Sedimentación
La sedimentació és el procés pel que es depositen o precipiten els materials transportats per distints agents (gravetat, escorrentía, glaciars o vent) i procedents de l'erosió i la meteorisació de les roques, passant a ser sediment.
El tipo més estés de sedimentació ocorre quan els derrubios (restants sòlits arrancats a les roques) transportats per una corrent d'aigua, es depositen en el fondo del caixer d'un riu, en una planura d'inundació, en un embassament, en un canal artificial, o en un dispositiu artificial construït especialment per a separar la matèria en suspensió. Tota corrent d'aigua, caracterisada pel seu cabal, tirant d'aigua, velocitat i forma de la secció té una capacitat de transportar material sòlit en suspensió (ademés de molècules en dissolució). El canvi d'alguna d'estes característiques de la corrent pot fer que el material transportat es deposite o precipite; o, pel contrari, que el material existent en el fondo o els màrgens del caixer siga erosionat.
ya que la major part dels processos de sedimentació es produïxen baix l'acció de la gravetat, les àrees elevades de la litosfera terrestre tendixen a ser subjectes prevalentemente a fenomens erosivos, mentres que les zones deprimides estan subjectes prevalentemente a la sedimentació. Les depressió de la litosfera en la que s'acumulen sediment, són cridades conques sedimentarias.
El procés de sedimentació
El procés de sedimentació pot ser benèfic, quan es pensa en el tractament de l'aigua, o perjudicial, quan es pensa en la reducció del volum útil dels embassaments, o en la reducció de la capacitat d'un canal de rec o drenage.
La sedimentació és un procés que forma part de la potabilisació de l'aigua i de la depuració d'aigües residuals.
En la potabilisació de l'aigua, el procés de sedimentació està governat per la llei de Stokes, que indica que les partícules sedimentan més fàcilment quant major és el seu diàmetro, el seu pes específic comparat en el del líquit, i quant menor és la viscosidad del mateix. Per això, quan es vol favorir la sedimentació es tracta d'aumentar el diàmetro de les partícules, fent que s'agreguen unes a unes atres, procés denominat coagulació i floculació.
- Tractament de les aigües residuals
En el tractament de les aigües residuals, este procés es realisa per a retirar la matèria sòlida fina, orgànica o no, de les aigües residuals, ací l'aigua passa per un dispositiu de sedimentació a on es depositen els materials per a la seua posterior eliminació, el procés de sedimentació pot reduir d'un 20 a un 40 % la DBO5[1] i d'un 40 a un 60 % els sòlits en suspensió.
Dispositius sedimentadores
Els dispositius construïts per a que es produïxca la sedimentació en ells són:
- Desarenador: dissenyat per a que es sedimenten i retinguen solament partícules majors d'un cert diàmetro nominal i en general d'alt pes específic (arena);
- Sedimentadores o decantadors, normalment utilisats en plantes de tractament d'aigua potable, i aigües residuals o servides;
- Preses filtrantes: destinades a retindre els materials sòlits en les parts altes de les conques hidrogràfiques.
Referències
- ↑ Expressa la cantitat d'oxigen necessari per a l'oxidació bioquímica, dels composts orgànics degradables existents en el líquit residual. Fixant certes condicions de temps i temperatura, per ej. en 5 dies i a 20 °C.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sedimentación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.