Anar al contingut

Departament de Mare de Deu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Departament de Mare de Deu

Mare de Deu és un dels vintiquatre departaments que conformen la República del Perú en capital en la ciutat de Port Maldonado, ubicat en el surest del país, en l'Amazonía, llimitant al nort en Ucayali i Brasil, a l'est en Bolívia, al sur en Puno i a l'oest en Cusco. En 85 300 km² és el tercer departament més extens per darrere de Loreto i Ucayali i en 1,3 hab./km², el menys densament poblat. Va ser creat el 26 de decembre de 1912 a partir de territoris de Puno i Cusco.

Rep el seu nom del ric Mare de Deu, de la conca de la qual són tributaris la major part dels rius del departament i sobre les riberes del qual s'erigix la capital departamental: Port Maldonado.

Des del punt de vista jeràrquic de l'Iglésia catòlica, forma part del Vicariato Apostólico de Port Maldonado[1]

Ecorregions

S'ubica en les ecorregions selva alta o rupa rupa i en la selva baixa o omagua.

Història

Els petroglifos en el riu Shinkebeni (Petroglifos de Pusharo), indiquen una molt antiga presència de sers humàs. Es creu que els Arahuacos (o els seus antecessors) varen aplegar en migracions, i d'ells es varen derivar moltes ètnies. Algunes tribus, com la machiguenga, sobreviuen fins als nostres dies. Lo que hui es coneix com a Mare de Deu, formava part de l'antic Imperi inca, en la regió coneguda com Antisuyo. Els històriadores coincidixen que la conquista d'esta regió va ser difícil per als Incas, puix varen deure enfrontar a tribus aguerridas i coneixedores de la zona. En la zona de la conca del riu Nistron es troben també les ruïnes de Mameria, assentament Inca, que va ser descobert en 1979.cita requerida

Durant el Virreinato varen ingressar expedicions espanyoles en resultats tràgics per als europeus. Al fi, en 1861, el coronel Faustino Maldonado va explorar tot el territori i en 1890; Carlos Fermín Fitzcarrald va fer famós l'istme que unix les conques dels rius Ucayali i Mare de Deu. Durant les següents décades numerosos aventurers i comerciants varen explotar els boscs, ávidos de caucho i or. A partir de 1915, davant la persistència dels misionero dominicos, les tribus locals varen escomençar a acceptar la civilisació. Açò no sempre ha segut bo para elles, ya que tribus com els harakmbut han abandonat molts dels seus instruments tradicionals depenent en gran mida dels habitants de la ciutat. No obstant, encara hui existixen grups en total aïllament físic i cultural.cita requerida

El 26 de decembre de 1912, sent president de la República Guillermo Billinghurst, es promulga la Llei N.º 1782, aprovada pel Congrés de la República, que crea el departament de Mare de Deu, i s'assigna com el seu capital Port Maldonado en reconeiximent a Juan Álvarez de Maldonado, qui en 1567 va explorar la regió del riu Amarumayo, hui ric Mare de Deu. Aixina mateix, es creen en esta mateixa Llei, la província de Tambopata en els districtes Tambopata, Les Pedres i Inambari; la província de Manu, en el seu capital Port Manu; i la província de Tahuamanu en la seua capital Iñapari, que abans es dia Port Tacna.

A inicis del XXI, Mare de Deu experimenta un fort creiximent econòmic i demogràfic en l'auge d'explotació de recursos naturals, sent la mineria d'or l'activitat més important; pero en un fort impacte sobre els ecosistemes.[2]

Geografia

Departament íntegrament selvático; té zones de selva alta, selva baixa i la sabana de palmeres. Part de la seua geografia és accidentada, puix els Andes es precipiten cap a la selva formant abruptes ales.

Ubicació i llímits

Llimita al nort en Ucayali i Brasil; a l'est en Brasil i Bolívia; a l'oest en Cuzco; al sur en Cuzco i Puno. La seua capital Port Maldonado, està en la confluència del ric Mare de Deu i el riu Tambopata.

