Planura abissal

Archiu:Oceanic ecosystemes.svg

Diagrama dels ecosistemes oceànics. La zona C correspon a la planura abissal.

La planura abissal és una extensió de terreny pla en la zona més profunda de les mars i oceans.

Es localisa entre els 3000 i 7000 metros de profunditat.

Les planures abissals suponen aproximadament el 50 % del fondo del oceà i la seua profunditat oscila entre els 3000 i els 6000 m. Solen quedar entre el peu del talús continental i una dorsal oceànica o una fossa.

Són les principals zones de sedimentación del planeta; baix la capa de sediment, es troba la corfa oceànica, formada per silicat magnésicos que componen roques de tipo basáltico. Estes roques tenen el seu orige en les dorsals oceàniques, per la solidificació del magma que per elles aflora a la superfície, i es destruïxen en les zones de subducción, junt als continents, a on s'introduïxen de nou en el magma.

Elements destacats del relleu

Entre els escassos elements destacats del relleu de les planures abissals es troben:

• Tossal volcànica: tossal submarí format per l'acumulació de materials provinents d'una erupció volcànica.
• Illa volcànica: tossal volcànic que, per les seues dimensions, aplega a emergir de la superfície de la mar formant una illa.
• Guyot: estructura tabular submarina l'orige de la qual no està clar; es considera que poden tractar-se d'illes volcàniques que varen ser erosionades en estar emergides, quedant aixina el seu cim pla, i varen tornar a afonar-se en el fondo de l'mar.

Vida

Archiu:Linophryne lucifer.png

Linophryne lucifera, un peix abissal en un apèndix frontal bioluminiscente.

A la planura abissal no aplega la llum del sol; conseqüentment, a penes alberga vida, conformada principalment per bactèrias quimiosintéticas (que no realisen la fotosíntesis sino un procés anàlec desencadenat pels productes gaseosos provinents del subsol en zones volcàniques) ademés d'alguns animals invertebrats (p. eix., cucs) i vertebrats (alguns peixos).

Els peixos abissals estan dotats de boques grans i, per la falta de llum, no cacen sino que tendixen trampes als assuts potencials; per a això, molts se servixen de la bioluminiscencia, posseint apèndixs lluminosos que criden l'atenció dels assuts de modo que estes s'acosten a ells, sent atrapades llavors per les potents mandíbules d'estos peixos.