Era geològica
| Geocronológicas (temps) |
Cronoestratigráficas (cossos de roca) |
|---|---|
Una era geològica és una unitat geocronológica formal de l'escala temporal geològica que representa el temps corresponent a la duració d'un eratema, l'unitat cronoestratigráfica equivalent que comprén totes les roques formades en eixe temps. Les eres són una de les divisions majors del temps geològic, són subdivisions dels eones i es dividixen a la seua volta en periodos.[1]
Les tres eres del eón Fanerozoico reflectixen, simplificant molt, les tres divisions clàssiques de la història de la vida del planeta, aixina el Paleozoico representa la «era dels peixos», el Mesozoico la «era dels reptils» i el Cenozoico la «era dels mamífers». Tradicionalment havien segut denominades com Era Primària, Era Secundària, Era Terciaria i Era Cuaternaria (actualment el Cuaternario és un periodo més de l'era Cenozoica). El pas d'una era a una atra està definit per events d'extincions massives globals, que suponen una renovació significativa de les biotas del planeta, tant marines com a terrestres; aixina el pas del Paleozoico al Mesozoico està marcat per l'extinció massiva del Pérmico-Triásico i el pas del Mesozoico al Cenozoico per l'extinció massiva del Cretácico-Terciario.
Les sèt eres dels eones Arcaic i Proterozoico, definides molt més recentment, solen reflectir grans canvis ambientals (com l'aument de l'oxigen en l'atmòsfera) o climàtics (caracterisats per llarcs i intensos periodos glacials).
La duració de les eres és molt variable, aixina les del eón Arcaic tenen una duració de 300 o 400 millons d'anys cada una, les del Proterozoico d'uns 450 a 900 millons d'anys, mentres que les del Fanerozoico varen durar: 290 millons d'anys el Paleozoico, 186 Ma el Mesozoico i 65.5 Ma, l'actual, el Cenozoico. l'eón Hádico, el més antic, no està dividit en eres, ya que no es conserven roques d'eixe temps, tan sol algun mineral reciclat conservat relicto en roques més recents.
Cap de les eres de l'Arcaic i del Proterozoico procedix d'una unitat cronoestratigráfica equivalent, i els seus llímits cronològics s'han establit com unitats geocronométricas, en edats absolutes més o menys arbitràries consensuades internacionalment.
Les eres en l'escala de temps geològic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Escala temporal geològica.
S'han establit dèu eres geològiques, agrupades en tres eones i dividides en vintidós periodos (el eón Hádico no està dividit en eres i les eres del eón Arcaic no estan dividides en periodos):[2]
| Supereón | Eón | Era | Periodo | Inici, en millons d'anys |
|---|---|---|---|---|
| rowspan="12" style="background:Plantilla:Period color;text-align:center;" | Fanerozoico | rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color;" | Cenozoico | style="background:Plantilla:Period color" | Cuaternario | style="background:Plantilla:Period color" |2,59 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Neógeno | style="background:Plantilla:Period color" |23,04 | |||
| style="background:Plantilla:Period color" | Paleógeno | style="background:Plantilla:Period color" |66,0 | |||
| rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color;" | Mesozoico | style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | Plantilla:Tc | style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | 143,1 | ||
| style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | Jurásico | style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | 201,4±0.2 | |||
| style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | Plantilla:Tc | style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | 251,902±0,024 | |||
| rowspan="6" style="background:Plantilla:Period color;" | Paleozoico | style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | Pérmico | style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | 298,9±0,15 | ||
| style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | Carbonífero | style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | 358,86±0,19 | |||
| style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | Devónico | style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | 419,62±1,36 | |||
| style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | Silúrico | style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | 443,1±0,9 | |||
| style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | Plantilla:Tc | style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | 486,8 ±1,5 | |||
| style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | Cámbrico | style="background:Plantilla:Period color;width:80px;" | 538,8±0,6 | |||
| rowspan="15" style="background:Plantilla:Period color" |Plantilla:Tc | rowspan="10" style="background-color:Plantilla:Period color" | Proterozoico | rowspan="3" style="background-color:Plantilla:Period color" | Neoproterozoico | style="background-color:Plantilla:Period color" | Ediacárico | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 635 |
| style="background-color:Plantilla:Period color" | Criogènic | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 720 | |||
