Citrus medica

Citrus medica (Citrus medica)

Citrus medica, comunament cridat cidro, és un arbust de la família de les rutáceas cultivat per la seua fruta, cridada cidra, llima poncil, llima francesa o toronja (encara que este últim terme es presta a confusió en el naronja), que rara volta es consumix fresca, pero la pell de la qual s'usa en preparacions de rebosteria i com aromatizante pel seu fort contingut en olis essencials. Va ser provablement el primer cítric conegut en Europa, documentat des de l'época del Imperi romà i precisament de l'ètim llatí citrus prové el seu propi nom. La Naturalis Història de Plinio el Vell ho descriu (xii.7), i menciona els seus usos medicinals.

Descripció

És un arbre menut o arbust perennifolio, de 2,5 a 5 m d'altura, en el fuste retortillat i brancaje dens i rígit, en espines en les aixelles foliares. Les fulls, de pecíols curts, són simples, alternes, elíptiques a lanceoladas, de fins a 18 cm de llarc, de superfície coriácea i color vert obscur pel fes, en una distintiva fragància de llima. Produïx florés hermafroditas, fragants, de bon tamany, blanques o purpúreas, que formen arracades menudes. Tenen de 4 a 5 pétals, en 30 a 60 estams.

El frut és un hesperidio oblongo o globoso, rarament piriforme, de fins a 30 cm de diàmetro, encara que vària molt entre eixemplars i encara en el mateix eixemplar, en l'estil ben marcat. Està recobert d'un clafoll gros, carnosa, pegada al endocarpo, de color groc o verdoso, en glándulas oleosas menudes i freqüentment rugosa. Té 10 a 15 carpelos, fermes, poc sucosos, dolços o #àcit segons la varietat. Normalment les llavors són menudes, monoembriónicas, planes, blanques per dins i abundants.

Distribució i hàbitat

El seu orige és motiu de controvèrsia puix alguns creuen que es va originar en la Índia encara que uns atres creuen que es va originar en China. Existixen documents de llavors domèstiques des de l'IV mileni a. C. La varietat dolça, es va escomençar a cultivar en el 1300 a. C., i es va introduir des d'allí en la medicina judeua en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

a través de les rutes comercials. Va ser el primer cítric que es va cultivar en Europa.

En la antiga Roma es va amprar com a medicinal, i a partir de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

com a aliment; és mencionat tant per Dioscórides com per Plinio. Deu haver-se cultivat en Judea en época bíblica, ya que el seu frut —cridat etrog en hebreu— és una de les espècies rituals utilisades en la festa de Sucot. En Itàlia va desaparéixer en la caiguda de l'Imperi romà, conservant-se només en Sicília, Cerdenya i la regió napolitana.

Va aplegar a Amèrica a través d'Espanya; els conquistadors ho varen introduir en Florida, Puerto Rico i finalment Califòrnia; encara que es varen desenrollar plantacions comercials, finalment la dificultat del seu creiximent va dur al seu abandó. En Centroamérica, Brasil i Colòmbia s'ha naturalizado, i existixen plantacions d'alguna extensió, sobretot per a exportació.

Cultiu

Rara volta es cultiva de llavor; es reproduïx en facilitat per esquejes presos de branques de 2 a 4 anys i plantades sense defoliar. En més velocitat es reproduïx per esgall sobre base de taronger dolç (Citrus × sinensis), taronger amarc (Citrus × aurantium) o naronja (Citrus × paradisi), pero les frutes aixina obtingudes són de menor tamany i l'esgall creix a voltes en més rapidea de la que el peu pot soportar. Requerix prou sol, sol ben airejat, i tolera mal els extrems de temperatura i humitat; a diferència d'atres cítrics, no travessa una fase hivernal de repòs. Pel pes dels fruts deu anar-se en conte de podar les branques llargues, o colocar-los soports per a que resistixquen durant tot el creiximent d'estos. És freqüent també en les plantacions comercials la pràctica de tallar les espines per a evitar dany a la fruta.

Està en flor la major part de l'any, produint fruta constantment, encara que la major part es produïx en primavera. Tarda uns tres mesos en alcançar la forma madura, en la pell groc intens i un profunt aroma. Para use culinari normalment li l'arreplega encara vert, en entre 12 i 15 cm de diàmetro. La producció normal està entorn als 30 kg anuals, encara que en circumstàncies favorables pot alcançar-se el triple d'açò.

La varietat «Cidra de Còrsega» va ser molt cultivada en Còrsega a finals de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

en bancales en terrat, protegits del vent. La producció, la major a escala mundial en esta época, es destinava sobretot a indústries alimentícies d'Itàlia i Europa del Nort, encara que localment es fabricava un licor típic molt perfumado i apreciat, la «cédratine». Hui dia, el cultiu pràcticament ha desaparegut de Còrsega i solament es realisa, a gran escala, en Marroc, Itàlia, China i Sudamérica. En Itàlia es cultiva principalment en la regió de Calàbria, en una àrea anomenada Riviera dei Cedri i que inclou pobles que es diuen Santa Maria del Cedre i Cetraro, precisament pel cultiu d'esta planta.

Usos

Ritual

El frut d'un cultivar de C. medica, cridat en hebreu etrog (אתרוג), s'ampra com una de les quatre espècies (ארבעה מינים, arba'a minim) que s'agiten en la festa de Sucot, en l'autumne septentrional, en una ofrena prescrita.

Medicinal

Exteriormente este frut s'assembla a una llima, pero a diferència d'est té molt poc suc. Des de l'antiguetat s'utilisava en fins terapèutics (contra problemes pulmonars, intestinals i uns atres). El oli essencial de cidra es considera un antibiòtic.

El suc de cidra en vi es creïa que era un antídot efectiu contra els verís en general.

Actualment es valora molt la fragància del cidro. El seu frut (inclosa la pell) és objecte de comerç internacional i s'utilisa molt com a ingredient en l'indústria agroalimentària.

Taxonomia

Citrus medica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 782, en l'any 1753.

Nom comú

Acimboa, acimboga, acimbogo, acimboguero, alambor, azamboa, azamboero, cedre, cidra, cidrado de Valéncia, cidra dolç, cidra (frut), cidral, cidra llima, cidra real, cidras figurades, cidrera, cidrero, cidro, cimboa, cimboa real, cimboga, cimboga real, cimbogo, cimboguero real, llimes de figures, llimes poncíes, llima poncil, taronger agre, taronger real, naronja, poncil, toronja, toronja alimonada, toronjo, zamboa, zamboero.

Bibliografia

1. Macbride, J. F. 1949. Rutaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(3/2): 655–689.
2. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
3. Schatz, G. I., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z. S. Rogers, C. M. Taylor & Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
4. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
5. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Rutaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Pa rt V. Fieldiana, Bot. 24(5): 398–425.

1. Stevens, W. D., C. O. O., A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.
2. Vásquez M., R. 1997. Flórula de les Reserves Biològiques de Iquitos, Perú: Allpahuayo-Mishana, Explornapo Camp, Explorama Lodge. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: i–xii, 1–1046.
3. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x + 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaços externs

Cidro o Citrón: 5 Increibles beneficis d'esta fruta cítrica