Parc nacional del Manu
El parc nacional del Manu[1] és un espai natural protegit localisat en el surest del Perú. S'estén parcialment pels departaments de Mare de Deu i Cusco, entre les províncies del Manu i Paucartambo. En un àrea de 1 909 806 ha, es dividix en 3 grans zones: el parc nacional en 1 716 295 ha, l'àrea reservada i la zona de amortiguamiento.[2][3]
El parc comprén un ampli ranc que s'estén des dels 300 m s. n. m., en la confluència del riu Manu en el ric Mare de Deu, fins a més de 4000 m s. n. m. en el cim de la montanya Apu Kañaqway. Una certa tradició oral afirma que en les zones vérgens d'esta reserva es troba el Paititi o ciutat perduda dels incas.
En 1968 es va declarar l'àrea com a reserva nacional i posteriorment el parc nacional del Manu va ser establit el 29 de maig de 1973, per mig del Decret Suprem n.º 0644-73-AG.[4][5] El 14 de juliol de 2002, la superfície del parc va ser ampliada a través del Decret Suprem n.º 045-2002-AG.[2]
En 1977 l'Unesco va reconéixer al parc com a reserva de biósfera i en 1987 ho va declarar Patrimoni Natural de l'Humanitat.[6][7]
Etimologia i etnohistoria
[editar | editar còdic]El nom Manu és un sustantiu en llengua araona que significa 'riu'. Araona és una llengua de la família pano-tacana emparentada en l'eixe-eja de la conca de Mare de Deu. Esta senya està consignada entre uns atres pel pare Armentia (Navegació del Mare de Deu. Viage del pare Nicolás de Armentia; La Pau, 1896) i coincidix en lo que es coneix de toponímia de l'orient peruà i bolivià. Noms com Tahuamanu, Tacuatimanu, Pariamanu en Mare de Deu, i Manoa (en l'accepció de 'riu lodoso') en Contamana, aixina ho proven.
En l'àmbit del parc nacional del Manu, en esta época, no hi ha parlants tradicionals araoa ni d'eixe-eja. Encara que sí de machiguenga. Açò deu entendre's com un procés de migració i ocupació territorial recent de núcleus familiars machiguenga ascendint pel corredor Camisea-Mishagua-Serjali i baixant després pel curs superior del Manu, ruta que es coneix com a Istme de Fitzcarrald. El procés de poblament va ser posterior a la casi desaparició dels araona per obra dels caucheros bolivians i peruans. Les actuals comunitats machiguenga de Palotoa, Yomibato, Tayacome i Shipetiari, són núcleus recents de grups itinerants fins a fins de el XX inclusivament.
La presència de comunitats Yine té aproximadament la mateixa explicació. Sobre atres grups ètnics, es tracta de kirinieri i nanti, també en procés de colonisació, encara que en fase recent, encara en comportament itinerant.
Història
[editar | editar còdic]Incaica i colonial
[editar | editar còdic]En la reserva de biósfera del Manu, existixen testimonis d'antigues cultures com els petroglifos de Pusharo,[8] un conjunt de gravats dels que encara no s'ha pogut explicar el seu orige i significat, que varen ser reportats per primera volta pel pare Vicente de Cenytagoya en 1921 i estan ubicats en la marge dreta el riu Shinkibenia, afluent del riu Palotoa; atres petroglifos es troben en el ric Q'eros, sobre el gran peñasco Xinkiori, llegendari per als huachipaeris. D'igual manera es té coneiximent d'un lloc arqueològic en la zona de Mameria, ubicat en les capçaleres del riu Piñi Piñi i l'Alt To.
La zona del Manu té una història marcada per l'arribada de gent forànea, des dels temps de l'imperi dels incas en que l'inca Pachacútec i Túpac Yupanqui varen anexar esta zona al seu imperi, fins a l'arribada dels espanyols que poc temps despuix de l'invasió del Cuzco varen fundar el poble de Paucartambo, lloc a on varen establir facendes i encomanes i a on ademés al rei Carlos III d'Espanya va ordenar la construcció d'un pont per a facilitar el comerç dels productes de la zona; va ser aixina com esta vall va escomençar a abastir al Cuzco de productes com coca, sucre, cotó, ají, fusta i uns atres.
En març de 1567, l'espanyol Juan Álvarez Maldonado, a càrrec de la província de Mojos, va mamprendre un viage de trentasset dies per a fer la primera expedició des de Paucartambo fins a l'actual localitat de Pillcopata. En maig del mateix any, Manuel de Escobar va montar una segona expedició que va seguir el curs del ric Mare de Deu fins al riu Manu.
