Juniperus flaccida
La ginebrera, cedrillo o cedre colorat (Juniperus flaccida) és arbre pertanyent a la família Cupressaceae.
Classificació i descripció
[editar | editar còdic]Arbre o arbust menuts de 5 fins a 12 metros d'altura, el tronc de la qual es ramifica freqüentment a una altura d'1 a 2 m i en un diàmetro de 25 a 50 cm. Copa de forma globosa de fins a 10 m d'ample. Corfa, profundament fisurada, en plaques fibrosas entrellaçada de color grisáceas en el seu exterior i café rojoses en el seu interior, dividida en tires llongitudinals. Branques, esteses formant una copa redonejada i irregular, les branques que són secundàries per lo general péndulas i fláccidas, en un sistema terminal de branques foliosas, dispostes en dos files verticals opostes. Fulls, opostes, en els àpiços pegats al talle i sense punta, el marge irregularment dentado. Inflorescència masculines oblongas, tetrágonas, de 2.5 mm de llarc, de color groc, lleument violáceo o rosat, formades per 16 escamas dispostes per parells; #inflorescència femenines constituïdes per 8 escamas opostes, de color blanquecino en tenyida azulado. Microstróbilos (cons productors de polen), són oblongos, escamas tetrágonas, de color groc, violáceos o rosats, de 2,5 mm, formats per 16 escamas dispostes per parells, anchamente ovoides que alberguen 4 sacs polínicos. Megastróbilos, ya madurs plans de 8-20 cm de diàmetro, suau, en una polpa fibroso-resinosa, de color canella fins a moreno rojós, en una llaugera coberta de pelusilla blanquecina, endurit en secar-se per la resina cementante de la polpa. Llavors de 6 a 8, fins a 13 per megastróbilo, a sovint irregularment anguladas de 5-6 mm de llarc, de color groguenc o café clar.[1][2][3]
Distribució
[editar | editar còdic]És una espècie nativa de Mèxic. Es localisa en el sur d'Estats Units fins al sur de Mèxic. En el nostre país, es distribuïx en els estats de: Sonora, Sinaloa, Chihuahua, Nou #León, Coahuila, Durango, Tamaulipas, Nayarit, Guanajuato, Sant Luis Potosí, Guerrero, Hidalgo, Morelos, Querétaro,
Estat de Mèxic, Pobla, Michoacán i Oaxaca.[3][2]
Ambient
[editar | editar còdic]És una espècie que creix i es desenrolla ales seques, àrides, obertes o en vegetació en barrancas, de sols calizos molt associada en algunes espècies de pins. En alguns llocs formen rodales exclusius de junípero, sobretot en altituts de 1800 m s. n. m. També s'associa a boscs de encino en un ranc altitudinal entre els 1300 – 2500 m s. n. m., prospera en sols generalment pobres, rocosos i calichosos.[4] En boscs de pi encino és comú trobar-ho entre 1000 – 2500 m s. n. m., en estes altituts la precipitació fluctua a entre els 600 i 2000 mm anuals, i és adaptable a variacions de temperatura entre -6 i 30 °C. És freqüent en els boscs pertorbats de Pinus i Quercus templats i subtropicales, palmares de B. dulcis i selva baixa en cactáceas columnars.[1]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]És una espècie de gran demanda per a l'elaboració de mobles i #artesania pel seu color rojós, veteado suau i aroma agradable. Ademés, la fusta presenta textura fina i fil recte, característiques que li conferixen diversos usos potencials.[5] En Mèxic, l'extracció intensiva de fusta en boscs de J. fláccida, i el apacentamiento de ganado vacú en les seues àrees de distribució natural, han ocasionat diversos canvis en la seua estructura poblacional, aixina com en la seua supervivència, creiximent i reproducció.[6] No obstant, en l'estat de Guerrero va realisar un estudi per a evaluar l'efecte de les activitats anteriors, i, en el nivell que succeïx, no representa un risc aparent per a la viabilitat poblacional de l'espècie No obstant, l'escàs coneiximent dels efectes d'estos #destorbament, és una limitante per al disseny i posada en pràctica d'alternatives d'aprofitament, maneig i conservació en tota la seua àrea de distribució natural.[6] En Mèxic no es troba en cap categoria de protecció de la NOM059. Tampoc està en alguna categoria en la llista roja de la IUCN (International Union for Conservation of Nature). Ni en CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- www.cofupro.org.mx/cofupro/archivo/fondo_sectorial/.../9guerrer.pdf
- www.redalyc.org/articulo.oa?aneu=61712206
- www.biodiversitylibrary.org/part/10451
- Enciclovida té un artícul sobre Juniperus flaccida
- Naturaliste.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Del Castell, R.F., J.A. Pérez de la Rosa, G. Vargas Amat i R. Rivera García. 2004. Coníferes. En: A.J. García-Mendoza, M.J. Ordóñez i M. Briones-Sales (eds.), Biodiversitat d'Oaxaca. Institut de Biologia, UNAM. Fondo Oaxaqueño per a la Conservació de la Naturalea-World Wildlife Fund, Mèxic, pp. 141-158.
- ↑ 2,0 2,1 Martínez, M. 1953. Les Pináceas Mexicanes. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Secretaria d'Agricultura i Ganaderia. Mèxic, D. F.
- ↑ 3,0 3,1 Rzedowski, G. C. de, J. Rzedowski i colaboradors, 2005. Flora fanerogámica del Valle de Mèxic. 2a. ed., 1a reimp., Institut d'Ecologia, A.C. i Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat, Pátzcuaro (Michoacán), 1406 pp.
- ↑ López, Z. G. A. i Mateo, S. J. J. Catàlec d'arbres i arbusts, primera part coniferales. Centre d'Investigacions Forestals. Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. 121 p
- ↑ Quintero, A. A. 2002. Caracterisació tecnològica de la fusta de Juniperus flaccida var. poblana Mtz. Tesis de llicenciatura. Universitat Autònoma Chapingo. Chapingo, Mèxic. 85 p.
- ↑ 6,0 6,1 Ayerde Lozada, Demetrio, López Mata, Lauro. Estructura poblacional i paràmetros demogràfics de Juniperus flaccida SchltdlMadera i Boscs [en linea] 2006, 12 (autumne) : [Data de consulta: 1 d'octubre de 2015] Disponible en:<http://www.redalyc.org/articulo.oa?aneu=61712206> ISSN 1405-0471
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juniperus flaccida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.