Extinció massiva
Una extinció massiva és un tipo d'extinció terminal en la qual desapareixen, en un periodo geològicament breu, a lo manco el 75% de les espècies.[1][2] En els últims 540 millons d'anys, durant el eón Fanerozoico, s'han identificat cinc d'estos events.
En ocasions les extincions massives es confonen en un event lligat a l'extinció,[3] de l'anglés Extinction-Level Event o ELE, que seria el succés, més o menys llarc, provocador de dites extincions. Estos events són generalment desconeguts, pero existixen evidències de colisions en asteroides de varis quilómetros, erupció volcàniques massives, supernovas propenques, les accions d'una o més noves espècies, combinacions de les anteriors, etc. De la mateixa manera, està baix discussió si en el Holoceno vivim la sexta gran extinció i si el sorgiment de les cèlules eucariota i l'exterminació de moltes bactèries procariota per l'expulsió d'oxigen va poder ser la primera i la desaparició de la Fauna de Ediacara una atra més.
Història
[editar | editar còdic]En un crucial treball de 1982, Jack Sepkoski i David M. Raup varen identificar les cinc extincions massives que ha patit la Terra.[4][5] Alguns autors, com Xabier Orue-Etxebarria, apunten que va poder existir a lo manco una sexta.[2] A continuació s'indiquen les principals senyes de dites extincions indicant la duració estimada i la causa o causes tingudes per més provables actualment.[nota 1]
| Events d'extinció | Fa (millons d'anys) |
Duració estimada | Espècies extintes | Possibles causes |
|---|---|---|---|---|
| Extincions del Ordovícico-Silúrico | 445–444 | Entre 500 000 i 1 milló d'anys | 85 % | Explosió d'una supernova propenca[6] i canvis en el nivell dels oceans per glaciació.[7] |
| Extinció del Devónico-Carbonífero | 372 | Tres millons d'anys | 82 % | Canvis climàtics per glaciació i anoxia oceànica per diversificació de les plantes terrestres.[8] |
| Extinció del Pérmico-Triásico | 251 | Un milló d'anys | 96% | Impacte d'un meteorit [9] i ploma mantélica. [10] |
| Extinció del Triásico-Jurásico | 201 | Un milló d'anys | 76 % | Fragmentació del supercontinente Pangea en erupció volcàniques.[11] |
| Extinció massiva del Cretácico-Paleógeno | 66 | Trenta dies[nota 2] | 76 % | Ploma mantélica i impacte d'un meteorit.[12] |
En la taula pot observar-se que les tres primeres varen ser les més destructives, encara que les senyes són escasses. Aixina en la transició entre els periodos Ordovícico i Silúrico, varen ocórrer una de les extincions massives més misterioses, la cridades extincions massives del Ordovícico-Silúrico perque no s'ha constatat la presència de fenomens volcànics massius, com sí apareixen en les demés.[12]
Respecte a les demés, alcançar un acort entre els experts ha segut molt difícil. Ni tan sols en la extinció massiva del Cretácico existix acort sobre si va ser produïda pel impacte d'un cos extraterrestre o est va ser solament l'última catàstrofe sofrida despuix d'una gran activitat volcànica.[12]
Causes
[editar | editar còdic]Estes extincions s'han atribuït inicialment a dos grans tipos de causes:
Causes clàssiques
[editar | editar còdic]Epidèmies
[editar | editar còdic]L'arribada de microorganismes patógenos pot produir grans mortandades en una o més espècies, provocant una reacció de "bola de neu" en afectar a tota la cadena trófica. Estos microorganismes poden aparéixer per mutació, o despuix de passar d'un continent a un atre gràcies a distintes causes com la deriva continental.[2]
Competència entre espècies
[editar | editar còdic]La competència entre espècies sol aparéixer quan una espècie nova posseïx la suficient capacitat per a obtindre els mateixos recursos que unes atres, pero en més cantitat, llimitant les possibilitats de sobreviure de l'inicial. També pot donar-se quan apareix un nou depredador que els assuts no coneixen; en eixe cas no tenen mijos per a defendre's, produint-se l'extinció en molts casos i en ella una possible repercussió a tota la cadena trófica, tant per afectar a atres espècies de les que s'alimentava, per lo tant contenia, o privant als seus depredadors inicials dels seus assuts.[13]
Fenomens d'anoxia en el mig marí
[editar | editar còdic]Per diferents motius el mig marí pot perdre significativament la seua concentració d'oxigen i aixina s'alteren també les distintes proporcions en el aire atmosfèric podent produir morts massives per falta d'oxigen per a produir energia i realisar totes la funcions corporals pròpies dels animals.[2]
Canvis en el nivell de la mar
[editar | editar còdic]La deriva dels continents produïx diversos canvis en el planeta, entre ells la pujada o baixada del nivell de la mar, en la qual cosa zones humides i en abundant biodiversitat poden quedar anegadas o alluntades de les costes i els seus vents, lo que fa desaparéixer biòtops complets i en ells tota la fauna i la flora que vivia en eixos llocs. Al mateix temps, la funció de regulació tèrmica eixercida per l'aigua de la mar pot detindre's en tallar-se les corrents marines.[13]
Canvis climàtics
[editar | editar còdic]La Terra ha passat per moments d'un gran calfament, com l'ocorregut al final de Pérmico,[13] pero també de periodos molt frets a on es creu que tot el planeta va estar cobert de gèl. Entremig també han existit vàries glaciacions menors que fan molt difícil que la biodiversitat prospere, perque para això es requerix gran estabilitat en el ecosistema.[2]
Pero totes estes teories s'apunten més com a causa d'extincions de fondo o extincions terminals que com a extincions massives.[2]
Teories modernes
[editar | editar còdic]Durant molts anys[14] les següents teories es consideraven poc provables, i algunes, com l'explosió de supernovas, seguixen estant en discussió, pero en les noves investigacions en diferents camps la comunitat científica ha invertit la seua opinió respecte al vulcanisme i l'impacte de meteorits.
