Turbidita
Una turbidita és una facies sedimentaria que es deposita durant una corrent turbidítica, una remugada submarina que redistribuïx grans cantitats de sediment clásticos provinents d'un continent en les profunditats d'un mar. Quan es depositen successions en seqüències alternantes de diferent composició es denominen flysch.
Varis depòsits moderns de turbiditas mostren un contorn de palmito en forma de lòbul.[1] El terme «lòbul» també s'usa en el estudie estratigráfico de turbiditas antigues, encara que no puga determinar-se la forma general del depòsit.[1][2] En particular en l'estratigrafia de turbiditas es diu lòbuls a aquells depòsits la geometria dels quals indica que no estan restringits a un canal erosivo.[2]
La seqüència ideal de les turbiditas de Bouma
[editar | editar còdic]Les turbiditas varen ser descrites en detalle per primera volta per Bouma (1962), que va estudiar els sediment d'aigües profundes i va reconéixer seqüències grane-decreixents (en el tamany de les seues partícules decreixent cap a dalt), incloent conglomerats de vores rodades en la base i lutitas de gra fi en les parts més superiors. Açò era inesperat perque històricament s'havia supost que en el fondo dels oceans no existix cap mecanisme per mig del qual transportar sediment de gra gros a profunditats abissals.
El cicle de Bouma comença en una superfície d'erosió que passa de cudols a grava en una matriu d'arena. Per damunt d'estes capes es depositen capes d'arena cada volta més fina alternada en arena rovinasa, i, per últim, rovina i argila. Esta successió vertical de capes sedimentàries i el canvi de litologia denota una disminució de la turbulència del fluix de l'aigua que els transporta abans de la sedimentación.
És inusual observar un cicle de Bouma complet: les successives corrents de turbidez solen erosionar seqüències anteriors no consolidades. Per una atra part, si la secció exposta es troba en la vora del lòbul deposicional solament estan presents les seqüències més fines.
Formació
[editar | editar còdic]Les turbiditas són sediment transportats i depositats per una corrent marina normalment brusca, com a remugada, generada per l'inestabilitat en la distribució de densitat del fluix d'aigua deguda al contingut irregular de sediment en suspensió (similar a un fluix piroclástico volcànic o a una llau). El fluix de densitat es produïx per liqüefacció dels sediment durant el transport, els quals provoquen un canvi en la densitat del sistema decorregut aigua+sediment. Esta liqüefacció o suspensió s'alcança generalment en condicions molt turbulentas del líquit substrat. En estes circumstàncies es poden transportar grans fragments de roca a velocitats que d'una atra manera serien massa baixes. Solen tindre el seu orige en els màrgens de plataformes i en els talussos continentals i els depòsits acumular-se en les planures pròximes, més profundes.
Estos fluix de densitat ocorren en atres entorns aparte de les profunditats de l'oceà, com els laharés junt a volcans, en esmonyides de fanc i en fluix piroclásticos (que creen seqüències sorprenentment similars a les turbiditas).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mutti y Normark, 1987, p. 18.
- ↑ 2,0 2,1 Mutti y Normark, 1987, p. 20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Turbidita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.