Vida selvada
,_parque_nacional_de_Chobe,_Botsuana,_2018-07-28,_CAPS_0_105.jpg){kind=link}
Els térmens vida selvada i vida salvage es referixen a plantes, animals, fongos i atres organismes salvages que habiten un lloc sense haver segut introduïts pels sers humans.[1][2] Entre les causes d'extinció de vida selvada es mencionen matances, destrucció o fragmentació d'hàbitats, espècies introduïdes i cadenes d'extinció.[3]
La vida selvada o vida salvage pot ser trobada en tots els ecosistemas. Deserts, boscs tropicals, planicies i atres àrees, incloent les ciutats més desenrollades totes tenen distintes formes de vida selvada. Encara que en la cultura popular l'expressió generalment es referixca a animals encara sense contacte en la presència humana.
La majoria dels científics concorden que la vida selvada al voltant del planeta sofrix, d'un modo o un atre, de l'impacte de les activitats humanes. Es calcula que la vida selvada s'ha reduït en un 52% entre 1970 i 2014, segons un informe del Fondo Mundial per a la Naturalea.[4]
Conservació de la vida selvada o salvage
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Destrucció
[editar | editar còdic]
Els sers humans han afectat a la vida selvada, causant dany a moltes poblacions i encara extinció d'espècies.[5]
La explotació de recursos naturals és una característica del ser humà modern des del seu èxodo d'Àfrica, 130,000 a 70,000 anys. Esta explotació pot tindre sérios impactes en les poblacions d'espècies selvades, incloent extincions. Les taxes d'extinció d'espècies de plantes i animals en moltes parts del planeta han segut tan altes en els sigles recents que es pensa que el planeta ha entrat en la sexta extinció massiva o extinció massiva del Holoceno.
La destrucció de la vida selvada no sempre du a l'extinció total d'una espècie sino a marcades disminució poblacionals. No obstant les extincions d'espècies dominen els estudis de la destrucció de vida selvada perque representen pèrdues irreparables.
Es considera que hi ha quatre raons principals de pèrdua de vida selvada: sobreexplotació o matances, destrucció d'hàbitat, impacte d'espècies introduïdes i cadenes d'extinció.[6]
Sobreexplotació
[editar | editar còdic]La sobreexplotació dels recursos naturals ocorre quan la caça o peixca excedixen la capacitat reproductiva de la població explotada. Este efecte és més notable quan es tracta de poblacions de llent creiximent, com ser les espècies de peixos grans. Inicialment, quan una secció de la població selvada està sent perseguida en excés és possible que hi haja un increment en números en haver més recursos disponibles (per eixemple, aliment). Pero quan la caça o peixca continua en una proporció major que la taxa de reproducció, la població comença a declinar.[7]
Les poblacions més vulnerables són les que estan confinades a illes, ya siga illes reals o hàbitats rodejats per hàbitats diferents quan són someses a métodos d'explotació insostenibles.
Destrucció i fragmentació d'hàbitats
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Destrucció d'hàbitat.
Es considera que l'hàbitat de cada espècie és el territori preferit per esta. Molts dels processos associats en l'habitació humana duen pèrdues en les hàbitats naturals, lo que disminuïx la capacitat de càrrega d'eixos locals. En moltes casos l'us dels recursos conduïx a una fragmentació dels hàbitat originals del lloc. Aixina ocorre en granges o construcció de nous pobles que creen una série de pegats aïllats de boscs o de vegetació primigènia.
Impacte d'espècies introduïdes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Espècie invasora.
Algunes de les espècies introduïdes pels sers humans a atres llocs fòra de la seua distribució geogràfica originària es tornen espècies invasoras. Els eixemples de les espècies que s'han tornat invasoras i amenacen a la vida selvada en molts llocs del món inclouen als rates, gats, cabras, dent de lleó, certs nenúfarés, etc. A sovint certes espècies que no són molt abundants en el seu lloc d'orige es tornen invasoras fora de control en atres llocs de climes similars. La raó encara no està molt clara; alguns, inclús Charles Darwin pensaven que no seria molt provable per a una espècie exòtica el reproduir-se en abundància fòra del seu ambient habitual. La veritat és que açò és cert per a la gran majoria de les espècies introduïdes en atres hàbitats. Pero ocasionalment algunes espècies tenen gran èxit despuix d'un periodo d'aclimatació i poden aplegar a convertir-se en plagues. Una de les raons és que han deixat arrere als enemics naturals que llimitaven les seues poblacions en el lloc d'orige. En tal cas poden competir i desplaçar a la vida selvada nativa.
Cadenes d'extinció
[editar | editar còdic]La pèrdua d'espècies crea efectes secundaris. Les poblacions de sers selvats tenen múltiples interaccions en els membres restants de la comunitat biòtica. Per eixemple, un herbívor gran com l'hipopótam, té paràsits que a la seua volta servixen d'aliment a pardals. Si l'herbívor desapareix algunes d'estes aus també serien afectades. L'extinció casi total del castany americà en Nort Amèrica va causar l'extinció de cinc espècies de lepidòpters que s'alimentaven d'este arbre.[8] Certes plantes depenen de polinisadorés específics. Si el polinisador desapareix la planta també pot aplegar a desaparéixer. A la seua volta els herbívors que depenen d'eixa planta també sofririen les conseqüències. És lo que se sol cridar el efecte va dominar, una cadena de reaccions en efectes lluntans. Estos processos repercutixen més allà de les espècies immediatament afectades i poden posar en risc a la comunitat ecològica sancera.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Usher, M. B. (1986). Wildlife conservation evaluation: attributes, criteria and values, London, New York: Chapman and Hall. ISBN 978-94-010-8315-7.
- ↑ Harris, J. D. Brown, P.L. (2009). Wildlife: Destruction, Conservation and Biodiversity, Nova Science Publishers.
- ↑ Diamond, J. M. (1989). Overview of recent extinctions. Conservation for the Twenty-first Century. D. Western and M. Pearl, New York, Oxford University Press: 37-41.
- ↑ https://www.wsj.com/articles/report-wildlife-numbers-drop-by-half-since-1970-1412085197
- ↑ Science.345(6195)
- 401–406.doi:10.1126/science.1251817.
- ↑ Diamond, J. M. (1989). Overview of recent extinctions. Conservation for the Twenty-first Century. D. Western and M. Pearl, New York, Oxford University Press: 37-41.
- ↑ «Critical Species». Conservation and Wildlife. Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2012. Consultat el 14 de juliol de 2012.
- ↑ «Chestnut and Invertebrate Extinctions». Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2021. Consultat el 1 de maig de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vida silvestre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.