Biota francevillense
El grup fòssil de Franceville (també conegut com Gabonionta o biota francevillense) és un conjunt d'organismes macroscòpics de 2100 millons d'anys d'antiguetat (periodo Riásico), coneguts a través dels restants fòssils trobats en Gabon, a l'oest d'Àfrica central, en la Formació Francevillense B, una formació geològica del Paleoproterozoico. Els fòssils es consideren els indicis de les primeres formes de vida pluricelular junt en un atre fòssil macroscòpic Diskagma de fa 2200 millons d'anys. Els fòssils varen ser descoberts per un equip internacional liderat pel geólogo franc-marroquí Abderrazak El Albani, de l'Universitat de Poitiers, França. Encara que els fòssils encara tenen que ser assignats formalment a una classe taxonómica, el Museu d'Història Natural de Viena els reconeix, de manera informal i colectiva, des del 2014 en el nom Gabonionta. La biota inclou un conjunt de 250 gèneros.[1] Els fòssils han segut interpretats com verdets mucilaginosos, és dir organismes eucariota primerencs. La presència d'esteranos i la seua gran complexitat sugerixen que són eucariota per lo que podrien ser els primers eucariota que apareixen en el registre fòssil junt en el fòssil Diskagma.[2]
Morfologia
[editar | editar còdic]Els organismes fòssilés medixen fins a 12 cm.[3] El seu cos consistia en discs plans en una morfologia característica, i incloïa individus circulares i allargats. La part central del cos era esfèrica o elipsoidal, rodejada d'estructures radials. Els fòssilés mostren tridimensionalidad i creiximent coordinat.[3] S'assumix la presència de comunicació cèlula-cèlula, ya que existia abans que l'orige de la pluricelularidad.[4]
Sobre el seu aspecte morfològic s'assemblen als mixomicetos i a uns atres verdets mucilaginosos com Acrasida. Ademés Abderrazak El Albani afirma que estos organismes podien tindre un estat de vida pluricelular i un d'unicelular ya que es desenrollarien d'agregats celulars capaces de formar cossos fructífers plasmodiales, per això els va associar als mixomicetos i atres verdets mucilaginosos que poden tindre abdós estats en el seu cicle de vida. La majoria dels fòssils semblen haver segut produïts per verdets mucilaginosos dictiostélidos o similars.[2] En cert aspecte alguns s'assemblaven als organismes de la Biota Ediacara.[4]
Localitat
[editar | editar còdic]
El descobriment prové de les lutitas de la conca de Franceville, un lloc en gran densitat de fòssils: més de 40 per cada metro quadrat. Presuntament, els organismes varen sobreviure en el fondo d'aigües profundes en colónies. La geoquímica del sitie fòssil indica que varen viure en els sediment baix una columna d'aigua oxigenada d'una delta progradante, i podrien haver realisat respiració aeròbica.[3] Estudis recents també afirmen que varen poder viure en terra, tindrien movilitat i que varen ser fagótrofos, alimentant-se de microorganismes.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Experiment Life – the Gabonionta. (Press Release)».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Abderrazak El Albani, M. Gabriela Mangano, Luis A. Buatois, Donald E. Canfield. (2019). Organism motility in an oxygenated shallow-marine environment 2.1 billion years ago. PNAS.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2010).Nature.466(7302)
- 100–104.doi:10.1038/nature09166.
- ↑ 4,0 4,1 (2010).Proceedings of the National Academy of Sciences.107(22)
- 10142–10147.doi:10.1073/pnas.1002257107.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biota francevillense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.