Clima

El clima és tropical, càlit, humit, en precipitacions anuals superiors a 1000 mm. La temperatura mija anual en la capital és de 26 °C en una màxima de 38 °C en agost i setembre, en algunes ocasions pot aplegar als 40 °C i una mínima de 21 °C, en pluges de decembre a març. En anys excepcionals el territori és invadit per masses d'aire fret provinents del sur durant els mesos de juliol i agost, ocasionant descensos excepcionals de la temperatura fins a 8 °C en fenomens denominats com friajes.cita requerida

Fauna i flora

Mare de Deu alberga algunes de les regions de major biodiversitat del món. Per eixemple, el Parc nacional del Manu té el récort en número d'espècies d'amfibis i reptils.[3][4]

Té una enorme diversitat d'aus, grans espècies de felinos suramericans (jaguar, tigrillo, puma), múltiples espècies de fardachos, i uns atres reptils com la boa constrictora i la shushupe. També hi ha abundants i diversos mones, peixos, insectes i en general conjunts d'animals.

El seu flora és també molt rica, i entre elles es troben espècies de fusta noble i alt interés. A l'igual podem trobar moltes espècies com el motelo sanango.

  • Biodiversitat de Mare de Deu

Divisió administrativa

Divisió política de Mare de Deu.

Este Departament té una extensió de 85 300.54 km² en una població de 140 508 habitants, conta en 3 províncies i 11 districtes:

Províncies del departament de Mare de Deu
Ubigeo Província Capital Districtes Superfície
km²		 Població
2016		 Altitut
m s. n. m.
1701 Tambopata Port Maldonado 4 36 268.49 101 787 205
1702 Manu Salvació 4 27 835.17 24 572 527
1703 Tahuamanu Iñapari 3 21 196.88 14 149 245

Demografia

Té una població de 140.000 habitants[5] que representa el 0,5% de la població nacional.cita requerida

Etnografia

Erro al crear miniatura:

Les principals comunitats natives són: amarakaeri, arasaeri, kishambaeri, pukirieri, sapiteri, toyoeri, wachipaeri, arawak, machiguenga i mashko-piros.cita requerida

Economia

Concentra el 0,5% de la població econòmicament activa - [PEA] i té un aporte econòmic de 0,4% al [PBI] nacional. Durant el 2007 va registrar un creiximent econòmic d'11,7% respecte al 2006 i en el periodo 2004-2007 la taxa de creiximent anual va ser 8,5%.cita requerida

Les seues riquees naturals són abundants: riques fustes, fruts selvats, metals preciosos, petròleu, fan la fama del territori tant com la seua bellea. En les afores de Tambopata estan els majors centres de producció agropecuaria, que encara treballen a chicoteta escala.

Les collites de café, arròs, castanyes, i la producció de pa són essencials, lo mateix que la criança de vacuns i porcs. Per un atre costat, existixen chicotetes indústries d'aigua gaseosa, sabó i triplay. Hi ha una central tèrmica: la de Port Maldonado.

En agricultura destaca l'arròs, caucho, dacsa, yuca, banana i coco. La fusta és també font d'ingressos, a on destaquen la caoba i el cedre. Es practica la caça i la ganaderia vacuna. Ademés, els lavaderos d'or en els seus rius li proporcionen importància en la mineria.

L'activitat minera és la principal activitat econòmica de Mare de Deu. Esta activitat representa el 41% del PBI regional. La regió representa 11% de la producció d'or peruà.[6]

Descobriment de gas

El Ministeri d'Energia i Mines del Perú va informar el 29 d'agost de 2004 que exploracions realisades en esta regió ubicada en la selva sur oriental d'este país, permeten proyectar l'existència de gas en estimats de 32 trillons de peus cúbics, lo que representaria un potencial de 960 millons de barrils de gas natural líquit.cita requerida

Turisme

Mare de Deu oferix una gran diversitat de flora i fauna en les diferents àrees que es troben en ell, com la Reserva Nacional Tambopata, en la confluència dels rius Torre i Tambopata, en a on la riquea i varietat d'aus és sorprenent; la reserva de Biósfera del Manu, composta del parc nacional del Manu a on solament es permet investigació antropològica i biològica, observació de vida i els processos ecològics en forma natural; la Zona reservada en la qual estan permeses les activitats turística i investigació en mínima manipulació i el Baix Manu, zona en la que predominen les poblacions de colon que desenrollen activitats agrícoles, pecuàries i forestals, ademés es permet la realisació d'activitats econòmiques. Destaquen el llac Nisisipi i Sandoval, les colpas de guacamayos de Colorat i Pariamanu, etc.


