Anar al contingut

CITES

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
CITES
Archiu:Caps block 0 Landscildkröte.jpg
Certificat CITES austríac d'una tortuga mediterrànea

La Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades, més coneguda com CITES per les seues sigles en anglés (Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora),[1] és un tractat internacional redactat en base en la resolució adoptada en 1973 pels membres de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (en anglés International Union for Conservation of Nature, IUCN). El seu propòsit és assegurar que el comerç internacional d'animals i plantes salvages no amenace la seua supervivència en la seua mig natural. El tractat oferix varis graus de protecció i cobrix a més de 40.900 espècies d'animals i plantes.[2]

Sent de participació voluntària, el tractat va començar en 80 signatarios l'any de la seua entrada en vigor (1975), havent alcançat els 183 països en l'actualitat. En alguns idiomes es coneix com a Tractat de Washington, ciutat en la que va ser redactat i firmat.

A partir de decembre de 2024, la Secretària General de la CITES és Ivonne Higuero.[3]

El Conveni

[editar | editar còdic]

CITES és considerat l'acort més important[4][5] i extens[6] sobre la protecció d'espècies, i servix com a acort marque per a les parts firmants (183 països, entre adherentes i ratificantes[7]). Això significa que el tractat no ve a reemplaçar les lleis pròpies de cada país, les quals poden ser més estrictes pero no més permissives. Els països estan, per tant, en el seu dret a prohibir la comercialisació o tinença d'espècies que la CITES merament regula a nivell de control de la seua comercialisació. En este respecte, l'Unió Europea, per eixemple, ha acordat implementar una classificació més estricta,[8] en la que moltes espècies passen a estar incloses en categories (apèndixs) que oferixen més protecció. En canvi, espècies que en Europa són comerciables, com la tortuga mediterrànea (una espècie cada volta més amenaçada), poden ser prohibides en atres països, com és el cas d'Israel (a on no s'admet la tinença particular de cap espècie de tortuga terrestre).


El tractat requerix que els països firmants designen a lo manco una autoritat administrativa, una autoritat científica i centres d'observança i control, els quals solen ser regulats pels ministeris corresponents de cada país. En l'Unió Europea el conveni, en vigor des d'1 de giner de 1984, s'aplica per mig del Reglament (CE) 338/97, de 9 de decembre de 1996, pel que es regula la protecció d'espècies de fauna i flora selvades per mig del control del seu comerç. Per la seua banda, el Reglament (CE) 865/2006, de 4 de maig de 2006, establix les disposicions d'aplicació del reglament anterior.[9]

Ya que en ocasions les espècies la comercialisació de les quals es prohibix o es regula són espècies migratòries, la CITES es beneficia també del Conveni de Bonn sobre la conservació de les espècies migratòries d'animals selvats, de 1979, degut a que protegir a eixemplars de dites espècies planteja reptes particulars pel fet de que creuen fronteres.[10]

Certificats CITES

[editar | editar còdic]

U dels comesos de les autoritats administratives és l'expedició dels permissos i certificats pertinents. Cap de les espècies que es troben en la llista d'espècies protegides (LEPFFS) pot ser comercialisada sense que el venedor, i després el comprador, disponguen del certificat corresponent. Els certificats, que moltes voltes reben l'apelatiu de DNI, s'expedixen per les autoritats veterinàries segons les normes de cada país, normalment en una data propenca al naiximent o eclosió de l'eixemplar. Un certificat per a la venda d'un animal protegit dins d'un país no servix per a la seua exportació o importació, els quals requerixen d'una llicència diferent i el compliment de les normes del país destine. Dins de l'Unió Europea, un certificat CITES comú permet múltiples vendes d'un eixemplar dins del país, i una sola venda a un atre Estat membre de la UE.

Sent espècies les comunitats de les quals estan estrictament controlades, rarament (i quan les circumstàncies ho justifiquen) s'expedixen permissos per a animals recent capturats (eixemplars selvats).

Empreses Espanyoles en certificats CITES

[editar | editar còdic]
  • Loro Parc (Exhibició i críes d'espècies protegides)
  • Caviar de Riofrío (Crío de esturión i producció de caviar)
  • Falconry Heritage (Crío i exportació d'aus rapaces)
  • Triton Reptils (Comercialisació de reptils exòtics)
  • Coral Wonders (Importació de corals pétreos i vida marina)
  • Bioparc Valéncia (Gestió i críes de fauna amenaçada)
  • Basabere (Exhibició i críes d'espècies protegides)
  • Zoo Aquarium de Madrit (Conservació i intercanvi d'espècies CITES)
  • Mundomar (Exhibició de mamífers marins)
  • Curtidos Badia (Processament de pells de reptils exòtics)


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Pàgina oficial de la CITES en espanyol». Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades. Consultat el 4 d'abril de 2018.
  2. «The CITES species | CITES». cites.org. Consultat el 2025-06-29.
  3. «Ivonne Higuero named as new CITES Secretary-General | CITES». cites.org. Consultat el 2025-06-29.
  4. PLOS ONE.7(7)
    i40907.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0040907.Consultat el 2 de maig de 2020.
  5. Programs, United States Congress House Committee on Appropriations Subcommittee on Foreign Operations, Export Financing, and Related (1997). Foreign Operations, Export Financing, and Related Programs Appropriations for 1998: Hearings Before a Subcommittee of the Committee on Appropriations, House of Representatives, One Hundred Fifth Congress, First Session (en en), U.S. Government Printing Office.
  6. Policy Trend Report,**,.
  7. «Llista de les Parts | CITES». www.cites.org. Consultat el 2 de maig de 2020.
  8. Reglamente consolidat (CE) 338/97 del Consell, per a aplicar el CITES en Espanya i reste països Unió Europea
  9. «El Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades (CITES)» (en en). www.miteco.gob.es. Consultat el 2 de maig de 2020.
  10. «ONU redobla esforços per a protegir a animals migratoris» (en és). El Comerç Perú. Consultat el 5 de maig de 2020.