Republicana
[editar | editar còdic]En 1861, el coronel Faustino Maldonado va mamprendre una nova expedició des de Paucartambo cap al ric Mare de Deu. Va ser en honor a ell que 30 anys despuix, el baró del caucho, Carlos Fitzcarrald, batejaria la desembocadura del riu Tambopata com Port Maldonado, actual capital del departament de Mare de Deu.
En la selva baixa, les poblacions indígenes es varen vore afectades per les activitats extractivas a fins de el XIX, l'explotació del caucho va marcar l'inici d'intrèpides empreses com la de Fitzcarrald, un dels caucheros més famosos de la seua época. No obstant, la zona del Manu va anar parcialment explotada. Les activitats del caucho varen cessar en els anys vint quan el recurs, (incapaç de repondre's a l'explotació intensiva i a la competència dels pròspers i menys costosos cultius en el continent asiàtic) va escomençar a disminuir.
Entre els anys cinquanta i xixanta, la construcció del tram final de la carretera (que hui es coneix com a via Interoceánica sur) va donar inici a l'extracció maderera de cedre i de caoba, el treball de facendes i posteriorment l'extracció de pells fines (otorongo, tigrillo i llops de riu). Més recents són les activitats d'exploració petrolera. En tant, en la zona andina, les activitats agrícoles es varen vore afectades per la reforma agrària iniciada en 1969.
A partir de el XX, la presència religiosa es va fer més significativa. En 1902 els pares dominicos varen fundar la seua primera missió en Asunción. En 1908 varen instalar el segon lloc misional, Sant Luis del Manu, en la desembocadura del riu Manu; després d'abandonar esta es varen establir en la missió del riu Palotoa (en la zona del Pantiacolla), la que després de haver segut arrasada per una inundació es va ubicar definitivament en Shintuya en 1958.
Creació
[editar | editar còdic]En 1963 es va fundar el bosc nacional del Manu.[9] A sugerència de Flavio Bazán i de Paul Pierret, expert de la FAO (Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura), en 1965, va ser propost crear allí un parc nacional. L'importància del lloc va ser confirmada per l'informe de 1966 de l'assessor britànic Ian Grimwood. En 1968 es va declarar l'àrea com a reserva nacional i posteriorment, el parc nacional del Manu va ser establit el 29 de maig de 1973, per mig del Decret Suprem 0644-73-AG, en la finalitat de preservar el seu patrimoni natural i cultural en benefici de les generacions presents i futures; eixa mateixa finalitat va determinar per al reconeiximent per l'Unesco de la reserva de la biósfera del Manu que hui comprén un territori de 1 881 200 ha en les províncies de Paucartambo en el Cuzco i Manu en Mare de Deu. Els seus llímits es varen traçar aplicant el principi dels llímits naturals i el domini de conques. No obstant, el llímit del parc en el mateix riu Manu va tindre que detindre's en la confluència en el riu Panagua degut a que existia una exploració petrolera.
Vore també
[editar | editar còdic]- Reserves de biósfera en el Perú
- Santuari nacional Megantoni
- Parc nacional Alt Purús
- Reserva territorial Mare de Deu
- Reserva territorial Kugapakori, Nahua, Nanti i uns atres
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ MAPA BASE PARQUE NACIONAL DEL MANU.
- ↑ 2,0 2,1 Amplien el Parc Nacional del Manu.
- ↑ «seu-megadiversitat/ [Fotos Parc Nacional del Manu: Coneix més sobre el seu megadiversitat | SPDA Actualitat Ambiental]» (en és-pe). Consultat el 2023-06-26.
- ↑ DECRETO SUPREMO Nº 0644-73-AG.
- ↑ «seu-46-aniversari-753837.aspx Parc Nacional del Manu: coneix el paraís amazónico que celebra el seu 46 aniversari» (en és). andina.pe. Consultat el 2022-05-28.
- ↑ «Parc Nacional de Manú» (en és). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2023-06-26.
- ↑ «Antecedents - Parc Nacional del Manu». www.visitmanu.com. Consultat el 2022-05-28.
- ↑ COMISIÓN DE CULTURA I PATRIMONIO CULTURAL. «Periodo anual de sessions 2017 - 2018 - DICTAMEN 53».
- ↑ Ecologia Aplicada.20(1)
- 105–112.Consultat el 2022-05-28.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional del Manu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.