Són famoses les seues posades de sol,cita requerida pel reflex dels nevats de la cadena del Cusco. Este fenomen atmosfèric es denomina "Raig Blanco". Per una atra part, es troba la Reserva natural de Tambopata-Candamo, en la confluència dels rius La Torre i Tambopata, en una extensió de 5500 hectàrees de selva verge, en a on la riquea i varietat d'aus alcança a 600 espècies, 900 espècies de palometes i 115 espècies de parots.cita requerida

En el Santuari Nacional de les Pampes del Heath viu el rar llop de crin. Tot este ecosistema va tindre una evolució inalterable durant mils d'anys, originant una de les majors varietats de flora i fauna del món.

Per a l'any 2008, l'oferta hotelera és de 2106 habitacions, registrant 134 771 visitants nacionals que varen efectuar 235 892 pernoctaciones.cita requerida

Els llocs d'interés que alberga Mare de Deu són: parc nacional del Manú, parc nacional Alt Purus, parc nacional Bahuaja-Sonene, Reserva Nacional Tambopata, Reserva Comunal Amarakaeri, Reserva Comunal Purus i Pampes del Heath.

Vies d'accés

  • Terrestre: Les rutes més recomanables són:
  • Llima-Arequipa-Juliaca-Port Maldonado, (2024 km) en una duració de 38 hores aproximadament.
  • Llima-Nasca-Abancay-Cusco-Port Maldonado, (1619 km) en una duració de 32 hores aproximadament.
  • Terrestre-fluvial: Des de Cusco fins a Paucartambo-Salvació (terrestre), en Boca Manu-Colorat pel riu Mare de Deu a Port Maldonado (fluvial), el viage té una duració aproximada de 4 dies.
  • Aérea: Existixen vols des de les ciutats de Lima (1,30 hores aprox.) i Cusco (45 minuts aproximadament).

Educació

El departament de Mare de Deu és sèu de l'Universitat Nacional Amazónica de Mare de Deu.

Coliseu Mare de Deu (Port Maldonado)
  • Coleges públics i privats:
  • Total: 305.
  • Educació inicial: 62.
  • Educació primària: 210.
  • Educació secundària: 345.

Autoritats

Regionals

Com tots els atres departaments del Perú i la Província Constitucional del Callao, constituïx una regió de facto en un Govern Regional propi ademés d'un districte electoral que elegix un congressiste per al periodo 2021 - 2026.

Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Mare de Deu.
      • Marcial Tapullima Yuyarima (Perú Libertario)

Religioses

De la religió catòlica:

La segona religió més popular i professada és l'evangèlica, tenint prop de 25 iglésies entorn a la ciutat de Port Maldonado, capital del Departament i aproximadament 60 Iglésies entorn a la carretera Interoceánica Port - Iñapari i Port Mazuko.

Cultura

La vora resada Harákmbut per l'ètnia Huachipaire és part de l'expressió cultural de Mare de Deu.

Vore també

Referències

  1. ↑ Conferència Episcopal Peruana, Jurisdiccions eclesiáticas
  2. ↑ «[1]». Consultat el 6 de novembre de 2018.
  3. ↑ von May, R., K. Siu-Ting, et al. (2008). Species Diversity and Conservation Status of Amphibians in Mare de Deu, Southern Peru. Herpetological Conservation and Biology 4(1): 14-29.
  4. ↑ Catenazzi, A., Lehr, E. & von May, R.(2013).«The amphibians and reptils of Manu National Park and its buffer zone, Amazon basin and eastern slopes of the Andes, Peru».Biota Neotropica.13(4)Consultat el 8 de març de 2014.
  5. ↑ Cense Nacional de Població i Vivenda [2] archivat en Wayback Machine. (2007). Institut Nacional d'Estadística i Informàtica de Perú.
  6. ↑ «Mare de Deu: una economia relacionada en l'activitat minera». El Comerç.
  7. ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
  • [enllaç trencat]

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Departament_de_Mare_de_Deu&oldid=1459011»