Cachemira (regió)
Cachemira és una regió ubicada en la zona nort del subcontinent indi. Històricament, s'ha denominat Cachemira al vall de Cachemira ubicat al sur de la part més occidental de la cordillera dels Himalayas, junt a les zones aledaño que han format part del seu procés històric.[1]
Cachemira és una zona en disputa, en una població d'aproximadament tretze millons de persones. Quan Índia es va independisar del Regne Unit en 1947, els seus territoris de població majoritàriament musulmana es varen segregar a la seua volta per a constituir l'Estat de Pakistan. L'excepció va ser el principat de Cachemira (76 % musulmans, 20,5 % hindús, 1,4 % sijs i 1,4 % budistes, concentrats en el districte de Leh):[2] per a afrontar una rebelió interna, la seua maharajá Hari Singh (hindú) va demanar ajuda a Índia, que va accedir a això a condició de que el territori passara a formar part de la seua jurisdicció en octubre.[3]
La vall de Cachemira és relativament baix i molt fèrtil, rodejat per gran número de montanyes. Està considerada com una zona de significativa bellea natural. La regió es troba actualment dividida entre Índia, Pakistan i China, sent un dels focs de disputes internacionals més important de l'actualitat.
Pakistan controla la regió nort-occidental (Territoris del Nort i Azad Cachemira). Índia controla els sectors central i meridional de la regió (Territori de Jammu i Cachemira, Ladakh i des de 1984 el glaciar de Siachen), mentres que China ha ocupat la regió nort-oriental (Aksai Chin i el Valle Shaksgam). Dins de Cachemira, hi ha sectors que recolzen el seu independència.
Etimologia
El Nilamata Purana descriu l'orige del Valle de les aigües, fet corroborat per destacats geòlecs, i mostra cóm el nom mateix de la terra es va derivar del procés de dessecació. Ka significa «aigua» i Shimir significa «desecar».[4] Per lo tant, Cachemira significa «una terra desecada de l'aigua». Una atra teoria pren Kashmir per una contracció de Kashyap-mira o Kashyapmir o Kashyapmeru, la «mar o la montanya de Kashyapa», el sabio que hi hauria drenado les aigües del llac primordial Satisar, que es trobava Cachemira abans de ser desecado.[5]
El Nilamata Purana dona el nom Kashmira al Valle de Cachemira, incloent el Llac Wular Mira que significa el llac de la mar o la montanya del Sabio Kashyapa. «Mira» en sánscrito significa oceà o frontera, considerant que és una encarnació de Uma i és la Cachemira actual. Els Cachemirs, no obstant, ho criden «Kashir», d'a on deriva Cachemira en castellà.
Els grecs antics ho varen cridar «Kashyapa-pura», que ha segut identificat en Kaspapyros de Hecateo de Mileto (apud Stephanus de Bizancio) i Kaspatyros de Heródoto (3.102, 4.44). També es creu que Cachemira és el país designat per Ptolomeo com «Kaspeiria».[6]
Una tribu d'orige semític, cridada Kash, que significa tall profunt en el seu dialecte natiu, es creu que va fundar les ciutats de Kashan i Kashgar. Terra i gent eren coneguda com «Kashir» de la qual va derivar «Cachemira». Va ser cridat «Kaspeiria» pels antics grecs. En la lliteratura clàssica Heródoto ho crida «Kaspatyrol».[7] Un monge chinenc que va visitar Cachemira en 631 la va cridar «Kia-shi-el meu-lo». Els tibetà ho varen cridar Khachal, que significa «neu, montanya».
És i ha segut una terra del riu, d'un llac i d'una flor selvada. El riu Jhelum s'estén per tota la vall.
Demografia
| Reclamat per | Àrea | Població | % Musulmà | % Hindú | % Budiste | % Sijs | % Cristians |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Gilgit-Baltistán | 1 millons | 99 % | – | – | – | |
| Azad Cachemira | 2.6 millons | 99 % | – | – | – | ||
| Erro al crear miniatura: | Jammu | 3 millons | 33.5 % | 63.9 % | – | 2 % | 0.3 % |
| Ladaj | 250 000 | 46.41 % | 12.11 % | 39.65 % | 0.83 % | 0.46 % | |
| Valle de Cachemira | 4 millons | 96.41 % | 2.45 % | – | 0.81 % | 0.17 % | |
|
Aksai Chin | – | – | – | – | – | |
| Valle Shaksgam | - | - | - | - | - | ||
| Estadístiques de BBC In Depth. | |||||||
Vore també
Bibliografia
Referències
- ↑ Basham, A. L. (2005) The wonder that was Índia, Picador. Pp. 572. ISBN 0-330-43909-X, p. 110.
- ↑ Castella (2001). L'hostilitat indo-pakistaní com a llegat de la Guerra Freda. El conflicte de Cachemira (en és), C. Travesedo. ISBN 978-84-607-2850-4.
- ↑ Imperial Gazetteer of Índia, volume 15. 1908. Oxford University Press, Oxford and London. pp. 93–95.
- ↑ «A Comparative Dictionary of the Indo-Aryan Languages». Dsalsrv02.uchicago.edu. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2016. Consultat el 29 de maig de 2015.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Khan, Ruhail (6 de juliol de 2017). Who Killed Kasheer? (en en), Notion Press. ISBN 9781947283107.
- ↑ Bamzai. Cultura i història polítitica de Cachermira, vol 4–6.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cachemira (regió).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cachemira (región)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.