L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cedrus atlantica

Cedrus atlantica, cedre de l'Atles, cedre platejat o cedre atlàntic[1] és una espècie arbòrea pertanyent a la família de les pinàcees.

Cedrus atlantica (Cedrus atlantica)

Distribució i hàbitat

És originari de les montanyes del Atles d'Argèlia (Tell Atles) i de Marroc (en el Rif i l'Atles Mig, i localment en l'Alt Atles).[2]

A voltes alguns autors ho consideren una varietat o subespècie del cedre del Líban Cedrus libani  var. atlantica (Endl.) Hook.f. o Cedrus libani subsp. atlantica (Endl.) Batt. & Trab., o també una espècie distinta, Cedrus atlantica (Endl.) Manetti ex Carrière. Depenent de l'autoritat en Botànica a que es recórrega, es troba en els tractats botànics i florísticos una o una atra designació,[3][4][5][6][7][8] mentres que el tractament com a espècie diferent es troba molt estés en l'horticultura popular,[9] i inclús en alguns treballs botànics.[10][11] La discrepància en el tractament deriva en gran part de la base genètica molt estreta d'arbres cultivats, que taxonòmicamente produïx una impressió falsa de distinció, no confirmada quan s'examina la gama de variació més àmplia trobada en arbres selvats.[2]



Morfologia

És un arbre de tamany mijà a gran, de 30 a 35 m (rarament alcança els 40 m) d'altura, en un diàmetro de tronc d'1.5 a 2 m. És similar en tots els caràcters a les atres varietats de cedre de Líban. Les diferències són difícilment discernibles. El tamany del con mascle tendix a ser alguna cosa més chicotet (encara que estiga registrat que alcança fins a 12 cm, solament rarament apleguen als 9 cm de llarc, comparat en els fins a 10 cm en les varietats brevifolia, i 12 cm en les vars. stenocoma i libani); no obstant, en determinades condicions tots pot ser de tan sol 6 cm). Sobre la llongitut del full (de 10 a 25 milímetros), és similar a les varietats stenocoma, de major llongitut que la mija en les varietats brevifolia i més curta que en les varietats libani, pero sempre en condicions determinades.[2][5][10] Ademés, molts (pero no la majoria) dels arbres cultivats presenten fullage (azulado) glauco, els fulls són més suaus i poden trobar-se en major número en cada espiral. Els arbres jóvens en cultiu posseïxen a sovint branques més empinades que moltes varietats cultivades libani.[9]


Ecologia

El cedre de l'Atles forma boscs en les ales de les montanyes entre 1370 a 2200 m s. n. m.; a sovint en boscs purs, o mesclats en avets algerís, ginebreres, carrasques i arces. Estos boscs poden suministrar hàbitat al macaco de berbería (Macaca sylvanus), espècie en perill d'extinció, un primat que tenia distribució molt més àmplia en la prehistòria en Marroc i el nort d'Argèlia.[12]

Cultiu i usos

És comú el seu cultiu en climes templats. En els dissenys de jardins són utilisades més freqüentment les formes glaucas que es planten com arbre ornamental. Estes formes es poden distinguir com un grup cultivar, el "Grup Glauca". Cedrus atlantica f. glauca, el cedre blau de l'Atles és una varietat en fulls més blavenques encara. En els cultius es presenten també formes fastigiadas, péndulas, i de full dorat. Una atra raó per al seu cultiu és per la seua major tolerància a les condicions seques i calentes que la majoria del restant de coníferes.

En el sur de França s'han efectuat plantacions de cedres, principalment en Cedrus libani var. atlantica, en destí a la producció maderera.

Un cedre de l'Atles es troba en el prat sur dels jardins de la Casa Blanca en Washington D. C. El president Carter va ordenar que es construïra per a la seua filla Amy una casa de jocs en el cedre. L'estructura de fusta va ser dissenyada pel propi president, i està autosustentada de tal modo que no cause dany a l'arbre.[13]

Taxonomia

Cedrus atlantica va ser descrita per (Endl.) Manetti ex Carrière i publicat en Traité Général dones Conifères 2: 374. 1867.[14]

Etimologia

Cedrus: nom clàssic del cedre.

atlantica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació prop del Oceà Atlàntic.

Sinonímia
  • Abies atlantica (Endl.) Lindl. & Gordon
  • Cedrus africana Gordon ex Knight
  • Cedrus argentea Carrière
  • Cedrus libani subsp. atlantica (Endl.) Batt. & Trab.
  • Cedrus libani var. atlantica (Endl.) Hook.f.
  • Cedrus libani var. glauca Carrière
  • Cedrus libani f. glauca (Carrière) Beissn.
  • Cedrus libani f. glauca (Carrière) Geerinck
  • Cedrus libanitica subsp. atlantica (Endl.) O.Schwarz
  • Pinus atlantica Endl.[15]

Nom comú

  • Castellà: cedre (4), cedre blau, cedre de l'Atles (6), pi de Marroc.[16]

