Troodos
Troodos (en griego: Τρόοδος ['tɾɔoðvos]) és el major dels sistemes montanyosos de Chipre. Es troba en el centre oest de l'illa, iniciant-se en la costa nort-occidental (Pomos), fins a aproximadament Stavrovouni, en el districte de Lárnaca, a l'est. En ell es troben els boscs de Limasol. El pico més alt és el monte Olimp d'1.952 m s. n. m.
És famós per la seua geologia. També per les seues numeroses iglésies i monasteris bizantins, dèu dels quals varen ser declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2001.[1]
En l'any 2007, va obtindre la distinció EDEN, que otorga la Comissió Europea, a un dels «Millors destins rurals emergents europeus per excelència».[2]
Geologia de Troodos
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Destaca el seu complex d'ofiolitas, un dels millor preservats i estudiats del món.
Troodos es va formar fa 80 millons d'anys per la colisió de la plaques tectónicas africana i europea; el mateix procés que en el temps va formar l'illa de Chipre. La llenta detenció d'este procés va deixar les formacions rocoses pràcticament intactes, i l'erosió posterior va descobrir la cambra magmática, permetent vore coixins de lava formades fa millons d'anys en un eixemple excelent d'estratigrafia ofiolítica.
Les observacions de la ofiolita de Troodos portades a terme per Ian Graham Gass i el seu equip de treball varen ser una de les claus que varen dur al desenroll de la teoria de l'expansió del sol marí.
Geografia
[editar | editar còdic]Els monts de Troodos es caracterisen pels seus forts pendents. Els picos més alts són el monte Olimp, també conegut com Kionistra (1952 m), Medari (1613 m), Papoutsa (1554 m), Kionia (1423 m), Tripylos (1362 m) i Kikkos (1318 m).
Els rius més importants de l'illa naixen en Troodos: Ezousas, Diarizos, Xeros, Ocorreu, Pedaios i Gialias.
La cordillera està coberta d'extensos boscs mediterràneus, com el bosc de Pafos, en arbres com el pi d'Alep, el ciprer, i els rars cedre de Chipre i carrasca dorada, endèmics d'estes montanyes (esta última espècie va ser declarada "arbre nacional" de Chipre en 2006). En la regió també abunden les vinyas i els oliveras. L'exuberància de la flora de Troodos es deu a les seues condicions ecològiques (altitut, altes pluges, temperatura i geologia). Hi ha prop de 800 espècies botàniques, de les quals 72 són parcialment endèmiques i 12 són exclusives de Chipre.
La fauna inclou aus com el buitre leonado, la palput, àguiles i rossinyolés ("... No et deixen en Platres dormir els rossinyols...", va escriure el poeta Yorgos Seferis). Entre els mamífers destaca una subespecie endèmica de muflón (Ovis orientalis subsp. ophialis).
Història
[editar | editar còdic]Hi ha constància d'extracció de minerals en époques anteriors al cristianisme, especialment de coure. Més vesprada, en l'Edat Mija, molts habitants de l'illa es varen refugiar en la seua accidentada geografia per les incursions d'àraps i mamelucos. Açò va generar la proliferació de monasteris, iglésies i assentaments. La situació dels temples llunt de l'amenaçada costa, els va protegir i va convertir Troodos en un important núcleu d'art bizantí. Nou iglésies i un monasteri són Patrimoni de la Humanitat,[1] i ademés hi ha moltes atres construccions d'entre les que destaca el monasteri de Kikkos.
Esta és la llista de llocs inclosos en el Patrimoni de la Humanitat:
| Còdic | Nom | Lloc | Coordenades | Construcció |
|---|---|---|---|---|
| 351-001 | Iglésia de Sant Nicolás (Ayios Nikolaos tis Steyis) | Kakopetria | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | XI |
| 351-002 | Monasteri de Sant Joan (Ayios loannis Lampadistis) | Kalopanayiotis | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | XI |
| 351-003 | Iglésia de la Verge (Panayia Phorviotissa) o de Asinou | Nikitart | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | XII |
| 351-004 | Iglésia de la Verge (Panayia tou Araka) | Lagoudhera | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | XII |
| 351-005 | Iglésia de la Verge (Panayia tou Moutoula) | Moutoullas | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | sigles XIII-XIV |
| 351-006 | Iglésia de l'Arcàngel Sant Miguel (Archangelos Michael) | Pedhoulas | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | XV |
| 351-007 | Iglésia de la Santa Creu (Timiou Stavrou) | Pelendria | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | sigles XIII-XV |
| 351-008 | Iglésia de la Verge (Panayia Podithou) | Gálata | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | XVI |
| 351-009 | Iglésia de la Santa Creu (Stavros tou Ayiasmati) | Platanistasa | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | XV |
| 351-010 | Iglésia de la Transfiguración (Ayia Sotira tou Soteros) | Palaichori | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> | XV |
Pobles de Troodos (selecció)
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Painted Churches in the Troodos Region». UNESCO Culture Sector. Consultat el 24 de giner de 2013.
- ↑ «Cyprus / Troodos - 2007 Winner». Consultat el 26 de giner de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Museus de Troodos
- Visita virtual panoràmica de les montanyes Troodos
- Artícul Kypros Net sobre Troodos
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Troodos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.