Anar al contingut

Cedrus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:View from the Barouk Forest 1.JPG
Cedrus
Est artícul tracta sobre els arbres del gènero Cedrus. "Cedre" i "Cedres" redirigixen ací. Per a atres accepcions vore Cedre (desambiguaació).

Els cedres constituïxen un gènero (Cedrus) de coníferas pináceas. Són arbreés de gran tamany, de fusta olorosa i copa cònica o vertical, molt utilisats per a ornamentació de parcs.[1][2] Posseïxen una distribució disjunta: nort d'Àfrica, Mig Oriente i el Himalaya (1500–3200 m en els Himalayas; i, 1000–2200 m en el Mediterràneu.).[1]

El cedre és l'arbre nacional del Líban i la seua silueta figura en la bandera d'este país i en el seu escude.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Tant la paraula llatina cedrus com el nom genèric cedrus deriven del grec κέδρος kédros. El grec i el llatí antics usaven la mateixa paraula, kédros i cedrus, respectivament, per a diferents espècies de plantes que ara es classifiquen en els gèneros Cedrus i Juniperus (ginebrera). Les espècies d'abdós gèneros són natives de la zona a on es varen originar la llengua i la cultura gregues, encara que com la paraula kedros no sembla derivar de cap de les llengües d'Orient Mig, s'ha sugerit que originalment s'aplicava a les espècies gregues de ginebrera i que posteriorment es va adoptar per a les espècies que ara es classifiquen en el gènero Cedrus per la similitut de les seues fustes aromàtiques.[3] El nom s'aplicava de forma similar al cidro Citrus medica, i la paraula cítric deriva de la mateixa raïl.[4]

Espècies

[editar | editar còdic]

Existixen quatre espècies de cedres:

La classificació taxonómica dels cedres és objecte de discussió. Alguns botànics reduïxen les quatre espècies a tres, considerant que el cedre de Chipre és una subespecie del cedre del Líban (Cedrus libani subsp. brevifolia).[5] Uns atres creuen que el cedre de l'Atles és també una subespecie del cedre del Líban (Cedrus libani subsp. atlantica) i llimiten a dos el número d'espècies.[6]

Cedre del Líban

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cedrus libani.


Creix en les àrees montanyoses de la regió mediterrànea, des de Turquia i el Líban fins a Marroc. Posseïx dos subespecies: el cedre del Líban (Cedrus libani subsp. libani; Líban, oest de Síria i sur-centre de Turquia) i el cedre de Turquia (Cedrus libani subsp. stenocoma; suroest de Turquia).[1][7][8][9]

Cedre de l'Atles

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cedrus atlantica.

Originari del nort d'Àfrica (Argèlia, Marroc). Abunda sobretot en els Aurés.

Cedre de Chipre

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cedrus brevifolia.

És la més rara de les espècies (o subespecies) de cedre i només es troba en les montanyes Troodos de l'illa de Chipre.1.952 m s. n. m.

Cedre del Himalaya

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cedrus deodara.

Creix en l'oest del Himalaya (Índia, Pakistan, Cachemira, Nepal i Afganistan), en pendents entre els 1300 i 2500 metros d'altitut.

Galeria d'imàgens

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3.
  2. Frankis, M. & Lauria, F. (1994). The maturation and dispersal of cedar cones and seeds. International Dendrology Society Yearbook 1993: 43–46.
  3. Meiggs, R. 1982. Trees and Timber in the Ancient Mediterranean World.
  4. Andrews, A. C. 1961. Acclimatization of citrus fruits in the Mediterranean regió. Agricultural History 35: 35–46.
  5. Liston A., D.S. Gernandt, T.F. Vining, C.S. Campbell, D. Piñero. 2003. Molecular Phylogeny of Pinaceae and Pinus. In Mill, R.R. (ed.) Proceedings of the 4th Conifer Congress. Acta Hort 615: 107-114.
  6. Wang, X.-Q., Tank, D. C.; Sang, T. (2000) Phylogeny and Divergence Claves in Pinaceae: Evidence from Three Genomes. Molecular Biology and Evolution 17:773-781. disponible online [1] archivat en Wayback Machine.
  7. Gymnosperm database Cedrus.
  8. NCBI Taxonomy Browser Cedrus.
  9. Flora of China v. 4


Referències

[editar | editar còdic]