Referències

  1. ↑ Cedre de l'Atles, Cedre platejat, Cedre atlàntic, Cedrus atlantica Menetti, pág. 46 - Gregor Aas i Andreas Riedmiller: Gran Guia de la Naturalea, editorial Everest, traductor Eladio M. Bernaldo de Quirós, ISBN 84-241.2663.5, 4.ª edició, 1993.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Gaussen, H. (1964). Genre Cedrus. Els Formes Actuelles. Trav. Lab. For. Toulouse T2 V1 11: 295-320
  3. ↑ Hooker, J. D. (1862). «On the Cedars of Lebanon, Taurus, Algeria and Índia.» Nat. Hist. Rev. 2: 11-18.
  4. ↑ Battander, J.-A. & Trabut, L. (1905). Flora de l'Algérie.
  5. ↑ 5,0 5,1 Schwarz, O. (1944). Anatolica. Feddes Repertorium 54: 26-34.
  6. ↑ Browicz, K. & Zielinski, J. (1982). Chorology of Trees and Shrubs in southwest Àsia vol. 1.
  7. ↑ Greuter, W., Burdet, H. M. & Long, G. (eds.), (1984). Med-Checklist – A critical inventory of vascular plants of the circum-mediterranean countries.
  8. ↑ Frankis, M. P. & Lauria, F. (1994). The maturation and dispersal of cedar cones and seeds. International Dendrology Society Yearbook 1993: 43-46.
  9. ↑ 9,0 9,1 Walters, W. M. (1986). European Garden Flora Vol 1. ISBN 0-521- 24859-0.
  10. ↑ 10,0 10,1 Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3.
  11. ↑ Gymnosperm database Cedrus atlantica.
  12. ↑ Hogan, C. Michael, 2008. Barbary Macaque: Macaca sylvanus, GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg [1] archivat en Wayback Machine.
  13. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2009. Consultat el 15 d'abril de 2009.
  14. ↑ «Cedrus atlantica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de giner de 2014.
  15. ↑ Cedrus atlantica en PlantList
  16. ↑ «Cedrus atlantica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 30 de giner de 2014.

Bibliografia

  • Anal. Jard. Bot. Madrit 37(2):251-268.—(1982)Memòria del mapa de les séries de vegetació de la província de Madrit. Madrit.
  • Anal, Inst.Bot. Cavanilles 21: 1-325.-(1964) Esquema de la vegetació potencial i la seua correspondència en els sols en l'Espanya peninsular.
  • Anal Inst. Bot. Cavanilles 22: 341-405.—(1974) La vegetació de la classe Quercetea iíicis en Espanya i Portugal.
  • Anal. Inst. Bot. Cavanilles 31(2):205-259.—(1981) Els étages bioclimatiques de la vegetation de la Península Ibérique.
  • ASENSI MARFIL, A. (1976) Flora i vegetació de les àrees ocupades pel Abies pinsapo Boiss. Tesis doctoral.-& S.
  • BALL, J. (1878) Spicilegium Florae Maroccanae. Journ. Linn. Soc. 16: 281-772.
  • BARBER, M. & P. QUEZEL (1975) Forets de sapin sur li pourtour mediterraneen. Anal Inst. Bot. Cavanilles32(2): 1245-1289.
  • CEBALLOS, L. & M. MARTIN BOLAÑOS (1928) El pinsapo i l'avet de Marroc. Bol. Inst. Forest. Inv.Exp. 1(2): 47-101.
  • I.F.'GALIANO & S. RIVAS MARTINEZ (1963) Estudi i mapa de vegetació en Estudi agrobiológicode la província de Càdis. Sevilla.
  • GAUSSEN, H. (1964) Els Gymnosperm.és actuelles etfossiles, IV. Toulouse.
  • GALIANO & S. RIVAS MARTINEZ (1962) Estudi i mapa de vegetació en Estudi agrobiológicode la província de Sevilla. Sevilla.
  • IONESCO, T. & Ch. SAUVAGE (1962) Els types de vegetation du Maroc: essai de nomenclature et de definition.^Rev. Geog. Maroc 1-2: 75-86.
  • IRIVERA GUERRERO, J. (1980) Estudi de la flora i vegetació de la Serra de Araceña. Tesis doctoral.
  • MUÑOZ ALVAREZ, J.M.: (1982) Catàlec florístico de les Serres Subbétiques de la província de Còrdova. Tesisdoctoral.i.
  • NEGRE, R. (1961)Petite Flore dones regions arides du Maroc Occidental, 2 vols. Paris.
  • QUEZEL, P. & S. RIVAS MARTINEZ (1981) Contribution a l'etude dones groupements forestiers etpréforestiers du Maroc.Phytocoenologia 9(3): 311-412.
  • QUEZEL, P. (1978) Analysis of the flora of mediterranean and Saharan Africa. Ann. Missouri Bot. Gard. 65:479-534.
  • & S. RIVAS MARTINEZ (1971) Estudi i mapa de vegetació en Estudi agrobiológico de la província de Còrdova. Sevilla.
  • & S. RIVAS MARTINEZ (1971) Vegetació potencial de la província de Granada. Trab. Dep. Bot. Fis.Veg. 4: 3-85.
  • RIVAS GODAY, S. (1949) Els avets mediterràneus: la seua posició en la aciculisilva. Les Ciències 14(1): 78-85.-I.F.
  • RIVAS MARTINEZ' S. (1963) Estudi de la vegetació i ñora de les Serres de Guadarrama i Gredos.
  • RÍVAS MARTÍNEZ (1976) Contribució al coneiximent fitosociológico dels pinsapares de laSerranía de Ronda. Anal Inst. Bot. Cavanilles 33: 239-247.
  • RUIZ DE CLAVIJO, I. (1978) Estudi florístico de la. Serranía Subbética de la província de Sevilla. Tesisdoctoral.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cedrus_atlantica&oldid=1341500»