 71° 6′ 57″ i 68° 48′ 46″ de llongitut oest del meridià de Greenwich. Llimita pel Sur, en la regió Tacna. Per l'Est, en l'Estat Plurinacional de Bolívia i per l'oest, en les regions de Cusco, Arequipa i Moquegua.

Relleu

Nevat Allincapac
Illa Suasi
Erro al crear miniatura:
Llac Titicaca

El departament de Puno es troba en dos regions diferents: l'altiplano entre els 3,812 i 5,500 m s. n. m. i entre la cella de selva i la selva alta entre els 4200 i 500 m s. n. m.

  • Rius Suche, Huancané, Ramis, Coata, Ilave, Desaguadero i Sant Gabán.
  • Estanys: Lagunillas, Trau Cocha i Umayo.
  • Illes del Titicaca: Amantani, Taquile, Soto, l'archipèlec de les Illes Chirita, Ustute, Quipata, Chilata, Suasi, Esteves.
    • En el llac Huiñaimarca: Sicaya, Lot, Caana, Pataguata i Yuspique.
  • Nevats: Allin Cápac (6000 m s. n. m.) i Ananea Gran (5.830 m s. n. m.).
  • Òbrigues: Cruz Laca (a 4.850 m s. n. m.) i Sipitlaca (a 4.800 m s. n. m.) en Chucuito; Iscay Cruz (a 4.800 m s. n. m.) en Sant Antonio de Putina; Susuyo (a 4.375 m s. n. m.) en Carabaya.

Transport

Erro al crear miniatura:
Embarcacions en Puno.
Erro al crear miniatura:
Via férrea en Puno.
Erro al crear miniatura:
Aeroport Internacional Inca Manco Cápac, Juliaca.

El departament de Puno pel seu molt accidentada geografia (se situa en la cordillera d'els Andes), la qual s'accentua en l'àrea compresa per la replanell del Collao, presenta una pobra ret de carreteres asfaltades que comuniquen els poblats, la ret de carreteres solament és densa en les províncies situades a la vora del llac Titicaca, no obstant pese a estes dificultats, la regió Puno es troba ben comunicada en les Regions confrontants en les quals posseïx un molt decorregut transport de persones i bens.

El departament posseïx les carreteres Panamericana Sur i Interoceánica Sur, el segment més densament transitat és la carretera Juliaca - Puno que diàriament rep centenars de carros de transport públic i privat.

El departament posseïx un aeroport trobat en la ciutat de Juliaca, este ubicat especialment per la geografia plana de la zona i per l'infraestructura que oferix.

El departament posseïx 3 aedronomos que són:


  • Aeròdrom Sant Rafael, ubicat en la província de Melgar en el districte de Antauta
  • Aeròdrom Sant Ignacio, ubicat en la província de Sandia en el districte de Putina Punco
  • Aeròdrom Ventilla, ubicat en la província de Puno en el districte de Puno
  • Aeròdrom Bolivariano de Seira, ubicat en Seira.
Port aéreu Localisació Pista metros Tipo de Pista Tipo de Vols Frec. de Vols Atres característiques
Província Districte Elev Peus T° Long/

Latitut

Aeròdrom

Sant Rafael

Melgar Antauta 2 670 x 30 Afirmat Avionetes * 14 423 s.i. 14° 28'1' S

70° 27' 44''

Aeròdrom

Sant Ignacio

Sandia Putina Punco 1 140 x 50 Afirmat Avionetes * s.i. s.i. s.i.
Aeròdrom

Ventilla

Puno Puno s.i. Afirmat Avionetes * s.i. s.i. s.i.
Aeroport

Internacional Inca Manco Capac

Sant Román Juliaca 4 200 x 45 Asfalt B-757 4 vols 12 552 19° 15° 28' 01'' S

70°09'28'' W

Divisió administrativa

El departament de Puno està conformat per 13 províncies i 110 districtes.[3] D'acort en l'últim cens oficial de l'any 2017,[4] les províncies més poblades del departament són la província de Sant Román i província de Puno; aixina mateix, la menys poblada és la província de Verdet.

