Paleoproterozoico
| Eón[1] | Era | Inici (millons anys) |
|---|---|---|
| style="background:Plantilla:Period color" | Fanerozoico | 538,8±0,6 | |
| rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color" | Proterozoico | style="background:Plantilla:Period color" | Neoproterozoico | 1000 |
| style="background:Plantilla:Period color" | Mesoproterozoico | 1600 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Paleoproterozoico | 2500 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Arcaic | 4031±3 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Hádico | 4567 |
El Paleoproterozoico és una divisió de l'escala temporal geològica, és la primera era geològica de les tres que componen l'eón proterozoico i que comença fa 2500 millons d'anys i termina fa 1600 millons d'anys durant 900 millons d'anys.[2][3] És en esta era quan els continents es varen estabilisar per primera volta. També es va produir la Gran Oxidació com a conseqüència del procés químic de fotosíntesis realisada per les cianobacterias i la glaciació huroniana. Durant esta época apareixen els primers cinturons montanyosos que sobreviuen en l'actualitat, com el Orógeno Wopmay de Canadà (de fa 2100-1800 millons d'anys).
Visió geològica
[editar | editar còdic]Durant esta era es generen les primeres montanyes a través de processos semblats als fanerozoicos, aproximadament fa 2100-1800 millons d'anys, en el Orógeno de Wopmay (Canadà), a l'oest de la Baïa de Hudson. La seqüència de depòsits formats és la següent:
- Areniscas cuarcíticas.
- Dolomías en estromatolitos i depòsits mareales i d'estany.
- Lutitas d'aigües cada volta més profundes.
- Depòsits de tipo flysch (turbiditas) d'aigües profundes.
- Turbiditas carbonatadas en transició a facies en estromatolitos i clavills de dessecació (mijos profunts a someros).
- Depòsits de molasas fluvials (materials postorogénicos generalment discordantes).
Existix un parell d'evidències que apunten a que dita orogènia té les mateixes pautes que les fanerozoicas:
- El paralelisme entre roques ígneas-roques metamòrfiques-cinturons en falles i plecs.
- Dits cinturons contenen una seqüència similar a les actuals (Cicle de Wilson).
Va haver glaciacions en el Paleoproterozoico, com sugerixen els primers depòsits glaciars apareguts al nort del Llac Furó en el sur de Canadà, dins de lo que es coneix com a Formació Gowganda (Supergrupo Huroniano). Estos depòsits mostren varvas dropstones i tilita en vores estriados que se situen sobre 2100-2600 millons d'anys. Atres tilita d'edat similar es poden trobar en Finlàndia, Suràfrica i Índia, lo que nos indica que la glaciació va tindre una rellevància continental en el Paleoproterozoico.
Paleobiología
[editar | editar còdic]
En el Paleoproterozoico es produïx una gran expansió dels cratones que propicia el desenroll de plataformes continentals en extenses comunitats de tapissos microbianos que es manifesten en el registre geològic per una gran abundància d'estromatolitos, ya abundants i variats fa uns 2200 millons d'anys. També escomencen a aparéixer els acritarcos, fòssils que al no conservar una morfologia distintiva són difícils d'identificar.
l'atmòsfera de la Terra va començar a tindre oxigen molecular durant esta era, i és possible, que els organismes eucarionte sorgiren esta época. Les cèlules eucariota descendents de les estoves varen realisar l'endosimbiosis fa 2500 millons d'anys en una proteobacteria alfa que va donar lloc a les mitocondrias que permeten que estes cèlules usen oxigen com a acceptor d'electrons en la respiració celular. A partir del Paleoproterozoico s'escomencen a trobar fòssilés que podrien ser d'eucarionte, sobretot com a compressió carbonáceas megascópicas. D'esta época daten els fòssils de les formacions Gunflint Iron (Canadà) i Negaunee Iron (Míchigan).
Durant esta era, fa 2100 millons d'anys, també varen existir un conjunt d'organismes extints coneguts com la biota francevillense que representen els primers indicis de vida pluricelular la qual va resultar ser un «experiment fallanc» ya que la vida pluricelular tornaria a evolucionar més tart.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Els organismes varen medir al voltant de 12 cm i consistien en discs plans en una morfologia característica i incloïa individus circulares i allargats. En certs aspectes són semblats a alguns organismes de la Biota Ediacara. Ademés segons els estudis científics podien tindre un estat de vida pluricelular i un atre unicelular, ya que es desenrollarien d'agregats celulars capaces de formar cossos fructífers plasmodiales. Els fòssils han segut interpretats com verdets mucilaginosos, és dir organismes eucariota primerencs. Ademés la presència d'esteranos i la seua gran complexitat sugerixen clarament que són eucariota.[5] Diskagma un fòssil macróscopico de 2200 millons d'anys també ha segut interpretat com un verdet mucilaginoso emparentat en Leocarpus, no obstant alguns autors ho varen interpretar com un fonc verdader. Myxomitodes de 1900 millons d'anys és un icnofósil que podria considerar-se la chafada d'estos verdets mucilaginosos. Per una atra part, els fòssils més antics de protozoos correspondrien als acritarcos de 1950-2150 millons d'anys.[6]
També segons els rellonges moleculars fa 2100-1900 millons d'anys els protozoos varen realisar la endosimbiosis primària en una cianobacteria que originaria a les primeres algues (Archaeplastida). Per lo que les primeres algues també haurien vixcut en esta era junt en atres tipos d'eucariota, inclús segons estos rellonges moleculars l'orige dels foncs també se situaria a finals d'esta era fa 1759 millons d'anys.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els colors corresponen als còdics RGB aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. Disponible en el lloc de la International Commision on Stratigraphy, en «Standard Color Codes for the Geological Clave Scale».
- ↑ Global Boundary Stratotype Section and Point (GSSP) of the International Commission of Stratigraphy, Status on 2009.
- ↑ International Stratigraphic Chart, 2008
- ↑ H.D. Holland (2006), [enllaç trencat], Philosophical Transactions of The Royal Society B, Vol. 361, No. 1470, pp. 903-915, DOI 10.1098/rstb.2006.1838.
- ↑ Organism motility in an oxygenated shallow-marine environment 2.1 billion years ago. PNAS.
- ↑ “Microfossils from the Paleoproterozoic Hutuo Group, Shanxi, North China: Early evidence for eukaryotic metabolism” . Precambrian Research 342: 105650. doi:. Bibcode: 2020PreR..342j5650I.
- ↑ Jürgen F. H. Strassert, Iker Irisarri, Tom A. Williams & Fabien Burki (2021). A molecular timescale for eukaryote evolution with implications for the origin of ret algal-derived plastids.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paleoproterozoico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.