| style="background-color:Plantilla:Period color" | Tònic | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 1000 | |||
| rowspan="3" style="background-color:Plantilla:Period color" | Mesoproterozoico | style="background-color:Plantilla:Period color" | Esténico | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 1200 | ||
| style="background-color:Plantilla:Period color" | Ectásico | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 1400 | |||
| style="background-color:Plantilla:Period color" | Calímico | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 1600 | |||
| rowspan="4" style="background-color:Plantilla:Period color" | Paleoproterozoico | style="background-color:Plantilla:Period color" | Estatérico | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 1800 | ||
| style="background-color:Plantilla:Period color" | Orosírico | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 2050 | |||
| style="background-color:Plantilla:Period color" | Riácico | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color"| 2300 | |||
| style="background-color:Plantilla:Period color" | Sidérico | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color"| 2500 | |||
| rowspan="4" style="background-color:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | colspan="2" style="background-color:Plantilla:Period color" | Neoarcaico | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 2800 | ||
| colspan="2" style="background-color:Plantilla:Period color"| Mesoarcaico | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 3200 | |||
| colspan="2" style="background-color:Plantilla:Period color" | Paleoarcaico | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 3600 | |||
| colspan="2" style="background-color:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 4031±3 | |||
| colspan="3" style="background-color:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | valign="bottom" style="background-color:Plantilla:Period color" | 4567 |
Plantilla:Cronologia geològica
Com a eixemple: el eón Fanerozoico es dividix en tres eres: Paleozoico, Mesozoico i Cenozoico. L'era Cenozoico es dividix en tres periodos: Paleógeno, Neógeno i Cuaternario. El periodo Paleógeno es dividix en tres époques: Paleoceno, Eoceno i Oligoceno. L'época Paleoceno es dividix en tres edats: Daniense, Selandiense i Thanetiense. L'época Holoceno es dividix en tres edats: Groenlandiense, Norgripiense i Megalayense.
Història
[editar | editar còdic]
Les tres eres del Fanerozoico són les primeres grans divisions temporals de la història de la Terra que els pioners de la geologia i la paleontologia varen usar per a agrupar els diferents «terrenys» o «sistemes» que, basats en els registres fòssil i estratigráfico, escomençaven a identificar i correlacionar entre regions distants. En el seu tractat Elements de geologia de 1833, Lyell ya dividix els díhuit conjunts de «estrats fosilíferos» que reconeix en tres seccions, a les que denomina grups primari, secundari i terciario.[3] Pocs anys despuix es varen propondre els térmens Paleozoico (Sedgwick, 1838), Mesozoico i Cenozoico (Phillips, 1841) —noms encara vigents—, i que s'entenien com a etapes successives reals de l'història de la vida («fauna antiga» o «Era dels invertebrats i peixos», «fauna intermija» o «Era dels reptils» i «fauna recent» o «Era dels mamífers» respectivament).[4]
En els inicis de la geologia històrica, es varen usar estos noms (i els de les seues subdivisions), per a identificar tant als cossos de roca formats durant un temps determinat, que eren reconeguts pel seu contingut fòssil i la seua posició estratigráfica (hui es definixen com a unitats cronoestratigráficas), com per a identificar els propis intervals de temps en que estes roques es varen formar (hui unitats geocronológicas), conceptes que variaven segons diferents escoles i països. En este estat de confusió, en 1880 durant el II Congrés Geològic Mundial, es va prendre la decisió de distinguir entre abdós sistemes de referència (roques i temps), moment del que procedix la diferenciació entre pisos i edats, sistemes i periodos, eratemas i eres, etc.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Comissió Internacional d'Estratigrafia «Chapter 9. Chronostratigraphic Units». En: International stratigraphic guide.
- ↑ Cohen, K. M.; Finney, S.; Gibbard, P. L. i Fan, J. X.. «International Chronostratigraphic Chart» (en anglés). Comissió Estratigráfica Internacional. Consultat el 25 de març de 2015.
- ↑ Lyell, Charles (1833). Elements de Geologia, Madrit: Societat Geològica d'Espanya, facsímil de 1998, pp. 652. ISBN 84-930160-0-4.
- ↑ 4,0 4,1 Fernández López, S. (1988) «Bioestratigrafía i biocronología: el seu desenroll històric». En: Curs de conferències sobre història de la paleontologia. Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Col. Història de la Ciència: 185-215. ISBN 84-600-5332-6
- Este artícul conté una traducció derivada de «Era geológica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.