Sobre superfície territorial, la província més gran és la Província de Carabaya en una extensió de 12 266 quilómetros quadrats i la més chicoteta és la Província de Yunguyo en 290 quilómetros quadrats.

Províncies del Departament de Puno
Província Població
Cens 2017
(habitants)
Superfície (km²) Densitat
Província de Sant Román 307 417 2.277 105,7
Província de Puno 219 494 6.493 33,8
Província de Azángaro 110 392 4.970 27,5
Província de Chucuito 89 002 3.978 31,7
Província de Carabaya 73 322 12.266 6
Província de Melgar 67 138 6.446 11,6
Província del Collao 63 878 5.600 14,5
Província de Huancané 57 651 2.805 24,8
Província de Sandia 50 742 11.862 5,2
Província de Lampa 40 856 5.791 8,3
Província de Yunguyo 36 929 290 163,3
Província de Sant Antonio de Putina 36 113 3.207 15,7
Província de Verdet 19 753 1.005 27,7
TOTAL 1 172 697 71.999 16,2
Font: Institut Nacional d'Estadística i Informàtica[4]

Nota 1: La densitat està calculada d'acort en la població del cens / Nota 2: La superfície total inclou Llacustre i Insular.[5]

Demografia

Ciutats més poblades

A continuació una taula en les principals ciutats del departament de Puno:

Principals ciutats del departament de Puno
Ciutat 1993 2007 2017 2024 Província
Juliaca 142576 216716 246110 Capital de la Província de Sant Román
Puno 91877 120229 135288 Capital de la Província de Puno
Ilave 14253 22153 21838 Capital de la Província del Collao
Ayaviri 17166 18881 21859 Capital de la Província de Melgar
Ananea 965 16907 11307 Districte de la Província de Sant Antonio de Putina
Azángaro 11815 16035 20696 Capital de la Província de Azángaro
Desaguadero 4737 14365 8 502 Districte de la Província de Chucuito
Putina 7217 14318 10746 Capital de la Província de Sant Antonio de Putina
Lampa 4249 4949 5 649 Capital de la Província de Lampa
Yunguyo 9036 11934 11766 Capital de la Província de Yunguyo
Macusani 5373 8645 11057 Capital de la Província de Carabaya
Juli 6498 8157 8148 Capital de la Província de Chucuito
Huancané 6962 7332 7714 Capital de la Província de Huancane
Sandia 2535 3675 4003 Capital de la Província de Sandia
Verdet 2191 4720 3257 Capital de la Província de Verdet
Travessia 2971 4570 6977 Districte de la Província de Carabaya
Acora 2070 3710 3904 Districte de la Província de Puno
Santa Rosa 2789 2856 3529 Districte de la Província de Melgar
Antauta 577 2212 3622 Districte de la Província de Melgar
Ñuñoa 3797 5075 4641 Districte de la Província de Melgar
Asillo 2889 3226 4176 Districte de la Província de Azangaro
Jose Dumenge Choquehuanca 2980 3332 3028 Districte de la Província de Azangaro
Santa Lucia 3840 5045 5403 Districte de la Província de Lampa
Sant Joan de l'Or 3247 3843 3733 Districte de la Província de Sandia
Coasa 2517 5763 3388 Districte de la Província de Carabaya
Font: Institut Nacional d'Estadística i Informàtica[6][7][4]

Nota 1: Població urbana, no es considera població rural.[8]