Objectes extraterrestres
[editar | editar còdic]Tant els asteroides com els cometas poden dur en sí energia suficients com per a esterilisar la Terra o a lo manco provocar una extinció massiva. Per distints motius, entre ells l'espectacularitat visual del event d'extinció. Esta causa és una de les més conegudes o la més coneguda, pero en la majoria de les extincions massives no estan presents els impactes de cossos extraterrestres, si solen nomenar-se com a causa secundària, llevat en la última d'elles. Pero aixina i tot també els vulcanólogos han considerat el creiximent de l'activitat volcànica més o menys al mateix temps del Impacte K/T.
Vulcanisme
[editar | editar còdic]Existix la teoria que atribuïx casi totes les grans extincions al vulcanisme. Pese a que s'ha establit estadísticament que, aproximadament cada 100 millons d'anys de mija impacta un asteroide kilométrico contra la Terra, la major part de les extincions es varen produir en moments de gran activitat volcànica, especialment la del Pérmico. Si es té en conte que la vida pluricelular du uns 600 millons d'anys, deuria haver hagut entre cinc i sis grans extincions des de llavors. Les atres possibles causes atribuïdes a grans glaciacions globals o a deriva continental es consideren entre els efectes secundaris que un gran impacte podria produir, per lo que no serien més que sinèrgies d'eixa mateixa catàstrofe.
Canvis en l'òrbita o el camp magnètic
[editar | editar còdic]Atres causes apunten a les fluctuacions del camp magnètic terrestre, portades a terme per mig de la seua successió de canvis de polaridad, que provoquen una forta disminució de la protecció de la Terra front a la forta radiació còsmica durant els periodos en els que es produïxen. També s'apunta com una possible causa el canvi en la excentricitat de l'òrbita terrestre, lo que provoca canvis en el clima del tot el planeta, canvis que poden ser considerables.[13]
Supernovas
[editar | editar còdic]També es considera com a causa provable d'extincions menors o inclús de les més massives a explosions de supernovas propenques. De fet existix una atra teoria que diu que ya que cada 25 millons d'anys aproximadament la Terra entra en la zona densa de la galàxia (els braços espirals) esta es veu somesa un major risc d'explosions violentes o a l'assot de vents estelars intensos. Aixina mateix, la núvol de Oort té un major risc de vore's deformada i pertorbada pel pas d'estreles propenques en el consegüent enviament de cometes i asteroides cap al sistema solar interior, com reflectix la hipòtesis Shiva.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ •Barnosky AD, Matzke N, Tomiya S, Wogan GO, Swartz B, Quental TB, Marshall C, McGuire JL, Lindsey EL, Maguire KC, Mersey B, Ferrer EA. Has the Earth's sixth mass extinction already arrived? Nature. 2011 Mar 3;471(7336):51-7. doi: 10.1038/nature09678. PMID: 21368823.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Luis Alfonso Gámez (ed.): «Impactes i extincions: el fi dels dinosauris» (Conferència). Asteroides. Ajuntament de Bilbao, l'Aula Espazio Gela, el Círcul Escèptic i el diari El Correu. Consultat el 23 d'agost de 2014.
- ↑ Santiago, 2014, p. 21.
- ↑ (1982).215(4539)
- 1501–1503.doi:10.1126/science.215.4539.1501.
- ↑ de Azcárraga (1997, p. 65)
- ↑ 6,0 6,1 Mellot et al., 2004.
- ↑ Sartorius, 2011, p. 295.
- ↑ «L'extinció del Devónico, quan la mort va cridar dos voltes».
- ↑ «[1]».
- ↑ «La gran extinció» (documental). Armagedón Animal. AMC Networks Spain. Consultat el 25 d'agost de 2014.
- ↑ (2012).John Wiley & Sons, Ltd.eLS:
- 1-10.doi:10.1002/9780470015902.a0001655.pub3.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Keller y Kerr, 2014.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «Conferència Andrés Villavicencio» (Conferència). Universitat Metropolita de ciències de l'educació. Consultat el 18 de juny de 2018.
- ↑ Charing, 1985, p. 180.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Extinción masiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>