Etnografia

  • Els blancs, són poblacions d'ascendència i descendència europea. Inmigrada majoritàriament en el Virreinato del Perú. En Puno representen el 0.6% i a nivell nacional el 5.9%, segons el cens del 2017.
  • Els mestizos, són poblacions producte de dos unions culturals; entre la cultura occidental i l'oriunda americana. Actualment en Puno viuen 5.5% de mestizos i el 60.2% a nivell nacional, segons el cens del 2017.
  • Els quechuas, són poblacions natives originàries dels actuals estats d'Argentina, Bolívia, Chile, Colòmbia, Equador i el Perú. El nom deriva del seu mateix idioma quechua, família de llengües estés per gran part de la regió cordillerana i relacionada en l'Imperi incaico. A la seua volta esta gran nació és partix integrant dels habitants del Departament de Puno. Segons el cens del 2017 en Puno es registren el 57% i a nivell nacional en el 22.3%.
  • Els aimaras és una població originària d'Amèrica del Sur que habita el replanell andina del llac Titicaca des de temps precolombins, repartint-se la seua població entre l'occident de Bolívia, el sur del Perú, el nort de Chile i el nort d'Argentina. El nom deriva del seu mateix idioma aimara, reben el nom de collas, per formar part històric del Collasuyo. Segons el cens del 2017 en Puno es registren el 33.7% i a nivell nacional en el 2.4%.

Autoritats

Artícul principal → Anex:Congressistes de Puno.


Regionals

Com tots els atres departaments del Perú i la Província Constitucional del Callao, constituïx una regió de facto en un Govern Regional propi ademés d'un districte electoral que elegix cinc congressistes.

Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Puno.


Economia

Cultiu de quinua.

El departament de Puno concentra gran part de la seua PBI en el sector primari, criden-se activitats extractivas com la mineria, ganaderia, agricultura, esta última sobretot té subsistència en les àrees en menys accessibilitat i en menor índex de desenroll humà, és el primer productor nacional de: estany, fibra d'alpaca, papes, carn d'oví, llana, quinua, representant en la majoria dels casos més del 40% de la producció total del país.

La Població Econòmicament Activa (PEA) és de aproximadamete 749,5 mills, existix una taxa de desocupació d'1,9%, i una Població Econòmicament Inactiva de 163.0 mills persones tot açò segons senyes del INEI per a l'any 2009.

Del total de la PEA el 49.5% pertany al sector primari (activitats extractivas), el 14,4% al comerç, 8,1% a la manufactura, 6,7% a transport i comunicacions, 3% a la construcció, 18,3% a atres servicis.

En el departament de Puno, segons l'últim cens Econòmic del INEI existix un total de 37 663 establiments comercials, dels quals el 41% es troba en la província de San Román, el 22,6% en la província de Puno, i el percentage restant és dividit entre les demés províncies de la regió. El PBI del departament de Puno és per a l'any 2009 de 3754,3 mil millons de nous sols.

Cultura

Festes patronals

En el departament de Puno cada comunitat, districte i província li rendix homenages als seus sants patrons, heretats des de l'época del Virreinato del Perú; pero que du en si ademés ritos ancestrals propis de les cultures quechua i aimara, relacionats en el cult a la pachamama (mare terra), la mama ccota (llac titicaca), els apus (cerros tutelares en cada poble), estacions naturals, etc. En suma es fonen la creència catòlica i l'ancestral en un sincretisme únic, expressant la devoció en danses, vores, menjars, etc. Ademés se sap que l'ubicació de les iglésies construïdes sempre varen tindre com a base "adoratorios" construïts pels pobles originaris, puix era aixina l'afany de catequizar en la "extirpació de idolatrías" durant la colónia

SANTO PARONO:

Verge de la Candelaria

  • ¿Qué és? És una festa patronal en honor a la Verge de la Candelaria (la "Mamacha Candelaria"), patrona de Puno, que inclou processons, misses i una massiva exhibició de danses i música folklòrica.
  • Context Cultural i Religiós: Fusió única de la fe catòlica (duta pels espanyols) i la cosmovisió andina. S'associa en la Pachamama (Mare Terra) i la fertilitat, celebrant-se en l'época de carnestoltes (febrer).
  • Moments Clau: La festivitat inclou les novenes, el dia central (2 de febrer) en la missa i processó, i l'octava, que destaca pel concurs de trages de llums i la "Gran Parada".
  • Importància: Convoca a mils de danzantes, músics i espectadors. És el major motor turístic i folklòric de la regió, destacant danses com la Diablada, Morenada i Caporales.
  • Orige: La veneració va començar en el sigle XVII-XVIII, creixent la seua popularitat per històries de milacres, consolidant-se com l'identitat del poble puneño

En l'actualitat es poden observar com conviuen abdós creències i entre les més importants tenim:

Danses

El departament de Puno ostenta una llarga i variada tradició milenària, esta es reflectix en la seua folclor dancístico i musical, la qual està lligada al mit i al rito de la terra o Pachamama.

La gran oferta folklòrica és gràcies al procés cultural que va sofrir la Conquista del Perú cap als pobles (aimaras, quechuas i lupacas). Segons la municipalitat provincial de Puno, existixen més de 700 danses registrades[9] Es classifiquen en:

  • Danses autòctones en raïls prehispánicas.

Danses de Trages de Llums.

Patrimoni cultural i turisme

La seua festivitat Verge de la Candelaria va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco el 27 de novembre de 2014.[1]

El departament de Puno conta en innumerables atractius naturals entre els que destaca el majestuós llac Titicaca que és el llac navegable més alt de món ubicat a una altitut de 3810 m s. n. m., este en les illes flotants (illes artificials fetes a pur de Totora secada) entre les que destaca Els Uros, a on viuen descendent dels antics uru chipaya dels quals el seu linaje es remonta fins a l'época prehispánica.

Des de Puno es poden seguir corredors culturals corresponents a dos grups ètnics diferents:

  • El corredor cultural Aimara i
  • El corredor cultural Quechua.

El corredor cultural Aimara

Erro al crear miniatura:
Castell del Titicaca en Charcas Plateria.
Illa Suasi.

Este corredor comprén una série de pobles de parla aimara, descendents del regne Lupaca. Partint de Puno, es troben els següents pobles i comunitats en el recorregut cultural Aimara:

  • Comunitat Chimú i Ojerani
  • Localitat de Ichu
  • Chucuito (a 14 km de Puno), posseïx dos iglésies, La nostra Senyora de l'Asunción, Iglésia de la Verge del Rosario i un temple inca denominat "Inca Uyu" que antigament va ser un temple ceremonial.
  • Platería
  • Ilave
  • Juli (a uns 60 km), també coneguda com "La chicoteta Roma Americana", s'ubica en la marge del Titicaca i es destaca per importants iglésies del periodo renaixentiste i barroc.
  • En Ácora, (a uns 40 km) s'ubiquen les chullpas de K'ellojani i Molloqo.
  • Pomata
  • Zepita
  • Yunguyo, i
  • Desaguadero, en la frontera en Bolívia.

En l'any 2022, el Patrimoni cultural immaterial de les comunitats aimara de Bolívia, Chile i Perú,[10] va ser inclosa dins de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de l'UNESCO, esta llista va ser creada en el 2020 i inclou a les obres mestres del patrimoni oral i intangible de la humanitat.

El corredor cultural Quechua

Taquile.

El corredor cultural quechua, s'inicia en Juliaca, està conformat per les següents localitats d'interés:cita requerida

  • Paucarcolla, en la seua iglésia, les mines de Cova, les catarates de Totorani i Vizcacha Pucará.
  • Hatuncolla i les seues vivendes típiques de moradores de la zona Quechua;
  • Sillustani i el seu cementeri de les cultures preincas i Inca.
  • La península de Capachica i les illes de Taquile i Amantaní.
  • Pucará, en ruïnes pre-incas i interessants iglésies colonials ademés d'una rica artesania en fanc cuit (torito de Pucará).
  • Ayaviri
  • Lampa
  • Azángaro
  • Macusani, i
  • Sandia en els boscs tropicals i la conca del riu Candamo (paradisíaco lloc en a on es realisa turisme d'aventura i ecoturismo).

Patambuco, paisages maravellosos, tombes de colocolo i les ruïnes de trinchera

Carnestoltes de patambuco en la seua indumentària colorida, entre elles les llijllas, chuspas montera etc.

Les ruïnes pre inca de trinchera.

Tota esta ruta està a tres hores de viage en camioneta des de Juliaca.

Educació

  • Coleges públics i privats:
    • Total: 2708--.
      • Educació inicial: 423.
      • Educació primària: 1897.
      • Educació secundària: 468.
  • Universitats:
Universitat Nacional del Altiplano de Puno.
  • Element de llista de vinyetes

Puneños destacats

El departament de Puno ha segut breçol i orige de personages notables i destacats en les diferents àrees de les ciències, arts, lletres, entre unes atres. Molts d'ells varen jugar un important paper, no solament en l'història de la regió sino també del Perú i fòra de les seues fronteres.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Onze nous elements en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial». Unescopress. Consultat el 28 de novembre de 2014.
  2. ↑ Luis Portillo. «La cultura Pukará (Pucara), Puno» (en és). Història Cultural. Consultat el 27 de giner de 2026.
  3. ↑ «Publicacions estadístiques del INEI (Lib1563)» (en és). Institut Nacional d'Estadística i Informàtica – Publicacions Digitals. INEI. Consultat el 27 de giner de 2026.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Resultats Definitius dels Censos Nacionals 2017 – Censos Nacionals 2017» (en és-pe). cense2017.inei.gob.pe. Archivat des d'el original, el 2025-08-28. Consultat el 2026-02-07.
  5. ↑ https://www.bcrp.gob.pe/docs/sucursales/puno/puno-caracterizacion.pdf
  6. ↑ https://censos.inei.gob.pe/bcoCuadros/CPV93Quadros.htm
  7. ↑ https://censos.inei.gob.pe/cpv2007/tabulats/
  8. ↑ http://sige.inei.gob.pe/test/atlas/
  9. ↑ https://m.facebook.com/municipalidadpuno/posts/726-danses-pune%C3%B1as-relaci%C3%B3n-general-de-danses-del-altiplano-pune%C3%B1opor-jesualdo-p/239982686943911/
  10. ↑ Safeguarding intangible cultural heritage of Aymara communities in Bolívia, Chile and Peru
  11. ↑ http://punoculturaydesarrollo.blogspot.com
  12. ↑ https://altiplania.org/author/guillermo/
  13. ↑ https://issuu.com/brunomedinaenriquez/docs/els_pune__vos_en_llima_verda
  14. ↑ https://brunoaswanqhari.wixsite.com/bruno-medinaenriquez/books
  15. ↑ https://altiplania.org/author/bruno/
  16. ↑ https://altiplania.org/author/carlos/
  17. ↑ https://www.losandes.com.pe/2019/07/07/para-ser-i-saber-deprendre-a-deprendre/
  18. ↑ https://www.elperuano.pe/noticia/90504-fumaguera-pinzell-genial
  19. ↑ https://www.infobae.com/peru/2023/03/03/victor-fumaguera-la-habitacion-secreta-del-pintor-peruà-que-sobreviu-en-una-galeria-de-gamarra/
  20. ↑ https://limagris.com/mosho-el-bruix-del-color-i-creador-del-orsismo/
  21. ↑ «[1]», El Comerç Perú. Consultat el 27 de giner de 2026.
  22. ↑ «Mascarero de la Festivitat de la Verge de la Candelaria participarà en Ruraq Maki, fet a mà» (en és-pe). www.gob.pe. Consultat el 2026-01-29.
  23. ↑ https://andina.pe/agència/notícia-conega-al-mascarero-del-altiplano-447540.aspx
  24. ↑ https://elcomercio.pe/peru/artesans-peruans-participaren-exposicion-venda-ruraq-maki-341402-notícia/
  25. ↑ https://larepublica.pe/societat/2020/01/05/puno-el-art-de-els-bordadores-de-els-trages-per a-la-verge-de-la-candelaria-lrsd
  26. ↑ https://www.losandes.com.pe/oweb/nacional/20130209/68713.html
  27. ↑ https://elpopular.pe/actualitat/notícies-peru/2024/01/27/festa-de-la-candelaria-coneix-a-simon-nahuincha-expert-en-el-art-de-confeccionar-trages-puno-verge-de-la-candelaria-633339
  28. ↑ https://www.losandes.com.pe/2019/11/24/alcides-catacora-pinazo-el-pintor-de-les-multituts/
  29. ↑ http://www.sangaban.com.pe/pgw_externos/pgw_memoriaanual/2013pdfse.pdf
  30. ↑ https://hrmnbpuno.com/institucional/història/
  31. ↑ https://diariocorreo.pe/espectaculos/cantant-es-fa-pàtria-281698/?ref=dcr
  32. ↑ https://trome.com/actualitat/cachuca-lider-de-els-mojarras-cachuca-per-que-els-medicos-ho-varen desdonar-plore-en-la-tomba-de-vallejo-va fer-12-concerts-en-alemania-li-varen pagar-en-cervesa-i-mes-entrevista-imp-notícia/?ref=tr
  33. ↑ https://elcomercio.pe/deporte-total/running/runners/coneix-història-wilma-arizapana-atleta-i-mama-tres-fills-notícia-476721-notícia/
  34. ↑ https://www.gob.pe/institucion/ipd/noticias/198443-wilma-arizapana-guany-marca-que-la-classifica-a-els-jocs-olimpicos-rio-2016
  35. ↑ https://www.transfermarkt.es/job-angles/profil/spieler/981743
  36. ↑ https://www.transfermarkt.pe/diego-angles/profil/spieler/363112
  37. ↑ https://www.transfermarkt.pe/edson-lopez/profil/spieler/347114
  38. ↑ https://ladecana.pe/nosatres/
  39. ↑ https://www.losandes.com.pe/2019/10/13/entrevista-a-samuel-frisancho-pineda%EF%BB%BF/
  40. ↑ https://www.losandes.com.pe/oweb/opinion/20070215/4998.html
  41. ↑ https://eap.bl.uk/archive-file/EAP298-3-3
  42. ↑ 42,0 42,1 http://punoculturaydesarrollo.blogspot.com/2022/12/el-folklor-aymara-en-puno.html
  43. ↑ https://radioondaazul.com/bronzes-del-altiplano-la-revista-n-10-del-institut-americà-de-art-de-puno-de-1965/
  44. ↑ http://bibliotecamunicipal.munipuno.gob.pe/biblioteca/opac_css/index.php?lvl=author_see&aneu=18
  45. ↑ https://casadelcorregidor.pe/biblioteca/_biblio_Calsin.php
  46. ↑ https://casadelcorregidor.pe/colaboracions/_biblio_Calsin.php
  47. ↑ https://www.losandes.com.pe/oweb/sociedad/20160228/94833.html
  48. ↑ https://diariocorreo.pe/espectaculos/la-diablada-punena-orige-i-canvis-410286/
  49. ↑ https://és.scribd.com/document/262103340/La-Diablada-Punena-Orige-i-Canvis-pdf
  50. ↑ https://és-la.facebook.com/FolclorePeru/videos/1970500502983207/
  51. ↑ https://eap.bl.uk/item/EAP298-8-1-5
  52. ↑ https://altiplania.org/2024/02/20/conjunt-pandillero-lira-puno/
  53. ↑ https://altiplania.org/2022/07/09/història-de-les-bandes-de-musica-en-puno/
  54. ↑ https://ide.pucp.edu.pe/colecciones/coleccion-enrique-contes-ormachea/
  55. ↑ https://catalogue.iep.org.pe/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=10325

Enllaços externs

Commons


Referències